Arxius | Partitura Digital RSS feed for this section

Dinsic publica El cercador d’estels de Santi Escura

14 nov.

L’editorial catalana DINSIC, que es dedica a impulsar la redacció de llibres i materials diversos per a l’ensenyament de la música en tots els seus àmbits: escoles i conservatoris de música, escoles d’ensenyament general en els seus diferents nivells i també la universitat acaba de publicar l’obra orquestral El cercador d’estels, de Santi Escura.

Santi Escura

L’aposta de DINSIC pel compositor empordanès inclou també la publicació d’altres partitures de cambra de Escura, com El viatge poètic de Gemma, El paisatge dels somnis i Emocions. Des del Sonabé.cat ens felicitem de la notícia d’aquesta publicació i recuperem les paraules del pianista Joel Riu al pròleg de l’edició d’El cercador d’estels.

No puc evitar sentir El cercador d’estels com un dels encerts més grans que he pogut presenciar mai. M’explico. És una obra amb una fragilitat i una sensibilitat molt particulars que es regeix pel més senzill dels sentits musicals: una innegable qualitat en la direcció tensional. Rere aquesta conducció tan natural, però, s’hi esbrina una complexitat compositiva formada per diferents textures, recursos tonals i atonals, així com una instrumentació delicadament explorada. Tot plegat està teixit en un entramat creatiu que desperta l’espectre més reflexiu de cadascú. I és aquí on tot pren aquell sentit universal que sol ser present en les grans obres, en les obres de veritat: finestres a una dimensió infinita i la conseqüent lluita per trobar la llum i/o el camí a seguir o construir. Santi Escura, conscient de la narrativa conceptual, no podria haver anomenat la peça amb unes altres paraules, així com tampoc podria haver-la presentat al món d’una altra manera. Aquell 18 d’octubre de 2009, oferint l’estrena a un dels seus joves alumnes perquè hi actués com a solista envoltat d’una orquestra professional, va brindar l’oportunitat a tothom (intèrprets i públic) de convertir-se realment en cercadors d’estels, i demostrava així que ens trobem davant d’una obra dotada amb una gran humanitat. Humanitat en el sentit més intrínsec possible.

Joel Riu

L’Himne a Narcís Monturiol redescobert per l’11 de setembre

7 set.

himne monturiol erato sonabe 2014

Des del Sonabé.cat avui ens alegrem de compartir aquesta nota de premsa de la Societat Coral Erato:

Coincidint amb la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de setembre de 2014 des de la Societat Coral Erato ens complau de comunicar l’incorporació a la col·lecció Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya d’una selecció de 10 partitures del nostre arxiu musical.

Aquesta selecció conté ballables i peces corals signades per autors catalans i també europeus entre 1.862 i principis del segle XX, que son una mostra de la gran riquesa musical, fins i tot l’avantguarda cultural, de la que gaudia Figueres en aquest període.

En aquesta selecció veurem com els nostres avis gaudien dels ballables de moda vinguts d’Europa i Amèrica com el Vals-Boston i la Danza, i com els compositors catalans com Cassià Casademont incorporaven tota aquesta modernitat a les seves composicions per adaptar-se als exigents gustos figuerencs.

Tanmateix aquesta selecció revela el gust de l’època per l’òpera amb arranjaments com el de l’obertura de La muette de Portici de Daniel Auber que fa Josep Cirilo, una de les poques referències documentals que han sobreviscut d’aquest versàtil músic establert a Figueres.

Finalment destaquem les peces escollides per representar el cant coral, especialment l’Himne a Narcís Monturiol d’Antoni Casabella, una cantata a tres veus d’home , amb arranjament per a orquestra i banda i també amb una versió de la reducció per a piano. Una peça d’homenatge a aquest figuerenc il•lustre i compromès amb Catalunya, que,  en una data important com la de la Diada de 2014 ens felicitem de recuperar de l’oblid.

Aquestes noves partitures del projecte Erato Partitura Digital es podran consultar de manera gratuïta i universal des de l’11 de setembre de 2014 a la web http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/erato i enriquiran la col•lecció que compte amb 180 documents únics pel patrimoni musical català.

Relació de noves partitures (transcipció dels originals):

  • Valz-Jota El Chiclanero. Danza Zelmira. Música de J. Vila Clariana
  • Valz Xarau y Danza Pepita de Merchor. Música de José Pujol
  • Schotisch Zingaro, polka Candidez. Música de G. Mazzi
  • Himne a Monturiol. Cantata a grans veus, soles y amb acompanyament de piano, orquesta y banda per Anton Casabella
  • Himne a Monturiol. Lletra i musica d’Antoni Casabella
  • Vals-Boston por G. Worsley. A. de C. Casademont
  • Jota coreada La Pedigueña
  • La Mutta di Portici Overtura. D. Auber. Arreglo de Jose Cirilo
  • Schotisch ¿Antes?. Mazurka La mia Patria por G. Mazzi
  • Marina per Mendelssoh

El Castell de Figueres, una canço de tradició oral

9 ag.

castell de sant ferran

Avui el Sonabé.cat vol fer-se ressò d’una canço de tradició oral transcrita l’any 1925 en una missió de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya encapçalada per Joan Tomàs i Antoni Bonell recollida a Olot, de mans de la cantaire Maria Bagué: una cançó titulada El Castell de Figueres que diu així:

La França s’ha gornit un exèrcit molt gran, de quatre-cents mil homes i quatre generals;

molta d’artilleria, i carruatges també; molta cavalleria i tot lo menester.

I el general Climany bé s’ho havia pensat de quedar-se aquí a Olot i estar-hi aposentat.

N’envien  un  contraordre que havia de marxar, que el Castell de Figueres està per a entregar.

Ai, Castell de Figueres, com t’ets acovardit; sense tirar cap tiro, t’ets dat a l’enemic.

Nou-cents canons que hi havia no t’han servit per re, sinó per dar més força al traïdor del francès.

Quan el francès ho saben que es ‘vien de rendir, n’eixugaren les bótes de l’aiguardent i el vi;

cridaren a la vila plorant  i remugant, maleint els ossos del general Climany.

Aquesta cançó està recollida al primer volum de les Memòries de missions de recerca, editades per Josep Massot i publicades per Abadia de Montserrat. Podeu consultar-ne un exemplar a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

 

Amics de Florenci Mauné

17 març

Pare i fill Mauné. Agost 1983. Foto cedida per Jaume Nonell, amb motiu d'una entrevista per la revista SOM.

Montserrat Mauné és l’autora del fantàstic bloc Amics de Florenci Mauné, on trobareu l’història dels músics Florenci i Carles Mauné explicada de manera testimonial per la seva hereva. La Montserrat Mauné ha reunit i conservat el fons familiar de partitures, fotografies, programes de mà, enregistraments i altres documents que ara diposita en aquest format digital amb el doble objectiu d’homenatjar a aquests grans autors figuerencs i de dinamitzar-ne la seva obra. Amb les paraules de l’autora:

En aquest bloc, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d’un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d’ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l’abast de tots vosaltres.

Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l’acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D’aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l’ús apropiat.

Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l’ajut i la col·laboració, i el més important, l’alé i l’empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Des del Sonabé.cat us convindem a visitar i fer difusió d’aquest bloc i d’aquest patrimoni i esperem que ben aviat les orquestres i cobles del país s’animin a incorporar al seu repertori les sardanes d’aquests autors.

Les partitures dels Mauné disponibles online

20 des.

Escamilla-Mauné 1966 sonabe 2012

Montserrat Mauné Roca, filla i néta dels prestigiosos autors empordanesos Florenci Mauné i Marimont i Carles Mauné i Alay acaba de publicar online la digitalització de les partitures de la família. La col·lecció d’aquestes obres en format digital, principalment sardanes, permetrà a les cobles d’arreu agilitzar-ne la consulta. Montserrat Mauné, que ha comptat amb l’assessorament del músic Josep Loredo, espera que amb aquesta generosa iniciativa les cobles coneguin i recuperin aquest patrimoni musical.

Des del Sonabé.cat felicitem la iniciativa i us convidem a explorar les 24 obres de Florenci Mauné i les 8 obres de Carles Mauné dipositades al web de Scribd… Un bon regal de Nadal pels enamorats de la música en general i de l’empordanesa en especial 🙂

hora nova maune 2013

Sardana ES UNA JOIA – Carles Mauné i Alay

______

Sardana COR ALEGRE – Carles Mauné i Alay

______

Sardana LA PAGESETA – Carles Mauné i Alay

______

Sardana_REBROLLS DE FIGUERES – Carles mauné i Alay

 

Concert de la Societat Coral Erato

19 nov.

El 9 de desembre de 2012 la Societat Coral Erato de Figueres organitza un concert al Teatre El Jardí amb l‘Orquestra de Cambra de l’Empordà i diverses corals de la comarca.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012 MDC Memòria Digital Catalunya

MDC Memòria Digital de Catalunya, Fons Erato Partitura Digital

El concert inclourà en el repertori peces vuitcentistes provinents del projecte Erato Partitura Digital amb autors tan reconeguts com Albert Cotó,  Ramon Basil, Cassià Casademont, Pep Ventura, Josep Blanch i Reynal i Enric Morera.

Erato Partitura Digital és una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat.

El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.

18 juny

erato partitura digital capçalera sonabe 2012

Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.

La col·lecció Erato Partitura Digital

La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.

erato partitura digital imatge representativa sonabe sonabé 2012

Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.

El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC

logo mdc sonabe 2012

El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.

erato paritura digital mdc sonabe 2012 index

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva

El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.

Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.

europeana logo 2012 sonabe

 

Dossier de premsa:

http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/

http://www.tramuntanatv.com/news/lerato-posa-en-linia-200-partitures-manuscrites-de-pep-ventura-albert-coto-i-ramon-basil-entre-daltres1/

http://www.emporda.info/cultura/2012/06/21/lerato-digitalitza-patrimoni-musical-historic/169511.html?utm_source=rss

http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html

 

Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig

21 juny

Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato i Sonabé.cat us presenten la partitura Himne al Travall, de Joan Maria Bofill Roig.

Cent anys després de la seva estrena, recuperem la partitura d’aquest himne, des dels seus orígens ben custodiada a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. La història d’aquesta partitura és compartida amb la col·lecció  de més de 300 composicions i arranjaments que formen la col·lecció de l’Erato i que exposen la força i l’energia de l’entitat en matèria musical, social i política… més enllà de la lectura estrictament musical, el valor d’aquesta col·lecció de partitures és la de mostrar-nos a l’Erato com a motor social amb la música com a eina.

Joan Maria Bofill Roig (Figueres, 1845-1914) polític, físic i director de les publicacions El Ampurdanés i El Impenitente va presidir la Societat Coral Erato l’any 1899. Bofill tenia una llarga trajectòria social i política (diputat al Congrés, president del Consell Regional Federal de Catalunya, secretari del ministre d’Hisenda, fundador de Juventud Republicana,  president del Casino Menestral Figuerenc, membre fundador de la Cambra Agrícola de l’Empordà, Catedràtic de Física i Química i director de l’Institut Ramon Muntaner etc.) però l’any 1899 era a la primera línia d’acció a Figueres amb la presidència de l’Erato primer i amb l’arribada a  l’alcaldia de Figueres més tard. Moltes d’aquestes dades son prou conegudes, així com el fet que Bofill comença a composar als 64 anys, un cop abandona la direcció política del seu partit. Sense estudis musicals previs, enceta aquesta nova faceta com a compositor amb el suport dels coneixements musicals de la seva neta Angeleta, que transcriu al piano els dictats de l’autor. També s’inicia en l’estudi de solfeig a l’escola de música del Casino Menestral Figuerenc i confia els arranjaments i orquestracions de les seves obres als germans Agustí i Felip Cervera.  D’aquestes obres musicals us presentem avui la partitura inèdita d’un himne, a tres veus d’home i acompanyament d’orquestra (violins, flautí, clarinets, cornetins, fiscorn i trombons). La lletra i música són obra de Bofill de l’any 1909  i l’harmonització per a cor i orquestra són a càrrec  del mestre Felip Cervera i Marquès.

L’Hime al Travall està dedicat a la Societat Coral Erato i es va estrenar a Figueres el dissabte de Pasqua de 1910.  La lletra havia estat publicada per El Ampurdanés del dia de Reis del mateix any i diu així:

Apa, nois, que la feina ens espera,

la campana ja’ns crida al travall.

Tots anem-hi amb el llibre ò la ploma,

la paleta, l’aixada ò’l magall.

Fecondèm à la ciència amb ideas,

fecondèm à la terra am suor.

Es am suc de cervell y de brassos

que s’obtenen riquesa y vigor.

Defenssèm com las abellas

à fibladas nostra mel,

ò bé fem com las estrellas

que no’s deixan pendre’l cel.

¡Apa, nois! esmolem l’eina,

à llussà’l mall.

¡Siguem-hi! cap à la feina,

cap al travall.

Fonts documentals:

– Torrent i Orri, Rafael.- La Societat Coral Erato.- Figueres : Societat Coral Erato, 1970.

– Padrosa Gorgot, Inés.- Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà.- Girona : Diputació de Girona, 2009.

– Testart i Guri, Albert.- Joan Maria Bofill : l’evolució de la tradició republicana federal empordanesa cap al catalanisme.- Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana actes del VI congrés de la CCEPC (Barcelona, 2, 3 i 4 de novembre de 2006).- Vic : Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana [etc.], 2008.

– Premsa digitalitzada de l’Alt Empordà.- Col·lecció de premsa històrica de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.

La Societat Coral Erato posa en marxa el projecte “Erato Partitura Digital”

21 juny

La Societat Coral Erato de Figueres disposa de dos bens, que junts, son únics: una magnífica col·lecció de partitures manuscrites dels segles XIX i XX i una voluntat ferma de compartir aquest patrimoni històric empordanès de manera universal, fent us de les darreres tecnologies digitals i d’internet. D’aquest binomi neix el projecte Erato Partitura Digital.

El projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato es posa en marxa avui, 21 de juny de 2010, Dia Internacional de la Música, signant un acord de col·laboració amb el bloc musical Sonabé. Amb aquest acord el Sonabé publicarà una selecció de partitures digitals inèdites acompanyades d’un article d’opinió o investigació que oferirà als lectors un valor afegit.

Esperem que aquesta iniciativa us entusiasmi tant com a nosaltres i us convidem a tots: músics, investigadors i ments inquietes en general a fer-la útil i universal.

Rodolfo Márquez Morgade i Núria Bassagañas

_________________

Relació de partitures publicades

 

Albert Cotó i Fita

13 març
Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 – Barcelona, 23 d’abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d’orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Era fill del músic Gabriel Cotó de qui va rebre les primeres de solfeig i violí. Va seguir les lliçons de violí amb Pere Solana i després continuà la seva formació de piano i harmonia amb seu oncle Narcís Fita, compositor i organista de l’església de Sant Pere de Figueres. Amb només 13 anys tocava a l’Orquestra de Figueres i més tard al Teatre. Va ser mestre de la Societat Coral Erato.

Destacà com a intèrpret de piano i de ben jove va ser pianista del cafè El Siglo. Va dirigir el Cor de l’Erato (1882-1884) i també va formar l’Orquestra Cotó, amb la que va realitzar nombroses gires per l’estranger.

albert cotó fita               RG   352369 Arxiu de Girona

albert cotó fita
RG 352369
Arxiu de Girona

L’any 1888 s’instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals fou Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D’entre la seva ampla obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a “peces fàcils per a piano”, i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.

Les composicions d’Albert Cotó s’han diferenciat en dos períodes: de 1878 a 1888, amb unes 500 obres, bàsicament de música ballable i des de 1888 a 1905, una etapa complementària a la primera però més refinada, que serà el resultat del contacte amb els ambients musicals barcelonins i moments en què compon unes quaranta sarsueles.

La seva música arribà al punt més àlgid els anys 1886-1895, moments en el que els seus ballables arribaren a tenir valor simfònic. La destacar La Desposada, Inquietud, Bonanza i A toda vela.

albert coto fita

Va compondre música de cambra, orquestral i nombroses sardanes.

Amb motiu del Certamen Choral va guanyar un premi amb la composició La Fira de Santa Creu (Figueres, 1882). Va rebre un premi interpretatiu per la peça La Feliseta (premiada a La Bisbal). Amb motiu de les obres corals escrites la Societat Coral Euterpense de Clavé el va honorar amb el diploma de soci honorari.

L’any 1914 l’Ajuntament de Figueres li va dedicar un homenatge, amb motiu del qual es va dedicar el fulletó Diada d’homenatge en record dels Mestre N’Albert Cotó, a qui glorifica la ciutat de Figueras (5 de maig de 1914).

Font: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

La Biblioteca de Figueres disposa d’alguns enregistraments de l’obra del mestre Cotó. Pots consultar aquests enregistraments des del catàleg Argus.

Podeu accedir a algunes de les partitures del mestre Cotó dipositades en les col·leccions digitals:

També podeu consultar els catàlegs de diverses Biblioteques i Arxius que disposen d’exemplars del mestre Cotó que (encara) no son consultables online:

 

Finalment, us presentem una relació de sardanes i altres obres estrenades:

1885 – L’Aubada

1885 – La Vesprada

1889 – El Primer premio
1892 – Prior y priorato y Sobre el terreno
1893 – La Bella Chiquita
1894 – Plaza partida
1895 – Los Tres claveles
1899 – De Enero a Enero i La Panadera
1902 – El Anillo mágico

1902 – Les Festes de la Mercè
1903 – El Arte Lírico

1903? – Cant d’amors

???? – Desengany

???? – Carinyosa

??? – Anís El Velocípedo

???? – Enyorament

???? – La Nina plora

???? – Absència

???? – Dalt la serra

???? – El tamboriler

???? – La campinya

???? – La Feliseta (premiada a la Bisbal, 1902)

???? – Les fires de Santa Creu (premiada a Figueres, 1882)

???? – Porfoli d’El Dorado

???? – Primavera

???? – Retorn de festa

???? – T’estimo (piano)

Antoni Agramont Quintana

27 ag.

antoni agramont quintana 2013 sonabe

Antoni Agramont i Quintana (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 185?-1906) fou director de cobla, fiscornista i compositor de sardanes.

Nebot de Jaume Joan Lleys Agramont, mestre de Capella de Castelló d’Empúries. Mossèn Thomas, organista de la parròquia de Castelló i Josep Roger van ser els seus mestres.

Va dirigir durant més de 20 anys la Cobla Empordanesa. També fou director de la coral castellonina La Violeta i va col·laborar amb les corals de Sant Pere Pescador i la Societat Coral Lo Pensament de Tossa de Mar.

Excel·lent fiscornista, la seva producció, que hom calcula en més d’un miler de sardanes, no ha transcendit, però va assolir un gran prestigi entre els sardanistes de la seva època. D’inspiració abundosa i desbordant, li agradava jugar amb elements efectistes externs a la cobla. Així, en la seva sardana més popular, El foc de Castelló, dedicada a l’incendi de la nit del 3 de novembre de 1874 de Castelló d’Empúries per les forces carlines de Francesc Savalls durant la tercera guerra carlina, Agramont hi fa intervenir trets de trabuc per fer més real l’evocació de la gesta.

És autor de la primera sardana revessa coneguda, pel qual se li atribueix la paternitat d’aquest estil de sardanes. Les seves obres solen ser obligades de fiscorn, flabiol, tenora i tible, cornetins, trombons. Compositor d’un miler de sardanes i d’obres religioses, corals i ballables com el xotis Los Orfeonistas o la masurca ¡No verte es morir! consultables al fons Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  Viquipèdia

%d bloggers like this: