Arxius | Sardana RSS feed for this section

Això no és un podcast sobre Pep Ventura ;P

26 febr.

Pep Ventura Anna Costal Sonabe.cat Figueres 2018

Des del Sonabé.cat volem convidar-vos a llegir el nou llibre d’Anna Costal i Fornells: Això no és una biografia de Pep Ventura. El llibre ja està a la venda i, com no!, també el trobareu a la Biblioteca de Figueres. Però si aquesta lectura imprescindible queda aturada per una estona, a l’espera d’aconseguir el vostre exemplar lectívol us proposem que arrodoniu aquest temps mort i gaudiu d’una selecció de podcast (àudio / vídeo) sobre Pep Ventura, on sovint és la mateixa Anna Costal la que us farà entrar ganes de saber més de la Figueres i de la Catalunya de l’època de Pep Ventura i les claus per entendre-ho (gairebé) tot.

Mostra del Fons sobre Sardana Emília Plà i Esparraguera a la Biblioteca de Figueres

31 gen.

Nati Vilanova, directora de la Biblioteca de Figueres i Emília Plà Esparreguera, sardanista

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres mostra una selecció del donatiu de vinils de sardana de la sardanista figuerenca Emília Plà, l'”Emília de les Sardanes”, com és ben coneguda. La Biblioteca argumenta en aquesta mostra:

En el marc de l’any en què Figueres ostenta la capitalitat de la Sardana (fins l’11 de març de 2018), des de la Biblioteca de Figueres volem oferir-vos una petita mostra del Fons Emília Plà, un fons de sardana i música de cobla que ingressa a la Biblioteca l’any 2015, moment en què Emília Plà fa donació d’una amplia selecció de vinils de sardana de la seva col·lecció personal que exemplifiquen el dinamisme de la producció musical sardanística de la darrera meitat del segle XX.

Aquest fons, que té un caire obert i com a tal va incorporant nous materials, està format per vinils de 33 i 45 RPM i també per alguns CD. Es tracta d’edicions comercials editades a Catalunya i França, de diversos segells fonogràfics, molts d’ells ja extints. Aquesta característica fa que no sigui previsible la reedició comercial d’aquests enregistraments i que, per tant, consisteixin en l’únic testimoni documental de la producció musical i artística del nostre país.

Els vinils presenten nombrosa informació textual tant a les portades i contraportades, com a les galetes interiors. Sovint són informacions relatives als compositors i intèrprets que permeten resseguir la forta petja dels músics empordanesos en aquest gènere musical, arreu de Catalunya. A banda d’aquesta informació també cal donar rellevància a el disseny i grafisme de les portades, especialment les que es basen en fotografies del paisatge del nostre país i de l’empremta desacomplexada del folklorisme català d’aquell moment, i el material que exposem a les vitrines n’és una clara mostra.

Emília Plà Esparraguera (Figueres, 1933) és locutora radiofònica i activista de la sardana. Vinculada a la sardana des dels 8 anys, que va començar a ballar-ne. Es va casar amb el locutor radiofònic Emili Casademont l’any 1968 i amb ell s’inicià a Ràdio Popular de Figueres amb el programa La Nostra Dansa, fins l’any 2000. Després s’encarregà del programa sardanístic El Palau del Vent de Ràdio Vila-sacra. Ha estat presentadora dels Aplecs de la Sardana de Figueres, membre de les juntes, presidència inclosa, del Foment de la Sardana Pep Ventura des de 1962 fins el 2015, l’hi han estat dedicades diverses sardanes i ha rebut premis i guardons per a la seva tasca de divulgació de la sardana com el Premi de l’Obra del Ballet Popular (2005).

sardanes figueres sonabe sonabé.cat emilia pla biblioteca figueres

A la mostra prenen protagonisme alguns dels grans noms de les sardanes empordaneses, tant dels seus autors com dels seus intèrprets. Des del Sonabé.cat destaquem la portada del vinil de la Principal del Rosselló, amb el gran tenorista i lutier empordanès Joan Roca en la fotografia coral de portada  i també el disc de 1990 de la Cobla Montgrins Daliniana, amb l’obra del compositor figuerenc Agapit Torrent.

principal rosselló sardanes sonabe sonabé.cat biblioteca figueres joan roca sardanes cobla montgrins agapit torrent sonabe sonabé.cat biblioteca figueres emilia pla

Figueres, segon semestre de la capitalitat de la sardana

29 juny

S’ha presentat la programació del segon semestre de Figueres Capital de la Sardana 2017. L’acte, celebrat als Caputxins, ha comptat amb el concert de Jordi Molina, que ha presentat el seu darrer treball “Matèria del temps”

Figueres ha presentat a l’Auditori Caputxins la segona part del programa de Figueres, Capital de la Sardana i del bicentenari del naixement de Pep Ventura, amb 53 propostes fins al desembre de 2017 que se sumen a les 43 activitats que ja s’han celebrat des del mes de febrer.

El programa és fruït del treball conjunt de les tres institucions implicades en la capital de la sardana: la Confederació Sardanista de Catalunya, el Foment de la Sardana Pep Ventura i l’Ajuntament de la ciutat, i potencia les activitats del propi Foment, vincula l’agenda municipal amb la celebració sardanista, i s’incentiven activitats diverses lligades al món de la sardana.

D’entre els actes programats, destaca el Concert Carilló i Cobla del 10 de juliol a la plaça Josep Pla, un gran esdeveniment, únic i irrepetible, que només es podrà veure a Barcelona i Figueres, en el marc de la celebració del XIX Congrés Mundial de Carillonistes. La carillonista del Palau de la Generalitat, Anna Mª Reverté i la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretaran peces de Pep Ventura i Joaquim Serra, entre d’altres.

També destaquen propostes que es faran en el marc dels Festival Acústica, Festival Agitart i la Mostra del Vi. Així, el divendres 1 de setembre, se celebrarà l’espectacle Raph Dumas & Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona dins del Festival Acústica; el divendres 8 de sembre, el concert i tast de vi “Arran de terra: Música i Vi”, amb la Cobla Maricel, dins la Mostra de Vi; i la proposta Agitart: ballem sardanes, en què els ballarins professionals que assisteixen al Festival Internacional de Dansa Agitart s’afegran a la ballada de sardanes de la Rambla el 7 de juliol.

A més a més, el dissabte 1 de juliol, la Colla Gegantera de Figueres, amb el gegant Pep Ventura i el Drac de Figueres, participarà al 30è Aplec Internacional d’Ostrava, ala República Txeca; i el 29 de juliol, la Colla també participarà a la Mostra de Cultura Catalana a Perpinyà, amb el gegant de Pep Ventura.

El regidor de Cultura Popular i Festes, Quim Felip, ha agraït la implicació de la Confederació Sardanista de Catalunya, el Foment de la Sardana i les entitats de Cultura Popular de la ciutat, i ha destacat que amb la programació del segon semestre es potenciarà la difusió de la sardana així com la promoció i projecció de Figueres a l’exterior.

En l’acte també hi han intervingut el coordinador de la Comissió Capital de la Sardana, Víctor Sallés, i la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, Montserrat Mauné.

Font: http://ca.figueres.cat/noticies/53-propostes-per-a-celebrar-el-segon-semestre-de-la-capitalitat-de-la-sardana-20401/53

Jornada sardana i partitura a la Biblioteca de Figueres

9 maig

cartell jornada sardana i partitura

La Biblioteca de Figueres organitza la Jornada sardana i partitura, un apropament a les edicions relacionades amb la sardana, la música de cobla i els seus autors

La trobada s’emmarca en la celebració de Figueres Capital de la Sardana 2017

 Amb motiu de la celebració de Figueres Capital de la Sardana 2017, la Biblioteca organitza pel proper dijous 18 de maig, una trobada amb el món de les edicions musicals a Catalunya, especialment amb les relacionades amb la sardana, la cobla i els seus compositors.

La fórmula d’aquesta jornada proposa una trobada amb el món de les edicions musicals a Catalunya: les editorials, empreses i iniciatives catalanes que nodreixen de partitures, enregistraments i materials pedagògics i divulgatius a interessats i professionals de la música. Un sector molt divers i poc divulgat, capaç d’oferir els seus materials en formats analògics i digitals i amb propostes imprescindibles per a donar cos a la vida pedagògica i a la recuperació del patrimoni de la música catalana. La Jornada es clourà amb una conferència divulgativa sobre la sardana, els seus mites i tradicions.

Activitats de la jornada:

  • 11 h – 13.30 h / 16 h – 19 h: Mostra de partitures, cd’s, mètodes, revistes i llibres editats a Catalunya i relacionats amb la sardana, la música de cobla i els seus autors. Novetats editorials i materials pedagògics. A la mostra s’hi podran trobar i adquirir publicacions de diferents editors, així com conèixer els seus catàlegs i plataformes digitals.

 

  • 30 h: Taula rodona sobre les publicacions musicals a Catalunya amb representants del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya i del sector discogràfic. Una xerrada oberta a tothom però d’especial interès per a músics, pedagogs musicals i bibliotecaris que vulguin apropar-se a l’ampli ventall d’edicions entorn a partitures i enregistraments musicals. Els convidats a la taula són Francesca Galofré, Professora Superior de Música, Presidenta del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya GEMC, gerent de l’editorial Dinsic Publicacions Musicals i Cofundadora de Notes in Cloud SL; Bernat Cabré, músic i musicòleg amb una llarga trajectòria en el món editorial que ha compaginat amb la docència universitària a l’UAB (Musicologia) i cofundador de l’editorial Ficta; Joan Ribó, gerent del segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià i Robert Roqué, responsable del Grup d’Informadors sardanistes de Catalunya GISC. La taula estarà moderada per Alfons Gumbau.

 

  • 18 h: Pausa cafè

 

  • 30 h: Conferència “La sardana: mite i tradició. Una aplicació didàctica per a l’escola” del musicòleg empordanès i professor a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, Joan de la Creu Godoy i Tomàs. Aquesta conferència es presenta per primera vegada en català després de la seva estrena al Cuarto Encuentro de Etnomusicologia de l’estat de Chiapas, a Mèxic. La conferència tractarà àmpliament de la història de la sardana i dels seus instruments per acabar amb un capítol final destinat a la proposta didàctica.

La Jornada s’adreça a músics, compositors i intèrprets, bibliotecaris, pedagogs musicals, estudiants de música, sardanistes, corals musicals, musicòlegs, entitats relacionades amb la cultura catalana i/o tradicional, comerç especialitzat (botigues d’instruments musicals).

La Jornada és d’accés lliure, amb inscripció recomanada disponible a:

https://goo.gl/forms/DujW2IyhmQgwY6Gz1

Ramon Basil, protagonista de la Fonoteca de la Cobla i de l’Aplec 2016

13 maig

ramon basil sonabe 2016 compositors gironins fonoteca cobla girona

2016 és l’any de la recuperació de la memòria i la música del compositor figuerenc Ramon Basil.

Bona part d’aquesta recuperació veurà la seva culminació el dissabte 14 de maig de 2016 amb la presentació del disc dedicat a Ramon Basil que ha enregistrat la Cobla Ciutat de Girona dins la col·lecció Fonoteca de la Cobla i la programació de les seves sardanes dins el repertori de l’audició de l’Aplec de Figueres organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura.

aplec figueres 2016 sonabe sardana

El dissabte 14 de maig de 2016 la Biblioteca de Figueres incorpora al seu fons musical aquest CD amb les composicions de ballables i sardanes de Ramon Basil, recuperades per la Cobla de Girona, després d’un intens treball de recerca que ha inclòs, entre altres, els ballables El Travieso i La Bruja extrets del projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato. Aquests ballables es van interpretar en directe el 3 de maig de 2016 a l’Auditori El Caputxins de Figueres i us recomanem la lectura de la seva crònica als blogs d’Inès Padrosa i El Foment de la Sardana Pep Ventura.

ramon basil sonabe figueres cobla ciutat girona

També el dissabte 14, a les 17,30h, la Cobla Ciutat de Girona oferirà un concert al Teatre El Jardí amb un programa que inclou a la segona part composicions de Ramon Basil presents a l’enregistrament.

Joan Roca Estany

8 gen.
joan roca

Joan Roca Estany. Fotografia extreta de la web: http://www.tenoresitiblesjoanroca.com/

 

Joan Roca Estany (Ventalló 1944) músic i luthier establert a Figueres i especialitzat en la fabricació, de tenores i tibles artesanes amb una afinació molt acurada.

Va estudiar solfeig i violí amb Joan Saliner de l’Armentera i tenora amb Agustí Monguilod. Va continuar els seus estudis amb Camil·la Lloret, Josep Coll i Ligora, Ricard Viladesau i Jaume Ponsatí. També va estudiar al Conservari de Girona.

Als 15 anys va començar de segon tenora a l’Orquestra Panamà i ben aviat passar a primera tenora. També va formar part de La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell, La Principal de Lleida, La Principal de Girona i, esporàdicament, amb la Principal del Rosselló.

Des de 1979 construeix tenorei i tibles i des de 2003 treballa en un nou concepte de tenora per a cobla. Podeu consultar-ne la web per a més detalls.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Consultable en línia la tesi doctoral d’Anna Costal sobre les sardanes de Pep Ventura

31 des.

Tesi_Doctoral_Anna_Costal-2

Les sardanes de Pep Ventura i la música popular a Catalunya entre la restauració dels Jocs Florals i la Primera República (1859-1874) és el títol de la tesi doctoral d’Anna Costal i Fornells consultable des del repositori TDX Tesis Doctorals en Xarxa. Aquest treball de 523 pàgines que va rebre la qualificació de cum laude és un intens i molt interessant estudi que té l’encert de tramar de manera engrescadora i polièdrica  la vinculació de la música amb la història, la literatura, la ideologia i la vida de la Catalunya i del món occidental d’aquest intens període. Un treball que passa per diferents eixos geogràfics, alguns molt evidents, com l’Empordà i d’altres més inesperats com Cuba o Nova York.

Des del Sonabé.cat us convidem a llegir aquesta obra i us recordem que els fons dipositats a les entitats figuerenques de La Biblioteca Fages de Climent, l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, l’Arxiu Municipal de Figueres, l’Arxiu de la Societat Coral Erato i l’Arxiu del Casino Menestral Figuerenc han estat bones fonts d’informació per aquesta obra i us convidem a resseguir la nostra memòria de la mà de les eines documentals i bibliogràfiques que aquestes entitats ens ofereixen.

Fonts: TDX, Sonabe.cat, Museu de l’Empordà, Esmuc

Notícies relacionades: http://www.naciodigital.cat/

El fons documental d’Emili Casademont a l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona

17 des.
Emili Casademont

Emili Casademont – Acte d’acceptació del fons documental de l’Ajuntament de Girona

Emili Casademont i Comas (Girona 1936 – Figueres 2012) exercí una bona part la seva professió de periodista i escriptor a Figueres. Mitjans locals de premsa escrita com Canigó, 9País i Los Sitios i emissores radiofòniques com Ràdio Popular de Figueres i Ràdio Girona formen part de la seva dilatada carrera, de la que el Sonabé.cat destaca especialment el seu interès per la sardana i els seus protagonistes. Col·laborador de la revista SOM i autor d’un blog propi, sovint trobem en tots aquests mitjans la seva sensibilitat per la música popular i folklòrica catalana.

La família d’Emili Casademont entregarà el pròxim 22 de desembre de 2014 el seu fons documental a l’Arxiu de l’Ajuntament de Girona, en un acte que es durà a terme a la Sala Miquel Diumé de l’Ajuntament. L’acceptació d’aquest fons documental serà a les 19 h, a càrrec de l’alcalde Carles Puigdemont i també homenatjaran al periodista l’escriptora Isabel-Clara Simó, Josep Puigbó i Josep Maria Bernils així com representants del Diari de Girona, de Ràdio Girona, del Col·legi de Periodistes de Catalunya i de l’UE Figueres.

Des del Sonabé.cat felicitem aquesta iniciativa i recordem dos dels seus articles de difusió musical amb protagonistes empordanesos: «La Santa Espina» i el seu primer discRaquel Meller, Albert Martí i Els Vienesos.

Conferència de Lluís Albert a Figueres

12 nov.

Cartell_conf._LluÍs_Albert_15-11-2014_JPEG (2)

 

El 15 de novembre de 2014, a les 17.30 h. i a la sala Abdó Terradas del Casino Menestral Figuerenc, el compositor i musicòleg empordanès Lluís Albert oferirà la conferència “La sardana tradicional” amb motiu dela segona i ampliada edició del seu llibre “Contra la falsa sardana”.

La dissertació anirà acompanyada de la projecció d’un reportatge cinematogràfic de les Fires de Figueres de 1920 i de l’audició de les sardanes més antigues donades a conèixer per l’autor.

Aquest acte ha estat organitzat conjuntament per Òmnium Cultural, Foment de la Sardana Pep Ventura i Casino Menestral Figuerenc.

Joan Puig Fornis

29 jul.

Joan Puig Fornis (Cadaqués, 1936) és un instrumentista de flauta, saxo i tenora. Va ser alumne de Rafel Cabrisas.

Ha estat membre de les cobles Cadaquesenca, La Principal de Girona, La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell, Cadaqués, Els Únics i Vila de la Jonquera. Va ser membre fundacional de Mauné i els seus Dinàmics i de l’Orquestra Marina.

Com a compositor de sardanes destaca la titulada El meu amic Narcís  que va ser finalista del concurs de la Sardana de l’Any 2006.

Altres sardanes de l’autor son:

  • Amor i amistat
  • Als Hostalets estem de festa
  • Sa farnera
  • Refilets de Cadaqués
  • A es meus néts
  • Avui i sempre
  • Cants de Cadaqués
  • Cecília
  • Celestial
  • Conxita
  • De Cadaqués a l’Armentera
  • El meu amic Narcís
  • L’amic Elias
  • Pàgines de l’Empordà
  • 150 anys d’Amistat
  • Passejant pel Coll de Banyuls

També ha composat boleros com Somni d’amor i Badia de Cadaqués i el pericon Saltironet.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

 

Martí Pou Ventós

7 juny

Martí Pou Ventós (Castelló d’Empúries 1898 – Figueres 1993) fou músic, deixeble de Baldomer Pastells en música i de Joaquim Serratosa i d’Enric Morera en harmonia i composició. Era instrumentista de violí, violoncel i piano i també va exercir com a organista suplent a l’església de Castelló d’Empúries.

També va compondre sardanes com les titulades:

  • Donzella enamorada
  • Flor de taronger
  • Vora la mar
  • Tendres records
  • Amor de mare
  • Cançó de maig
  • Ingratitud
  • Muntanyenca
  • Gentil nineta
  • Flors boscanes
  • Pensant en tu
  • El que et diria
  • Tardor
  • Matinenca
  • Ma il·lusió
  • Mariona
  • Saltirona
  • Enyorament

Font :  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

 

Josep Maria Ferrer Font

4 juny

Josep Maria Ferrer Font (L’ Armentera 1906 –  2000) va començà els seus estudis musicals de les mans dels professors Joan Duran pel solfeig, Josep Blanch i Reynal per composició i fiscorn, Enric Sans i Eduard Toldrà per violí i Josep Nadal per trombó.

Als 13 anys va entrar a l’orquestra de Joan Duran i després va continuar a diverses formacions: Cobla Girona, La Lira de Sant Celoni, Barcelona-Albert Martí (1929), Moderna de Granollers, Llevantina de Calella (1936) i Arbucienca.

Després de la guerra civil va formar part de la Bolero  de Girona (1940) i de la Selvatana (1948).

Fou un destacat tible, conegut amb el malnom de “El Ferrer de les canyes”. L’any 1955 va traslladar-se a viure a Olot on va ser professor de l’escola musical de l’Orfeó Popular Olotí (1955-1960).

Va compondre la sardana per a tible Maria del Pilar i la seva partitura es conserva al fons de l’entitat Musics per la Cobla.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=791

De tu a tu, un disc amb dos grans compositors empordanesos

21 gen.

1489268_3748823615179_291473444_n

L’any 2014 comença amb un nou disc de sardanes titulat De tu a tu que reuneix a dos grans compositors de sardanes figuerencs Florenci Mauné i Jaume Cristau. Les sardanes estan interpretades per La Principal de la Bisbal, dirigides per Francesc Cassú i enregistrades als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós.

1506956_3748823815184_1095748304_n

El disc neix de la voluntat i l’empenta de Montserrat Mauné (filla i hereva de Florenci Mauné) i de Jaume Cristau, tots dos dinamitzadors musicals ben coneguts a la comarca. Montserrat Mauné ho explica així:

Per l’Aplec de Figueres de l’any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d’en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.

Al mateix temps, aprofitant que l’any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d’aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.

I així va ser com al novembre de 2013, es va poder enregistrar De tu a tu.

 1528707_3748823455175_1207452428_n1517822_3748824055190_204753315_n 

Jaume Cristau i Florenci Mauné foren alumne i mestre de solfeig a la Figueres de meitats del s. XX i, més tard, compartiren converses sobre les sardanes i la seva composició, un tema que els apassionava a tots dos. Florenci Mauné desaparegué prematurament l’any 1995 i Jaume Cristau segueix la seva prolífica tasca compositora i és avui, a principis de l’any 2014 quans els podem escoltar i gaudir a tots dos, de tu a tu, en aquest enregistrament.

De tu a tu es distribueix de manera artesanal, si el voleu adquirir podeu fer-ho a Mauné Sabaters de Figueres.

2529_3748826135242_1047776576_n

Albert Martí Galcerán

1 set.

Albert Martí Galcerán (L’Escala 1881 – Barcelona 1947), fill del també músic Joan Martí Poch va ser deixeble de Josep Vicens Xaxu i de Salvador Sastre, Vadó Gall i fou un excel·lent intèrpret de tenora. Va rebre l’apel·latiu de l’Albert de la tenora o el rei de la tenora. A Barcelona va estudiar clarinet amb Porrini.

Va tocar amb la Cobla de l’Escala i amb els Rossinyols de Castelló d’Empúries en els seus inicis. Després va anar a La Principal de la Bisbal (1900-1922) . Més tard es va traslladar a Barcelona i ingressà a la Banda Municipal a les ordres del director Joan Lamote de Grignon, que va crear per a ell la plaça de tenora.

cobla-barcelona 2013 sonabe

Fou membre fundador i solista de la Cobla Barcelona que l’any 1929 es va escindir en la cobla Barcelona-Albert Martí.

Durant la guerra civil (1937, 1938), amb la seva col·lectivitzada cobla acompanyà al front de Madrid l’expedició que el Comissariat de Propaganda de Jaume Miravitlles organitzà per donar ànims als combatents; en aquesta feta, la cobla rebé càlids elogis del general Miaja i del poeta Rafael Alberti. Les seves qualitats com a solista de la tenora es poden apreciar -per bé que els suports són ja molt antics, i la seva qualitat és la de l’època, baixa- en el gran nombre de gravacions que va fer, per bé que els enregistraments que la cobla Barcelona-Albert Martí va fer en els anys 40 mostren ja els primers senyals del decandiment causat per la malaltia que se l’enduria. Al 1946 encara actuà, tocant la tenora, a l’espectacle de varietats Melodías del Danubio dels Vienesos, amb Artur Kaps i Franz Johan, en un programa que encloia una Raquel Meller també en hores baixes.

Diversos compositors l’homenatjaren també dedicant-li sardanes, la majoria obligades de tenora: Josep Casanovas “Paixero” (Onada mansa, anys 10 i La cançó del mariner), Josep Saderra (Amor perdut, 1917 i L’encís de l’estany, 1931), Josep Maria Soler (La mestressa, 1926), Agustí Borgunyó (Esgarrapant les boires, 1929 i Recordant l’Albert, 1947), Font i Palmarola (Aïmada Barcelona, 1945), Damià Rius (Remembrança, 1945), Artur Rimbau (El plor d’una tenora, 1948), Cohí-Grau (A l’Albert Martí), Lluís Albert (Tal com li agradaven, 2007).

Va compondre les sardanes:

  • A la meva néta
  • Nostra Dansa
  • Hotel Regina de Vallfogona (1947)
  • Manolita
  • Lina
  • Barcelona

Algunes de les seves partitures es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Mart%C3%AD_i_Galceran, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/barcelona.html,  http://scalatunel.blogspot.com.es/2007/06/els-primers-anys-del-tenora-albert-mart_6580.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

Joan Llonch Batlló

22 ag.

Joan Llonch Batlló (Figueres 1901? – 1932) va conrear  la literatura, el dibuix i la música.  Va ser membre de l’Associació de Música de Figueres. Va compondre sardanes i altres obres, algunes de les quals es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i l’editorial Boileau també ha publicat les reduccions per a piano de les seves obres Gentil Nineta i Poncellament.

Obres de l’autor a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Títol Tipus Any
Clara i catalana Sardana per a cobla
colla d’en Bosch, La Sardana per a cobla 1924c
Magdalena Sardana per a cobla 1924c
Poncellament Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Fi de festa – Gentil nineta – Idil·li camperol – L’alegre pubilleta – La font Trobada – Modisteta – Veus de tardor

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Lleonsí Casanovas

25 jul.

Josep Lleonsí Casanovas (Peralada 1876 – 1949) fou alumne de l’Escola de Música dels Comptes de Peralada. Va incorporar-se a la Principal de Peralada poc després de ser fundada, com a segon tenora i clarinet en els ballables (1894-1940) i fins a 1927 també va ser el representant artístic.

Va ser el pare de Margarida Lleonsí, esposa de Joaquim Serra.

Conegut amb el sobrenom de Pep Noni també es va dedicar a la composició de sardanes, als arranjaments musicals  i va exercir de professor de música, entre d’altres de Joan Sirvent, Martí Algans i Pere Teixidor.  El 1910, a Figueres, li foren premiades tres sardanes, de les quals només n’ha quedat constància d’una: El galant i la donzella.

A l’arxiu de Músics per la cobla es troben algunes de les seves partitures:

Sardanes
Títol Tipus Any
Flor de rosella Sardana per a cobla
Jorn del poble Sardana per a cobla
Primaverenca Sardana per a cobla
Somni gentil Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
El galan i la dozella (1910) – Somni gris

Font: Músics per la cobla i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

 

Joaquim Godo Soler

18 jul.

joaquim godo soler 2013 sonabe

Joaquim Godo Soler (Castelló d’Empúries 1880, Mataró 1957) fou un músic que amb 14 anys s’inicià amb el fiscorn amb el mestre Antoni Agramont.

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

A principis del segle XX va formar part de la cobla Els Agustins de Granollers i a la dècada dels 20 a Mataró va ser membre fundador de la cobla Iluro l’any 1922 i  l’any 1927 obtingué la plaça de primer bombardino de la Banda Municipal de Mataró. Després de la guerra civil va formar part de la cobla Mataró d’Educación y Descanso (1939-1940) i Els Verds on era anomenat l’Avi Soler. *1

Com a compositor va escriure les sardanes Dansaires de l’Empordà, Estrella i Maria Aurora, algunes de les quals es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla.

*1-  El setembre de 2013, Josep Loredo puntualitza: “El que va tocar a la Cobla-orquestra Els Verds és en Josep Soler i Saurí, conegut com l’Avi Soler “, font :[http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=19713&sec=2]… “No em consta que ni un ni l’altre toquessin amb Els Agustins o amb la Cobla Mataró…”

ILURO_1926 (2)

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

ILURO_1928

Cobla Iluro 1928. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

 

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/03/iluro.html

Joan Fusté Ferrer

30 juny

Joan Fusté i Ferrer (Riumors12 d’abril del 1906 – Barcelona8 d’abril del 1989) va ser músic, flabiolaire i compositor.

Als 12 anys es traslladà a Barcelona per poder estudiar música amb el flabiolaire Jaume Tàpias i Boada i el compositor Antoni Ribàs i Gori. Compongué la seva primera sardanaDanseu donzelles, quan només tenia quinze anys. En l’any 1946 entrà de flabiolaire a la barcelonina Cobla Germanor (1946-1947) posteriorment n’esmerçà tres més a la Cobla Bruguers de Gavà. Encara que es retirà d’instrumentista, continuà component la resta de la seva vida.

Va ser autor de vint-i-vuit sardanes, Turons de Montserrat la més coneguda. Quan deixà d’escriure sardanes per cobla, encara en compongué una dotzena més per acordió, inèdites. Als arxius de Músics per la Cobla i del MúSIC, Musée des instruments, Céret es conserven algunes de les seves partitures.

Sardanes

  • A una bruna encisadora
  • Al meu poble (1949)
  • L’alegria dels pastors (1950)
  • L’amor del poeta (1957)
  • Bravo! (1952)
  • Brots de raim (1954)
  • Cant de les nines (1946)
  • Castelldefels (1949), obligada de tible amb variacions
  • El celler d’en Manel (1951), coescrita amb Josep Gravalosa
  • Collint ginesta (1949)
  • Els dansaires de Barcelona (1952)
  • Dansaires de la Pedraforca (1952
  • Danseu donzelles (1918), primera sardana, harmonitzada i arreglada per Laureà Tatché
  • Elena (1947)
  • En Joan i en Farré (1947)
  • En Pep del barret (1959)
  • Eterna recordança (1960)
  • La festa dels pastissers (1953), amb lletra d’André Tey
  • La font de Sant Narcís
  • Il·lusió (1923)
  • Infantona i saltirona (1947)
  • Ja hi som tots (1921)
  • Joia trobada (1946)
  • La meva sardana (1950)
  • Muntanya sagrada (1949)
  • Petits i eixerits (1954)
  • Rebrots de ginesta (1948)
  • Rebrots de primavera
  • Records de Sant Fost (1955)
  • Records de Valls (1947)
  • Sant Jordi del Call (1952)
  • Sant Martí
  • Sant Vicenç dels Horts (1948)
  • Sentimental (1948)
  • Senzillesa” (1922)
  • Les tres xafarderes (1952)
  • Turons de Montserrat (1943), estrenada com a Camí de Montserrat
  • Xamosa Antònia

Sardanes per a acordió, inèdites: A Calella falta gentLa cançó del trombóLa família BaliuMar endinsLa nostra joveRetorn a la pàtriaEls sis néts,Sònia, Montse i LucySota el piUn dia feliçValentaVora el riu.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Fust%C3%A9_i_Ferrer i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Narcís Frigola Fajula

29 juny

Narcís Frigola Fajula (Castelló d’Empúries 1842 – 191?) compositor i director de coral. Germà de Bonaventura Frigola i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola, tots ells músics.

Va marxar de Castelló d’Empúries i va viure a diferents poblacions de la costa: Blanes, Tossa de Mar i Lloret, però sempre vinculat a la música. A Blanes va dirigir la Sociedad Coral Blandense, a Tossa de Mar era organista l’any 1866 i a Lloret va exercir de professor, amb alumnes com Francesc i Joan Coll i Morral i Serafí Trull Gallart.

Compositor de sardanes curtes i ballables, se’n connserven alguns títols a l’arxiu de Músics per la Cobla i a les Biblioteques catalanes. Algunes de les seves sardanes han estat recuperades i enregistrades per Lluís Albert en el disc Sardanes Vuitcentistes.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Bonaventura Frigola Fajula

29 juny

Bonaventura Frigola Fajula (Castelló d’Empúries 1835 – Santa Coloma de Farners, 1899) fou compositor, pedagog i mestre de capella. Germà de Narcís Frigola i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola, tots ells músics.  Es va formar amb el mossèn Isidre Lleys i als 24 anys s’establí a Banyoles, on va dirigir una escola de música. Després es traslladà a Santa Coloma de Farners i dirigí la capella de música de la parròquia i va exercí d’organista.

Va crear la cobles La Juvenil Farnense (1892) i Els Músics Petits l’any (1895) i de la seva coneixem Rosario (1873), l’Himne a Nostra Senyora del Camp en Garriguella, així com valsos, xotis i sardanes,

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/12/juvenil-santa-coloma-de-farners.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

%d bloggers like this: