Arxius | Instrumental RSS feed for this section

Sardanes per al món a la Biblioteca de Figueres

7 gen.

portadacd

A partir del proper 15 de gener de 2009  trobaràs a la Biblioteca de Figueres el CD de La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, Sardanes per al món.

Aquest CD és únic en el seu gènere i va ser enregistrat a l’Auditori de Girona durant la primera quinzena de juliol de 2008, a càrrec de l’Estudi 44.1, amb en Toni París com a tècnic de so.

Concert del Trio Alquimia a Figueres

1 des.

Temporada de Música
Ariadna Padró, violí; Laia Besalduch, viola; Anna Costa, violoncel
 

Trio Alquimia

19/12/2008
20:30h
Auditori Cercle Sport
L. Boccherini: Trio per a violí, viola i violoncel en La Major, op.47 núm.1

F. J. Haydn: Divertimento núm.113 en Re Major

L.v.Beethoven: Trio op.9 núm 2 en Re Major

Font: http://www.joventutsmusicals.cat

Una orquestra única en el món

24 nov.
LLUÍS SERRAT

Foto: LLUÍS SERRAT

Carles Coll explica així en què consisteix la Simfònica de Corda i Cobla: «Multipliques per dos els músics de l’OCE per tenir una simfònica i substitueixes els instruments de vent habituals d’aquestes orquestres pels vents de la cobla, més l’arpa i la percussió.»

En total, 37 músics que completen una formació òbviament irrepetible en altres cultures i fins i tot sense precedents en la nostra, on algunes orquestres simfòniques sí que han adaptat sardanes però sense el tret diferencial dels vents de la cobla.

També l’OCE havia gravat un disc titulat Sardanes de corda per a Metalquimia, però ara l’empresa creada pel besaluenc i sardanista reconegut Narcís Lagares volia anar més enllà i va plantejar aquest nou repte a Carles Coll i Francesc Cassú. «Volíem començar la casa pels fonaments i per això vam triar una sèrie de sardanes que tothom coneix, però encarregant a bons orquestradors que les adaptessin i aconseguissin un bon equilibri perquè els vents no trepitgessin les cordes en aquest experiment de laboratori», explica Coll.

El disc, gravat aquest estiu als estudis 44.1 d’Aiguaviva, es va completar amb tres sardanes noves: Sirenes, d’Albert Guinovart; Companyonia universal, de Salvador Brotons -tots dos autors seran presents al concert de divendres a l’Auditori (21.00 h), presentat per Martí Gironell i gravat en vídeo perquè es pugui veure després al web de l’orquestra-, i la composició …i en Jordi i la Maria, que Narcís Lagares ha dedicat als seus néts nascuts recentment i que complementa, ja des del títol, una sardana anterior: Estimada Laia. La resta d’obres incloses a Sardanes per al món són La Santa Espina, d’Enric Morera, orquestrada per Esteve Palet; Girona aimada, de Vicenç Bou, adaptada per Marc Timon; La pubilla empordanesa, de Josep Serra (Carles Coll); Una rosella, de Manel Saderra (Coll); A Palmira, de Jaume Cristau; Al capdavall del pont vell, de Josep Cassú; Niu d’amor, de Ricard Viladesau (Josep Cassú); La festa de Sant Martirià, de Conrad Saló (Cassú); Sant Martí del Canigó, de Pau Casals; Aurora promesa, de Francesc Cassú, i Bona festa, de Josep Vicens, l’avi Xaxu, orquestrada per Marc Timon.

L’objectiu és anar encarregant noves obres per a aquesta formació, que, tot i els compromisos de l’OCE i de la Principal de la Bisbal, vol fer uns 25 concerts durant el seu primer any de vida. Ja està previst que la SCCC ofereixi el 10 de gener vinent al Jardí el concert inaugural de Figueres com a capital de la cultura catalana del 2009. «Hi ha moltes ciutats pubilles de la sardana, però Figueres n’és la mare, i ara que la sardana està en crisi tenim el repte d’aconseguir que no desaparegui.»

Font: XAVIER CASTILLÓN per http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3071675

Gran estrena per a la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

22 nov.
LLUÍS SERRAT
Foto: LLUÍS SERRAT

La sala simfònica de l’Auditori de Girona va ser ahir l’escenari de la gran estrena de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, patrocinada per Metalquimia. Aquesta nova orquestra, amb una formació completament inèdita, suma els músics de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà als de La Principal de la Bisbal, sota la doble direcció de Carles Coll i Francesc Cassú. L’acte el va presentar Martí Gironell.

Font: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3076880

Marc Timón i Barceló

12 set.

Marc Timón Barceló (Castelló d’Empúries, 1980)

Neix a Castelló d’Empúries (Alt Empordà) el 5 de març de 1980. Ja de ben petit mostra aptituds per la creació, tant musical com literària. Pel que fa a la composició musical, s’inicia autodidàcticament i no serà fins acabar la carrera de periodisme, als 22 anys, que la posarà en primer terme amb l’estudi del Grau Superior d’aquesta matèria.
Havent superat els estudis secundaris amb la qualificació de Matrícula d’Honor es llicencia en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2002. La seva màxima experiència periodística es produeix durant els darrers mesos de la llicenciatura, període en què exerceix al Departament d’Esports de TV3.
Paral·lelament a aquesta trajectòria, als sis anys inicia i desenvolupa els seus estudis musicals a l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries mentre s’examina per lliure i assoleix els títols oficials al Conservatori Isaac Albéniz de Girona, on obté, l’any 2002, el títol de Grau Mitjà i Professor de Piano amb la superació del 8è curs de piano.
L’any 2002, un cop finalitzada la carrera de periodisme, supera les proves per entrar a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), a Barcelona, a cursar el Grau Superior de Composició. A l’ESMUC ha estudiat amb grans mestres com Albert Guinovart (orquestració i composició), Arnau Bataller (la tècnica de la banda sonora) o Manel Camp (composició de jazz), a més d’Eduard Resina (composició electroacústica) o Karst de Jong, per citar alguns exemples. Al mateix temps, a la mateixa ESMUC, ha cursat ensenyaments de piano jazz i teclats amb Albert Bover i Xavier Ibáñez.
El juny de 2006, finalment, obté la seva segona llicenciatura, el Grau Superior de Composició, amb la qualificació d’Excel·lent en el seu Projecte Final de carrera i de Matrícula d’Honor en el darrer quadrimestre de Composició, nota que premiava la tasca compositiva desenvolupada al centre.
Com a compositor no s’especialitza en cap terreny concret, tot i que té una gran predilecció per la música aplicada a la imatge, ja sigui per a televisió o cinema. Destaca la seva producció per a orquestra; el 20 de juny de 2005 estrena el musical “Músiques que enamoren”, per a orquestra i quartet de veus, a la Sala Simfònica de l’Auditori de Barcelona, una de les sales més rellevants del panorama clàssic musical del país.
Juntament a aquest musical, un dels darrers projectes que ha realitzat és el ballet simfònic “Havanera”, per a gran orquestra simfònica, combo de latin-jazz, cor i veus solistes, encàrrec de la companyia “Mediterrània Dansa”, el qual s’estrenà el 30 d’abril de 2006 al Teatre Jardí de Figueres amb gran èxit de crítica i públic. La música d’aquest espectacle està enregistrada en disc compacte i Timón, a més de compositor, hi participa com a cantant en un dels temes. Aquest projecte li propicia, a més, la gran experiència de treballar amb una gran orquestra simfònica estrangera, l’Orquestra Filharmònica de Rivne, d’Ucraïna, sota la direcció de Melani Mestre.
També ha escrit diverses cançons per a veu i orquestra com “Essència de Marta”, estrenada per l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, o com “Olor de pluja”, estrenada al Teatre Victòria de Barcelona el febrer de 2005 per l’orquestra i una actriu del musical “Mar i Cel”, de Dagoll Dagom, en el marc de la celebració de l’assoliment de les 100 funcions de l’esmentada obra.
En l’àmbit audiovisual, a part de música per a documentals, destaca la Banda Sonora composada per la pel·lícula “Real Zombi Revólver” (Eskoria Films), un film trepidant en què conflueixen elements del western i del gènere gore, amanits amb molta acció, moments per la nostàlgia, el record y la venjança y amb un humor molt especial, el qual parteix de l’exageració total dels tòpics que envolten els esmentats gèneres.
Compta, a més, amb nombroses obres cambrístiques, peces per a cor, cançons pop i música per a documentals i pel·lícules, fet que reflecteix la seva vessant polivalent i polifacètica. Pel que fa al món de la cobla, des de ben petit hi ha estat molt vinculat com a compositor i intèrpret de tible a la cobla Els Rossinyolets (de Castelló d’Empúries) i des de 2005 a la cobla Marinada (de Badalona).
Com a intèrpret ha fet concerts en escenaris tan emblemàtics com el Liceu, El Palau de la Música o l’Auditori de Barcelona i ha participat en un ampli i variat ventall de projectes, molts d’ells en el format de cobla amb fusió amb d’altres elements no tradicionals. Ha tocat i enregistrat al costat de noms il·lustres com Manel Camp i Marcel Caselles, entre d’altres, i compta amb una desena de discs compactes enregistrats com a intèrpret. A més, ha estat fundador de les cobles La Principal del Caribe i La Principal de Júpiter, amb qui porta a terme un espectacle amb cobla i mitjans multimèdia.
A banda de l’àmbit català, ha portat la seva música i la sonoritat de la cobla per innombrables festivals d’arreu del món: Croàcia, França, Portugal, Alemanya, Finlàndia i Cuba en són alguns dels exemples més destacats.
Com a compositor, hom destaca, a banda de la riquesa en l’orquestració, el gran poder innovador de la seva música per a cobla, a cavall de l’eclecticisme i la fusió entre molts tipus d’estètiques i estils, fet que li propicia un segell molt personal i distintiu. Amb cert regust postromàntic i a vegades impressionista, defuig la fórmula habitual de la sardana com a ball tradicional per convertir-la en un petit esbós simfònic on poden conviure elements de la música coneguda com a clàssica amb harmonies i ritmes propis del jazz, del pop, del musical, de la banda sonora o d’altres estils de la música més moderna i actual, i és que Timón no concep en absolut la cobla com a una formació de tall tradicional sinó com un conjunt molt ric tímbricament i amb nombrosíssimes possibilitats, amb el qual experimentar és fer-lo evolucionar, tot i les crítiques dels sectors més tradicionalistes.
En aquest terreny, el de la cobla, ha estat àmpliament guardonat en multiplicitat de concursos, tot i la seva joventut (la majoria de les seves sardanes estan premiades).
Pel que fa al Concurs per a Joves Compositors de Blanes ha vençut en la majoria de les seves edicions i ha estat premiat en totes, des que va començar l’any 1998 fins l’any 2005, el darrer en què ha pogut participar pel límit d’edat. Precisament, “Ningú és profeta a la seva terra”, títol que guanyà en l’edició de 2005 obtindria l’honor de ser una de les deu sardanes finalistes en el concurs de “La Sardana de l’Any”.
A banda del concurs de Blanes, també guanyà l’únic premi accèssit al 1r concurs Vila de Cunit 2000 de música per a cobla amb “Llavis de seda” (títol que poc després canvià per “Marina”).
La seva confirmació en els concursos de composició arriba a finals de 2003, quan guanya el 1r Premi i el Premi Popular del Concurs de Composició Ceret-Banyoles amb l’obra “5.445 d.C.”, una petita banda sonora en forma de sardana a l’estil de John Williams (un concurs, el de Ceret, ja no juvenil sinó obert a tots els compositors de totes les edats).
Dels guardons que ha rebut recentment, ja completament fora de l’àmbit juvenil, destaca el 1r Premi ex aequo, el 2005, al concurs de composició de Figueres “Francesc Basil”, amb “Tempus fugit”, i sobretot els dos Premis Accèssits obtinguts en dues edicions consecutives al Concurs de Composició de Sardanes SGAE els anys 2005 i 2006 amb “El somni de la princesa Nerídia” i “Tiet Ferriol, l’últim Rossinyolet” respectivament.
El reconeixement més recent és el 1r Premi i Premi Popular del públic obtingut al Memorial Francesc Basil en l’edició de 2007 amb el títol “100 Anys de Fraternitat”.

D’altres títols destacats són “Bagdad Game Over”, una sardana lliure de caire programàtic sobre el conflicte a l’Irak, o d’altres títols inèdits, com la seva primera sardana, “L’àvia centenària”. A més de sardanes, té diverses obres lliures per a cobla, la primera de les quals, per a cobla, percussió, electrònica, narrador i performance de mims d’uns 45 minuts de durada, es titula “Els Planetes: periple d’un humà per salvar la sardana”, una suite astral per a cobla i tenora solista. De especial importància són, també, “25 anys d’aventures”, dedicada a la Cobla Marinada o “DesCatalunya”, per a mezzo, cobla, cor, percussió i narrador, una obra de caràcter èpic crítica amb la letargia de catalanitat en què es troba Catalunya.

A part de la composició musical, destaca també la seva faceta com a escriptor. Ha guanyat el Concurs Literari Vila de Roses en dues edicions consecutives amb “Espanya va bien?!” i “Absurd: incongruències de la vida”, respectivament, i també n’ha format part del jurat. L’Ajuntament de Roses li ha publicat les obres premiades en un llibre-recull.

Font: http://www.marctimon.com/

Pascal Comelade a la Nit Blanca de Figueres

7 set.

La nit del 10 de setembre és la Nit Blanca. Aquesta proposta cultural portarà a Figueres a Pascal Comelade, que farà un breu i insòlit concert al Museu del Joguet (21:30h) on també es podràn veure els pianos de joguina que Pascal Comelade ha cedit al museu.

Per saber més de la Nit Blanca a Figueres fes clic aquí.

Entrevista a Lluís Fortuny i Joan Fortuny (Elèctrica Dharma)

29 ag.

Des de el bloc del Música.CAT, programa de TV que neix de la necessitat de donar suport a la música que es fa als Països Catalans ens arriba el vídeo de l’entrevista a Lluís i Joan Fortuny d’Elèctrica Dharma. Descobreix des d’aquesta entrevista els detalls del cd El Misteri de Miles Serra i les músiques Mutants. L’entrevista està disponible a http://musica-cat.blogspot.com/2008/06/entrevista-companyia-elctrica-dharma.html.

%d bloggers like this: