Search results for 'any cervera'

Bloc de notícies de l’Any Cervera 2009

16 des.

any-cervera-2009

Amb aquesta pàgina dedicada a la Cobla Antiga Pep  el bloc Any Cervera 2009 comença a omplir-se de contingut a l’espera que els actes de l’Any Cervera comencin a succeir-se.

Any 2009, any Cervera

29 nov.

L’Ajuntament de Roses ha presentat en roda de premsa els actes programats per conmemorar l’any 2009 com l’any Cervera.

Font: Empordà TV

Jaume Cervera Marquès

9 març

Jaume Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1858, Barcelona 1950) fou fill de Josep Cervera Rocalba  de qui va rebre les primeres lliçons de música. Va arribar a dominar els instruments de cobla i la majoria dels altres.

Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat director l’any 1883.

Com a tractadista va ser col·laborador en el mètode Posición del cuerpo y modo de tener el clarinete (Barcelona: 1940).

La seva obra és bàsicament de caràcter funcional: arranjaments, marxes, processons, sardanes curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de compositor es conserven algunes sardanes:

  • Dolors, Toni, A quants tira?
  • La Tristesa del ballador
  • Catalunya
  • Holas de una flor

Obres religioses:

  • La Missa cantada
  • Himne a la Immaculada
  • Dies irae

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i JosepCervera.net

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Maria Cervera Berta

6 març

Josep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).

Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent

Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.

Seves son les sardanes:

  • Capvespre
  • Aires de l’Empordà
  • Matinera
  • Recordant Girona
  • El Castell de Solius
  • De bon matí
  • La Serra de Campmajor
  • La Sardana dels tres germans
  • L’Aplec del Remei
  • Jafre, poble gentil
  • Prop de la font
  • Sota les arcades del temple nou
  • L’Aulet
  • El Pla de les bruixes de Llers
  • Mar endins
  • Calella, perla del Mediterrani
  • Joventut

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net

Josep Cervera i Bret

31 jul.

carrer josep cervera bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà,1 de setembre de 1883 – Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d’una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l’estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s’estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l’escola del Castell. Per damunt d’altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d’estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s’hi plenament, estudiant la tècnica de l’escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l’envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l’època, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l’orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d’aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d’obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d’aquest difícil instrument. Ell mateix l’usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l’instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d’acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l’estranger, activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l’obstacle de trobar obres escrites per a contrabaix es decideix a compondre’n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L’any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d’hivern, Brots tendres, etc.

L’any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s’estrenà per la festa major de l’any següent. També va musicar el Ball del Drac d’Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L’any 1940 Josep Cervera deixa l’Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L’últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l’últim de tots en públic el donà a Figueres l’any 1959 amb l’acompanyament de la Camil·la Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

Fonts: Viquipèdia i JosepCervera.net

Les partitures del Museu de l’Empordà de Figueres

27 gen.
eMuseumPlus

Museu de l’Empordà. Flabiol de Joaquim Sot -tocava a la Cobla Pep Ventura. Fa parella amb el tamborí núm. 1267. http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=ExternalInterface&module=collection&objectId=1331260&viewType=detailView

 

La web Museus en línia, creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  possibilita l’accés a una part important de la documentació dels objectes dels museus catalans. Entre aquests objectes apareixen 11 partitures del Museu de l’Empordà de Figueres que passem a llistar aquí:

  • Mazurca. L’embolic de la moneda. Partitura de quatre pàgines. Mazurca titulada l’embolich de la moneda de Joan Duran. còpia. Porta el segell de l’Amistat de Figueres i sota el segell del director de l’orquestra Benet Ventura.
  • Caramelles. Partitura de 6 pàgines. Caramelles. Poesia de Lluis Pinadell i música d’Albert Cotó.
  • Gloria a España. Partitura per violí titulada “Gloria á España”. Música i poesia de Josep Anselm Clavé. Partitura de 22 pàgines.
  • Les Flors de maig. Les flors de maig Partitura: coro partoril a veus soles. Poemes i música de Josep Anselm Clavé. Còpia de Juan Teixidor nº 107. Porta el segell de La Amistat Figuerense sección coral 10 pàgines lligades i dues làmines sense lligar.
  • Lo Món al revés. Lo món al revés Massurca humorística satírica y filosòfica Partitura: lletra i música de Joan Duran, còpia exclusiva per ús de la Societat Coral La Amistat de Figueres.Preu 7 pessetes, 6 pàgines lligades.
  • Salut i bon any (1899). Partitura de 6 pàgines. Caramelles a veus soles titulada ” Salut y bon any”. Lletra d’E. Benagues i música de Maximino Novi (professor de música de Barcelona). Partitura feta per R.Brunet.
  • La Tomba d’en Clavé. Partitura de 13 pàgines titulada ” La tomba d’en Clavé”. Composició a quatre veus i orquesta. Poesia de S. Genís i música d’Antoni Agramont. Composició per contrabaix.
  • La Tomba d’en Clavé. Partitura titulada ” La tomba d’en Clavé”. La poesia és de S. Genís, la música d’Antoni Agramont. Composició a quatre veus i orquestra. Partitura per veus. Porta el segell d’Antoni Agramont, professor de música de Castelló d’Empúries i el segell de la Amistat Figuerense- Sección Coral. 10 pàgines de partitura.
  • Gloria a España. Quadern amb partitures: “Glória á España” Particel·la, poesia i música de J.A. Clavé (10 pàgines) i ” Invocacion a Euterpe”, música i poesia de J.A Clavé (12 pàgines). Porta el segell de la Amistat Figuerense-sección coral. Les tapes del quadern són dures i verdes amb el títol GLORIA A ESPAÑA en daurat.
  • Lo Mercat. Llibre de tres partitures: “Lo mercat”, lletra de C. Roure i música de J.Ribera, coro a veus soles (16 pàgines)/ “La doncella de la costa”, música de R. Bartomeus, barcarola a veus soles (10 pàgines)/ ” Lo món al revés”, massurca humorística i filosòfica, lletra i música de J.Duran (6 pàgines) . Amistat Figuerense-Sección Coral.
  • La Fira de Santa Creu. Partitura de 10 pàgines amb el títol La Fira de Santa Creu. Música de Felip Cervera que cedeix el permís per cantar-la a l’Amistat Figuerenca. La poesia és d’Anton Sabater que també cedeix el seu permís. Porta el segell de l’Amistat Figuerense-sección coral.

Isidre Lleys i Pagès

27 jul.


Isidre Lleys i Pagès (Figueres, 1837 – 1922) va ser sacerdot i músic.

Era nebot del músic i compositor Jaume-Joan Lleysmestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’Empúries, que en morir el 1853 li llegà els seus papers de música i un piano. Aquest oncle seu i l’organista Bernat Papell donaren a Isidre Lleys la seva formació musical.

Al 1855, en morir Antoni Bonet, organista de l’església parroquial de Sant Pere de Figueres, s’oferí per substituir-lo i fou acceptat. Quatre anys més tard s’ordenà sacerdot. Es presentà a les oposicions per a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona i, encara que les guanyà, renuncià a la plaça per quedar-se a la seva ciutat natal. Continuà tocant l’orgue de la parròquia de Figueres la resta de la seva vida, i admirà els oients amb les seves grans qualitats (hom l’ha adjectivat “genial”) com a instrumentista i improvisador.

Va escriure un tractat pedagògic Tratado teórico y práctico de Armonía i composición musical innovador a l’època. Pel que fa a composicions musicals se sap que va compondre: Coplas als set dolors de Maria (contrabaix), Lamentos de las Santas Almas del Purgatorio, Ave verum Corpus per a gran orquestra, Rosario: a 8 voces con orquesta regular i un Stabat Mater (1849).

Donà lliçons de música a fills de la societat benestant figuerenca. Entre els deixebles que formà tingué els músics empordanesos Albert CotóAntoni Juncà Josep Maria Cervera (a qui ensenyà piano i orgue).

En morir mossèn Lleys s’extingí el Benefici de Sant Llorenç i Pere, o de l’orgue, una subvenció anual que des del 1601 l’ajuntament concedia per al manteniment de l’organista parroquial. A Isidre Lleys el succeí en el càrrec d’organista Josep Maria Albert que també era sacerdot.

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Joli Blanch

23 jul.

JOSEP JOLI sonabe 2013

Josep Joli Blanch (Castelló d’Empúries, 1931) és instrumentista de contrabaix i violí, i compositor de sardanes.

Va iniciar els estudis musicals amb el seu oncle Josep Blanch i Reynalt, violí amb Enric Sans i contrabaix amb Josep Cervera i posteriorment amb el mestre J. Rodríguez, cap dels contrabaixos de l’Orquestra Simfònica de Barcelona.

Ha format part de les següents formacions musicals: Antiga Pep, de Figueres (1948-1952); Els Verds, de Mataró (1952-1955); Costa Brava, de Palafrugell (fundador, 1956-1966); Maunè i Els Dinamics (fundador, 1966-1976); Combo Gili, de Perpinyà (1974); Ciutat de Girona (fundador, 1975-1979);Orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert i membre fundador de la nova Cobla Cadaqués. Ha estat integrant dels grups d’havaneres: Roses canta, Les veus de Besalú i Pescadors de l’Escala.

L’any 1980 pateix un greu accident que li deixa importants seqüeles físiques. Després de l’accident es va dedicar a la docència a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries (de la que en va ser director) durant 17 anys i de la qual van sortir alumnes de contrabaix molt destacats. Ha estat també director de la Coral de Peralada.

Ha compost les sardanes L’oncle Pepet (dedicada a Josep Blanch), La meva vila, Catalunya al cor, L’espardenya de set vetes, La Font de Dalt i Petita i delicada . També ha compost les havaneres Enyorament, Rhode, la grega i la oració Cançó de Maria.

Fonts: Viquipèdiahttp://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/els-verds.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Anna Comellas Vila-Puig

12 març
trio smetana anna comellas 2013 sonabe

Trio Smetana, José Maria Fernandez, Anna Comellas i Arnold W. Collado

Anna Comellas Vila-Puig, filla de Gonçal Comellas,  comença a estudiar violoncel amb 12 anys amb Jaume Cristau a l’escola de música del Casino Menestral figuerenc, segueix en el mateix centre amb Josep Bassal i, a partir de 1989, amb Marçal Cervera, a Barcelona, per finalitzar la carrera amb el professor Peter Thiemann.  Al setembre de 1997 va guanyar el Premi Extraordinari de Grau Superior, “Fi de Carrera”, de Violoncel.

Ha participat en diversos cursos de perfeccionament, en els quals va rebre classes dels mestres Philips Young, Peter Thiemann, Jean Decross, Marçal Cervera, Roger Albin i Maud Tortelier i de música de cambra amb Claudi Arimany, Gonçal Comellas i Norbert Blume. Ha estat becada per la Fundació Güell i la Fundació Pau Casals.

Va ser membre de nombroses formacions de cambra amb les que ha actuat a Catalunya, en diverses comunitats autònomes espanyoles i a Brussel · les (Bèlgica). Ha actuat durant tres temporades amb el cantautor Lluís Llach. Ha estat professora de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Cervera (Lleida), Figueres, de l’Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat i del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estat cello solista de la de Orquestra de Cambra Gonçal Comellas.

Va oferir, com cello del “Trio Smetana”, dos concerts a Barcelona organitzats per la prestigiosa empresa de management Ibercámara i amb el suport de la Generalitat, obtenint un gran èxit, molt important per a la formació. També ha ofert recitals, amb el “Trio Smetana” en prestigiosos i importants teatres com el de Dos Hermanas.

A l’agost de l’any 2000 va fer el seu debut com a solista amb el Concert per a violoncel amb l’Orquestra de Saint-Saëns, obtenint gran èxit de públic i crítica.

Compagina la docència musical amb la interpretació amb diferents formacions de música de cambra.

Fonts: http://www.arnoldwcollado.es Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Quer i Agustí

27 gen.

josep quer 2013 sonabe

Josep Quer Agustí neix a Vilafant l’any 1943. Té el Diploma Superior de Violí, el de Trombó de Vares i el Postgraduat de Contrabaix. Després de la seva etapa en la cèlebre orquestra Maravella, comença a dedicar-se a la música clássica amb el contrabaix. Fou membre de l’Orquestra Sinfónica de Euzkadi i ha format part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en la categoria de cosolista. També va participar  com a solista convidat amb les franceses  Orchestre de Chambre  de Perpignan i la Simfònica  Empordà-Languedoc-Roussillon. També ha estat requerit en l’OBC i la Simfònica de Mompellier.

Va rebre classes magistrals dels mestres de contrabaix Yoan Goilav, Gary Karr i Barry Green, i col·laborà amb L. Streicher i Petracchi, a Suïssa, els Estats Units, Àustria i Itàlia. Ha participat en diferents festivals internacionals, entre ells el de Peralada, on va donar a conèixer obres per a contrabaix del compositor Josep Cervera. Ha estat convidat per la International Society of Bassist (EUA) en les convencions de Houston, Iowa, Indianapolis, Kalamazoo, Oklahoma, Pennsylvania, en les quals ha presentat obres de compositors espanyols per al seu instrument, amb l’estrena d’un concert de Salvador Brotons. Fou membre actiu del Double Bass Master a Reding (Gran Bretanya) i va impartir classes magistrals en la Longy School, a Cambridge, MA. Ha ofert recitals amb l’organista japonesa Izumi Kando. També va participar com a solista en la banda sonora de la pel·lícula Babaouo, amb guió de l’artista Salvador Dalí i música original de Manuel Camp.

Ha enregistrat tres discs compactes: El Bruixot del contrabaix dedicat al compositor Josep Cervera i Bret, Contrabaix nostre i El Duende, un homenatge al compositor Pere Valls. Aquests dos darrers títols estan disponibles a la Biblioteca de Figueres.

El Mestre Josep Quer participa sovint en conservatoris d’arreu, principalment a Dinamarca, Alemanya i EUA, i esdevé un gran divulgador internacional de la música espanyola per a contrabaix. Actualment imparteix tasca docent a l’Escola de Música del Casino Menestral de Figueres i forma part de l’Orquestra Simfònica del Languedoc Roussillon, a França.

Cobla Antiga Pep

27 gen.

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de  la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:

Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.

“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.

Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.

En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.

A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.

Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.

JOSEP GRAHIT, 1916″

La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.

Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.

El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.

EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″

Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

ANTIGA PEP 1946 sonabe 2013

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 40 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

ANTIGA PEP_ANYS 30 sonabe 2013

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

 

antiga pep 7 sonabe 2013

antiga pep 6 sonabe 2013

antiga pep paris 1913 2013 sonabe

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 4 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 3 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep 2 sonabe 2013

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

antiga pep sonabe 2013

Antiga Pep, 1944? Font: Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

antiga pep 1907 2013 sonabe

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

antiga pep figueres 1928 2013 sonabe

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai

antiga pep programa 1904 sonabe 2013

Antiga Pep. 1904

antiga pep programa1909 sonabe 2013

Antiga Pep, 1909

antiga pep programa 1910 sonabe 2013

Antiga Pep 1910

antiga pep programa 1911 sonabe 2013

Antiga Pep 1911

antiga pep 1912 sonabe 2013

Antiga Pep 1912

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2

Webs relacionades i recomanades:

http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

http://www.josepcervera.net/

Cap de setmana amb Mali Vanili i Mine! al Sindicat

15 oct.

logo sindicat 2012 sonabe

Dues propostes ben diferents pel cap de setmana a la sala Sindicat de Garriguella.

Divendres 19 d’octubre de 2012 és el torn de  Mali Vanili, és un duo musical sorgit entre bastidors del musical Cop de Rock ells són Miquel Malirach i Jofre Borràs, és un duet inclassificable que no pretén altra cosa que fer passar una hora divertida amb les seves cançons, totes elles de diferents estils i amb una gamma de temes, problemes i situacions ben diferents. Amb lletres imaginatives absolutament fora del comú.

 

Dissabte 20 d’octubre de 2012 en canvi ens visita el grup Mine!, guanyadors dels dos concursos de més prestigi de Catalunya Sona 9 i Vicsona. És un grup dels que agrada descobrir, gaudir i compartir. Una proposta única i atrevida dins del panorama del pop-rock nacional que enamora programadors, músics, premsa i públic. Estan forjant-se una carrera sòlida i consistent; concert a concert, disc a disc, a l’estil de bandes com Mishima i Antònia Font. El grup s’ha guanyat el respecte de la premsa especialitzada.

El primer disc de Mine! Un brindis pel nen androide ha estat considerat com un dels discos imprescindibles del 2010; finalista al Premi Disc Català de l’Any i al Premi Cerverí a la millor cançó amb ‘pastís’, i preseleccionat en diferents categories per als Premios de la Música. En dues temporades, el grup ha passat per escenaris i festivals tan importants com el Palau de la Música, Apolo, Bikini, Café La Palma (Madrid), el Mercat de Música Viva de Vic, el Festival de Guitarra de Barcelona, el BAM, Let’s Festival, el PopArb o el Sononorama, entre d’altres.

El secret del seu èxit rau en la seva capacitat per haver construït una personalitat única, tant a l’estudi com a l’escenari. El seu so és rabiosament actual i directe, però evoca les harmonies vocals dels Beach Boys, The Beatles o Zombies, el toc crooner de David Bowie o Morrissey, i la psiquedèlia de Pau Riba, artista amb qui van unir forces per enregistrar el tema “Ars superficial”. En directe, Mine! planteja cada concert com un gran espectacle, a imatge i semblança dels grans xous dels grups internacionals, on la música i la posada en escena estan igual de cuidades. Una carta de presentació que els hi ha servit per a trepijar Los conciertos de Radio 3 .

Aquest cop els teloners seran els rosincs Little Sicks amb una aposta de molta qualitat de R&B, soul, pop i el rock.

 

Font: http://www.salasindicat.org i Litthttps://www.facebook.com/salasindicat

Gonçal Comellas

30 abr.

Gonçal Comellas Fàbregas, nascut a Avinyonet de Puigventós l’any 1945, comença els estudis de violí als onze anys, als tretze guanya el seu primer concurs i als catorze debuta a Barcelona actuant de solista amb el concert en la menor de Bach, dirigit pel seu mestre, gran violinista i pedagog Joan Massià. Als disset anys, acaba la carrera al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb les màximes cal.lificacions corroborades amb el Premi Extraordinari de Violí i Música de Cambra.

En aquesta mateixa edat guanya el 1r. premi per unanimitat del Concurs Isidro Gyenes de Madrid. Poc després interpreta el concert de Brahms al Palau de la Música Catalana de Barcelona, i en aquest moment comença una de les carreres musicals més singulars del nostre pais, actuant a les sales de concerts més importants d’Espanya, Europa, Amèrica, Israel, etc… col.laborant amb importants directors i orquestras com la Royal Philarmonic, New Philarmonia, Scottish Symphony, Orquestra Nacional de França, Simfònica d’Hamburg, Orquestra Nacional d’Espanya, Menuhin Festival Orchestra, Orquestra Simfònica d’Israel, Orquestra de Cambra d’Israel, Orquestra de la RTV Espanyola, Orquestra Ciutat de Barcelona, etc…

El 1972, amb ocassió del Concurs Internacional Carl Flesh, a Londres, obté el 1er. Premi de Violí i el Premi de l’Audiència i entra en contacte amb el gran mestre Yehudi Menuhin interpretant el concert per a dos violins de Bach en el Festival de la Ciutat de Londres, iniciant així una col.laboració i amistat mantinguda al llarg dels anys i manifestada en nombrosos concerts.

L’any 1973 debuta al Royal Festival Hall interpretant les Romances per a violí i orquestra de Beethoven, sota la direcció de Sir Charles Groves.

Comellas ha estat premiat també en altres concursos internacionals: Jacques Thibaud, a Paris, Viña del Mar, a Chile, i Reina Elisabeth, a Brusel.les.

És freqüent la seva participació en els festivals de música més importants: City of London, Festival de Prades, Festival de Gstaad, Festival de Otoño de Madrid, Festival de Barcelona, a Torroella de Montgrí, a Cadaqués, a Santes Creus, a Perelada, etc…, actuant amb personalitats artístiques tant rellevants com el mateix Menuhin, Maurice Gendron, Rampal, Victoria dels Angels, Bruno Giurana, Istomin, etc.

Fou molt celebrat el trio que va formar amb Rosa Sabater i Marçal Cervera, fins que un desgraciat accident colpejà mortalment la vida de la gran pianista.

L’activitat pedagògica de Comellas és permanent en Cursos Internacionals, i actualment és catedràtic de violí del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Ara, i en plena maduresa artística, Comellas decideix ampliar la seva activitat a la direcció orquestral, per la qual cosa l’avala haver estat fundador i director d’algunes de les orquestres més significatives del nostre pais: l’Orquestra Catalana de Cambra, l’Orquestra Reina Sofia, l’Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana, i actualment, de l’Orquestra de Cambra Gonçal Comellas.

Font: http://www.lamadeguido.com/comellas.html


Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig

21 juny

Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato i Sonabé.cat us presenten la partitura Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig.

Cent anys després de la seva estrena, recuperem la partitura d’aquest himne, des dels seus orígens ben custodiada a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. La història d’aquesta partitura és compartida amb la col·lecció  de més de 300 composicions i arranjaments que formen la col·lecció de l’Erato i que exposen la força i l’energia de l’entitat en matèria musical, social i política… més enllà de la lectura estrictament musical, el valor d’aquesta col·lecció de partitures és la de mostrar-nos a l’Erato com a motor social amb la música com a eina.

Joan Maria Bofill Roig (Figueres, 1845-1914) polític, físic i director de les publicacions El Ampurdanés i El Impenitente va presidir la Societat Coral Erato l’any 1899. Bofill tenia una llarga trajectòria social i política (diputat al Congrés, president del Consell Regional Federal de Catalunya, secretari del ministre d’Hisenda, fundador de Juventud Republicana,  president del Casino Menestral Figuerenc, membre fundador de la Cambra Agrícola de l’Empordà, Catedràtic de Física i Química i director de l’Institut Ramon Muntaner etc.) però l’any 1899 era a la primera línia d’acció a Figueres amb la presidència de l’Erato primer i amb l’arribada a  l’alcaldia de Figueres més tard. Moltes d’aquestes dades son prou conegudes, així com el fet que Bofill comença a composar als 64 anys, un cop abandona la direcció política del seu partit. Sense estudis musicals previs, enceta aquesta nova faceta com a compositor amb el suport dels coneixements musicals de la seva neta Angeleta, que transcriu al piano els dictats de l’autor. També s’inicia en l’estudi de solfeig a l’escola de música del Casino Menestral Figuerenc i confia els arranjaments i orquestracions de les seves obres als germans Agustí i Felip Cervera.  D’aquestes obres musicals us presentem avui la partitura inèdita d’un himne, a tres veus d’home i acompanyament d’orquestra (violins, flautí, clarinets, cornetins, fiscorn i trombons). La lletra i música són obra de Bofill de l’any 1909  i l’harmonització per a cor i orquestra són a càrrec  del mestre Felip Cervera i Marquès.

L’Hime al Travall està dedicat a la Societat Coral Erato i es va estrenar a Figueres el dissabte de Pasqua de 1910.  La lletra havia estat publicada per El Ampurdanés del dia de Reis del mateix any i diu així:

Apa, nois, que la feina ens espera,

la campana ja’ns crida al travall.

Tots anem-hi amb el llibre ò la ploma,

la paleta, l’aixada ò’l magall.

Fecondèm à la ciència amb ideas,

fecondèm à la terra am suor.

Es am suc de cervell y de brassos

que s’obtenen riquesa y vigor.

Defenssèm com las abellas

à fibladas nostra mel,

ò bé fem com las estrellas

que no’s deixan pendre’l cel.

¡Apa, nois! esmolem l’eina,

à llussà’l mall.

¡Siguem-hi! cap à la feina,

cap al travall.

Fonts documentals:

– Torrent i Orri, Rafael.- La Societat Coral Erato.- Figueres : Societat Coral Erato, 1970.

– Padrosa Gorgot, Inés.- Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.- Girona : Diputació de Girona, 2009.

– Testart i Guri, Albert.- Joan Maria Bofill : l’evolució de la tradició republicana federal empordanesa cap al catalanisme.- Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana actes del VI congrés de la CCEPC (Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006).- Vic : Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana [etc.], 2008.

– Premsa digitalitzada de l’Alt Empordà.- Col·lecció de premsa històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Josep Serra i Bonal

5 ag.

OCE, Josep Serra i Bonal + Albert Cotó

Josep Serra i Bonal (Peralada, 23 de setembre del 1874 – Barcelona, 14 de febrer del 1939) va ser músic i compositor. Renovà la composició de sardanes.

Estudià amb el mestre Jaume Cervera a l’escola de música creada i finançada pels comtes de Peralada. Amb setze anys, i juntament amb el seu germà Miquel, fundà la cobla La Principal de Peralada, on tocà fins a l’any 1914, any que l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

En deixar la cobla residí un temps a Figueres (1915), on fundà un institut de rítmica, i dirigí el cor Art i Pàtria i l’orfeó Germanor Emporitana. A l’any següent, marxà a viure a Barcelona i s’hi guanyà la vida tocant en teatres i portant l’oficina de copisteria de l’Orfeó Català. Tocà com a fiscornaire a les cobles Sureda i Catalònia (1923). El 1924 entrà, juntament amb el flabiolaire Pere Moner, a la Cobla Barcelona i el 1929 n’esdevingué el director. Ultra la seva faceta compositora, com a músic va exercir d’instrumentista de tible -en les primeres èpoques- i després de fiscorn. El seu fill, Joaquim Serra i Corominas continuà la seva obra i compongué sardanes considerades d’entre les millors de la música catalana.

La seva tasca compositora es centrà en la cobla: en l’escriptura de sardanes, de les que en va fer 251, en l’adaptació de balls vuitcentistes, en l’escriptura de música de tema lliure per a cobla. La seva glossa Present de bodes és una de les primeríssimes obres del que ara anomenem música per a cobla. Seves són, també, les primeres sardanes que es van gravar en els primitius discos de pedra.

Modernament, el compositor Lluís Albert li ha dedicat la sardana Evocant Josep Serra (2003).

Font: Viquipèdia

La Biblioteca Nacional de Catalunya conserva els enregistraments de la Copla La Principal de la Bisbal de l’Ampurda de l’any 1905, amb tres sardanes del mestre Serra:

La Pubilla Ampurdanesa

Perles i diamants

La Federalista

La Biblioteca de Figueres disposa de vinils i cds amb els enregistraments de les sardanes del mestre Serra interpretades per cobles com La Principal de la Bisbal, la Cobla Barcelona, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, la Cobla Mediterrània o la cobla Flama de Farners.

El Museu dels instruments de Ceret també disposa de partitures originals de l’autor, algunes d’elles consultables digitalment com:

La Pubilla Empordanesa

La noia de l’Empordà

Miquel Serra i Bonal

29 jul.

Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 – 1922) va ser germà de Josep Serra i, amb ell, fundà (1890) i dirigí la cobla La Principal de Peralada. Estudià amb el mestre Cervera a l’escola de música de Peralada i esdevingué instrumentista de contrabaix i compositor i lletrista de caramelles i altres peces corals. Es conserven disset sardanes de les que va escriure; en destaca La nina enyorosa (ca. 1902), que sembla que és la primera sardana harmonitzada per a cor de veus mixtes.

Les seves sardanes són: Alegre festa (1917), Bressant l’infantó, Cançó d’ocells (1917), Cap a la posta, Davallant de l’aplec, Entre el boscatge, Esclats d’enyorança, Flors boscanes, Gentil record, Guspires catalanes (Gravada en disc, potser el 1908, és una de les primeres sardanes en aquest format), Íntima, La nina enyorosa, Les goges dansaires, Perles del bosc (1917), Plany d’una verge, Queixa d’amor i Retorn de primavera.

Font: Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra Girona: GISC, 2000, des de la Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres conserva un disc de vinil de l’any 1978 on la Cobla Ciutat de Girona interpreta Les Goges dançaires, una de les poques vegades que s’ha enregistrat l’obra de Miquel Serra.

La Principal de Peralada, d’Inés Padrosa

2 febr.

cobla

La Principal de Peralada d’Inés Padrosa és un estudi que mostra l’importància musical del municipi de Peralada: l’Escola dels Comptes i la Cobla Vella són els preludis a la formació més famosa, La Principal de Peralada, que va ser una de les primeres cobles que va enregistrar sardanes.

La cobla La Principal de Peralada fou una cobla fundada el 1890 pels germans Josep Serra i en Miquel Serra i  va arribar a tenir molt de prestigi. Hom la considerà una de les millors cobles de l’època.

Els músics provenien de l’Escola de música del Castell de Peralada, a la que Jaume Cervera i Marquès havia dedicat 33 anys de la seva vida. La primera formació de la cobla fou: Martí Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Marià Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda (trompetes), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix).

La cobla funcionà fins al’any 1936, tenint un paper important en la revitalització de la sardana a Catalunya des del seu primer concert a Barcelona el 1894Enric Morera sempre volgué que fos aquesta cobla qui estrenés les seves sardanes. L’any 1914, l’Orfeó Català féu un memorable viatge a París i a Londres emportant-se La Principal de Peralada perquè acompanyés els seus cants, amb Josep Serra com a director, obtenint un gran èxit.

Obtingué un gran nombre de premis i gravà a França els primers discos de sardanes. La dirigí des del 1915 Josep Blanch i Reynalt (18881954),castelloní, i hi actuaren un gran nombre de músics, amb alguns de destacats com el tenora Marià Calvet i els compositors i intèrprets Josep Ferrer i Torres(18781952), pare del músic Rafael Ferrer i Fitó (19111988), i Josep Lleonsí i Casanovas (18771949).

Podeu consultar aquest llibre a la Biblioteca de Figueres i també podeu fer un viatge per les fotos de les diverses etapes de la cobla des del blog de Josep Loredo Fotos de Cobles, Orquestres i Formacions Musicals de Catalunya.

Fonts:

Antoni Juncà i Soler

12 oct.

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Antoni Junca Soler

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la florLes culleretes de Sant MiquelEls fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

« [ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa. »

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

  • La fada -1905, Girona
  • Cançó enfadosa -1906, Girona
  • Pluja menuda -1907, Girona
  • A l’atzar -1911, Girona
  • La nit de Sant Joan -1912, Girona
  • El bosc de Can Féu -1912, Girona
  • Record de Lloret -1912, Girona
  • L’aplec de Sant Martí -1914
  • Canigó -1915, Olot
  • Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan
  • La xerrameca dels bailets -1919, Figueres
  • Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres
  • La molinera de Flassà -1922, Figueres
  • Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • Revifalla -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Cecília -1923, Figueres
  • Maria -1923, Figueres
  • La lluna de mel -1924, Figueres
  • Les noces d’en Manelic -1924, Figueres
  • Montserrat -1924, Figueres
  • L’abella i la flor -1926, Toledo
  • Catalunya plora -1935, Melilla
  • Les fires de Santa Creu -1935, Melilla
  • Roseta de l’Empordà -1935, Melilla
  • L’angoixa -1937-1938, Ceuta
  • T’espero -1938, Ceuta
  • Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa
  • Vallespir en Festes -1947, Saragossa
  • Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa
  • Adela
  • A la memòria de l’avi Pep
  • Cançó trista
  • Cants i planys
  • Catalunya triomfant
  • De Montserrat al Cel
  • Font Romeu
  • Gatzara Carnavalesca
  • Girona
  • L’Antònia
  • L’avi Xena
  • La font d’en Pericot
  • La reina Victòria
  • La vaca cega
  • Marta i Maria
  • Pilar
  • Raig de lluna
  • Sang nova
  • El testament de N’Amelia
  • Recordant a Juli Garreta
  • Ballets
  • Records passats

Pas-dobles

  • Ros de Olano -1900, Granollers
  • Sangre española -1905, Figueres
  • De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona
  • Saleri -1924, Toledo
  • Antonio Cañero -1925, Toledo
  • Currito -1926, Toledo
  • Guad el Jelú -1937, Tetuan
  • Alvarez de Castro
  • A Figueras
  • El Niño de la Bola
  • Larache
  • Alma española
  • El brillo de los caireles
  • El Ampurdanés
  • Gerona inmortal

Marxes

  • Maria al pie de la cruz -1902, Granollers
  • A Santa Cecilia -1903, Vitòria
  • Requiem Eternam -1910, Girona
  • El último beso de un ángel -1928, Toledo
  • Lauda Jerusalem -1928, Toledo
  • Del Montseny al Canigó
  • La Mare de Déu
  • Sant Magí

Tocs d’ordenança

  • Tropa -1930, Larache

Ballables

  • María -1897, Olot
  • Todo para ti -1899, Figueres
  • Cecília -1914, Girona
  • Añoranza -1917, Tetuan
  • Cariñosa -1918, Tetuan
  • Souvenir -1918, Tetuan
  • Los epilépticos -1927, Toledo
  • Michigán -1927, Toledo
  • Tu retrato -1928, Larache
  • Arlequín -1930, Larache
  • El último platillazo -1930, Larache
  • Una prueba de cariño -1930, Larache
  • Luisiño -1931, Larache
  • Merencianica
  • Pilar

Obres de concert

  • Fantasía para Clarinete -1901, Granollers
  • Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria
  • Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona
  • Als heroes del Bruch -1908, Girona
  • Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona
  • Merencianica -1911, Girona
  • La pipa -1912, Girona
  • Gavota Clásica -1913, Girona
  • Sarina -1913-1914, Girona
  • Desig maternal -1914, Figueres
  • Claveles y Azucenas -1915, Girona
  • En la fiesta del árbol -1915, Girona
  • Himno escolar -1915, Girona
  • Ecos de África -1916, Tetuan
  • Al imo Pèctore -1917, Malalien
  • Els tres dallaires -1917, Tetuan
  • Al Japón -1920, Figueres
  • Canciones de mi tierra -1920
  • Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres
  • La Fuente amorosa -1920, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres
  • A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo
  • Marcha nupcial -1930, Larache
  • Ave Maria -1941, Saragossa
  • Cortejo de amor -1951
  • Cuentos mitológicos
  • Fiesta regia en Aranjuez
  • Madrid en 1808
  • Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.


%d bloggers like this: