Arxius | piano RSS feed for this section

Dinsic publica El cercador d’estels de Santi Escura

14 nov.

L’editorial catalana DINSIC, que es dedica a impulsar la redacció de llibres i materials diversos per a l’ensenyament de la música en tots els seus àmbits: escoles i conservatoris de música, escoles d’ensenyament general en els seus diferents nivells i també la universitat acaba de publicar l’obra orquestral El cercador d’estels, de Santi Escura.

Santi Escura

L’aposta de DINSIC pel compositor empordanès inclou també la publicació d’altres partitures de cambra de Escura, com El viatge poètic de Gemma, El paisatge dels somnis i Emocions. Des del Sonabé.cat ens felicitem de la notícia d’aquesta publicació i recuperem les paraules del pianista Joel Riu al pròleg de l’edició d’El cercador d’estels.

No puc evitar sentir El cercador d’estels com un dels encerts més grans que he pogut presenciar mai. M’explico. És una obra amb una fragilitat i una sensibilitat molt particulars que es regeix pel més senzill dels sentits musicals: una innegable qualitat en la direcció tensional. Rere aquesta conducció tan natural, però, s’hi esbrina una complexitat compositiva formada per diferents textures, recursos tonals i atonals, així com una instrumentació delicadament explorada. Tot plegat està teixit en un entramat creatiu que desperta l’espectre més reflexiu de cadascú. I és aquí on tot pren aquell sentit universal que sol ser present en les grans obres, en les obres de veritat: finestres a una dimensió infinita i la conseqüent lluita per trobar la llum i/o el camí a seguir o construir. Santi Escura, conscient de la narrativa conceptual, no podria haver anomenat la peça amb unes altres paraules, així com tampoc podria haver-la presentat al món d’una altra manera. Aquell 18 d’octubre de 2009, oferint l’estrena a un dels seus joves alumnes perquè hi actués com a solista envoltat d’una orquestra professional, va brindar l’oportunitat a tothom (intèrprets i públic) de convertir-se realment en cercadors d’estels, i demostrava així que ens trobem davant d’una obra dotada amb una gran humanitat. Humanitat en el sentit més intrínsec possible.

Joel Riu

Carme Montoriol Puig

18 març

montoriolc.portic.g

Carme Montoriol Puig (Barcelona 1893 – 1966) va ser una pianista i escriptora, filla de figuerencs i que es considerava empordanesa. Carme Monturiol es va formar musicalment amb els mestres Carles Vidiella i Frank Marshall. Va començar a donar recitals de piano com a solista al Palau de la Música catalana l’any 1913. Més tard també formaria un trio musical amb la seva germana Lina Montoriol Puig o Jacinta Torner (violí) i Montserrat Cassadó (violoncel). També va actuar com a acompanyant d’Aurora Bertrana en sonates de violoncel i piano.

L’any 1936 va escriure l’obra lírica “Tempesta esvaïda”, amb música de Joaquim Serra.

L’any 2016 Victoria Palma dedica un dels seus monogràfics radiofònics Femení i Singulars a Carme Monturiol, que podeu escoltar des d’aquest enllaç.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, repositori Memòria Digital de CatalunyaVELAZ, Anna M.. «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, 223, març-abril 2004, pàg. 54-59 i Velaz i Sicart, Anna M.. “Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?.” Revista de Girona[en línia], 1999,, Núm. 193 , p. 74-77

Mercedes Moner Raguer

5 oct.

mercedes moner 2013 sonabe

Mercedes Moner Raguer (Figueres 1892 – 1991), pianista. Alumne predilecta del mestre Granados, va actuar en diversos concerts celebrats a la Sala Granados i al Palau dels Comtes de Güell, de Barcelona, a Roma a l’Acadèmia de Santa Cecília i al Conservatori de Ginebra.

A la dècada de 1910 era considerada la millor intèrpret de Wagner, així com de les sonates de Beethoven i dels estudis de Chopin.

mercedes moner raguer enrique granados sonabe 2013

Mercedes Moner i Enric Granados

Mercedes Moner Sonabe 2013

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

 

Camil·la Lloret Altafulla

25 ag.

camil·la Lloret sonabe 2013

Camil·la Lloret Altafulla (Figueres 1903 – 1998), filla del també músic Agustí Lloret Marquès va viure en un ambient musical des de la seva infantesa i va rebre les seves primeres lliçons musicals de mans del seu pare. Va estudiar piano amb Lluís Bonaterra i també establí contacte amb Xavier Cugat amb qui va treballar i aprendre. L’any 1917 va ser membre fundador de la Societat de Concerts. Es va dedicar a l’ensenyament musical a Figueres i va complementar-ho amb la participació en formacions musicals com l’Orquestra de la Societat Coral Erato (1925), l’orquestrina del cinema de la Sala Edison.

El senyor Cusí va millorar la presencia del so a la sala amb un nou pianista que interpretava peces musicals durant tota la projecció. Un dels primers pianistes fou Martí Llovet. Després van actuar diversos conjunts i fins i tot la banda militar, cosa que va engrescar la gent de mitjana edat. Entre els conjunts civils cal destacar el Trio Hispania amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i Lluís Bonaterra. després va formar-se un sextet molt destacat amb Lluís Bonaterra, Enric Sans, Jaume Soldevila, Ramon Basil, Albert Angelo i Frederic Basil. Posteriorment hi hagueren baixes i s’hi afegiren Ramon Basagañas,Emili Pallisera, Enric Castelló i Enric Lunati. Lluís Bonaterra fou substituit per la profesora de música Camil.la Lloret, que en fou la directora.

El tipus de música variava segons el tema: es tocava un vals quan I’escena era sentimental i una marxa airosa si hi havia acció. En acabar la pel.lícula es cridava “pel.lícula final”.

Fragment de “Els cinemes de Figueres” de Josep Maria Bernils i Mach. Annals de IEE, núm. 28, Figueres, 1995.

Després de la guerra civil va tenir problemes en ser acusada de ser simpatitzant d’esquerres i d’haver-se afiliat a la CNT. Podeu consultar aquí la documentació del judici Il·legítim.

The King Jazz Sonabé 2013

Va formar part del grup musical The King Jazz, va dirigir corals i va col·laborar amb l’orquestres com la Mendoza i la Panamá i va fundar la cobla infantil Els Vailets.  També va dirigir l’Escola de Música de la Cambra Agrària (1950) i va aconseguir la filiar del Conservatori de Música de Barcelona ubicada al Casino Menestral (1956) i la creació de l’Escola Municipal de Música de Figueres a la Fundació Clerch i Nicolau (c. 1978) on va tenir col·laboradors com Josep Maria Surrell i Margarita Mas. Va dirigir l’Orfeó infantil Germanor Empordanesa (c. 1970).

Podeu consultar el Fons Personal Camil·la Lloret Altafulla, de Figueres, 1889-1892 dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) i llegir l’entrevista de la revista Canigó de l’any 1973, concultable des de l’hemeroteca històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/

Maria Rosa Gratacós Fàbrega

19 jul.

rosa gratacos

Maria Rosa Gratacós Fàbrega (Figueres, 1929) és pianista, professora i compositora, filla del també músic Simó Gratacós, va tenir com a primera professora musical a Lluïsa Matas, després a la seva tia Margarida Gratacós de Massot i més tard a Enric Monturiol i a Pere Vallribera. Quan estudiava al Liceu de Barcelona va ser elegida millor pianista acompanyant de cant l’any 1942.

Va impartir classes a nombroses institucions docents de Figueres i Roses i va dirigir el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de Santa Cecília (1960) i dues corals infantils: Cor de Maria i Acadèmia de Roses (1977).

Va ser un membre actiu del teatre figuerenc, dirigint representacions musicals nadalenques amb Mercè Huerta i Narcís Jordi Aragó.

Ha musicat poesies de diferents autors empordanesos. L’any 2010 publica el CD Les meves cançons amb aquestes composicions interpretades per ella mateixa al piano i amb l’acompanyament de Clara Valero i Elisabet Prats a la veu i violoncel respectivament.

Josep Falgarona Canadell

3 juny
Josep Falgarona Canadell (Figueres 1921 – París 2008) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Joan Falgarona Canadell i el seu nebot Xavier Falgarona i Cortada. 

Josep Falgarona va ser alumne de Josep Cirilo i del mestre Passolas. Es va matricular a l’antiga Escola Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori, on va tenir de professor al mestre Zamacois. Va ser llavors quan començà a composar. Va fundar l’Orquestra Ritmos i va formar part d’una cooperativa de músics. Després de la guerra va continuar els seus estudis amb Enric Monturiol Tarrés, amb qui es convertí en un virtuós del piano.

L’any 1942 va donar el seu primer concert en públic, al saló de sessions de l’Ajuntament de Figueres.

L’any 1950 es traslladà a Paris per estudiar al Conservatoire Nationale de Paris amb Tony Aubin de professor de composició. A Paris es va especialitzar en música espanyola i va desenterrar música antiga com la del Pare Soler d’Olot (s. XVIII).

Va composà sonates per a piano, cançons, suites a l’estil antic i preludis però va deixar la composició per la dedicació total a la interpretació.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Lluís Escuadra Nurén

2 maig

lluis escuadra sonabe 2013

Lluís Escuadra Nuren (Figueres, 1962) va començar els seus estudis musicals als 8 anys. Del seu aprenentatge destaca els estudis de piano clàssic amb Albada Olaya i els de piano jazz  amb Lluís Vidal.

Ha estat professor de piano al Taller de Músics de Barcelona, de l’Escola de Música del Casino Menestral de Figueres i cap del departament  de música moderna a l’Escola de Música de Palafrugell.

Treballa amb el Lluís Escuadra Trio i amb els quartets Moments i De Mutuo Acuerdo.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

%d bloggers like this: