Tag Archives: Àngel Blanch i Reynalt

Àngel Blanch Reynal

26 febr.

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

  • La Festa del barri (1942)
  • Pluja menuda
  • Fadrina bonica
  • Vents estranys
  • La Marieta dels cabells daurats
  • Maria
  • Bell Port de la Selva (1958)
  • Dues amigues
  • Sant Daniel de Tordera
  • Sant Llorenç de Morunys
  • Aquelles nyacres
  • En Claudi i l’Esteve
  • Les Garrafes de Llorenç
  • Idil·li mariner
  • Nosaltres dos
  • Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Àngel Blanch i Reynalt

27 jul.

cobla barcelona

Àngel Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1907 – Montpeller, 15 de juliol del 1965) fou un músic i compositor català.

Germà del també compositor Josep Blanch i Reynalt, va ser instrumentista de la cobla La Principal de la Bisbal entre els anys 1948 i 1958, i era trombonista i director de la Cobla Barcelona quan va morir a resultes d’un accident de trànsit a Oleta. Havia fet de professor de violí. Va ser pare del músic i compositor Rafael Blanch i Via.

Va compondre les sardanes Bell Port de la Selva (1957), Dues amigues (1952), En Claudi i l’Esteve (1956), Fadrina bonica (1946), La festa del barri (1942), Idil·li mariner, La Marieta dels cabells daurats (1957), Maria (1947), Nosaltres dos, El nostre Rafel (1958), Pluja menuda (1950), Roser bonica, Sant Daniel de Tordera, Sant Llorenç de Morunys, Vents estranys (1949). També fou autor del ballable Mi salteño: pericón (1960).

Font: Viquipèdia

%d bloggers like this: