Arxius | Biografia RSS feed for this section

Orquestra Mendoza (1934-1947)

29 des.

L’any 2009 el Sonabé.cat va publicar l’article sobre l’Orquestra Mendoza, una petita història que, gràcies a col·laboradors com Jordi OliveresEduardo Galvan i Pilar Cortada es va anar omplint de noves i millors dades. Josep Loredo també dedicà a aquesta formació un gran article des del seu blog Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya i ara és Carles Varela qui fa un pas endavant i escriu aquest article d’avui; una edició més acurada de la història de “la Mendoza”, amb el suport del seu coneixement personal com a músic i investigador musical i del seu arxiu documental familiar heretat del seu pare, el també músic Miquel Varela. Des del Sonabé.cat volem agraïr al Carles Varela la seva dedicació i generositat per compartir amb tots aquest document.

Orquestra Mendoza (1934-1947), de Carles Varela

L’Orquestra Mendoza va néixer per iniciativa d’alguns músics vinculats al Casino Menestral de Figueres. L’1 de gener de 1934 va ser donada d’alta a la Mútua del Sindicat de Música de Girona amb el nom d’Orquestina Mendoza. Els primers noms de la llista foren: Esteve Pallach, Frederic Lunati, Miquel Varela, Antoni Vidal i Joaquim Marcos. També en formaren part fins l’any 1936 els germans Miquel i Josep Pagès, Josep Núñez, Amat Blanch, Miquel Mayoral (substituint a Esteve Pallach), Delfí Suñer i Ferran Jofre entre d’altres.

El mateix gener de 1934 ja tenim notícies d’una actuació al Gran Ball de Solters del Casino Menestral de Figueres, també el mes de març a l’espectacle Habana-Sevilla a la població rossallonesa d’Elna i el 5 de maig al Gran Cafè Excelsior de Figueres, tornant-hi nombroses vegades. A l’inici de la seva trajectòria va ser-ne representant l’Esteve Pallach, i més tard en Frederic Lunati que va exercir també de director fins els anys de la guerra civil.

L’any 1936 l’Orquestra Mendoza va formar part d’un espectacle anomenat Les amis de la France que recorria totes les poblacions d’alguna importància del sud de França amb la finalitat de recollir fons per ajudar al poble espanyol. Aquestes actuacions van tenir una durada d’uns tres mesos durant l’any 1936 i uns sis mesos el 1937. De l’any 1938 no disposem de dades. Es tractava d’un espectacle de varietats d’artistes de tot Espanya. Algun historiador assenyala que en aquesta etapa dirigia l’orquestra en Josep Carbó, però a nosaltres ens consta que el 1936 i 1937 encara la dirigia Frederic Lunati. La composició de l’orquestra la primavera del 1937 era la següent: Frederic Lunati (piano), Joaquim Marcos (bateria), Delfí Suñer (contrabaix), Josep Núñez (trombó), Tomas Grau i Ferran Jofre (trompetes), Jaume Chirivella, Adolf  Teixidor i Miquel Varela (saxofons).

Després de la guerra civil van trigar uns mesos a refer l’orquestra, ja que cal tenir en compte que alguns músics foren empresonats i d’altres van haver de romandre exiliats, per exemple en Lunati o en Núñez que no retornaren fins als anys seixanta.

La temporada 1940-1941 ja tenim notícies de la represa de l’orquestra, aquesta vegada dirigida per Francesc Basil. Durant aquesta època l’Esteve Pallach, músic fundador recuperat de la primera etapa, en fou el representant.

No serà fins a la temporada 1941-1942 que l’orquestra es presentarà com a Cobla-Orquestra Mendoza. La formació inicial d’aquesta cobla fou la següent: Francesc Basil (fllabiol), Esteve Pallach i Ferran Vives (tibles), Arseni Corsellas i Miquel Varela (tenores, Joan Brunet i Pere Falgarona (trompetes), Josep Calvet i Joaquim Marcos (fiscorns) i Delfí Suñer (contrabaix).

L’any 1943 agafa la representació de l’Orquestra Mendoza l’Arseni Corsellas, que mantindrà fins a la seva dissolució el 1947. El 1943 en forma part el músic de Castelló d’Empúries Josep Blanch i Reynald, que hi serà fins a 1945. Aquest any també deixaran l’orquestra en Francesc Basil i l’últim músic fundador restant, en Miquel Varela. En Marcos i el Pallach ja havien plegat l’any 1943.

A la seva etapa de cobla-orquestra del 1941 al 1947, a més dels músics esmentats també formaren part de la Mendoza els músics Josep Genís, Jaume Esteve, Josep Maymí, Gabriel Pallissera, Joan Falgarona, Agapit Torrent, Lluís Cairó, Amadeu Puntí, Vicenç Ferrer, Joaquim Carbonell, Joaquim Pujol i Camil·la Lloret.

Recerca basada en les fotografies promocionals de l’Orquestra Mendoza de 1934, 1935, 1936, 1937, altres fotografies informals de 1934, 1935 i 1937 i cartells de festes. Dos cartells de “Les Amis de la France”.

Cartells i fotografies de les temporades 1940-41, 1941-1942, 1942-43, 1945-44, 1944-43, 1946-47 (no hi ha res del 1945-46).

Vianda

6 des.

580832_1425534344330156_1891197694_n

VIANDA és un grup jove, creat l’estiu de 2013 a Figueres ( Girona ) i format per :

Ignasi Alvarez Padrosa ( 24 anys ) – Veu i Guitarra

Joan Garriga Ayats ( 18 anys ) – Guitarra

Pau Herrero Roé ( 24 anys ) – Percusions i Veu

Pol Chico Calsina ( 19 anys ) – Baix

Sergi Turró Falgàs ( 18 anys ) – Veu

Ells mateixos es presenten amb aquestes paraules:

VIANDA no respon a cap estil musical definit, sinó a un estil de veure i viure la vida, la música i tot en general. La música és només l’excusa per passar una bona estona amb el públic i amb la gent que ens envolta. Esperem que aquest projecte duri prou per a poder gaudir d’ell tot el possible i esperem també que vosaltres ( el Públic ) penseu el mateix.

Molts petons i abraçades a tots. Salut i VIANDA!

Podeu escoltar el directe de Vianda el proper 14 de desembre de 2013 al bar Morrigans de Figueres.

 

Josep Molins Lanas

8 oct.

Josep Molins Lanas (La Jonquera, 1874 – Santa Coloma de Farners, 1924) va ser professor de música a Palamós i director de La Principal de Santa Coloma de Farners. A principis del segle XX les seves sardanes eren de les més interpretades.

Algunes de les seves composicions son a l’arxiu de Músics per la Cobla i la Biblioteca de Catalunya disposa d’algun enregistrament de la seva obra

Títols a l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
A tota vela Sardana per a cobla
Amor de pastoreta Sardana per a cobla
Amorosa Sardana per a cobla
aplec de Bell-lloc, L’ Sardana per a cobla
aubada, L’ Sardana per a cobla
boja, La Sardana per a cobla
Bona parella Sardana per a cobla
cançó enfadosa, La / enredadera, La Sardana per a cobla
Cançó pirinenca Sardana per a cobla
cantaire de Farners, La Sardana per a cobla
Capvesprada Sardana per a cobla
Catalanesca Sardana per a cobla
Cercant donzella Sardana per a cobla
Clamoreig Sardana per a cobla
Colometa Sardana per a cobla
Cors enamorats Sardana per a cobla
Crisantemes Sardana per a cobla
dansaire, La Sardana per a cobla
deliri, Un Sardana per a cobla
enamoradissa, L’ Sardana per a cobla
engrescadora, L’ Sardana per a cobla 1916?
Enveija Sardana per a cobla
envejosa, L’ Sardana per a cobla
escut emporità, L’ Sardana per a cobla
Espines d’una flor Sardana per a cobla
fira, La Sardana per a cobla
Flor natural Sardana per a cobla
fontada, Una Sardana per a cobla
gai matí, Un Sardana per a cobla
Gaia festa Sardana per a cobla
gatzara, La Sardana per a cobla
Gelosia Sardana per a cobla
Gentilesa Sardana per a cobla
gitana, La Sardana per a cobla 1908?
Himne a l’Empordà Sardana per a cobla
Hivernenca Sardana per a cobla
Idil·li camperol Sardana per a cobla
Infanteses Sardana per a cobla
Ingrata! Sardana per a cobla 1908?
Íntima Sardana per a cobla
Iselda Sardana per a cobla
Jo i el pastor Sardana per a cobla
Joventut Sardana per a cobla
Lineta Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla
Lluminosa Sardana per a cobla
Mar endins / Mar bonança Sardana per a cobla
Mar enfora Sardana per a cobla
Margaridó Sardana per a cobla
Marinada Sardana per a cobla
Mariona Sardana per a cobla
Matinal Sardana per a cobla
melindrosa, La Sardana per a cobla
meva veïna, La Sardana per a cobla
Nit de lluna Sardana per a cobla
orfaneta, L’ Sardana per a cobla
pardalets, Els Sardana per a cobla
Pàtria Sardana per a cobla
perla llevantina, La Sardana per a cobla
Planyívola Sardana per a cobla
Plàtica Sardana per a cobla 1909
poma del ciri, La Sardana per a cobla
promesa, Una Sardana per a cobla
Prometatge (1) Sardana per a cobla 1909
Prometatge (2) Sardana per a cobla
prometença, La Sardana per a cobla
Puresa Sardana per a cobla
ramellera, La Sardana per a cobla
Record Sardana per a cobla
Recordança Sardana per a cobla
Records del Rosselló Sardana per a cobla
Repics de campanes Sardana per a cobla
Romàntica Sardana per a cobla
rondalla, la Sardana per a cobla
Rosa de maig Sardana per a cobla 1922
Salts i camades Sardana per a cobla
Salutació Sardana per a cobla
Solidaritat Sardana per a cobla
Somniejant Sardana per a cobla
Tardorenca Sardana per a cobla
Teresina Sardana per a cobla
testament de l’Amèlia, El Sardana per a cobla
tranquileta, La Sardana per a cobla
valenta, La Sardana per a cobla
Violetes boscanes Sardana per a cobla 1907
visió, Una Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aurora (tenora i fiscorn) – Costa catalana – Dolç insomni – El dot de la pagesa – El pastor enamorat – Flors del Montseny – Grat record – La damisel·la empordanesa – La Roser – La triomfadora – Poncelletes – Record de Cerdanya – Refilet del calandri

Obres
Ball de la Quadrilla (ball)

 

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa i Músics per la Cobla

Pere Pérez Batlle

6 oct.
pere perez bateria sonabe 2013

Pere Pérez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Pere Pérez Batlle (Santa Pau 1919 – Figueres 1982) va rebre les seves primeres lliçons musicals de mans de Josep Maria Albert i després va completar la seva formació musical amb Enric Sans i Camil·la Lloret especialitzant-se en el trombó de vares, el fiscorn, la bateria i el violí.

concert

Fotografia de l ‘Empordà Federal (Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres)

El juny del 1936, amb disset anys, el trobem d’alumne al concert de clausura de l’escola de música d’Arts i Oficis, documentat en aquest article de l’Empordà Federal (Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent de Figueres).

Va pertànyer a l’Orquestra Moyambos (1941-1945), a l’Orquestra Río (1947-1960) i a l’Orquestra Perpinyà (1961-1981).

Cobla Perpinyà

Cobla Perpinyà. Fotografia del Musee des Instruments de Ceret. http://www.music-ceret.com/dossiers/cobles/cobla_photos.php

Foto del fons personal de Jean-Louis Sebastian. Cobla Perpinyà. D’esquerra a dreta: 2a trompeta Fortuné Casanovas (Max, pels amics) , 1a trompeta Lluís Dilmé, 1r fiscorn Ferriol Vidal, 2n fiscorn Pere Pérez, contrabaix Joan-Lluís Sebastian. 2n tible Pierre Fortunet, 1r tible Antoni Agustí, 1r tenora Rosendo Rabós , flabiol i 2a tenora Nárcis Matabera. Cobla Perpinyà, Palalda (Vallespir),11 de novembre de 1975 o 1976. Informació proporcionada per Jean-Louis Sebastian (setembre 2018)

Aeroport de Perpinyà (La Llabanera), destí a Locminé (Bretanya), 24 de setembre del 1977 . Jean-Louis Sebastian fotografia la Cobla Perpinyà. Drets d’esquerra a dreta : Antoni Agustí, Roger Dabouzi, X, (?), Fortuné Casanovas, Pierre Fortunet. Davat d’esquerra a dreta: Ferriol Vidal, Narcis Matabera, i Pere Pérez. Fons personal de Jean-Louis Sebastian.

Aeroport de Perpinyà (La Llabanera), destí a Locminé (Bretanya), 24 de setembre del 1977 . Cobla Perpinyà amb Antoni Agustí, X, Narcis Matabera, Roger Dabouzi Pierre Fortunet, Pere Pérez, Farriol Vidal, Jean-Louis Sebastan i ajupit, Fortuné Casanovas. Fons personal de Jean-Louis Sebastian.

A la seva maduresa professional es va interessar en el contrabaix com a instrument i va rebre’n classes del mestre Jaume Cristau.

L’any 2013, el Sonabé.cat localitza una fotografia, encara inèdita, d’una formació musical figuerenca i gràcies a les aportacions dels experts Carles Varela, Josep Loredo, Montserrat Mauné i Miquel Aiguabella s’identifica a Pere Pérez com a un dels músics de la fotografia. És llavors quan Núria Bassagañas es posa en contacte amb la filla del músic, Joana Pérez per demanar-li de fer-ne un perfil biogràfic i musical. D’aquesta petició en sorgeix aquest article, signat per la mateixa Joana, que ha reunit i conservat diversos documents i objectes de la carrera musical del seu pare, amb els que ha pogut resseguir la seva llarga trajectòria, i avui comparteix amb aquesta biografia i col·lecció fotogràfica.

Des del Sonabé.cat volem agrair a la Joana la seva empenta, tenacitat i esforç amb els que ha fet possible la recuperació de la memòria d’aquest músic de l’Alt Empordà.

COBLA DESCONEGUDA_ANYS 50 o 60 (2)

Foto extreta del blog de Josep Loredo: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/10/pep-ventura.html
Amb el peu “Foto presa a finals dels anys 50, al Cementiri de Figueres, segurament anant o tornant d’alguna Ofrena que s’hi sol fer anualment a la tomba d’en Pep Ventura. A davant de tot, tres fiscons: Joaquim Carbonell, Pere Pérez i Enric Ferrer (segurament hi anava de bolo, doncs encara estava a la Cobla-orquestra La Principal de Figueres) Els dos trompetes darrere seu són en Joan Brunet i en Joan Fortuny (“Marons”) Els quatre músics de darrere: Miquel Aiguabella, Joan Giralt, Eugeni Vidal (“Pagenio”) i Joan Monjó.”

Fonts: Joana Pérez, Josep LoredoLe Centre International de Musique Populaire (CIMP), Biblioteca Fages de Climent

___

Biografia del meu pare Pere Pérez Batlle

pere perez sonabe 2013

Pere Pérez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Va néixer a Santa Pau (Garrotxa), de petit va viure a Olot i entre els 10 i 12 anys la família es va traslladar a Figueres. El seu pare feia de cisteller i va posar una botiga al carrer de Sant Pau n. 19 de Figueres on ell va treballar-hi.

Li agradava molt la música i va anar al cor de Mossèn Albert a la Parròquia de Sant Pere, on el mossèn li va ensenyar solfeig.

També va aprendre amb el Sr. Enric Sans i la Sra. Camil·la Lloret. Ens sembla que no es va arribar a treure cap títol de músic.

Es va sindicar per poder exercir de músic professional.

A 18 anys el van cridar a files per anar a la guerra amb la “Quinta del biberó”. Ell anava cada matí a cavall d’un ase per tocar diana amb una corneta.

Va ser refugiat al camp de concentració d’Argelers i al cap d’un temps Mossèn Albert el va aconseguir treure’l.

Va fer la “mili” a Barcelona i sempre estava en contacte amb la música i fins i tot juntament amb altres soldats varen fer un quintet, en nom del qual no sé.

moyambos sonabe

Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Després de la mili va entrar a formar part de l’Orquestra Moyambos, assajaven darrera la botiga del carrer Sant Pau i aleshores ell tocava el trombó de vares. Va estar amb aquesta orquestra tocant al Casino Menestral entre 1941 i 1945.

Entre els anys 1947 i 1960 va anar a tocar a l’Orquestra Rio que a l’hivern tocava a la sala Erato del carrer Pep Ventura i a l’estiu a la Plaça Triangular. A l’Orquestra Rio ell tocava la bateria i el violí pel ball i el fiscorn per a les sardanes.

rio 1950

195? – Orquestra Rio.Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
Darrere: Pere Pérez, Francesc Cairó, Joan Fortuny (“Marons”), Joan Brunet i Joaquim Carbonell
Davant: Enric Riera, Joan Monjó, Martí Algans, Eugeni Vidal (“Pagenio”) i Bosch (no en sé el nom).

orquestra rio 1959 sonabe 2013

Maig de 1959 – Orquestra Rio a Saint-Tropez. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
D’esquerra a dreta: Joan Brunet, ??, Eugeni Vidal, Martí Algans, Palau, Narcís Prats i Pere Pérez

orquestra rio figueres sonabe 2013

196? – Orquestra Rio. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.
Darrere: Joan Brunet, Narcís Prat, Francesc Romero, Jaume Palau, Pere Pérez i Joan Monjó
Davant: Enric Riera, Eugeni Vidal (“Pagenio”), Jacint (“Cinto”) Hereu, Joan Lassús i Colomeda i Martí Algans.

cobla perpinya sonabe 2013

Cobla Perpinyà, amb Pere Pérez a la bateria. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

Untitled-2

Cobla Perpinyà. 1- Pere Pérez, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4-?, 5- Blanch, 6- ?, 7-?, 8- Anton, 9-? i 10-?.Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

IMG_0010

Cobla Perpinyà. 1- Pere Pérez, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4-?, 5- Blanch, 6- ?, 7-?, 8- Anton, 9-? i 10-?. Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

IMG_015 ok

Cobla Perpinyà.
1-?, 2- Lluís (de Tortellà), 3-?, 4- Pere Pérez, 5-?, 6-?, 7- Anton, 8-?, 9-?
Fotografia del fons personal de Joana Pérez.

De l’any 1961 al novembre de 1981 (el gener de 1982 va morir), va treballar a l’Orquestra Perpinyà, on també tocava la bateria i el violí  al ball i el fiscorn per a les sardanes.

A l’any 1964 l’Orquestra Perpinyà va gravar un disc de sardanes a un estudi de gravació de Paris. L’àlbum es va titular La Catalogne. Les plus belles sardanes avec la Cobla Perpinya.

Entre els anys 1967 i 1970 li va agradar aprendre a tocar el contrabaix sense cap ànim de lucre i el seu mestre va ser Jaume Cristau.

Joana Pérez Planells

Mercedes Moner Raguer

5 oct.

mercedes moner 2013 sonabe

Mercedes Moner Raguer (Figueres 1892 – 1991), pianista. Alumne predilecta del mestre Granados, va actuar en diversos concerts celebrats a la Sala Granados i al Palau dels Comtes de Güell, de Barcelona, a Roma a l’Acadèmia de Santa Cecília i al Conservatori de Ginebra.

A la dècada de 1910 era considerada la millor intèrpret de Wagner, així com de les sonates de Beethoven i dels estudis de Chopin.

mercedes moner raguer enrique granados sonabe 2013

Mercedes Moner i Enric Granados

Mercedes Moner Sonabe 2013

Font:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

 

Albert Martí Galcerán

1 set.

Albert Martí Galcerán (L’Escala 1881 – Barcelona 1947), fill del també músic Joan Martí Poch va ser deixeble de Josep Vicens Xaxu i de Salvador Sastre, Vadó Gall i fou un excel·lent intèrpret de tenora. Va rebre l’apel·latiu de l’Albert de la tenora o el rei de la tenora. A Barcelona va estudiar clarinet amb Porrini.

Va tocar amb la Cobla de l’Escala i amb els Rossinyols de Castelló d’Empúries en els seus inicis. Després va anar a La Principal de la Bisbal (1900-1922) . Més tard es va traslladar a Barcelona i ingressà a la Banda Municipal a les ordres del director Joan Lamote de Grignon, que va crear per a ell la plaça de tenora.

cobla-barcelona 2013 sonabe

Fou membre fundador i solista de la Cobla Barcelona que l’any 1929 es va escindir en la cobla Barcelona-Albert Martí.

Durant la guerra civil (1937, 1938), amb la seva col·lectivitzada cobla acompanyà al front de Madrid l’expedició que el Comissariat de Propaganda de Jaume Miravitlles organitzà per donar ànims als combatents; en aquesta feta, la cobla rebé càlids elogis del general Miaja i del poeta Rafael Alberti. Les seves qualitats com a solista de la tenora es poden apreciar -per bé que els suports són ja molt antics, i la seva qualitat és la de l’època, baixa- en el gran nombre de gravacions que va fer, per bé que els enregistraments que la cobla Barcelona-Albert Martí va fer en els anys 40 mostren ja els primers senyals del decandiment causat per la malaltia que se l’enduria. Al 1946 encara actuà, tocant la tenora, a l’espectacle de varietats Melodías del Danubio dels Vienesos, amb Artur Kaps i Franz Johan, en un programa que encloia una Raquel Meller també en hores baixes.

Diversos compositors l’homenatjaren també dedicant-li sardanes, la majoria obligades de tenora: Josep Casanovas “Paixero” (Onada mansa, anys 10 i La cançó del mariner), Josep Saderra (Amor perdut, 1917 i L’encís de l’estany, 1931), Josep Maria Soler (La mestressa, 1926), Agustí Borgunyó (Esgarrapant les boires, 1929 i Recordant l’Albert, 1947), Font i Palmarola (Aïmada Barcelona, 1945), Damià Rius (Remembrança, 1945), Artur Rimbau (El plor d’una tenora, 1948), Cohí-Grau (A l’Albert Martí), Lluís Albert (Tal com li agradaven, 2007).

Va compondre les sardanes:

  • A la meva néta
  • Nostra Dansa
  • Hotel Regina de Vallfogona (1947)
  • Manolita
  • Lina
  • Barcelona

Algunes de les seves partitures es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Mart%C3%AD_i_Galceran, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/barcelona.html,  http://scalatunel.blogspot.com.es/2007/06/els-primers-anys-del-tenora-albert-mart_6580.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

Quim Mandado Rossell

29 ag.

quim mandado 2013 sonabe

Quim Mandado Rossell (La Jonquera 1961) va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare Lluís Mandado formant part també de l’Orfeó Jonquerenc, del qual n’és director des de l’any 2005. També imparteix classes de guitarra elèctrica, baix elèctric i bateria a l’Escola de Música de la Jonquera des de 2005.

Va ser fundador, primer com a baix i després com a cantant, del grup de hard rock i heavy metal, Sangtraït, amb reminiscències fantàstiques i medievals, molt diferent dels altres grups de la seva generació, format l’any 1982. Va assolir una gran popularitat a finals dels vuitanta i durant els anys noranta, gràcies a cançons com El vol de l’home ocellSomnis entre boires o Els senyors de les pedres. El grup es va dissoldre el 20 de desembre de 2001 en un concert de comiat a la salaRazzmatazz de Barcelona.

Durant l’estiu de 1979 en Quim Mandado, al despatx de casa seva al bell mig de la Jonquera, va començar a tocar el piano i en Josep M. Corominas el seguia amb una guitarra catalana. Els dos havien crescut junts, tenien 17 anys i aficions musicals similars, l’un el blues i l’altre el rock.

El blues va enganxant en el futur d’en Quim, que no va desaprofitar cap moment lliure per tocar totes aquelles cançons que escoltava. A casa, les reunions es van anar engrandint amb nombre d’assistents. Corominas no va trigar en incorporar a la seva guitarra un amplificador de fabricació casolana fet amb altaveus de cotxe i una pastilla aprofitada.

S’els van ajuntar, na Lupe, en Papa-Juls, en Xavi Rodríguez i un primer bateria d’origen francès anomenat Patrick per completar aquelles sessions de rock & roll. Feien molt blues i alguna cançó dels Beatles.

Atès que l’instrumental que tenien no donava massa de si i calien diners per comprar un equip més decent, se’ls va ocórrer fer-se bombers. Quim i Josep M. es van apuntar al Parc de Bombers de la Jonquera l’estiu de 1981. El primer baix se’l va poder comprar gràcies als diners estalviats fent de bomber.

Després d’uns quants assajos intensius es bategen com Els Bombers Atòmics i es van estrenar en públic a Capmany, molt a prop de la Jonquera. Els Bombers Atòmics ja era l’autèntic embrió de Sangtraït; Lupe cantava i tocava la guitarra, Quim tocava el baix, i Corominas (àlies Coro) l’altra guitarra. El quintet el completaven Xavier Rodríguez als teclats i el seu germà Víctor a la bateria.

L’any 2003 va publicar un disc en solitari titulat Eclosió i des de l’any 2010 forma part del grup Els Guardiants del Pont o LGP amb els que ha enregistrat fins ara, dos CDs titulats Rockferatu i Sancta Sanctorum.

La Biblioteca de Figueres disposa de molts dels enregistraments sonors en els que ha participat Quim Mandado, des del Sonabé.cat us recomanem que consulteu el seu catàleg per descobrir-los.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, Viquipèdia i web de LGP

%d bloggers like this: