Arxius | Tradicional RSS feed for this section

El Castell de Figueres, una canço de tradició oral

9 ag.

castell de sant ferran

Avui el Sonabé.cat vol fer-se ressò d’una canço de tradició oral transcrita l’any 1925 en una missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya encapçalada per Joan Tomàs i Antoni Bonell recollida a Olot, de mans de la cantaire Maria Bagué: una cançó titulada El Castell de Figueres que diu així:

La França s’ha gornit un exèrcit molt gran, de quatre-cents mil homes i quatre generals;

molta d’artilleria, i carruatges també; molta cavalleria i tot lo menester.

I el general Climany bé s’ho havia pensat de quedar-se aquí a Olot i estar-hi aposentat.

N’envien  un  contraordre que havia de marxar, que el Castell de Figueres està per a entregar.

Ai, Castell de Figueres, com t’ets acovardit; sense tirar cap tiro, t’ets dat a l’enemic.

Nou-cents canons que hi havia no t’han servit per re, sinó per dar més força al traïdor del francès.

Quan el francès ho saben que es ‘vien de rendir, n’eixugaren les bótes de l’aiguardent i el vi;

cridaren a la vila plorant  i remugant, maleint els ossos del general Climany.

Aquesta cançó està recollida al primer volum de les Memòries de missions de recerca, editades per Josep Massot i publicades per Abadia de Montserrat. Podeu consultar-ne un exemplar a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

 

Katroi Ensemble

21 ag.

Katroi Ensemble Sonabe 2013

Katroi Ensemble és una nova formació que s’apropa a la musica tradicional catalana a partir d’una perspectiva contemporània.

Al voltant de les melodies tradicionals i el só de la tenora es crea un nou teixit sonor fruit de la mescla amb l’harmonia moderna i la tímbrica d’un quartet de jazz (saxo, guitarra elèctrica, contrabaix i bateria). El recurs a la percussió tradicional en certs moments permet al grup trepitjar territoris encara més ambigus. La improvització és un element cabdal en aquesta relectura.

L’ampli bagatge dels intèrprets permet a Katroi Ensemble expressar amb naturalitat una tradició cultural pròpia mitjançant el llenguatge més actual i heterodoxe.

Xavi Molina – Tenora
Albert Comaleras – Saxos
Francesc Ubanell – Guitarra elèctrica
Subi – Contrabaix
Marc Clos – Bateria i percussions

Dossier de premsa: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/615848-katroi-ensemble-dona-nous-aires-a-la-musica-popular.html i http://www.catradio.cat/audio/719600/Katroi-Ensemble-presenta-Essers-katroians

Reinventar la Trobada de Cantadors d’Espolla

7 jul.

trobada cantadors espolla 2012 sonabe

Avui des del Sonabé.cat ens fem ressò de les novetats de la Trobada de Cantadors d’Espolla 2012:

La Trobada de Cantadors és una festa popular que ha ajudat molt a divulgar la Glosa o Cançó Improvisada, una modalitat de cant que els darrers anys s’ha fet més i més coneguda, i ha despertat l’interès de més cantadors i cantadores.

El gran creixement de públic i participants experimentat en aquests anys ha fet que s’arribés al límit de les instal·lacions. Així que ha calgut prendre una decisió per garantir la continuïtat sense comprometre la seguretat ni la comoditat de totes les persones participants. I per això després de 9 anys de celebrar la Trobada a la Sala de la Societat la Fraternal, l’Associació Cultural la Fraternal Espollenca i Cor de Carxofa, conjuntament amb l’Ajuntament d’Espolla, hem decidit traslladar-la. Així doncs, la Trobada 2012, la 10ª, tindrà lloc no pas el gener, sinó a ple estiu, del 12 al 14 de juliol. Això ens permetrà utilitzar espais oberts i ampliar les propostes.

D’una sobretaula amb cantadors l’any 2003 per celebrar la visita dels bons amics de la Fira de l’Oli de Jesús (Terres de l’Ebre), ara passarem a un programa de 3 dies on s’alternarà la festa habitual de la Trobada amb l’Escola d’Estiu de Glosa, la proposta més ambiciosa que enguany s’inicia.

Per aquells que sentiu curiositat per això de la cançó improvisada o glosa, al llarg del programa trobareu prou excuses per acostar-vos a Espolla: la pel·lícula Bertsolari, a partir de la realitat del cantadors bascos; la mostra de Glosa Jove, amb glosadors d’escoles i instituts; la participació d’un element tan empordanès com el vi dels cellers espollencs a Glosa de Vins; la presentació del Projecte Pandero de Guillem Ballaz o l’esperat combat d’entronització del Rei o Reina de les Nyacres, tradicional de cada Trobada de Cantadors. O fins i tot la possibilitat de compartir taula amb cantadors al Sopar de Glosadors.

Trobareu totes aquestes, i tantes altres propostes, que si teniu paciència de buscar al nostre web (http://www.trobadaespolla.cat/) segur que us despertaran interès.

Tot plegat s’ha pogut fer realitat gràcies a l’esforç voluntari d’un bon grapat d’entusiastes de la glosa, a la complicitat d’associacions del poble i de la comarca, a la implicació d’empreses locals i a la col·laboració d’institucions i organismes.

Només hi falteu vosaltres.

Font: http://www.trobadaespolla.cat/

Curs de gralla i percussió a Castelló d’Empúries

29 juny

curs gralla percussio 2012 sonabe castello empuries

L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’Escola de Música Antoni Aramont organitzen un curs d’iniciació de gralla i percussió amb els formaadors M. del Carme Planas (gralla) i Albert Cuevas (percussió) del 16 de juliol al 17 d’agost de 2012.

INSCRIPCIONS: DEL 18 DE JUNY AL 6 DE JULIOL

DE DILLUNS A DIVENDRES DE 9 A 14 H, AL CONVENT DE SANTA CLARA

PREU: GRATUÏT (CAL PORTAR L’INSTRUMENT)

NIVELL: INICIACIÓCURS DE GRALLA I PERCUSSIÓ

CURS:

DEL 16 DE JULIOL AL 17 D’AGOST

GRALLA: DILLUNS I DIJOUS, DE 20 A 21.30 H

PERCUSSIÓ: DIMARTS I DIJOUS, DE 20 A 21.30 H

PROFESSORS:

M. DEL CARME PLANAS – GRALLA

ALBERT CUEVAS – PERCUSSIÓ

PLACES LIMITADES: MÀXIM 8 ALUMNES PER CURS, A PARTIR DE 10 ANYS

ORGANITZEN: AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA ANTONI AGRAMONT

COL•LABOREN: COLLA GEGANTERA

SENYORS DEL FOC

ESBART DANSAIRE

TEQUATRE

CORT COMTAL

MÉS INFORMACIÓ: ÀREA DE CULTURA I FESTES

TEL. 972.158.643

festes@castello.cat Lloc: Convent de Santa Clara (Àrea de cultura i festes)Hora: Dies laborables de 9h a 14h

Cantallops, cançons de tradició oral

15 ag.

Avui el Sonabé.cat us presenta aquest cançoner de Cantallops, cançons de tradició oral,  una iniciativa de l’entitat Cantallops Acció Cultural que es presenta així:

“L’any 2002, des de l’entitat Cantallops Acció Cultural, i gràcies a una biografia del mestre Eduard Toldrà i Soler (1895-1962), vàrem descobrir que aquest, en les seves estades a Cantallops i més concretament durant els anys 1925 i 1926, havia dut a terme un recull de cançons populars i tradicionals. Aquestes tonades, les col·lectà directament i de viva veu de cantadors del nostre poble per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya…” ” … Passats alguns anys més, les components de De Calaix s’interessaren a col·laborar a tirar endavant el projecte… ” “… Finalment i juntament amb De Calaix, vàrem triar 16 cançons que deudament estudiades, assajades i, si calia, lleugerament adaptades, foren enregistrades als estudis Ariadna Records de Sant Climent Sescebes el juliol de 2008…” ” … Es va procurar mantenir-se fidels a les cançons originals, tot i que en alguns casos també s’optà per afegir algun instrument (panderetes, simbomba o pandero quadrat) per complementar les veus. A més, s’hi afegiren col·laboracions d’altres músics i a l’enrgistrament hi apareixen fins a 10 cantadors diferents.”

Albert Campsolinas, Vicepresident de Cantallops Acció Cultural, primavera de 2010.

El cançoner es presenta en un format doble de llibre + CD i ben aviat el podreu trobar disponible al catàleg de la Biblioteca de Figueres.

Aquí també podeu llegir la notícia de l’Hora Nova del 11 de maig de 2010.

Sol i Serena han inaugurat el Figueres Folk 2010

17 març

Primer concert del Figueres Folk 2010 al Molí de l’Anguila, amb els Sol i Serena.

Font: http://www.tramuntanatv.com

Els Grallers d’Espolla posen la música a la 14a Fira de l’Oli

12 gen.

El 17 de gener de 2010 s’obre la Fira comercial de l’oli i l’olivera pels carrers d’Espolla, amb els trullaires de la comarca i artesans… i la música la posen Els Grallers d’Espolla, a partir de les 11 del matí.

Trobada de Cantadors a Espolla

4 gen.


El dissabte 9 de gener de 2010 es celebra a Espolla la 8a Trobada de Cantadors

Programa

durant tot el dia,

Exposició de fotos: “Agost 1928: Cantadors d’Espolla” . Imatges extretes de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

 

migdia,

a les 12.30h. presentació del llibre-CD “El cançoner Popular a Espolla”- Grabació de l’anterior edició de la trobada on es van interpretar una tria de les cançons que fa més de vuitanta anys es cantaven pels olivars d’Espolla, extretes de “l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya”. Hi van participar els grups De Calaix, Els Tres de Xauxa, Ara Pla, Randellaires i els cantants Jaume Arnella i Helena Cases i una petita coral creada per l’ocasió amb nens i nenes d’Espolla.

a les 14h. Dinar participants del taller -cal inscripció-

tarda,

de 16 a 17h, simultàniament:

-Taller de Creació de Romanços, a càrrec de Jaume Arnella.

-Taller d’iniciació al Glosat, a càrrec d’en Francesc Tomàs “Panxito”

de 17.30 a 18.30h,

Assemblea de Cor de Carxofa

A partir de les 19h

Eliminatòria prèvia pel combat d’elecció del Rei de les Nyacres

de 21 a 22h

Sopar participants del taller i cantadors -cal inscripció-.

nit,

a partir de les 22h

Trobada de cantadors

Combat pel Rei de les Nyacres

Actuació d’en Jaume Arnella, l’últim romancer en actiu dels Països Catalans

 Cantada espontània col.lectiva de jotes, garrotins, corrandes, nyacres…

 Combat d’entronització del Rei de les Nyacres

Enllaços relacionats: http://espolla.org/asso.cultural/cantadors/cantador.html
http://www.cordecarxofa.org

Presenten el CD-llibre “Pim pom” de Barbara Van Hoestenberghe, beca Agita de Figueres

15 des.

El CD-llibre inclou dotze cançons infantils com “Les nenes maques”, “El pardal” o “Un roser de roses blanques”. Les ha recollides la cantant belga resident a l’Empordà Barbara Van Hoestenberghe.

Vídeo-notícia de Tramuntana.TV

Jaume Vilà i Comas

28 ag.

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

Pau Guanter i Casadevall

27 ag.

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes
Títol Tipus Any
Assoladora Sardana per a cobla 1904
Belleses empordaneses Sardana per a cobla 1904
Bibiana Sardana per a cobla
Burlona Sardana per a cobla
Cançó de tardor Sardana per a cobla 1904
Cantarella Sardana per a cobla
cistelleta, La Sardana per a cobla 1903?
closa de la vila, La Sardana per a cobla 1924
Confidència Sardana per a cobla
Cort d’amor Sardana per a cobla 1924
delatadora, La Sardana per a cobla
diadema, La Sardana per a cobla 1903?
doll d’orenetes, Un Sardana per a cobla
Elegància Sardana per a cobla
encantadora, La Sardana per a cobla
Esglaiada Sardana per a cobla 1906
Flors de maig Sardana per a cobla 1893
gaia ocelleta, La Sardana per a cobla
gardènia, La Sardana per a cobla
Germanívola Sardana per a cobla
Humorada Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla 1904
Marineta Sardana per a cobla 1917
Matinada Sardana per a cobla 1929
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
mestressa del meu cor, La Sardana per a cobla
muntanyesa, La Sardana per a cobla
nenes del barri, Les Sardana per a cobla
Oreig i onades Sardana per a cobla
perfiladora, La Sardana per a cobla
Pintoresca Sardana per a cobla 1904
platja d’Empúries, La Sardana per a cobla
presumida, La Sardana per a cobla
Primorosa Sardana per a cobla 1904
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
Puliol Sardana per a cobla 1924
Rubina Sardana per a cobla 1925
Sagarreta Sardana per a cobla
saragatera, La Sardana per a cobla
Tendenciosa Sardana per a cobla
vencedora, La Sardana per a cobla 1903?
Vernar Sardana per a cobla
Visca la barretina Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Rafel Cabrisas i Palau

23 ag.

 

 

 

Rafel Cabrisas i Palau (Cadaqués, Alt Empordà, 8 d’octubre de 1888 – 29 d’abril de 1950) fou un instrumentista i compositor de sardanes.

Només va rebre lliçons del seu pare i va adoptar una tendència autodidàctica, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i conreant també la composició. Ell si que va exercir l’ensenyança musical i pels volts dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila, quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de Creus,  s’ha mantingut constant en les programacions.

Font: Viquipèdia


Sardana Cap de Creus interpretada per la Cobla Cadaqués. Font: http://www.riallera.org

Enric Sans i Salellas

10 ag.

antiga pep

Enric Sans i Salellas (Figueres, Alt Empordà, 10 de setembre de 1890 – 11 de febrer de 1953) va ser un músic i compositor de sardanes.

Iniciat pel seu pare, Fèlix Sans Camps, va començar a tocar el violí als 7 any i va viure sempre immers en el món de la música. Va formar-se musicalment amb els mestres Domènec Sánchez Deyá (Barcelona) i Alphonse Lefort (París).

Va formar part de l’orquestra L’Art Gironí i durant els anys 1911 a 1914 va ser director de la cobla Antiga Pep de Figueres, per la que va escriure sardanes algunes de les quals van ser enregistrades a París en un viatge amb la seva cobla. També va formar part de The King Jazz, una de les primeres formacions de jazz de Figueres.

La popularitat li va arribar amb la sardana La infantona. Ben aviat, va escriure un centenar de títols, la majoria d’obres de línia camperola, fresca i melòdica.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Documents relacionats amb l’autor:

Expedient de depuració

Partitures i enregistraments sonors a la Biblioteca de Catalunya

Sardanes a l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus  Any
A la meva estimada Sardana per a cobla
Anna Maria Sardana per a cobla
Barcelonina gentil Sardana per a cobla
campanes de Figueres, Les Sardana per a cobla
Cants de muntanya Sardana per a cobla
Conxita Sardana per a cobla
De Marina a Muntanya Sardana per a cobla
Diada d’amor Sardana per a cobla 1952
Dolç record Sardana per a cobla
En plena Cerdanya Sardana per a cobla
Fent tabola Sardana per a cobla
Foc nou Sardana per a cobla 1923
font d’Ignasi Iglesias, La Sardana per a cobla
Font Trobada, La Sardana per a cobla
gallina enamorada, La Sardana per a cobla
horta de les flors, L’ Sardana per a cobla
Idil·li pastoril – Refilets de pastor Sardana per a cobla 1952
infantona, L’ Sardana per a cobla 1916
Matilde Sardana per a cobla
Mira que et dic Sardana per a cobla
nenes de Manresa, Les Sardana per a cobla 1946
Ni mai que torni Sardana per a cobla
Nostre himne Sardana per a cobla
Pilar Sardana per a cobla
plaça de Badalona, La Sardana per a cobla 1948
pubilla de La Torrassa, La Sardana per a cobla 1946
Rambla de les Flors, La Sardana per a cobla 1950
Rosinca Sardana per a cobla
Salta i balla Sardana per a cobla
sardana de les bruixes, La Sardana per a cobla 1976e
Sorollosa Sardana per a cobla
Sota els pins del Mas Marés Sardana per a cobla 1951
Sulita Sardana per a cobla
Tot jugant Sardana per a cobla
Tot per tu Sardana per a cobla
Una vegada… Sardana per a cobla 1950
Vol d’orenetes Sardana per a cobla 1951
Vora el niu Sardana per a cobla 1949
Xamosa Roser Sardana per a cobla 1949

Altres títols d’Enric Sans

Sardanes
A punt de dia – Apassionada – Cançó d’amor – Catalunya (1947) – Caterina – Consol – Declaració – Enyorança – Gelida – Jovenesa – Julieta – La festa de L’Escala – La núvia – La puntaire – La tardor – La Teresineta – Les noces de la cosineta – L’ocellet canta – Nati – Primavera d’amor – Ritmes pastorils – Salut als dansaires – Santa Creu (tible) – Somni d’amor – Trapassera (revessa, 1947) – Úrsula – Vora el cim – Vostre himne

Josep Blanch i Reynalt

8 ag.

blanch reynal

Josep Blanch i Reynalt (Castelló d’Empúries, 1 de setembre del 1888 – 13 de setembre del 1954) va ser músic i compositor de sardanes i director de cobla. Tingué tres germans músics, però només en destacà l’Àngel, que també va ser compositor.

Rebé les primeres lliçons de música de Joaquim Serratosa, capellà i organista de la Parròquia de Castelló, del compositor Antoni Agramont, del trombonista Pau Guanter Rossinyol, i de Joan Gifreu. El director de la cobla local Els Rossinyols, Salvi Callís, li donà les primeres nocions de violí i de fiscorn, i mossèn Serratosa (mort el 1936) li ensenyà harmonia i composició.

Als disset anys entrà de fiscornaire a la cobla-orquestra Els Rossinyols, de Castelló i s’hi estigué deu anys. Era director de la coral Llavor Castellonina el 1910. El 1915, en plegar Josep Serra de la direcció de la cobla de Peralada, el reemplaça en el càrrec fins al 1940; allí hi conegué l’Enric Morera, de qui també rebé consell professional. Presidí el Sindicat de Músics de Girona i va ser regidor a l’ajuntament de Castelló, per la Lliga Regionalista (1936), cosa que el portà a les cel·les del castell de Figueres, primer, i a les de Gardeny, després. Acabada la guerra, participà en el restabliment i dirigí l’Escola Municipal de Música de Castelló. Com que el sou no era suficient, treballà també a la cobla-orquestra de l’Escala i al conjunt de ball figuerenc Orquestra Mendoza. A mitjans dels anys quaranta rebé el nomenament de mestre de capella de la parròquia de Castelló, i això el permeté de deixar els conjunts de fora vila (que tant de mal causaven a la seves asma i bronquitis) i dedicar-se a la composició i l’ensenyament. Fundà una petita banda municipal amb els seus deixebles de l’escola de música.

És autor d’unes cent noranta sardanes, i de diversos balls per ser tocats per cobla en formació d’orquestra. També instrumentà sardanes per altres compositors, com Cassià Casademont i Enric Morera. Algunes de les seves composicions foren part de l’arxiu de Músics per la Cobla.

Font: Viquipèdia

Josep Cervera i Bret

31 jul.

carrer josep cervera bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà,1 de setembre de 1883 – Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d’una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l’estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s’estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l’escola del Castell. Per damunt d’altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d’estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s’hi plenament, estudiant la tècnica de l’escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l’envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l’època, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l’orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d’aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d’obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d’aquest difícil instrument. Ell mateix l’usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l’instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d’acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l’estranger, activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l’obstacle de trobar obres escrites per a contrabaix es decideix a compondre’n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L’any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d’hivern, Brots tendres, etc.

L’any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s’estrenà per la festa major de l’any següent. També va musicar el Ball del Drac d’Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L’any 1940 Josep Cervera deixa l’Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L’últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l’últim de tots en públic el donà a Figueres l’any 1959 amb l’acompanyament de la Camil·la Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

Fonts: Viquipèdia i JosepCervera.net

Miquel Serra i Bonal

29 jul.

Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 – 1922) va ser germà de Josep Serra i, amb ell, fundà (1890) i dirigí la cobla La Principal de Peralada. Estudià amb el mestre Cervera a l’escola de música de Peralada i esdevingué instrumentista de contrabaix i compositor i lletrista de caramelles i altres peces corals. Es conserven disset sardanes de les que va escriure; en destaca La nina enyorosa (ca. 1902), que sembla que és la primera sardana harmonitzada per a cor de veus mixtes.

Les seves sardanes són: Alegre festa (1917), Bressant l’infantó, Cançó d’ocells (1917), Cap a la posta, Davallant de l’aplec, Entre el boscatge, Esclats d’enyorança, Flors boscanes, Gentil record, Guspires catalanes (Gravada en disc, potser el 1908, és una de les primeres sardanes en aquest format), Íntima, La nina enyorosa, Les goges dansaires, Perles del bosc (1917), Plany d’una verge, Queixa d’amor i Retorn de primavera.

Font: Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra Girona: GISC, 2000, des de la Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres conserva un disc de vinil de l’any 1978 on la Cobla Ciutat de Girona interpreta Les Goges dançaires, una de les poques vegades que s’ha enregistrat l’obra de Miquel Serra.

Concert de Maria del Mar Bonet i Xavi Lloses a Vilabertran

9 jul.

 
El proper 18 de juliol de 2009 Maria del Mar Bonet i Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle oferiran un concert a Vilabertran, en el marc del Festival Sons del Món 2009.

Maria del Mar Bonet, ha esdevingut un dels clàssics del nostre país. Provinent de la Nova Cançó, un dels moviments musicals i culturals més importants de l’Estat. Bonet, s’ha sabut reinventar, orientant la seva música a l’anomenat world music, esdevenint en l’actualitat, una de les veus mediterrànies més cotitzades d’Europa. Ha participat als principals festivals de world musicmundials, esdevenint una de les artistes catalanes que més actuacions realitza fora de Catalunya. 


En aquesta ocasió, acompanyada amb el pianista Manel Camp, repassarà aquelles versions que han format part de la seva vida, i els clàssics del seu repertori. Tot un plaer per les nostre oïdes.


Xavi Lloses és un dels músics més interessants i prolífics de l’escena catalana. A les seves esquenes, les produccions dels dos darrers discs de Gerard Quintana i del disc més exitòs de Jaume Sisa. Integrant i creador de projectes de música electrònica com Fluor o Electrotoylets, creador de bandes sonores, al més pur estil Kusturika o Comelade, i en general un artista de cap a peus, que volem reivindicar des de Sons del Món.

Acompanyat a la veu de Rosa Pou, presentarà un dels seus projectes més interessants: Xavi Lloses i l’Escolania de la Quadratura del Cercle. Un grup inclassificable, que sorprèn a tothom que l’escolta per primera vegada.

Concerts al celler Espelt

6 jul.

de_calaix_foto

El Celler Espelt de Vilajuïga ha programat 3 concerts per aquest mes de juliol de 2009. Seran els concerts de la tercera edició del cicle  Cançó de Taverna:

%d bloggers like this: