Això no és un podcast sobre Pep Ventura ;P

Des del Sonabé.cat volem convidar-vos a llegir el nou llibre d’Anna Costal i Fornells: Això no és una biografia de Pep Ventura. El llibre ja està a la venda i, com no!, també el trobareu a la Biblioteca de Figueres. Però si aquesta lectura imprescindible queda aturada per una estona, a l’espera d’aconseguir el vostre exemplar lectívol us proposem que arrodoniu aquest temps mort i gaudiu d’una selecció de podcast (àudio / vídeo) sobre Pep Ventura, on sovint és la mateixa Anna Costal la que us farà entrar ganes de saber més de la Figueres i de la Catalunya de l’època de Pep Ventura i les claus per entendre-ho (gairebé) tot.

• Catalunya Ràdio – En guàrdia 679- Pep Ventura i la sardana – 15/10/2017
• Catalunya Música – El taller del lutier 52: Pep Ventura i els instruments – 01/04/2017
• Catalunya – Assaig general 304: Descobrim el nou llibre de la musicòloga Anna Costal – 20/02/2017
• Catalunya Ràdio . Sarda.net
• Cataluya música – Vistes al mar -Pep Ventura: moda, sàtira i revolució. Anna Costal, Jaume Ayats, Francesc Cortès  2008

Jornada sardana i partitura a la Biblioteca de Figueres

La Biblioteca de Figueres organitza la Jornada sardana i partitura, un apropament a les edicions relacionades amb la sardana, la música de cobla i els seus autors

La trobada s’emmarca en la celebració de Figueres Capital de la Sardana 2017

 Amb motiu de la celebració de Figueres Capital de la Sardana 2017, la Biblioteca organitza pel proper dijous 18 de maig, una trobada amb el món de les edicions musicals a Catalunya, especialment amb les relacionades amb la sardana, la cobla i els seus compositors.

La fórmula d’aquesta jornada proposa una trobada amb el món de les edicions musicals a Catalunya: les editorials, empreses i iniciatives catalanes que nodreixen de partitures, enregistraments i materials pedagògics i divulgatius a interessats i professionals de la música. Un sector molt divers i poc divulgat, capaç d’oferir els seus materials en formats analògics i digitals i amb propostes imprescindibles per a donar cos a la vida pedagògica i a la recuperació del patrimoni de la música catalana. La Jornada es clourà amb una conferència divulgativa sobre la sardana, els seus mites i tradicions.

Activitats de la jornada:

• 11 h – 13.30 h / 16 h – 19 h: Mostra de partitures, cd’s, mètodes, revistes i llibres editats a Catalunya i relacionats amb la sardana, la música de cobla i els seus autors. Novetats editorials i materials pedagògics. A la mostra s’hi podran trobar i adquirir publicacions de diferents editors, així com conèixer els seus catàlegs i plataformes digitals.

 

• 30 h: Taula rodona sobre les publicacions musicals a Catalunya amb representants del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya i del sector discogràfic. Una xerrada oberta a tothom però d’especial interès per a músics, pedagogs musicals i bibliotecaris que vulguin apropar-se a l’ampli ventall d’edicions entorn a partitures i enregistraments musicals. Els convidats a la taula són Francesca Galofré, Professora Superior de Música, Presidenta del Gremi d’Editorials de Música de Catalunya GEMC, gerent de l’editorial Dinsic Publicacions Musicals i Cofundadora de Notes in Cloud SL; Bernat Cabré, músic i musicòleg amb una llarga trajectòria en el món editorial que ha compaginat amb la docència universitària a l’UAB (Musicologia) i cofundador de l’editorial Ficta; Joan Ribó, gerent del segell discogràfic Audiovisuals de Sarrià i Robert Roqué, responsable del Grup d’Informadors sardanistes de Catalunya GISC. La taula estarà moderada per Alfons Gumbau.

 

• 18 h: Pausa cafè

 

• 30 h: Conferència “La sardana: mite i tradició. Una aplicació didàctica per a l’escola” del musicòleg empordanès i professor a la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona, Joan de la Creu Godoy i Tomàs. Aquesta conferència es presenta per primera vegada en català després de la seva estrena al Cuarto Encuentro de Etnomusicologia de l’estat de Chiapas, a Mèxic. La conferència tractarà àmpliament de la història de la sardana i dels seus instruments per acabar amb un capítol final destinat a la proposta didàctica.

La Jornada s’adreça a músics, compositors i intèrprets, bibliotecaris, pedagogs musicals, estudiants de música, sardanistes, corals musicals, musicòlegs, entitats relacionades amb la cultura catalana i/o tradicional, comerç especialitzat (botigues d’instruments musicals).

La Jornada és d’accés lliure, amb inscripció recomanada disponible a:

https://goo.gl/forms/DujW2IyhmQgwY6Gz1

L’Escala recorda a l’Avi Xaxu amb un concert

El dissabte 4 de juny de 2016 (21.30h) a la sala d’actes del Centre Cultural X. Vilanova es celebrarà el concert homenatge Recordant Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu a càrrec de la cobla La Principal de l’Escala i de l?orquestra Escalenca.

RECORDANT JOSEP VICENS i JULI,

L ’AVI XAXU

L’any 2016 es celebra el 60è aniversari del traspàs del compositor escalenc més popular, en Josep Vicens i Juli (1870-1956), més conegut com l’Avi Xaxu. Amb motiu d’aquesta efemèride, el migdia del passat dissabte 16 d’abril de 2016 es celebrà el primer acte commemoratiu previst, amb l’actuació del cantautor escalenc Josep Tero, l’actor Jaume Comas i la cobla local La Principal de l’Escala.

La mostra històrica “60 anys sense l’Avi Xaxu”, que repassa com s’ha recordat, mantingut i difós el llegat i la memòria de Josep Vicens entre els anys 1956 i 2016, i la Tarda de l’Avi Xaxu, dedicada al cant coral i a la recuperació de danses i balls vuitcentistes, ajuden a emmarcar el personatge en la seva època i a descobrir la seva polièdrica faceta musical.

És per aquest motiu que, perseguint l’objectiu de la recuperació i difusió del patrimoni musical escalenc, la nostra entitat ha assumit l’esforç i el repte d’endegar aquest gran concert per a redescobrir la faceta de Josep Vicens i Juli com a compositor de cobla orquestra, en l’ampli sentit del concepte. Amb la col·laboració dels components de la cobla La Principal de l’Escala i dels integrants de l’Orquestra Escalenca, de tall antic i constituïda especialment per a l’ocasió, un extens ventall de composicions originals del Xaxu i de diferents generes musicals serà recuperat i descobert per primera vegada a oïdes dels assistents.

I a més, a la mitja part d’aquest especial concert, com ve essent tradicional en les darreres edicions, es farà l’entrega dels guardons Sardanista de l’Any 2016 i Empresa Col·laboradora 2016.

Moltes gràcies per acompanyar-nos !!!

Jordi Gallegos i Córdoba

Agr. Sardanista “Avi Xaxu”

 

Repertori

1a part: LA PRINCIPAL DE L’ESCALA

Direcció: Eduard Prats i Planagumà

LA MARIETA Darreries s. XIX

LA PUBILLETA DEL MOLÍ 1908

LA FONT D’EN REIXEGUET 1914

CANT A LA PRIMAVERA 1925

L’ENCÍS D’UNA MIRADA 1931

LA JÚLIA 1944

 

2a part: ORQUESTRA ESCALENCA*

Direcció: Jesús Ventura i Barnet

REMOR DE FULLES Simfonia

CANTOS DE ARAGÓN Fantasia per a trompeta

LA FILLA DEL MARXANT Simfonia

LOS VOLUNTARIOS Rigodó

L’ENAMORADA Americana

LA LOLA Espanyola

EL FRASCUELO Vals jota

* L’Orquestra ESCALENCA és una formació reunida expressament per aquest concert, i la integren, sota la direcció de Jesús Ventura i Barnet, els següents components:

Gerard Purtí i Solano, 1er Violí

Pere Parés i Clarà, 2n Violí

Salvador Parés i Sidera, Flauta

Robert Rodríguez i Coll, 1er Clarinet

Josep Loredo i Moner, 2n Clarinet

Josep Ignasi Garcia i Subirana, 1er Trompeta

Alfons Vila i Safont, 2n Trompeta

Josep Riumalló i Salagran, Fiscorn

Enric Rigau i Prats, Contrabaix

Ramon Basil, protagonista de la Fonoteca de la Cobla i de l’Aplec 2016

2016 és l’any de la recuperació de la memòria i la música del compositor figuerenc Ramon Basil.

Bona part d’aquesta recuperació veurà la seva culminació el dissabte 14 de maig de 2016 amb la presentació del disc dedicat a Ramon Basil que ha enregistrat la Cobla Ciutat de Girona dins la col·lecció Fonoteca de la Cobla i la programació de les seves sardanes dins el repertori de l’audició de l’Aplec de Figueres organitzat pel Foment de la Sardana Pep Ventura.

El dissabte 14 de maig de 2016 la Biblioteca de Figueres incorpora al seu fons musical aquest CD amb les composicions de ballables i sardanes de Ramon Basil, recuperades per la Cobla de Girona, després d’un intens treball de recerca que ha inclòs, entre altres, els ballables El Travieso i La Bruja extrets del projecte Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato. Aquests ballables es van interpretar en directe el 3 de maig de 2016 a l’Auditori El Caputxins de Figueres i us recomanem la lectura de la seva crònica als blogs d’Inès Padrosa i El Foment de la Sardana Pep Ventura.

També el dissabte 14, a les 17,30h, la Cobla Ciutat de Girona oferirà un concert al Teatre El Jardí amb un programa que inclou a la segona part composicions de Ramon Basil presents a l’enregistrament.

Josep Maria Ferrer Font

Josep Maria Ferrer Font (L’ Armentera 1906 –  2000) va començà els seus estudis musicals de les mans dels professors Joan Duran pel solfeig, Josep Blanch i Reynal per composició i fiscorn, Enric Sans i Eduard Toldrà per violí i Josep Nadal per trombó.

Als 13 anys va entrar a l’orquestra de Joan Duran i després va continuar a diverses formacions: Cobla Girona, La Lira de Sant Celoni, Barcelona-Albert Martí (1929), Moderna de Granollers, Llevantina de Calella (1936) i Arbucienca.

Després de la guerra civil va formar part de la Bolero  de Girona (1940) i de la Selvatana (1948).

Fou un destacat tible, conegut amb el malnom de “El Ferrer de les canyes”. L’any 1955 va traslladar-se a viure a Olot on va ser professor de l’escola musical de l’Orfeó Popular Olotí (1955-1960).

Va compondre la sardana per a tible Maria del Pilar i la seva partitura es conserva al fons de l’entitat Musics per la Cobla.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=791

Cobla Els Agramont

La Cobla Els Agramont o Cobla Empordanesa de Castelló d’Empúries fou dirigida des de 1871 per Antoni Agramont. Sobre 1888 la cobla estava formada per Baldomer Pastells, Francesc Riera, Ramon Carreras, Feliu Sans, Isidre Quintana, Joaquim Batlle, Miquel Barniquel, Pau Guanter, Amadeu Sitjar, Antoni Agramont, Salvi Callís i Rafel Portell.

L’any 1889, un cop dissolta definitivament la Cobla Empordanesa, hi tocaven, entre altres: Antoni Agramont, Baldomer Teixidó i Pastells (Xiula) a la tenora, Pere Portell (Fuerto) al tible, Cristina al contrabaix i Gonçal Juncà al tenor segon.

Fonts: Diccionari de cobles de Jordi Puerto i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/els-agramont.html

Els Rossinyolets

Els Rossinyolets a Besiers, 1925. Al fons de la foto i amb bigoti Baldomer Pastells

Els Rossinyolets és una cobla de Castelló d’Empúries formada l’any 1924 per l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries i impulsada pel senyor Joan Masó i, després de la seva mort, pel professor Baldomer Pastells (“l’Avi Rau”) fundador també de la Cobla-orquestra Els Rossinyols.

En la formació de la cobla cap dels músics sobrepassava els quinze anys. La primera audició va ser a l’antic Hospital de Santa Llúcia de Castelló d’Empúries. Poc després van fer una actuació a Besiers (França). Va ser tant com van agradar a l’actuació de Besiers que els van fer honor d’una estàtua de bronze, recollida pel seu professor Baldomer Pastells.

A poc a poc el grup Els Rossinyolets s’anaven escampant per tot arreu sol·licitats per formar orquestres, entrant en conjunts musicals, dedicant-se de ple a la professió. Altres en canvi van deixar de costat la música i es van dedicar a altres oficis, així que, l’any 1929 la cobla Els Rossinyolets es va dissoldre.

L’any 1994 Pere Cortada i Carbonell va tornar a formar la cobla amb nous integrants com Marc Badosa, instrumentista de tenora o l’instrumentista Marc Timón, que a part de tocar el tible en la cobla, toca el piano i ensenya a l’Escola Municipal de Música Antoni Agramont de Castelló d’Empúries. Els Rossinyolets sempre han estat acompanyats i ajudats per l’escola.

El 2001 presentaren el primer disc-compacte amb el títol Sardanes a Castelló d’Empúries, recorrent més d’un segle de música per a cobla amb obres d’autors castellonins, des d’Antoni Agramont fins a Marc Timón i Joan Bardés, que en l’actualitat han heretat la tradició dels seus antecessors.

Fonts: https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Rossinyolets, http://coblarossinyolets.blogspot.com.es/2010/12/benvinguts-al-blog-de-la-cobla.html, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/els-rossinyolets.html

De tu a tu, un disc amb dos grans compositors empordanesos

L’any 2014 comença amb un nou disc de sardanes titulat De tu a tu que reuneix a dos grans compositors de sardanes figuerencs Florenci Mauné i Jaume Cristau. Les sardanes estan interpretades per La Principal de la Bisbal, dirigides per Francesc Cassú i enregistrades als estudis Music Lan d’Avinyonet de Puigventós.

El disc neix de la voluntat i l’empenta de Montserrat Mauné (filla i hereva de Florenci Mauné) i de Jaume Cristau, tots dos dinamitzadors musicals ben coneguts a la comarca. Montserrat Mauné ho explica així:

Per l’Aplec de Figueres de l’any passat (2013), tot parlant amb en Jaume Cristau, vam engrescar-nos per gravar un CD amb set sardanes de les darreres d’en Jaume i set de les més emblemàtiques del meu pare.

Al mateix temps, aprofitant que l’any 2013, la Principal de la Bisbal celebrava el seu 125è aniversari, vam convidar-los a la gravació d’aquest nou CD. Agraïm la seva valuosa disposició i interpretació.

I així va ser com al novembre de 2013, es va poder enregistrar De tu a tu.

  

Jaume Cristau i Florenci Mauné foren alumne i mestre de solfeig a la Figueres de meitats del s. XX i, més tard, compartiren converses sobre les sardanes i la seva composició, un tema que els apassionava a tots dos. Florenci Mauné desaparegué prematurament l’any 1995 i Jaume Cristau segueix la seva prolífica tasca compositora i és avui, a principis de l’any 2014 quans els podem escoltar i gaudir a tots dos, de tu a tu, en aquest enregistrament.

De tu a tu es distribueix de manera artesanal, si el voleu adquirir podeu fer-ho a Mauné Sabaters de Figueres.

Josep Molins Lanas

Josep Molins Lanas (La Jonquera, 1874 – Santa Coloma de Farners, 1924) va ser professor de música a Palamós i director de La Principal de Santa Coloma de Farners. A principis del segle XX les seves sardanes eren de les més interpretades.

Algunes de les seves composicions son a l’arxiu de Músics per la Cobla i la Biblioteca de Catalunya disposa d’algun enregistrament de la seva obra

Títols a l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes

Títol	Tipus	Any
A tota vela	Sardana per a cobla
Amor de pastoreta	Sardana per a cobla
Amorosa	Sardana per a cobla
aplec de Bell-lloc, L’	Sardana per a cobla
aubada, L’	Sardana per a cobla
boja, La	Sardana per a cobla
Bona parella	Sardana per a cobla
cançó enfadosa, La / enredadera, La	Sardana per a cobla
Cançó pirinenca	Sardana per a cobla
cantaire de Farners, La	Sardana per a cobla
Capvesprada	Sardana per a cobla
Catalanesca	Sardana per a cobla
Cercant donzella	Sardana per a cobla
Clamoreig	Sardana per a cobla
Colometa	Sardana per a cobla
Cors enamorats	Sardana per a cobla
Crisantemes	Sardana per a cobla
dansaire, La	Sardana per a cobla
deliri, Un	Sardana per a cobla
enamoradissa, L’	Sardana per a cobla
engrescadora, L’	Sardana per a cobla	1916?
Enveija	Sardana per a cobla
envejosa, L’	Sardana per a cobla
escut emporità, L’	Sardana per a cobla
Espines d’una flor	Sardana per a cobla
fira, La	Sardana per a cobla
Flor natural	Sardana per a cobla
fontada, Una	Sardana per a cobla
gai matí, Un	Sardana per a cobla
Gaia festa	Sardana per a cobla
gatzara, La	Sardana per a cobla
Gelosia	Sardana per a cobla
Gentilesa	Sardana per a cobla
gitana, La	Sardana per a cobla	1908?
Himne a l’Empordà	Sardana per a cobla
Hivernenca	Sardana per a cobla
Idil·li camperol	Sardana per a cobla
Infanteses	Sardana per a cobla
Ingrata!	Sardana per a cobla	1908?
Íntima	Sardana per a cobla
Iselda	Sardana per a cobla
Jo i el pastor	Sardana per a cobla
Joventut	Sardana per a cobla
Lineta	Sardana per a cobla
Lluitadora	Sardana per a cobla
Lluminosa	Sardana per a cobla
Mar endins / Mar bonança	Sardana per a cobla
Mar enfora	Sardana per a cobla
Margaridó	Sardana per a cobla
Marinada	Sardana per a cobla
Mariona	Sardana per a cobla
Matinal	Sardana per a cobla
melindrosa, La	Sardana per a cobla
meva veïna, La	Sardana per a cobla
Nit de lluna	Sardana per a cobla
orfaneta, L’	Sardana per a cobla
pardalets, Els	Sardana per a cobla
Pàtria	Sardana per a cobla
perla llevantina, La	Sardana per a cobla
Planyívola	Sardana per a cobla
Plàtica	Sardana per a cobla	1909
poma del ciri, La	Sardana per a cobla
promesa, Una	Sardana per a cobla
Prometatge (1)	Sardana per a cobla	1909
Prometatge (2)	Sardana per a cobla
prometença, La	Sardana per a cobla
Puresa	Sardana per a cobla
ramellera, La	Sardana per a cobla
Record	Sardana per a cobla
Recordança	Sardana per a cobla
Records del Rosselló	Sardana per a cobla
Repics de campanes	Sardana per a cobla
Romàntica	Sardana per a cobla
rondalla, la	Sardana per a cobla
Rosa de maig	Sardana per a cobla	1922
Salts i camades	Sardana per a cobla
Salutació	Sardana per a cobla
Solidaritat	Sardana per a cobla
Somniejant	Sardana per a cobla
Tardorenca	Sardana per a cobla
Teresina	Sardana per a cobla
testament de l’Amèlia, El	Sardana per a cobla
tranquileta, La	Sardana per a cobla
valenta, La	Sardana per a cobla
Violetes boscanes	Sardana per a cobla	1907
visió, Una	Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aurora (tenora i fiscorn) – Costa catalana – Dolç insomni – El dot de la pagesa – El pastor enamorat – Flors del Montseny – Grat record – La damisel·la empordanesa – La Roser – La triomfadora – Poncelletes – Record de Cerdanya – Refilet del calandri

Obres
Ball de la Quadrilla (ball)

 

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa i Músics per la Cobla

Pere Pérez Batlle

Pere Pérez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Pere Pérez Batlle (Santa Pau 1919 – Figueres 1982) va rebre les seves primeres lliçons musicals de mans de Josep Maria Albert i després va completar la seva formació musical amb Enric Sans i Camil·la Lloret especialitzant-se en el trombó de vares, el fiscorn, la bateria i el violí.

Fotografia de l ‘Empordà Federal (Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres)

El juny del 1936, amb disset anys, el trobem d’alumne al concert de clausura de l’escola de música d’Arts i Oficis, documentat en aquest article de l’Empordà Federal (Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres).

Va pertànyer a l’Orquestra Moyambos (1941-1945), a l’Orquestra Río (1947-1960) i a l’Orquestra Perpinyà (1961-1981).

Cobla Perpinyà. Fotografia del Musee des Instruments de Ceret. http://www.music-ceret.com/dossiers/cobles/cobla_photos.php

Foto del fons personal de Jean-Louis Sebastian. Cobla Perpinyà. D’esquerra a dreta: 2a trompeta Fortuné Casanovas (Max, pels amics) , 1a trompeta Lluís Dilmé, 1r fiscorn Ferriol Vidal, 2n fiscorn Pere Pérez, contrabaix Joan-Lluís Sebastian. 2n tible Pierre Fortunet, 1r tible Antoni Agustí, 1r tenora Rosendo Rabós , flabiol i 2a tenora Nárcis Matabera. Cobla Perpinyà, Palalda (Vallespir),11 de novembre de 1975 o 1976. Informació proporcionada per Jean-Louis Sebastian (setembre 2018)

Aeroport de Perpinyà (La Llabanera), destí a Locminé (Bretanya), 24 de setembre del 1977 . Jean-Louis Sebastian fotografia la Cobla Perpinyà. Drets d’esquerra a dreta : Antoni Agustí, Roger Dabouzi, X, (?), Fortuné Casanovas, Pierre Fortunet. Davat d’esquerra a dreta: Ferriol Vidal, Narcis Matabera, i Pere Pérez. Fons personal de Jean-Louis Sebastian.

Aeroport de Perpinyà (La Llabanera), destí a Locminé (Bretanya), 24 de setembre del 1977 . Cobla Perpinyà amb Antoni Agustí, X, Narcis Matabera, Roger Dabouzi Pierre Fortunet, Pere Pérez, Farriol Vidal, Jean-Louis Sebastan i ajupit, Fortuné Casanovas. Fons personal de Jean-Louis Sebastian.

A la seva maduresa professional es va interessar en el contrabaix com a instrument i va rebre’n classes del mestre Jaume Cristau.

L’any 2013, el Sonabé.cat localitza una fotografia, encara inèdita, d’una formació musical figuerenca i gràcies a les aportacions dels experts Carles Varela, Josep Loredo, Montserrat Mauné i Miquel Aiguabella s’identifica a Pere Pérez com a un dels músics de la fotografia. És llavors quan Núria Bassagañas es posa en contacte amb la filla del músic, Joana Pérez per demanar-li de fer-ne un perfil biogràfic i musical. D’aquesta petició en sorgeix aquest article, signat per la mateixa Joana, que ha reunit i conservat diversos documents i objectes de la carrera musical del seu pare, amb els que ha pogut resseguir la seva llarga trajectòria, i avui comparteix amb aquesta biografia i col·lecció fotogràfica.

Des del Sonabé.cat volem agrair a la Joana la seva empenta, tenacitat i esforç amb els que ha fet possible la recuperació de la memòria d’aquest músic de l’Alt Empordà.

Foto extreta del blog de Josep Loredo: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/10/pep-ventura.html
Amb el peu “Foto presa a finals dels anys 50, al Cementiri de Figueres, segurament anant o tornant d’alguna Ofrena que s’hi sol fer anualment a la tomba d’en Pep Ventura. A davant de tot, tres fiscons: Joaquim Carbonell, Pere Pérez i Enric Ferrer (segurament hi anava de bolo, doncs encara estava a la Cobla-orquestra La Principal de Figueres) Els dos trompetes darrere seu són en Joan Brunet i en Joan Fortuny (“Marons”) Els quatre músics de darrere: Miquel Aiguabella, Joan Giralt, Eugeni Vidal (“Pagenio”) i Joan Monjó.”

Fonts: Joana Pérez, Josep Loredo, Le Centre International de Musique Populaire (CIMP), Biblioteca Fages de Climent

___

Biografia del meu pare Pere Pérez Batlle

Pere Pérez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Va néixer a Santa Pau (Garrotxa), de petit va viure a Olot i entre els 10 i 12 anys la família es va traslladar a Figueres. El seu pare feia de cisteller i va posar una botiga al carrer de Sant Pau n. 19 de Figueres on ell va treballar-hi.

Li agradava molt la música i va anar al cor de Mossèn Albert a la Parròquia de Sant Pere, on el mossèn li va ensenyar solfeig.

També va aprendre amb el Sr. Enric Sans i la Sra. Camil·la Lloret. Ens sembla que no es va arribar a treure cap títol de músic.

Es va sindicar per poder exercir de músic professional.

A 18 anys el van cridar a files per anar a la guerra amb la “Quinta del biberó”. Ell anava cada matí a cavall d’un ase per tocar diana amb una corneta.

Va ser refugiat al camp de concentració d’Argelers i al cap d’un temps Mossèn Albert el va aconseguir treure’l.

Va fer la “mili” a Barcelona i sempre estava en contacte amb la música i fins i tot juntament amb altres soldats varen fer un quintet, en nom del qual no sé.

Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Després de la mili va entrar a formar part de l’Orquestra Moyambos, assajaven darrera la botiga del carrer Sant Pau i aleshores ell tocava el trombó de vares. Va estar amb aquesta orquestra tocant al Casino Menestral entre 1941 i 1945.

Entre els anys 1947 i 1960 va anar a tocar a l’Orquestra Rio que a l’hivern tocava a la sala Erato del carrer Pep Ventura i a l’estiu a la Plaça Triangular. A l’Orquestra Rio ell tocava la bateria i el violí pel ball i el fiscorn per a les sardanes.

195? – Orquestra Rio.Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
Darrere: Pere Pérez, Francesc Cairó, Joan Fortuny (“Marons”), Joan Brunet i Joaquim Carbonell
Davant: Enric Riera, Joan Monjó, Martí Algans, Eugeni Vidal (“Pagenio”) i Bosch (no en sé el nom).

Maig de 1959 – Orquestra Rio a Saint-Tropez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
D’esquerra a dreta: Joan Brunet, ??, Eugeni Vidal, Martí Algans, Palau, Narcís Prats i Pere Pérez

196? – Orquestra Rio. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
Darrere: Joan Brunet, Narcís Prat, Francesc Romero, Jaume Palau, Pere Pérez i Joan Monjó
Davant: Enric Riera, Eugeni Vidal (“Pagenio”), Jacint (“Cinto”) Hereu, Joan Lassús i Colomeda i Martí Algans.

Cobla Perpinyà, amb Pere Pérez a la bateria. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Cobla Perpinyà. 1- Pere Pérez, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4-?, 5- Blanch, 6- ?, 7-?, 8- Anton, 9-? i 10-?.Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Cobla Perpinyà. 1- Pere Pérez, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4-?, 5- Blanch, 6- ?, 7-?, 8- Anton, 9-? i 10-?. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Cobla Perpinyà.
1-?, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4- Pere Pérez, 5-?, 6-?, 7- Anton, 8-?, 9-?
Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

De l’any 1961 al novembre de 1981 (el gener de 1982 va morir), va treballar a l’Orquestra Perpinyà, on també tocava la bateria i el violí  al ball i el fiscorn per a les sardanes.

A l’any 1964 l’Orquestra Perpinyà va gravar un disc de sardanes a un estudi de gravació de Paris. L’àlbum es va titular La Catalogne. Les plus belles sardanes avec la Cobla Perpinya.

Entre els anys 1967 i 1970 li va agradar aprendre a tocar el contrabaix sense cap ànim de lucre i el seu mestre va ser Jaume Cristau.

Joana Pérez Planells

Josep Ferrer Torres

Josep Ferrer Torres (Peralada 1878 – Sant Celoni 1952) Instrumentista de fiscorn. Es va formar a l’Escola de Música de Peralada. El 1893 fou un dels membres fundadors de La Principal de Peralada en la qual interpretava el primer fiscom al costat de Josep Serra que interpretava el segon.

Posteriorment, el 1901, entrà a l’orquestra Els Fatxendes, de Sabadell; el 1910 a l’orquestra Torres, de Barcelona i a la cobla La Principal de Palafrugell, però tornà a la Torres i, després, a la Fatxendes. El 1918 es constituí la cobla La Lira de Sant Celoni de la qual fou membre fundador. Quan el 1943 La Lira celebrà els 25 anys, Josep Ferrer complí també els 50 de la seva carrera. Es retirà l’any 1946.
S’explica com a fet anecdòtic que la seva primera sardana, A l’entom de la llar, l’escrigué en un hostal tot esperant que s’acabés la pluja que els havia interromput la ballada. A més, s’estrenà aquell mateix dia.
A vegades signava les seves sardanes amb el pseudònim JOFERTO corresponent a les primeres lletres del seu nom i cognoms.

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven aquestes sardanes:

Sardanes

Títol	Tipus	Any
Frisança	Sardana per a cobla	1932c
gorg negre, El	Sardana per a cobla
Ingenuïtat	Sardana per a cobla	1932c
La festa de Sant Estanislau	Sardana per a cobla
Pastor alegre	Sardana per a cobla
Pla de la Calma	Sardana per a cobla
Sogra i nora	Sardana per a cobla	1933

Altres títols de l’autor

Sardanes
A l’entorn de la llar (la primera) – Brosta florida – Cardedeuenca – En Joanó i en Miqueliu – En Jordi i en Rafeló – Gotes de rosada – Mariàngela – Qui té raó? – Renyines d’enamorats

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=792

Pere Ferrer Sans

 

La Principal de Figueres, 1930. Pere Ferrer és el quart músic de la fila de darrera.
Fotografia original del fons personal de Carles Varela, extreta de la web de Josep Loredo http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/08/la-principal-de-figueres.html, setembre 2013

Pere Ferrer Sans (Vilabertran 1876 – Figueres 1965), fill del músic Enric Ferrer Camps de Llançà fou un músic i llibreter que va treballar a Can Presas i Can Canet de Figueres. Era cosí del també músic Enric Sans.

Els seus instruments de cobla eren el flabiol, el fiscorn i el contrabaix. En la faceta d’orquestra s’encarregava del violí. Va ser músic de l’orquestra del Teatre Municipal de Figueres i també va formar part d’altres formacions com la Cobla Orquestra Els Montgrins, l’Antiga Pep, el Grup Figuerenc i la Principal de Figueres.

Quan formava part de la Principal de Figueres va coincidir amb el seu fill Enric Ferrer Casamitjana (Figueres, 1907-1981).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/montgrins.html

Joan Escapa Serra

Joan Escapa Serra (Peralada, 1928) comença a estudiar música amb 5 anys a l’Escolania Parroquial i continua més andavant amb mestres com Marià Calvet, Camil·la Lloret, Prunell i Miralda. Es decantà per la trompeta com a instrument.

Va formar part de la Cobla de Sant Joan de les Abadeses, La Principal de Figueres, els Nois d’Olesa, La Principal de Banyoles i el conjunt Michel Bourdoncle d’Albi, la Ritmos de Figueres i a la Lira de Sant Celoni.

De 1963 fins a 1996 va estar inactiu com a músic, però l’any 1996 es converteix en el director de la Coral Jove de Peralada i es dedica a la composició de sardanes.

La Cobla Ciutat de Girona va enregistrar a l’any 2000 un disc amb algunes de les seves sardanes.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Sebastià Duran Vehí

Cobla Orquestra Barcelona 1973. Amb el número 4, Sebastià Duran. Foto extreta de http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.it/2012/07/barcelona.html

Sebastià Duran Vehí (Cadaqués 1937) és un reconegut fiscornaire que també toca el trombó de vares. Va aprendre amb el mestres Rafel Cabrisas, Josep Blanch i Reynal i Miquel Badia.

Ha format part de les cobles La Lira de Sant Celoni, Verds de Mataró, La Principal de Girona, La Principal de Gràcia, Cobla Ciutat de Barcelona i Cobla Barcelona. Va entrar a formar part de la Banda Municipal de Barcelona l’any 1977 i en va ser membre fins l’any 2002.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Josep Coll Ligora

Josep Coll i Ligora (Llançà 1893 – Cassà de la Selva 1965) extraordinari intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.

Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de la infantesa a Sant Pere Pescador, on s’establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l’envià diàriament per aprendre de solfa amb Joan Duran, de l’Armentera.

De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l’Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió Cassanenca. La Selvatana (1915–1923), La Principal de la Bisbal (1923–1929), Barcelona (1929–1932) i Principal de Cassà (1932–1936) foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on hi tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germàBaldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (1945–1957), on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.

La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d’un instrumentista i les dues sardanes seves que s’interpreten més regularment, El sereno i Búfalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament).

En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll.

La tenora metàl·lica

A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D’aquell instrument n’extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat igualada de l’instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.

Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: “[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària , tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans”.

Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.

La tenora metàl·lica que utilitzà és actualment al Museu de la Sardana, de Girona.

Obres

• Angúnia i goig (1954), poema per a cobla

Sardanes

• A punta de sol
• L’Antònia enamorada
• Barrillonenca (1953)
• Búfalo Bill, obligada de fiscorn
• De Cassà a Ceret
• El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles
• Enric, xiulem?, obligada de flabiol
• L’entremaliada Mercè (1946)
• L’illa de Tossa (1946)
• M’escoltes, obligada de fiscorn
• La mar serena
• Maria, obligada de tible
• La Mercè dansaire
• La Nuri gracienca (1947)
• Paquita i Nora (1947)
• Pescant granotes
• La petita Angelina (1946)
• Refila i canta, obligada de tible
• Retorn (1947), obligada de fiscorn
• La sirena i el pastor
• La taverna d’en Joan
• La vila de Cassà (1959)
• Verdú a Sant Pere Claver (1954)
• El Xixi, obligada de tible

• Revesses: L’aranya i les papallones, Ja m’ho pensava, Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tan sols, Si bé l’escolteu, la traureu

Sardanes per a lluïment de tenora

• Adéu-siau (1957), obligada
• Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores
• L’amic Catllà (1945)
• L’amic Joan
• Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
• Apa camina
• Aromes d’estiu
• Cant a la vida, obligada
• Competència, per a tenora i tible
• Els dos serenos, nova versió d’El sereno
• Dos solistes, per a tenora i tible
• En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible
• Escalant l’infinit
• Expectació, obligada de tenora i tible
• Flor de maig, obligada de tenora i tible
• Garriguella
• Jorn naixent
• Recordant (<1932), obligada
• El sereno
• Sempre per tu (1950)

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven algunes de les partitures de les obres.

Fonts: Viquipèdia, Músics per la Cobla i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Cirilo Expósito

Josep Cirilo Exposito (Cartagena 1869, Figueres 1949) va arribar a Figueres l’any 1889 per fer fer el servei militar i finalment, s’hi va quedar a viure. Va formar part de la cobla-orquestra de Tossa de Mar. Era instrumentista de flauta, flautí, clarinet, requint, oboè, fagot, saxofon, tenora i tible.

Va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona de 1917.

Fou professor de música i escrigué teatre líric, ballables, caramelles i sardanes, d’entre les quals cal destacar:

• Què farem garrofí
• Felicitat
• Desfile militar
• Tornant de cacera
• Penya Litus
• Falaguera
• Esbojarrada
• Agraïment
• Marruxinya ballem-la?
• Jovent torrassenc
• Llaminera
• Afectuositat
• Les noies de la “Joan Maragall”

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Jaume Cervera Marquès

Jaume Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1858, Barcelona 1950) fou fill de Josep Cervera Rocalba  de qui va rebre les primeres lliçons de música. Va arribar a dominar els instruments de cobla i la majoria dels altres.

Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat director l’any 1883.

Com a tractadista va ser col·laborador en el mètode Posición del cuerpo y modo de tener el clarinete (Barcelona: 1940).

La seva obra és bàsicament de caràcter funcional: arranjaments, marxes, processons, sardanes curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de compositor es conserven algunes sardanes:

• Dolors, Toni, A quants tira?
• La Tristesa del ballador
• Catalunya
• Holas de una flor

Obres religioses:

• La Missa cantada
• Himne a la Immaculada
• Dies irae

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i JosepCervera.net

Felip Cervera Marquès

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol	Tipus	Any
Auba d’amor	Sardana per a cobla
calàndria refila, La	Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo)	Sardana per a cobla
Dos canaris	Sardana per a cobla
Dos merlots	Sardana per a cobla
dos ocellets, Els	Sardana per a cobla
Dos passarells	Sardana per a cobla	1907
enamorat, L’	Sardana per a cobla
Hermenegilda	Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo)	Sardana per a cobla
ninyera, La	Sardana per a cobla
Planys d’una pastora	Sardana per a cobla	1883
Sardana curta n. 1	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4	Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5	Sardana per a cobla
segadora, La	Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

• Dàlia
• La Guerra de Cuba
• La Muntanyesa
• Records de Puigcerdà
• Una Queixa d’amor
• Flors boscanes
• Les Aventures de Ketti
• Merceneta
• Cants d’amor
• Pregant la Verge
• Records de la platja de Garbet
• Recordant la nostra infantesa
• La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

• Una Masurca a tres veus
• Adiós a mi patria
• Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Maria Cervera Berta

Josep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).

Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent

Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.

Seves son les sardanes:

• Capvespre
• Aires de l’Empordà
• Matinera
• Recordant Girona
• El Castell de Solius
• De bon matí
• La Serra de Campmajor
• La Sardana dels tres germans
• L’Aplec del Remei
• Jafre, poble gentil
• Prop de la font
• Sota les arcades del temple nou
• L’Aulet
• El Pla de les bruixes de Llers
• Mar endins
• Calella, perla del Mediterrani
• Joventut

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net