El 25 de gener de 2015, a les 18 h. la coral figuerenca Germanor Empordanesa, dirigida per Claudia Coral, estrena el seu primer disc 100 anys de coral amb un concert a La Cate.
Arxius | Coral RSS feed for this section
Festival Simfònic 2014 a Figueres
31 maig
El 7 de juny de 2014 es celebra el Festival Simfònic, que ofereix una diada de 130 concerts simultanis i gratuïts realitzats per 7.000 estudiants d’ escoles de música a 130 racons emblemàtics de Catalunya i Balears.
En la seva 4ª edició el Festival segueix creixent:
Per una banda es sumen noves ciutats simfòniques com REUS ( amb 10 concerts simultanis ), TERRASSA ( amb 7 concerts simultanis ) així com 11 poblacions de les provincies de Barcelona i Girona.
Per altra banda, i suimultàniament amb CATALUNYA, el Festival SIMFONIC arriba a les ILLES BALEARS amb més de 20 concerts a MALLOCA, MENORCA i EIVISSA.
A les 19 hores els 7.000 músics interpretaran a la vegada la cançó MY BABY JUST CARES FOR ME que va popularitzar Nina Simone i que versionen habitualment els padrins de l’esdeveniment d’aquesta 4ª edició: ANDREA MOTIS & JOAN CHAMORRO.
Les actuacions tenen lloc a espais tant singulars com el Zoo de Barcelona, els Banys Àrabs de Girona, el Pati de l’IEI de Lleida, la Plaça Museu Dalí de Figueres, La Casa Rull de Reus, l’ Esglèsia de Santa Maria a Terrassa o Es Baluard a Palma de Mallorca.
Són ciutats simfòniques a Catalunya: Barcelona, Girona, Lleida, Reus, Figueres, Alguaire, Almacelles, Argentona, Balaguer, Cardedeu, Caldes de Malavella, El Papiol, Guissona, La Bisbal d’Empordà, Matadepera, Palafrugell, Pont de Suert, Sant Guim de Freixenet, Solsona, Tremp, Vallirana, Vidreres, Vilanova del Vallès, Vilassar de Mar
Són ciutats simfòniques a Balears: Palma de Mallorca, Binissalem, Ciutadella, Eivissa, Felanitx, Ferreries, Maó, Sóller, Sant Antoni de Portmany i Sant Lluís.
Tots els estils musicals hi són presents: es pot escollir entre formacions de caire clàssic com orquestres simfòniques, música de cambra, recitals de piano, òpera i cant coral; qui vulgui pot optar per concerts de swing, grups de jazz i cors de gospel; els més marxosos gaudiran de pop-rock, funk, rap o hip hop. I pels més alternatius, sessions de DJ’s i música electrònica o fins i tot música tradicional i popular.
Trieu el vostre concert al web: www.simfonic.org
Participants Figueres 2014
Escoles ordenades alfabèticament
Coral Canticorum
Coral Castellonina
Coral d’INS Ramon Muntaner
Escola Sant Pau
La Coral del Deulofeu (INS Alexandre Deulofeu)
Escola Tons
Temps de Música
Espais ordenats alfabèticament
Església de Sant Pere (Escales)
INS Ramon Muntaner (Claustre)
Museu de l’Empordà
Plaça Gala – Salvador Dalí
Llançà: Casa de Cultura
Coral Aplec Pirineu Agullanenc
25 maig
L’any 1905 les millors veus dels tapers d’Agullana van formar la coral Pirineu Agullanench. L’any 1909 aquesta coral i la de l’Aplech Dramàtich es van fusionar i van formar l’Aplech El Pirineu Agullanench.
Concert de Fires de la Coral Polifònica de Figueres
28 abr.
L’1 de maig de 2014, a les 20 h i a La Cate de Figueres, la Coral Polifònica de Figueres, dirigida per Dani Mancebo i acompanyats al piano per Pere Puig oferiran el Concert de Fires, en aquesta ocasió, un concert teatralitzat per la companyia Mon Art.
Cants des del cor, el concert de Fires de la Coral Germanor Empordanesa
28 abr.
La Coral Germanor Empordanesa enguany compleix 100 anys de la seva formació i després de molts anys d’inactivitat, l’any 2008 es posa en mans de la seva directora actual Claudia Coral i en aquesta ocasió us oferirà un entranyable i emotiu concert de celebració amb repertori popular i tradicional català i sud-americà. Podreu escoltar-lo el 3 de maig de 2014, a les 12 h, a La Cate de Figueres.
Direcció: Claudia Coral
Pianista: Rocío del Pino
Font: https://www.facebook.com/events/675720239162428/?fref=ts
Àurea Clavé, un viatge al passat des de Figueres
10 febr.
El pròxim 16 de febrer de 2014, l’Orquestra dels Solistes de l’Empordà, acompanyada d’una coral dirigida per Dani Mancebo, interpretaran L’Agrahiment, una peça signada per Àurea Rosa Clavé, que ha romandrat letàrgica i desapercebuda més d’un segle i que conté una història, un viatge des del passat, que cal conèixer i reconèixer.
Àurea Rosa Clavé, 1882. Fotografia extreta de la publicació “Festes del Cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona”, dipositada i cedida per l’Arxiu de la Federació de Cors de Clavé.
L’autora i la seva obra
Àurea Rosa Clavé, filla de Josep Anselm Clavé, nascuda a Barcelona el 29 de setembre de 1856 fou una compositora catalana, professora de piano, directora de coral i dinamitzadora cultural activa fins a la seva mort l’any 1940.
Però no cal que busqueu gaire bibliografia sobre ella, com moltes altres compositores, la seva obra i vida sempre queden una mica anònimes, una mica en segon pla… una mica una injustícia oi? … Potser és per això que té tanta importància simbòlica que a l’arxiu musical de la Societat Coral Erato de Figueres, es conservi una obra d’aquesta autora i que se’n faci difusió des del seu projecte Erato Partitura Digital. L’Agrahiment de Aurea Rosa Clavé és una cantata a Barcelona, amb lletra de Frederic Soler “Pitarra”, un cant coral per a 3 veus d’home que homenatja a Josep Anselm Clavé i que està signat per l’autora, probablement abans de 1887.
Aquest exemplar de la partitura de L’Agrahiment és l’única que es conserva en un arxiu consultable en línia, i, tot que estan documentades altres obres de l’autora, poques d’elles estan catalogades pels arxius i biblioteques catalans. A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols estan localitzades l’Himne a França i La Font del roure, inventariades dins la col·lecció de la Societat Coral Nova Gesòria. Altres títols resten encara amagats; títols com: A la lluna, Íntimes, Cena novísima, Mar solemne, La Primavera, O vos omnes i A la Verge.
Partitura de la Societat Coral Erato de Figueres, consultable a Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.
“El cant coral és un dels factors identitaris de la cultura catalana d’ençà de la seva creació de part de Josep Anselm Clavé el 1850. La creació el 1891 de l’Orfeó Català generà un moviment associatiu fonamental en la vida cultural del país gràcies a la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917). La Guerra Civil espanyola frenà transitòriament aquesta enorme empenta, que recuperà l’alè en les primeres dècades del franquisme i esdevingué no només una activitat musical, sinó, i sobretot, una excusa per articular culturalment el país gràcies a la creació d’entitats federatives que fomentaren la trobada i les activitats.” El Cant coral als segles XIX i XX de Xosé Aviñoa Pérez.
Redescobrint L’Agrahiment
L’any 2008 un turonet de partitures desordenades esperaven el seu torn a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. Rodolfo Márquez i jo mateixa ens disposàvem a iniciar el projecte Erato Partitura Digital, que ens permetria recuperar i dignificar l’arxiu musical de l’entitat, iniciat l’any 1862. Amb els anys, el projecte ha anat assolint els seus objectius, i un dels més satisfactoris és poder tornar escoltar les obres i homenatjar als seus autors.
L’any 2013 Fina Bonet de l’Orquestra Solistes de l’Empordà em demanà en una conversa informal quines partitures li recomanava, quines eren les meves preferides i jo vaig pensar en una de les singularitats del nostre fons… entre més de 400 partitures només una estava signada per una dona: L’Agrahiment de Àurea Rosa Clavé… A mi em semblava un document fascinant per la seva autoria però no disposàvem d’una partitura de director per poder-ne fer una ràpida valoració musical. La Fina va decidir arriscar-se i prendre les particel·les, dur-les a la seva orquestra i tornar a donar vida a l’obra. Moltes hores de feina i la col·laboració de Daniel Mancebo a la part vocal i Santi Escura a la banda han permès que ben aviat puguem tornar a escoltar aquesta obra… serà el pròxim 16 de febrer de 2014, en un concert anomenat 1714, la música de la nostra història, en el que la centenària Federació de Cors Clavé visitarà Figueres per fer entrega de la seva Medalla d’or a la centenària Societat Coral Erato… tot plegat un petit viatge sonor al passat, tot plegat un bon port de partida cap al futur.
Joan de la Creu Godoy Tomás
18 jul.
Joan de la Creu Godoy Tomás (Figueres, 1957) llicenciat en l’Especialitat de Musicologia per l’UAB i Professor Superior de Guitarra pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.
L’any 1981 va ser cofundador de l’escola de música La Flauta Màgica de Figueres. Des de 1996 s’incorpora com a professor de l’UDG a la Facultat d’Educació i Psicologia amb activitats relacionades amb la formació de mestres i projectes de recerca i innovació educativa i de folklore i música popular. Membre del Grup d’Investigació Consolidad Patrimoni i Educació Artística de l’UDG i del MUTPIRER de l’UB.
El curs acadèmic 1997-98 fundà el Cor de la Universitat de Girona del qual encara n’és el director. Amb aquest Cor han cantat a Pisa, Bolonya, Vigo, Tarragona, Granada, entre d’altres llocs. Ha enregistrat un CD a l’any 2003 titulat Cinc anys cantant a Cor i l’any 2008 un altre integrament del concert del desè aniversari a la sala simfònica de l’auditori de Girona.
Ha dirigit la Coral Gaudeamus de Figueres (1994-2002) que es va convertir el la Polifònica de Figueres i amb els que va enregistrar l’any 1998 un CD amb la música original del Pastorets de Figueres. Va dirigir l’enregistrament del CD Del gregorià als Beatles (2000).
Ha publicat sobre musicologia a revistes especialitzades com Música y Educación i Caramella.
La meva recerca està lligada, des dels seus inicis, a la didàctica i més concretament a l’educació musical. Fonamentalment, la didàctica té com a objecte d’estudi els processos d’ensenyament-aprenentatge. No la podem considerar, per tant, al marge dels factors psicològics i sociològics que hi puguin intervenir. La finalitat de fer recerca en aquest àmbit és, en primer lloc, millorar aquests processos i, en segon, buscar els camins més efectius i planers que puguin conduir a una bona pràctica docent.Les didàctiques específiques i, en concret, la didàctica de la música necessita construir teories pròpies que fonamentin la seva intervenció docent basant-se en els elements propis i concrets. Aquests elements són els que tenen relació amb els blocs de:· cançó i veu· audició musical· educació de l’oïda· llenguatge musical· moviment i dansaJo m’he centrat, bàsicament, en els dos primers d’aquests elements, tenint ben presents les seves connexions amb d’altres coneixements i disciplinesEl primer, cançó i veu, perquè, com a elements primaris de transmissió i comunicació, són font inesgotable de recursos musicals. A través de la recerca de les cançons tradicionals i populars, que duc a terme, persegueixo dos objectius principals:a) utilitzar-les com a vehicle de transmissió de coneixement, no sols musical, sinó també cultural i social;b) Ampliar i explorar el repertori i les fonts, del patrimoni oral i escrit de la cançó popular, per millorar la seva didàctica dins l’educació musical.El segon element té relació amb l’audició musical. Sempre m’ha interessat estudiar el procés de receptivitat activa, és a dir, que el fet d’escoltar una música vagi més enllà d’un procés passiu i estàtic. Això passa per estudiar-la, analitzar-la i aplicar una didàctica d’una forma plenament activa, recíproca (feed-back) i creativa. Aquest canvi en el procediment —passiu vs actiu— es dóna tant per la conversió del so en imatges mentals, com pels forts processaments cognitius mentre dura l’escolta. En el primer cas, amb la finalitat de concretar allò abstracte, i en el segon, per entendre i ordenar allò que s’escolta.La unió d’aquests dos camins de recerca va tenir un punt culminant amb la lectura de la tesi doctoral, defensada el 2003 amb el títol:L’audició musical a l’escola primària: una aportació a la seva didàctica. En aquest treball d’investigació, s’analitzava el influx, en els nens, de les audicions de músiques acadèmiques basades en cançons tradicionals.Encara segueixo motivat per seguir ‘el llarg camí d’aquesta recerca’.
Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.udg.edu/tabid/16376/language/ca-ES/default.aspx
Cantània 2013 a Figueres
13 maig
El Cantània tancarà una setmana d’actuacions musicals escolars a Figueres
La 5a edició del Cantània a Figueres, els dies 18 i 19 de maig de 2013, posarà el punt i final a una setmana en què la ciutat acollirà diferents actes musicals amb escolars com a protagonistes.
Aquest diumenge -12 de maig- es va celebrar la 1a trobada de Corals infantils i juvenils de l’Alt Empordà, on -sota l’organització del servei d’educació de l’Ajuntament de Figueres- corals de la zona interpretaran un repertori variat de peces musicals, mentre es projectaven imatges de Pep Ventura, músic al qual es dedicava aquesta primera torbada.
La música i les corals tornaran a ser les protagonistes a la capital de l’Alt Empordà el proper dimecres, 15 de maig, amb la 19a edició de la Trobada de Corals de Secundària, a partir de les 11.15h al Teatre Municipal el Jardí. Hi participaran més de 600 cantaires d’ESO i Batxillerat de la demarcació de Girona, els quals s’acompanyaran de la música de la Jove Orquestra de Figueres i la Jove Orquestra Versatile del Casino Menestral Figuerenc.
Finalment el tancament musical de la setmana es farà amb el Cantània. Un important esdeveniment que reunirà més de 700 cantaires, provinents de 19 escoles de l’Alt Empordà -9 de Figueres-, que es repartiran les actuacions entre els dies 18 i 19 de maig a l’escenari del Teatre Municipal el Jardí. Cantània és una producció de l’Auditori de Barcelona i s’organitza des de Joventuts Musicals de Figueres, l’Ajuntament i amb la col·laboració del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.
Xavier Falgarona Cortada
4 maig
Xavier Falgarona (Barcelona, 1950) pertany a la nissaga musical empordanesa junt amb el seu pare Joan Falgarona Canadell, el seu oncle Josep Falgarona Canadell, el seu avi Pere Falgarona Salleras, el seu fill Norfeu Falgarona i el seu nebot Nil Falgarona. Va iniciar la seva formació musical al Seminari de Girona amb teoria musical, piano i orgue. Ha dirigit les corals de Perelada, Coral Sant Jordi de Figueres i actualment dirigeix la Coral del Casal de la Gent Gran de Figueres.
Ha format part dels grups d’havaneres Els Pescadors de l’Escala i Oreig de Mar. Ha estat fundador i és director i acordeonista del grup d’havaneres La Garota d’Empordà.
Des de l’any 2009 col·labora com a assessor en el projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres.
Ha musicat diversa obra literària de Carles Fages de Climent, enregistrada al disc Fages de Climent, [Sant Climent Sescebes] : Ariadna Records, DL 2002, que trobareu disponible a la Biblioteca de Figueres.
Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009,
La Coral Polifònica de Figueres busca noves veus
17 març
La Coral Polifònica de Figueres engega una campanya per trobar noves veus per a la formació, persones amb nocions de cant (tot i que no cal que siguin professionals) que vulguin afegir-se a l’emblemàtica coral figuerenca.
Concert de la Coral Germanor Empordanesa a La Cate
14 març
El 27 d’abril de 2013, a La Cate de Figueres, podeu gaudir del concert de 5è aniversari de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc. Serà a les 19 h. i els beneficis del concert es destinaran al centre de lleure per a persones discapacitades de El Dofí.
Josep Maria Cervera Berta
6 marçJosep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).
Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent
Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.
Seves son les sardanes:
- Capvespre
- Aires de l’Empordà
- Matinera
- Recordant Girona
- El Castell de Solius
- De bon matí
- La Serra de Campmajor
- La Sardana dels tres germans
- L’Aplec del Remei
- Jafre, poble gentil
- Prop de la font
- Sota les arcades del temple nou
- L’Aulet
- El Pla de les bruixes de Llers
- Mar endins
- Calella, perla del Mediterrani
- Joventut
Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net
Concert de la Coral Germanor Empordanesa a Vilabertran
26 oct.
El proper diumenge dia 28 d’octubre, a les 18h de la tarda la Coral Germanor Empordanesa oferirà un cencert a l’Església de Santa Maria de Vilabertran juntament amb la Coral Cypsella de Sant Feliu de Guíxols i la Coral Montilivi de Girona.
Concerts d’estiu a Castelló d’Empúries
4 jul.
De gira per Europa i aprofitant la visita a la nostra zona, els grups de Jazz City of Belfast i l’orquestra coral Latymer Orchestra & Choir actuaran a Castelló d’Empúries.
La primera d’aquestes actuacions, que són gratuïtes, es realitzarà el dissabte 7 de juliol de 2012, a les deu del vespre, a la llotja de la Plaça Joan Alsina i anirà a càrrec de la Jazz City of Belfast (Banda de concert i banda de Jazz).
I el dissabte 21 de juliol de 2012, a les vuit del vespre, a la Basílica de Santa Maria la Latymer Orchestra & Choir (Orquestra i coral) interpretarà la Missa de la victòria i un concert.
XXV trobada de Corals Sant Pere
29 juny
El 30 de juny de 2012, a l’església de Sant Pere de Figueres, la Coral Polifònica de Figueres convida a participar a la XXV Trobada Coral Sant Pere, amb la participació de la Coral Tribana de Salt i la Coral Geieg de Girona.
El 21 de juny de 2012, coincidint amb el Dia Internacional de la Música, la Societat Coral Erato de Figueres inaugura el projecte Erato Partitura Digital.
18 juny
Erato Partitura Digital presenta una col·lecció de partitures de 200 obres musicals del fons històric de la Societat Coral Erato de Figueres, digitalitzades i consultables a internet a través del repositori MDC (Memòria Digital de Catalunya) des de la web http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato.
La col·lecció Erato Partitura Digital
La col·lecció està formada per partitures manuscrites de diversos autors, des dels més locals, empordanesos com Pep Ventura, Felip Cervera, Albert Cotó o Ramon Basil, i altres grans noms de l’escena musical catalana com Enric Morera, Josep Anselm Clavé, Cassià Casademont, Josep Maria Soler o Nicolau Manent.
Les formes musicals que trobem a la col·lecció son les de moda dels segles XIX i principis del XX: ballables i peces corals en forma de sardanes, caramelles, himnes, havaneres, tangos, valsos, polques, masurques, rigodons i xotis. Moltes de les obres corals contenen les lletres amb les que es fa evident els interessos emocionals, socials i polítics de l’època. Frederic Soler (Pitarra), Teodor Baró, Joan Maria Bofill o Narcís Fages de Romà en signen algunes d’elles.
El Repositori Memòria Digital de Catalunya MDC
El repositori MDC (http://mdc.cbuc.cat) permet als internautes la visualització, impressió i descàrrega de les partitures de la col·lecció, així com visualitzar-ne una fitxa descriptiva, fer cerques per descriptor i compartir o exportar les consultes a Facebook, Twitter o correu electrònic.
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Pàgina inicial
http://mdc.cbuc.cat/cdm4/browse.php?CISOROOT=/erato. Fitxa descriptiva
El MDC disposarà, des del 25 de juny de 2012 d’una nova interfície de consulta amb una major interactivitat que permetrà als usuaris etiquetar, puntuar i comentar els continguts.
Erato Partitura Digital, com a col·lecció del MDC, serà també consultable des de repositoris d’abast internacional com Europeana i OAIster, i serà la primera col·lecció d’una entitat empordanesa en formar part d’aquest patrimoni digital universal.
Dossier de premsa:
http://blogs.uab.cat/bhmusica/2012/06/25/la-societat-coral-erato-a-la-mdc/
http://musictecaris.blogspot.com.es/2012/06/partitures-digitals-erato-la-societat.html
Concert a Vilabertran de la Coral Germanor Empordanesa
9 juny
El diumenge 10 de juny de 2012. a les 12h cantarem a l’església de Santa Maria de Vilabertran, la Coral Germanor Empordanesa oferirà un concert on podreu passar una bona estona escoltant cançons dels diferents estils que comprèn el seu repertori: des de peces de Mozart a tradicionals catalanes o sudamericanes, passant per temes de pel·lícules o poemes musicats.
27 de maig, XXVIIIè Concert a muntanya
21 maigEl 27 de maig de 2012 Juventuts Musicals de Figueres organitza el XXVIIIè Concert a muntanya a l’Ermita de Sant Miquel de sa Cirera, a les 12 del migdia. Concert a càrrec de La Mata de Jonc.
Cantata Llum i Misteri a Figueres
15 gen.
El 15 de gener de 2012, al Teatre El Jardí de Figueres, podeu gaudir de la Cantata Llum i Misteri per a cor, piano, solistes i rapsode.
