Desfés-te de festa és el títol del segon CD que publica el grup empordanès Crossing, un treball d’11 cançons editades per la discogràfica Musica Global i sota el segell de “Ten Productions”. Crossing consolida estil i actitud mantenint la seva formació dels germans Marina i Ernest Pratcorona (veus principals i guitarra) i en Joel Riu (teclats i veus).
Els Crossing presenten el seu nou treball amb aquestes paraules: “Havent conegut, en tan sols una primera gira, diversos escenaris com el festival Acústica, La festa dels Súpers, el XD YoungFest Barcelona, etc. podem afirmar haver assolit una experiència que ens ha permès, en aquest segon àlbum, dur a terme una evolució estètica que redefineix els esquemes de la música catalana actual. Un so més contundent i internacional és, doncs, el camí que pren aquesta voluntat d’autosuperació i versatilitat que ens caracteritza.”
Des del Sonabé.cat us deixem amb el primer vídeo del nou treball, La força que fa girar el món.
El cantautor resident a l’Alt Empordà Pablo Serna acaba de publicar el seu primer disc que, amb el títol de Señales, presenta un treball de pop tranquil, compost íntegrament per ell i amb un enregistrament produït per Jordi Cristau.
Pablo Serna és un artista de sòlida formació clàssica, que ha completat els seus estudis musicals en diversos conservatoris del món i que ara ens presenta un treball on aposta per un contacte més íntim amb el públic, amb un repertori que neix del binomi “paper i guitarra” l’any 2014, amb el concepte d’atrevir-se a despullar la seva ànima per donar cos a les seves cançons. Señales fusiona les arrels llatines, el bagatge vital per Europa i la formació clàssica de l’autor. És un disc atrevit i honest, carregat de força i emotivitat.
Pablo Serna ha exercit de contrabaixista al Conservatori de Liceu, a l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i a l’Orquestra Camerart del Maresme. Actualment Pablo Serna compagina la seva faceta de cantautor amb la tasca de professor de llenguatge musical i de contrabaix a l’escola figuerenca La Flauta Màgica.
La Biblioteca de Figueres incorporarà des del 14 de maig el disc Señales al seu fons musical.
El 25 de gener de 2015, a les 18 h. la coral figuerencaGermanor Empordanesa, dirigida per Claudia Coral, estrena el seu primer disc 100 anys de coral amb un concert a La Cate.
El segell Meridian Records ha publicat el CD The Catalan Virtuoso, un compacte que recull 10 peces del compositor empordanès Josep Cervera i Bret interpretades pel contrabaixista sudafricà Leon Bosch i les pianistes coreanes Sunk-Suk Kang i Min-Jung Kym,
Last Call for Dignityson una nova banda de metal/hardcore formada per Joel William Astudillo, Abel Muñoz, Charles Hathaway, Jordi Mitja i el figuerenc Novan Falcon. Podeu escoltar la seva proposta des del seu Bandcamp, on ens proposen 6 peces enregistrades com a EP.
“Cuentos de insomnio” és la primera referència musical de Stailaka Scar Chest, un MC de Figueres nascut l’any 1992. El treball té 11 pistes, enregistrades per ZPU i mesclades i masteritzades per Soma en Lebuqe Studios. Al disc trobareu les col · laboracions d’Alexandre Roa i Aska. La producció és a càrrec de Torka i Troke Produczone.
Josep Teropresenta aquest abril de 2014 el seu novè disc, “D’un mateix mar” (Temps Record, 2014) basat en dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Des de “Dofí” d’Ànite de Tegea (poeta del segle IV abans de Crist) fins a “La música” que Anna Almazan vindica per al seu cos, passant per Maria Mercè Marçal, qui somia vaixells que lleven l’àncora per navegar en un mar sense imperis…, Josep Tero amb les seves musicacions, planteja en aquest disc temàtiques diverses: l’amor al país, al paisatge més immediat, a l’amistat, als trobadors, la llibertat…
12 poetes mediterrànies de tots els temps (Ànite de Tegea -Grècia, IV a.C.-/ trobairitz provençal anònima -XII-/ Caterina Albert/Clementina Arderiu/Núria Albó/Maria Àngels Anglada/Marta Pessarrodona/Maria-Mercè Marçal/Anna Almazan/Rosa Font/Núria Esponellà/Teresa Pous).
El cantautor té previstos dos concerts de presentació el 19 d’abril de 2014 a El Born Centre Cultural de Barcelona i el 3 de maig de 2014 a la Sala Tarafa de Granollers.
D’un mateix mar es pot escoltar gratuïtament a la plataforma Spotify des de l’enllaç https://play.spotify.com/album/7GJBKIxbBuOfNadIpveN0G
Rot presenten el seu treball Puc però no vull, un treball gestat en mesos però enregistrat i mesclat en només tres dies. La cara A del disc ja es pot escoltar al Bandcamp i és intensa, visceral, una autèntica màquina per despertar orelles i cervells embotornats en poc més de 13 minuts; 7 peces que pujen l’adrenalina i t’enganxen a la recerca de la cara B… que no trobareu ara mateix, però si d’aquí a uns dies, quan aparegui l’edició física i límitadíssima de l’edició de vinil+cd i decidiu comprar-la.
Rot son poc convencionals i undergrounds per convicció però també són exigents i molt currants; des del Sonabé.catus convidem a fixar-vos en les lletres, la portada i el so del disc… tres grans arguments del seu projecte més enllà de l’evident solidesa musical. Possiblement aquesta manera de treballar la comparteix l’underground musiczine 1234!, que entrevisten a Rot en un vídeo impagable i imprescindible.
)
La presentació del directe de Puc però no vull es farà en diversos concerts en els propers mesos, dels que us podem avançar el del 5 d’abril de 2014 a la sala Estraperlo de Badalona.
Després del seu àlbum de debut, anomenat “Pisadas del ayer“, Autumns’electrifica i presenta tres versions en un nou EP: Tu sangre es mi licor, lenguas de acero i Pisadas del ayer son els títols triats per presentar aquesta nova direcció de la banda.
Pròximament s’enviarà a fàbrica el primer llarg dels altempordanesos Rot…
Un artefacte sonor involutiu gravat a cops de destral a Ultramarinos Costa Bravaa carrec de Santi Garcia.
Atents, proximament….!!
El 7 de febrer de 2014, al Teatre de Roses, Terry Patrick Ryan presenta el seu primer treball en solitari The Humbling of the goat i ho fa dins el cicle musical de l’associació rosinca Viumúsika, que presenta així la seva proposta:
Desprès d’haver actuat en diferents grups com Olvido o Aurània i de fer diferents col.laboracions amb un bon grapat de musics del panorama musical català, ens presenta “The humbling of the goat”, el seu primer treball en solitari. En aquest treball ens demostra l’excel•lent guitarrista que és.
Com a taloner tindrem a Josep Sala, jove cantant i guitarrista rosinc amb un repertori molt variat i fresc.
Terry Patrick Ryan és un guitarrista professional, professor de música i cantant nascut a Dublin i establert a Roses. Amb una llarga trajectòria professional, col·laborant i formant part de més d’una dotzena de bandes en les darreres dues dècades, ara és el moment del seu primer disc en solitari i també de la primera gira en solitari.
The Humbling of the goat és un disc escrit en el transcurs d’un sol any i enregistrat en una sola sessió de 24 hores, d’una sola presa i sense overdubs. En aquest disc es pot escoltar els matisos musicals de Terry, com gaudeix i juga amb el seu propi estil. Del rock al pop, del blues al jazz, des del folk irlandès clàssic a les BSO’s, el disc proposa 16 peces per anar desgranant sense pressa.
Terry Patrick Ryan ja ha confirmat algunes de les primeres dates de la seva gira, preneu-ne nota !!!
7 de febrer de 2014: Roses, Teatre Municipal. 22:30h
15 de febrer de 2014: Barcelona, Cerveseria Grau’s. 20:00h
mes de març (data x confirmar): L’Escala, Medusa. 12:30h
El sempre inquiet Carles Serra acaba de presentar la seva darrera composició Ampurias 2014, amb producció de Jordi Herrera. La nova peça instrumental és un viatge per l’Empordà que l’artista ampliarà en els propers mesos de l’any i que es poden escoltar des de SoundCloud:
L’any 2014 comença amb un nou disc de sardanes titulat De tu a tu que reuneix a dos grans compositors de sardanes figuerencs Florenci Mauné i Jaume Cristau. Les sardanes estan interpretades per La Principal de la Bisbal, dirigides per Francesc Cassú i enregistrades als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós.
El disc neix de la voluntat i l’empenta de Montserrat Mauné(filla i hereva de Florenci Mauné) i de Jaume Cristau, tots dos dinamitzadors musicals ben coneguts a la comarca. Montserrat Mauné ho explica així:
Per l’Aplec de Figueres de l’any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d’en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.
Al mateix temps, aprofitant que l’any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d’aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.
I així va ser com al novembre de 2013, es va poder enregistrar De tu a tu.
Jaume Cristau i Florenci Mauné foren alumne i mestre de solfeig a la Figueres de meitats del s. XX i, més tard, compartiren converses sobre les sardanes i la seva composició, un tema que els apassionava a tots dos. Florenci Mauné desaparegué prematurament l’any 1995 i Jaume Cristau segueix la seva prolífica tasca compositora i és avui, a principis de l’any 2014 quans els podem escoltar i gaudir a tots dos, de tu a tu, en aquest enregistrament.
De tu a tu es distribueix de manera artesanal, si el voleu adquirir podeu fer-ho a Mauné Sabaters de Figueres.
“On a roll” és el videoclip de presentació de Take one, el primer disc dels Dirty Jobs que va ser enregistrat a Castelló d’Empúries el passat 5 d’agost de 2013.
L’enregistrament i edició del videoclip van anar a càrrec de “The Jump Productions” i “PoliMarcFilms” i la banda ha volgut fer p’ublic el seu graïment a Iniciativa Exterior 3I, Ajuntament de Castelló d’Empúries, Petra i Tronco (Bar El Tronco), Sarah McGregor (Blue Sky), Daisy Bradshaw, Pere Toro, Marçal, Monica i Nino.
Dirty Jobs estrenen disc i es titula Take One; aviat podreu trobar-lo a la serva web, però des del Sonabé.cat us recomanem que passeu per seus propers concerts per escoltar-lo en directe i després endur-vos la versió enllaunada… Per seguir el consell podeu anar al concert del 22 d’agost a Los Arcos d’Empuriabrava i al de Festa Major de Camallera el 23 d’agost de 2013.
Autumn son Toni Fornés (baix i veus), Jordi Ferrer (caixó i plats), Bertu Pujadas (guitarres i veu) i David Tudela (veu i guitarra) i estan a punt de presentar el seu CD, titulat Pisadas del ayer. A l’espera de poder escoltar el disc, us deixem amb el treball fotogràfic de José Figueres per aquest disc.
El Impasible Jack Kirbyés un grup de Figueres integrat per músics amb una llarga trajectòria musical.
El projecte el van engegar a la primavera del 2012 el bateria David Gálvez AKA Anthrax (Zulo, Komando Moriles, Discípulos de Otilia i Che Sudaka), el cantant Jordi Casals (Soul Taja, Komando Moriles) i el guitarrista Sisu Bonet (Erm, Mute) als que se’ls van afegir el Dj Oriol Lagresa (Somos Vida, Direcció Prohibida) i el baixista Fran Gutiérrez (Net Flanders, Mute).
El llibre d’estil dels Impasible Jack Kirby és el de no embolicar-se amb demostracions de tècnica musical (tots ja ho han fet en projectes anteriors). Els seus temes busquen ser directes i potents: lletres compromeses o divertides rapejades sobre bases de rock i metal amb tocs de funk i d’electrònica, amb l’únic propòsit de fer els directes superenergètics.
Utilitzen bàsicament el castellà tot i que també tenen algunes cançons en català.
A la primavera del 2013 treuen la seva primera maqueta, gravada durant tot l’hivern, “The origins”
Podreu trobar la maqueta pel mòdic preu de 5 euros a:
COMOYOKO
Carrer la Jonquera, 12
17600 Figueres (Girona)
Avui des del Sonabé.cat ens fem ressò de la publicació del nou treball de Los Banis, Viento y Arena, que Bocono Musicpresenta així:
Com sorra que el vent porta, les enganxoses tornades de Los Banis han anat sempre de barri en barri, de fira en fira, de boca en boca …. I de casament en casament gitano, és clar. Són una llegenda de la rumba més flamenca, el secret més ben guardat dels bons aficionats al gènere. Les seves cançons sempre han estat aquí, però, portàvem molt sense saber d’ells. Curiosament el silenci discogràfic vindria després del seu major èxit, gravat fa nou anys. Ara, quan algun creia que ja eren història, reapareixen en plena forma: amb deu noves cançons que conformen un disc fidel al seu inconfusible segell vocal. Viento y arena és el seu títol, com la peça que ha servit d’avançament i que, al compàs dels actuals temps, acumula centenars de milers de visites a Youtube.
Te has creído tú puja encara més el llistó. Primer (i sensacional) single en aquest vídeo podem veure’ls pels carrers de Figueres: del bar de la cantonada als surrealistes murs del Museu Dalí. D’allí són els germans Juan i Ramón Cortés, Los Banis. En aquesta població al nord de Girona, lloc de pas de tants que anaven i venien a treballar a França, van arrels seus avantpassats, i amb aquest mateix esperit fronterer ells van créixer cantant junts, tant cançons com pur flamenc, pels tablaos de la veïna Costa Brava. Les seves veus, de melòdic metall, sonaven ja de nois diferents: empasten com una sola i tenen un ressò especial. El mateix Camarón va voler comptar amb elles en el seu últim disc. El destí ho va impedir, però llavors la seva carrera no havia fet més que començar …
La llista d’artistes amb els que han col · laborat seria inacabable: Parrita, Els Chichos, Ketama, Antonio Orozco, Manuel Carrasco, Els Chunguitos, Montse Cortés, etc. Van debutar el 1990 i el seu èxit va créixer a mesura que els deixaven cantar les seves composicions i trobar un so propi. Tu Baru bay va ser l’any 2003 la cimera, fins ara …. Perquè Los Banis han tornat i ho han fet, un cop més, amb la producció d’A. Cortés Barullo i El Chino. Son el seu germà petit i el seu nebot, sí, però també els productors del disc que recentment li va valer un Grammy al salser Oscar D’León (I treballs per figures com Jon Secada, Dyango o Los Del Rio). Amb ells i sense escatimar instrumentistes, entre els estudis Music Lan de Figueres com en els Rodocastle de Miami, s’ha enregistrat Viento y Arena.
¿Rumba o flamenc? Les dues coses i alhora cap en concret. En tot cas: tangos arrumbaos. Belles melodies sobre les quals, sempre, poden portar les palmes a compàs. Lletres viscudes i cantarella ballable. Sentir gitano en forma de cançó. Tan comercial com genuïnament pur.
Sonabé.cat 