Tag Archives: Albert Cotó

Narcís Fita i Mansa

2 juny

Narcís Fita i Mansa(Figueres ? s. XIX – XX) va ser deixeble del prevere i músic Joan Lleys i un gran contrapuntista. Va ser mestre de capella de Figueres i va ensenyar piano i orgue a nombrosos alunmes , entre els que destaca el seu nebot Albert Cotó i Fita; per tots ells va ser una influència en les seves composicions religioses.

Va compondre motets a vuit veus, una Misa a quatre veus, les peces Beatus Virgine, Laudate pueri, Coeli enarrant gloria tua i la música de la peça La Festa del adroguer ó’ls amors de la Layeta: sainete lírich català en un acte y tres quadros, en prosa, obra de Joan Manel Casademunt.

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

El Concert de Cap d’Any disponible a TV3 a la carta

2 gen.

3alacarta

Tv3 a la carta ha incorporat avui a la seva programació d’enregistraments el Concert de Cap d’Any de música vuitcentista catalana. El concert es va enregistrar al Teatre El Jardí de Figueres amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll, amb interpretacions d’autors com Juli GarretaEnric Morera, Albert Cotó, Josep Serra, Josep Blanch, Valentí MiserachsJaume Cristau i Albert Sardà.

Podeu gaudir-ne a http://www.tv3.cat/videos/4404251/Musica-vuitcentista-catalana

Concert de Cap d’Any de TV3 a Figueres

22 nov.

concert cap any 2012 2013 tv3 figueres

Avui des del Sonabé.cat ens fem ressò de la notícia de la web de l’Ajuntament de Figueres de l’enregistrament del Concert de Cap d’Any de TV3, el proper 29 de novembre de 2012, a càrrec de l’Orquestra Filharmònica de Catalunya:

El Teatre Municipal el Jardí i l’Orquestra Filharmònica de Catalunya seran els protagonistes del Concert de Cap d’Any de TV3. Un esdeveniment que des de la seva creació, quatre anys enrere, es dedica íntegrament a la música catalana.

 El concert d’enguany està dedicat a la música del país de finals del segle XIX i principis del XX, on a casa nostra es recollien i adaptaven les noves tendències europees: valsos, polques, masurques, scottish; i a més es creaven els seus ritmes propis: sardanes i americanes (havaneres).

 Les entrades per assistir a aquest espectacle únic, que s’enregistra unes setmanes abans de la seva emissió el primer dia de l’any, ja estan a la venda per 25 euros. Aquest any la gravació es farà el dijous 29 de novembre a partir de les 10 de la nit. Una nit on tothom es vesteix i s’ambienta com si fos el matí del dia 1 de gener.

 Les entrades es poden comprar de la següent manera: a les taquilles del teatre, els dijous de 19 a 21 h; o trucant els matins a la Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà. També escrivint un correu electrònic a joancosta@fundaciooce.com.

 CONCERT DE CAP D’ANY DE TV3, càrrec de l’ORQUESTRA FILHARMÒNICA DE CATALUNYA

 29 de novembre a les 22 h / Teatre Municipal el Jardí / Direcció: Carles Coll

 L’Orquestra Filharmònica de Catalunya ens presenta un atractiu programa basat en les danses que van amenitzar la vida social catalana en el tombant del segle passat. Valsos, polques, masurques, schottish, ritmes importats de moda arreu d’Europa, es presenten adaptats pels compositors catalans al nostre tarannà, de la mà del ball de moda a la Catalunya de l’època: la sardana.

 L’Orquestra Filharmònica de Catalunya és una formació simfònica en què s’incorporen instruments de cobla, com el tible, la tenora, el flabiol i els fiscorns, i que ens permet gaudir d’unes versions innovadores i alhora ben nostrades.

 Compositors com Juli Garreta, Enric Morera, Albert Cotó, Josep Serra o Josep Blanch es donen la mà amb autors contemporanis de prestigi, com Valentí Miserachs, Jaume Cristau i Albert Sardà, presentant un concert que farà gaudir al públic assistent.

Podeu veure el concert a http://www.tv3.cat/videos/4404251/Musica-vuitcentista-catalana

Concert de la Societat Coral Erato

19 nov.

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012 MDC Memòria Digital Catalunya

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

18 juny

erato partitura digital capçalera sonabe 2012

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

logo mdc sonabe 2012

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

erato paritura digital mdc sonabe 2012 index

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

europeana logo 2012 sonabe

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

Cant d’Amors d’Albert Cotó

25 gen.

Avui el Sonabé recupera una partitura empordanesa, una reducció per a piano de la sardana d’Albert Cotó Cant d’Amors, que es va editar de manera pòstuma a Madrid.

La sardana Cant d’Amors va ser estrenada a les festes de la Mercè de Barcelona l’any 1903. L’any 1931 el Foment de la Sardana de Figueres incorporava una còpia d’aquesta obra gràcies a la donació del Sr. Imbert Puigferrer (Font: La Dansa més Bella n. 38). Actualment l’entitat cultural Musics per la Cobla en conserva una particel·la manuscrita del trombó 2n.

Albert Cotó present a l’IMSLP

12 gen.

Avui des del Sonabé us presentem el Projecte IMSLP, el Projecte Biblioteca Internacional de Partitures Musicals, que es proposa crear una biblioteca virtual que contingui partitures musicals sota domini públic, així com també partitures de compositors que desitgin compartir la seva música amb el món gratuïtament.

En aquest projecte, amb un fons de 20.000 obres actualment, s’hi troba una peça del compositor figuerenc Albert Cotó, la dança “La Mariposa“, en format de reducció per a piano. Aquesta peça estava dedicada a Jacinto Morell, amic del compositor.

Albert Cotó i Fita

13 març
Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 – Barcelona, 23 d’abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d’orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Era fill del músic Gabriel Cotó de qui va rebre les primeres de solfeig i violí. Va seguir les lliçons de violí amb Pere Solana i després continuà la seva formació de piano i harmonia amb seu oncle Narcís Fita, compositor i organista de l’església de Sant Pere de Figueres. Amb només 13 anys tocava a l’Orquestra de Figueres i més tard al Teatre. Va ser mestre de la Societat Coral Erato.

Destacà com a intèrpret de piano i de ben jove va ser pianista del cafè El Siglo. Va dirigir el Cor de l’Erato (1882-1884) i també va formar l’Orquestra Cotó, amb la que va realitzar nombroses gires per l’estranger.

albert cotó fita               RG   352369 Arxiu de Girona

albert cotó fita
RG 352369
Arxiu de Girona

L’any 1888 s’instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals fou Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D’entre la seva ampla obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a “peces fàcils per a piano”, i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.

Les composicions d’Albert Cotó s’han diferenciat en dos períodes: de 1878 a 1888, amb unes 500 obres, bàsicament de música ballable i des de 1888 a 1905, una etapa complementària a la primera però més refinada, que serà el resultat del contacte amb els ambients musicals barcelonins i moments en què compon unes quaranta sarsueles.

La seva música arribà al punt més àlgid els anys 1886-1895, moments en el que els seus ballables arribaren a tenir valor simfònic. La destacar La Desposada, Inquietud, Bonanza i A toda vela.

albert coto fita

Va compondre música de cambra, orquestral i nombroses sardanes.

Amb motiu del Certamen Choral va guanyar un premi amb la composició La Fira de Santa Creu (Figueres, 1882). Va rebre un premi interpretatiu per la peça La Feliseta (premiada a La Bisbal). Amb motiu de les obres corals escrites la Societat Coral Euterpense de Clavé el va honorar amb el diploma de soci honorari.

L’any 1914 l’Ajuntament de Figueres li va dedicar un homenatge, amb motiu del qual es va dedicar el fulletó Diada d’homenatge en record dels Mestre N’Albert Cotó, a qui glorifica la ciutat de Figueras (5 de maig de 1914).

Font: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

La Biblioteca de Figueres disposa d’alguns enregistraments de l’obra del mestre Cotó. Pots consultar aquests enregistraments des del catàleg Argus.

Podeu accedir a algunes de les partitures del mestre Cotó dipositades en les col·leccions digitals:

També podeu consultar els catàlegs de diverses Biblioteques i Arxius que disposen d’exemplars del mestre Cotó que (encara) no son consultables online:

 

Finalment, us presentem una relació de sardanes i altres obres estrenades:

1885 – L’Aubada

1885 – La Vesprada

1889 – El Primer premio
1892 – Prior y priorato y Sobre el terreno
1893 – La Bella Chiquita
1894 – Plaza partida
1895 – Los Tres claveles
1899 – De Enero a Enero i La Panadera
1902 – El Anillo mágico

1902 – Les Festes de la Mercè
1903 – El Arte Lírico

1903? – Cant d’amors

???? – Desengany

???? – Carinyosa

??? – Anís El Velocípedo

???? – Enyorament

???? – La Nina plora

???? – Absència

???? – Dalt la serra

???? – El tamboriler

???? – La campinya

???? – La Feliseta (premiada a la Bisbal, 1902)

???? – Les fires de Santa Creu (premiada a Figueres, 1882)

???? – Porfoli d’El Dorado

???? – Primavera

???? – Retorn de festa

???? – T’estimo (piano)

Publicació del llibre La Música a Girona

22 des.

musica-a-girona

La Diputació de Girona ha editat La Música a Girona: Història del Conservatori Issac Albeniz, de Lluís Brugués i Agustí.

El treball, estructurat en dues parts, ofereix en primer lloc una panoràmica general sobre el fet musical a la ciutat de Girona des de les darreries del s. XIX fins als nostres dies, i en la segona part, un treball exhaustiu, sòlidament documentat, d’una precisió quasi germànica, sobre la Història del Conservatori de Música de Girona.

Albert Cotó, Pep Ventura, Jaume Cristau, Antoni Juncà, Josep M. Cervera són alguns dels músics empordanesos que apareixen esmentats en aquest treball. 

Pots consultar el text íntegre de aquest document des de http://www.ddgi.cat/isaacalbeniz/

 

%d bloggers like this: