Arxius | piano RSS feed for this section

Dinsic publica El cercador d’estels de Santi Escura

14 nov.

L’editorial catalana DINSIC, que es dedica a impulsar la redacció de llibres i materials diversos per a l’ensenyament de la música en tots els seus àmbits: escoles i conservatoris de música, escoles d’ensenyament general en els seus diferents nivells i també la universitat acaba de publicar l’obra orquestral El cercador d’estels, de Santi Escura.

Santi Escura

L’aposta de DINSIC pel compositor empordanès inclou també la publicació d’altres partitures de cambra de Escura, com El viatge poètic de Gemma, El paisatge dels somnis i Emocions. Des del Sonabé.cat ens felicitem de la notícia d’aquesta publicació i recuperem les paraules del pianista Joel Riu al pròleg de l’edició d’El cercador d’estels.

No puc evitar sentir El cercador d’estels com un dels encerts més grans que he pogut presenciar mai. M’explico. És una obra amb una fragilitat i una sensibilitat molt particulars que es regeix pel més senzill dels sentits musicals: una innegable qualitat en la direcció tensional. Rere aquesta conducció tan natural, però, s’hi esbrina una complexitat compositiva formada per diferents textures, recursos tonals i atonals, així com una instrumentació delicadament explorada. Tot plegat està teixit en un entramat creatiu que desperta l’espectre més reflexiu de cadascú. I és aquí on tot pren aquell sentit universal que sol ser present en les grans obres, en les obres de veritat: finestres a una dimensió infinita i la conseqüent lluita per trobar la llum i/o el camí a seguir o construir. Santi Escura, conscient de la narrativa conceptual, no podria haver anomenat la peça amb unes altres paraules, així com tampoc podria haver-la presentat al món d’una altra manera. Aquell 18 d’octubre de 2009, oferint l’estrena a un dels seus joves alumnes perquè hi actués com a solista envoltat d’una orquestra professional, va brindar l’oportunitat a tothom (intèrprets i públic) de convertir-se realment en cercadors d’estels, i demostrava així que ens trobem davant d’una obra dotada amb una gran humanitat. Humanitat en el sentit més intrínsec possible.

Joel Riu

Carme Montoriol Puig

18 març

montoriolc.portic.g

Carme Montoriol Puig (Barcelona 1893 – 1966) va ser una pianista i escriptora, filla de figuerencs i que es considerava empordanesa. Carme Monturiol es va formar musicalment amb els mestres Carles Vidiella i Frank Marshall. Va començar a donar recitals de piano com a solista al Palau de la Música catalana l’any 1913. Més tard també formaria un trio musical amb la seva germana Lina Montoriol Puig o Jacinta Torner (violí) i Montserrat Cassadó (violoncel). També va actuar com a acompanyant d’Aurora Bertrana en sonates de violoncel i piano.

L’any 1936 va escriure l’obra lírica “Tempesta esvaïda”, amb música de Joaquim Serra.

L’any 2016 Victoria Palma dedica un dels seus monogràfics radiofònics Femení i Singulars a Carme Monturiol, que podeu escoltar des d’aquest enllaç.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, repositori Memòria Digital de CatalunyaVELAZ, Anna M.. «Carme Montoriol, música i poesia». Revista de Girona, 223, març-abril 2004, pàg. 54-59 i Velaz i Sicart, Anna M.. “Aurora Bertrana i Carme Montoriol: dues escriptores, dos feminismes?.” Revista de Girona[en línia], 1999,, Núm. 193 , p. 74-77

Mercedes Moner Raguer

5 oct.

mercedes moner 2013 sonabe

Mercedes Moner Raguer (Figueres 1892 – 1991), pianista. Alumne predilecta del mestre Granados, va actuar en diversos concerts celebrats a la Sala Granados i al Palau dels Comtes de Güell, de Barcelona, a Roma a l’Acadèmia de Santa Cecília i al Conservatori de Ginebra.

A la dècada de 1910 era considerada la millor intèrpret de Wagner, així com de les sonates de Beethoven i dels estudis de Chopin.

mercedes moner raguer enrique granados sonabe 2013

Mercedes Moner i Enric Granados

Mercedes Moner Sonabe 2013

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

 

Camil·la Lloret Altafulla

25 ag.

camil·la Lloret sonabe 2013

Camil·la Lloret Altafulla (Figueres 1903 – 1998), filla del també músic Agustí Lloret Marquès va viure en un ambient musical des de la seva infantesa i va rebre les seves primeres lliçons musicals de mans del seu pare. Va estudiar piano amb Lluís Bonaterra i també establí contacte amb Xavier Cugat amb qui va treballar i aprendre. L’any 1917 va ser membre fundador de la Societat de Concerts. Es va dedicar a l’ensenyament musical a Figueres i va complementar-ho amb la participació en formacions musicals com l’Orquestra de la Societat Coral Erato (1925), l’orquestrina del cinema de la Sala Edison.

El senyor Cusí va millorar la presencia del so a la sala amb un nou pianista que interpretava peces musicals durant tota la projecció. Un dels primers pianistes fou Martí Llovet. Després van actuar diversos conjunts i fins i tot la banda militar, cosa que va engrescar la gent de mitjana edat. Entre els conjunts civils cal destacar el Trio Hispania amb els germans Lluís i Ricard Pitxot i Lluís Bonaterra. després va formar-se un sextet molt destacat amb Lluís Bonaterra, Enric Sans, Jaume Soldevila, Ramon Basil, Albert Angelo i Frederic Basil. Posteriorment hi hagueren baixes i s’hi afegiren Ramon Basagañas,Emili Pallisera, Enric Castelló i Enric Lunati. Lluís Bonaterra fou substituit per la profesora de música Camil.la Lloret, que en fou la directora.

El tipus de música variava segons el tema: es tocava un vals quan I’escena era sentimental i una marxa airosa si hi havia acció. En acabar la pel.lícula es cridava “pel.lícula final”.

Fragment de “Els cinemes de Figueres” de Josep Maria Bernils i Mach. Annals de IEE, núm. 28, Figueres, 1995.

Després de la guerra civil va tenir problemes en ser acusada de ser simpatitzant d’esquerres i d’haver-se afiliat a la CNT. Podeu consultar aquí la documentació del judici Il·legítim.

The King Jazz Sonabé 2013

Va formar part del grup musical The King Jazz, va dirigir corals i va col·laborar amb l’orquestres com la Mendoza i la Panamá i va fundar la cobla infantil Els Vailets.  També va dirigir l’Escola de Música de la Cambra Agrària (1950) i va aconseguir la filiar del Conservatori de Música de Barcelona ubicada al Casino Menestral (1956) i la creació de l’Escola Municipal de Música de Figueres a la Fundació Clerch i Nicolau (c. 1978) on va tenir col·laboradors com Josep Maria Surrell i Margarita Mas. Va dirigir l’Orfeó infantil Germanor Empordanesa (c. 1970).

Podeu consultar el Fons Personal Camil·la Lloret Altafulla, de Figueres, 1889-1892 dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (ACAE) i llegir l’entrevista de la revista Canigó de l’any 1973, concultable des de l’hemeroteca històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/

Maria Rosa Gratacós Fàbrega

19 jul.

rosa gratacos

Maria Rosa Gratacós Fàbrega (Figueres, 1929 – 2021) pianista, professora i compositora. Filla del també músic Simó Gratacós, va tenir com a primera professora musical a Lluïsa Matas, després a la seva tia Margarida Gratacós de Massot i més tard a Enric Monturiol i a Pere Vallribera. Quan estudiava al Liceu de Barcelona va ser elegida millor pianista acompanyant de cant l’any 1942.

Va impartir classes a nombroses institucions docents de Figueres i Roses i va dirigir el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de Santa Cecília (1960) i dues corals infantils: Cor de Maria i Acadèmia de Roses (1977).

Va ser un membre actiu del teatre figuerenc, dirigint representacions musicals nadalenques amb Mercè Huerta i Narcís Jordi Aragó.

Ha musicat poesies de diferents autors empordanesos. L’any 2010 publica el CD Les meves cançons amb aquestes composicions interpretades per ella mateixa al piano i amb l’acompanyament de Clara Valero i Elisabet Prats a la veu i violoncel respectivament.

Josep Falgarona Canadell

3 juny
Josep Falgarona Canadell (Figueres 1921 – París 2008) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Pere Falgarona Salleras, el seu germà Joan Falgarona Canadell i el seu nebot Xavier Falgarona i Cortada. 

Josep Falgarona va ser alumne de Josep Cirilo i del mestre Passolas. Es va matricular a l’antiga Escola Municipal de Barcelona i posteriorment al Conservatori, on va tenir de professor al mestre Zamacois. Va ser llavors quan començà a composar. Va fundar l’Orquestra Ritmos i va formar part d’una cooperativa de músics. Després de la guerra va continuar els seus estudis amb Enric Monturiol Tarrés, amb qui es convertí en un virtuós del piano.

L’any 1942 va donar el seu primer concert en públic, al saló de sessions de l’Ajuntament de Figueres.

L’any 1950 es traslladà a Paris per estudiar al Conservatoire Nationale de Paris amb Tony Aubin de professor de composició. A Paris es va especialitzar en música espanyola i va desenterrar música antiga com la del Pare Soler d’Olot (s. XVIII).

Va composà sonates per a piano, cançons, suites a l’estil antic i preludis però va deixar la composició per la dedicació total a la interpretació.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Lluís Escuadra Nurén

2 maig

lluis escuadra sonabe 2013

Lluís Escuadra Nuren (Figueres, 1962) va començar els seus estudis musicals als 8 anys. Del seu aprenentatge destaca els estudis de piano clàssic amb Albada Olaya i els de piano jazz  amb Lluís Vidal.

Ha estat professor de piano al Taller de Músics de Barcelona, de l’Escola de Música del Casino Menestral de Figueres i cap del departament  de música moderna a l’Escola de Música de Palafrugell.

Treballa amb el Lluís Escuadra Trio i amb els quartets Moments i De Mutuo Acuerdo.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Santi Escura i Moradell

27 gen.

santi escura moradell sonabe 2013

Santi Escura Moradell ( Mollet del Vallès, 1971 ) és compositor, orquestrador i pianista. Com a intèrpret ha actuat arreu del territori català i espanyol a més de França, Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia.

La seva versatilitat musical l’ ha portat a col.laborar com a pianista en diferents projectes d’estils musicals ben diferenciats, dels que en destaquen: Les ” Suites per a flauta i jazz piano ” de Claude Bolling, al costat del flautista Claudi Arimany ( desde l’ any 1993 fins l’ actualitat ); l’ espectacle musical ” Aire Fresc “, basat en les possibilitats estilístiques i expressives de la tenora i el piano, amb el reconegut tenorista Jordi Paulí ( desde l’ any 2008 ); el Cor dels Amics de l’ Òpera de Girona, com a pianista i orquestrador ( desde l’ any 2011) i el Madesku Music Trio, una formació abocada a les noves sonoritats, on també hi treballa com a compositor i pianista al costat del violinista francés Frédéric Descargues i el cellista italià Massimo Mameli ( desde l’ any 2009 ).

L’ any 2006 enregistra un monogràfic de l’ obra pianística del compositor figuerenc Francesc Basil per al programa de TV3 Nydia.

En el terreny de la composició i l’ orquestració ha rebut fins a vuit guardons, destacant el Premi a la Creativitat Musical 2002 dels Ateneus de Catalunya com a director i compositor de l’ Orquestra Jove Versatile.

Ha participat en nombrosos projectes: ” La Bella Helena ” de J. Offenbach, amb La Funcional Teatre, com a orquestrador i director musical ( 2003 ); ” El Sopar dels escollits “, obra teatral de Josep Valls, com a compositor (2006 ); ” Tras las puertas “, pel.lícula de Chema del Pozo i Alberto Quintanilla, com a compositor ( 2006 ); ” Boletos, por favor “, pel.lícula de Lucas Figueroa, com a orquestrador i intèrpret musical ( 2006 ); ” The Gospel X-Perience in Symphony “, espectacle per a cor de gospel i orquestra simfònica, estrenat a L’ Auditori de Girona, com a orquestrador ( 2007 ); ” Cançons de la Cançó “, per a veu i orquestra, estrenat al Palau de la Música Catalana, com a orquestrador ( 2008 ); ” Sinatra Simfònic “, estrenat al Gran Teatre del Liceu, com a orquestrador ( 2009 ); ” Figueres, 1 de febrer del 39 “, documental de Salvador Torres, com a compositor; ” Clàssics del Cinema “, encàrrec de l’ Orquestra de Cambra de L’Empordà, com a orquestrador( 2006 ); ” La veu d’ un poble ” , concert de Cap d’ any de TV3 2012, com a orquestrador.

Entre les seves obres musicals destaquen: ” El Cercador d’ Estels ” ( 2009 ), per a piano i orquestra; ” Díptic Figueres 39 ” ( 2008 ) per a violí, cello i piano; ” Tema descompost ” ( 2002 ) per a piano sol; ” Nexe ” ( 1999 ) per a piano sol ( encarregada per la Fundació Gala- Dalí ) i ” Camps ” ( 2004 ) per a rapsoda, tenora i piano.

Desde l’any 2004 organitza i dirigeix el ” Taller de Creació Musical Santi Escura “, adreçat a joves estudiants i professors. Fruit d’aquest taller, cinc estudiants han rebut guardons als Premis de Composició del Conservatori de Girona.

Director de la Banda Municipal de Figueres.

Actualment resideix a Llançà ( Girona ).

Font: http://www.emmg.info/ESCOLA_DE_MUSICA_MODERNA_DE_GIRONA/Santi_Escura.html

 

Biografies anteriors

Santi Escura i Moradell neix a Mollet del Vallès l’any 1971. És compositor, orquestrador i pianista.

Com a intèrpret de piano ha actuat arreu del territori català i a gran part de l’Estat espanyol, a més de fer-ho també a França, Suïssa, Itàlia, Polonia i Alemanya.

L’any 2006 enregistrà un monogràfic sobre el compositor Francesc Basil al programa Nydia de TV3. Forma part del Trio M-Tango, de l’espectacle Gala Lírica dels Amics de l’Òpera de Girona, del Jordi Paulí Quartet i és director de l‘Orquestra Jove Versatile.

Ha col·laborat amb prestigiosos músics i formacions com el flautista Claudi Arimany, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, entre altres.

En la vessant creativa de la composició musical, en destaquen el Premi a la Creativitat Musical 2002 dels Ateneus de Catalunya; les estrenes a l’Auditori de Girona de l’espectacle The Gospel X-perience in symphony; la producció Cançons de la Cançó al Palau de la Música Catalana i Sinatra simfònic al Gran Teatre del Liceu. Ha compost la música dels curtmetratges Tras las puertas i Boletos, por favor i la del documental Figueres, 1 de febrer del 39.

En l’actualitat Escura és promotor extern de l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc, assessor a l’Àrea d’Arts Escèniques i Musicals de Figueres i col·laborador creatiu-musical en projetes culturals multimèdia com La Conducta humana i Presente Inventado.

Recital del pianista Alexandre Bodak a Figueres

23 oct.

Alexandre Bodak 2012 sonabe figueres

El 2 de novembre de 2012, a l’auditori Narcis Monturiol del Cercle Sport de Figueres, el pianista Alexandre Bodak oferirà un recital amb obres de Chopin, Skriabin, Rakhmaninov, Mompou, Granados i Albeniz.

Aquest serà un concert solidari a benefici dels damnificats per l’incendi del mes de juliol a l’Alt Empordà organitzat per Jacqueline i Bernard Pecheur de Els Dissabtes musicals de Prada i patrocinat per l’Amicale des Français du Haut Ampurdan.

Boogie-Woogie al Soul Cafè

19 set.

soul cafe logo sonabe

El 20 de setembre de 2012, al Soul Cafè de Figueres, el pianista Albert Llovet oferirà un concert de Boogie-Woogie farà reviure grans melodies del Jazz a l’estil de Nova Orleans.  La seva fórmula inclou temes de ragtime, escrits per a piano a finals de segle XIX, però també altres peces que conformen el passat de la història del Jazz: des del swing primitiu de King Oliver i Louis Armstrong fins al boogie-woogie, un dels precedents del rock-and-roll.

Concert de Carles Marigó a Figueres

21 set.

Joventuts Musicals de Figueres comença la seva temporada Tardor | Hivern amb un recital de piano el divendres 23 de setembre de 2011,  a les 21h, al Cercle Sport. El concert anirà a càrrec del músic blanenc Carles Marigó que interpretarà un repertori molt interessant. Sota el títol El viatge, d’Europa als Estats Units, Marigó farà un recorregut per la història de la música començant per Bach i acabant per Gershwin.

Concert de Roberto Metro i Elvira Foti a Roses

13 maig

El cicle Moments Musicals de Roses acaba el proper 15 de maig de 2011 amb un concert de piano a quatre mans a càrrec Roberto Metro i Elvira Foti. En l’any de la commemoració del 200 aniversari del naixement de Franz Liszt, li retran homenatge a través d’una de les obres que el van portar a la fama: les seves Rapsòdies Hongareses, peces de gran dificultat i virutosisme. El títol de l’actuació és Rapsòdies Hongareses de Liszt.

Tots els concerts del cicle tenen lloc a les 19h. al Teatre Municipal de Roses i compten amb l’organització de l’Ajuntament de Roses i la producció direcció artística i comunicació d’Opus Artis.

Una vegada més, l’objectiu del cicle és diferenciar-se de l’oferta musical de la temporada turística, ja que va dirigit especialment als habitants del municipi i de les comarques de l’entorn. Els organitzadors es mostren molt satisfets per l’acollida que té.

Les entrades, que no són numerades, es poden comprar a les taquilles del teatre una hora abans del concert i tenen un preu de 5€. Per a reserves o informació sobre les entrades cal contactar amb les oficines del teatre de dilluns a divendres de 10 a 14h al telèfon 972 152 532 o bé a tmr@roses.cat.

L’Amor de Xynthia

25 jul.

Avui el Sonabé us proposa aquest vídeo de la cantant Xynthia, de la banda rosinca Proserphine.

Broadway to Hollywood de la mà de Santi Escura

8 jul.

Broadway to Hollywood és la proposta musical de Santi Escura (piano) i Gemma Gregori (veu) . Música a la carta en directe… serà el vespre del 8 de juliol de 2010,  partir 20.15h a la terrassa del Sódemar de Roses.

Concert de Santi Escura al Soul Cafè

7 jul.

El 7 de juliol de 2010, al Soul Cafè de Figueres, concert de Santi Escura.

Santi Escura és compositor i pianista, va nèixer l’any 1971 a Mollet del Vallès, però fa més de quinze anys que viu a L’Alt Empordà, terra a la que s’hi troba arrelat. De les seves obres i orquestracions estrenades, en destaquem: El cercador d’estels, Fantasia per a piano i orquestra de cordes, The Gospel X-Perience in Symphony, Camps, Nexe, Cançons de la cançó,  BSO de Tras las puertas, Boletos, por favor i BSO del documental Figueres, febrer del 39.

Concert de Matteo Andreini

20 maig

El 29 de maig de 2010, a l’Església de Sant Martí d’Empúries, s’oferirà el concert homenatge a Chopin i Schumann a càrrec de Matteo Andreini.

Xavier Algans

30 abr.

Xavier Algans va néixer a Figueres l’any 1966.Va cursar estudis de piano clàssic amb Camil.la Lloret a Figueres i amb Anna Maria Cardona al conservatori del Liceu de Barcelona.

L’any 1985 comença a estudiar al Taller de Músics de Barcelona. Allà treballa piano modern amb Agustí Fernández i Antoni-Olaf Sabater. També, entre 1986-90, assisteix a classes de combo amb els professors Zè Eduardo, Jordi Rossy i Ramon Cardo.

En el terreny professional ha participat en la creació del sextet de latin jazz  Shekere 6 (1996-99) i del quintet del mateix estil Afro Blue, un grup amb el que treballa actualment i amb el que ha enregistrat el seu primer Cd, amb molts temes propis.

Com a pianista “Free-lance” ha col.laborat amb els principals músics de jazz de Catalunya: Josep Mª Farràs, Benet Palet, Xavier Figuerola, Guim Garcia o La Big Band Jazz Terrassa, entre altres.

Actualment està tocant amb les formacions Afro Blue , amb La Big Band De La Jazz Cava De Terrassa i amb la Barcelona Rythm Tap.

A nivell de docència és professor de l’Institut del Teatre de Barcelona i de Terrassa.

Font: http://www.afroblue.info

Concert d’Andreas Henkel

22 abr.

L’1 de maig de 2010, a l’església de Sant Martí d’Empúries Andreas Henkel oferirà un concert amb obres de Schumann, Chopin i Liszt.

La volta al món a quatre mans

12 abr.

El diumenge 18 d’abril de 2010 Hoor O’Hea i Robert Andres ofereixen un concert amb obres de Barber, Debussy i Ravel al Teatre Municipal de Roses, dins el cicle de concerts Moments Musicals.

Font : http://www.opusartis.org/



Les Meves cançons, el CD de Maria Rosa Gratacós

10 febr.

Maria Rosa Gratacós ha publicat el CD Les meves cançons i els meus amics poetes de l’Empordà, un treball que recull 14 poesies musicades per l’autora i pianista figuerenca. Montserrat Vayreda, Jaume Maurici, Carme Guasch, Maria Àngels Anglada, Carme Pagès, Carles Fages de Climent, Joan Gratacós, Maria Dolors de Ribot i Pilar Nierga son els poetes inspiradors de les cançons, que amb la veu de la rapsoda Rosa Maria Abella introdueixen cadascuna de les cançons.

La soprà Clara Valero i la violoncelista Elisabet Prats acompanyen el piano de Rosa Maria Gratacós en aquest CD, enregistrat a Music Lan l’estiu de 2009.

%d bloggers like this: