Tag Archives: Agustí Cervera

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig

21 juny

Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato i Sonabé.cat us presenten la partitura Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig.

Cent anys després de la seva estrena, recuperem la partitura d’aquest himne, des dels seus orígens ben custodiada a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. La història d’aquesta partitura és compartida amb la col·lecció  de més de 300 composicions i arranjaments que formen la col·lecció de l’Erato i que exposen la força i l’energia de l’entitat en matèria musical, social i política… més enllà de la lectura estrictament musical, el valor d’aquesta col·lecció de partitures és la de mostrar-nos a l’Erato com a motor social amb la música com a eina.

Joan Maria Bofill Roig (Figueres, 1845-1914) polític, físic i director de les publicacions El Ampurdanés i El Impenitente va presidir la Societat Coral Erato l’any 1899. Bofill tenia una llarga trajectòria social i política (diputat al Congrés, president del Consell Regional Federal de Catalunya, secretari del ministre d’Hisenda, fundador de Juventud Republicana,  president del Casino Menestral Figuerenc, membre fundador de la Cambra Agrícola de l’Empordà, Catedràtic de Física i Química i director de l’Institut Ramon Muntaner etc.) però l’any 1899 era a la primera línia d’acció a Figueres amb la presidència de l’Erato primer i amb l’arribada a  l’alcaldia de Figueres més tard. Moltes d’aquestes dades son prou conegudes, així com el fet que Bofill comença a composar als 64 anys, un cop abandona la direcció política del seu partit. Sense estudis musicals previs, enceta aquesta nova faceta com a compositor amb el suport dels coneixements musicals de la seva neta Angeleta, que transcriu al piano els dictats de l’autor. També s’inicia en l’estudi de solfeig a l’escola de música del Casino Menestral Figuerenc i confia els arranjaments i orquestracions de les seves obres als germans Agustí i Felip Cervera.  D’aquestes obres musicals us presentem avui la partitura inèdita d’un himne, a tres veus d’home i acompanyament d’orquestra (violins, flautí, clarinets, cornetins, fiscorn i trombons). La lletra i música són obra de Bofill de l’any 1909  i l’harmonització per a cor i orquestra són a càrrec  del mestre Felip Cervera i Marquès.

L’Hime al Travall està dedicat a la Societat Coral Erato i es va estrenar a Figueres el dissabte de Pasqua de 1910.  La lletra havia estat publicada per El Ampurdanés del dia de Reis del mateix any i diu així:

Apa, nois, que la feina ens espera,

la campana ja’ns crida al travall.

Tots anem-hi amb el llibre ò la ploma,

la paleta, l’aixada ò’l magall.

Fecondèm à la ciència amb ideas,

fecondèm à la terra am suor.

Es am suc de cervell y de brassos

que s’obtenen riquesa y vigor.

Defenssèm com las abellas

à fibladas nostra mel,

ò bé fem com las estrellas

que no’s deixan pendre’l cel.

¡Apa, nois! esmolem l’eina,

à llussà’l mall.

¡Siguem-hi! cap à la feina,

cap al travall.

Fonts documentals:

– Torrent i Orri, Rafael.- La Societat Coral Erato.- Figueres : Societat Coral Erato, 1970.

– Padrosa Gorgot, Inés.- Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.- Girona : Diputació de Girona, 2009.

– Testart i Guri, Albert.- Joan Maria Bofill : l’evolució de la tradició republicana federal empordanesa cap al catalanisme.- Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana actes del VI congrés de la CCEPC (Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006).- Vic : Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana [etc.], 2008.

– Premsa digitalitzada de l’Alt Empordà.- Col·lecció de premsa històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

%d bloggers like this: