Arxius | Biografia RSS feed for this section

Caritat humana

16 maig

0006793645_10

Caritat humana és un grup format per Jair Dominguez, Robert Molina i Dani Ferrer, que des de Figueres definexen el seu estil com de rock crepuscular i fan bon ús de lletres àcides i poc convencionals. Des del seu Bandcamp podeu escoltar els primers enregistraments de Caritat humana.

The Tourist Band

17 gen.

tourist

The Tourist Band és una banda empordanesa de rock i versions nascuda el mes de maig de 2015, guanyadora del concurs De-Mostra de Navata i a punt d’estrenar el seu primer tema propi”Sin raíces”, enregistrat als estudis de Music Lan (Avinyonet de Puigventós), un tema que sorgeix en una taula de bar, amb una essència rock-espanyol provinguda de les arrels dels diferents components del grup. Un rock molt marcat.

The Tourist Band son Mariano Garcia, Iván Yerpes,  Sergi Bagó i Biel Geli. Podeu escoltar-los al seu web: http://www.thetouristband.com/

Somboits

16 gen.

535128_756373887830886_5896519058415562140_n

Somboits son un grup de l’Alt Empordà amb un repertori basat en  la rumba, el reggae, el latin, el jazz, l’ska i la salsa, que acaba d’editar el seu primer EP, que podeu descarregar gratuïtament des de la seva web: http://somboits.weebly.com/discografia.html

Somboits està format perPau Torras (saxo, teclat i triangle baríton), Martí Sànchez (acordió, teclat, veus i flauta dolça), Arnau Grau (violí i bateria), Josep Coma (trompeta, veus, esquella i caixa xinesa), Ot Subiranas ( baix i viola de gamba), Gab Weird (percussions, veus i flauta travessera), Gabriel Almeida (fiscorn, trombó i tamborí) i Roger Carreras (guitarra, veu i flabiol).

Narcís Sellés Romà

31 jul.

Narcís Sellés Romà (Quart 1922 – Castelló d’Empúries 1979) fou un músic i fotògraf. Es va introduïr en la música tocant l’orgue de la seva parròquia.

Va formar part de La Principal de Cassà, de l’Orquestra Hispània i de l’Orquestra de Cassà de la Selva. Cap a 1946 va fundar el Sexteto Hot Club i va combinar les seves interpretacions com a trompetista amb les de bandurria, acordió, piano, violí i guitarra hawaiana.

Va escriure unes quantes peces, de les que destaca la cançó Si tu vuelves, prou famosa en els repertoris orquestrals de l’época.

A la dècada dels 50 la manca de salut l’obliga a deixar la música, s’afinca a Castelló d’Empúries  o comença a exercir de rellotger a l’hora que dona classes de de solfeig i piano i toca l’harmònium a l’església.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Carles Sabater Hernández

4 juny

 

Carles Sabater Hernández (Barcelona, 21 de setembre de 1962Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un cantant i actor català molt vinculat a la vila de Llançà.

Carles Sabater va tenir una vida dedicada a l’art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat el 1987 i fou dissolt el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d’una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira “XII”.

Discografia

  • No puc deixar de fumar (1987)
  • Per la porta de servei (1989)
  • Quina nit (1990)
  • El més gran dels pecadors (1991)
  • Concert de mitjanit (1992)
  • Junts de nou per primer cop (1994)
  • Cançons perdudes, rareses, remescles (1995)
  • Set (1996)
  • Bàsic (1997)
  • Amb la lluna a l’esquena (1998)

D’altra banda, amb Sau col·laborà en els discos: Com un huracà (homenatge a Neil Young), al directe de la Companyia Elèctrica Dharma al Palau Sant Jordi amb motiu de la celebració dels seus 20 anys, i al disc Serrat eres único, versionant la cançó Pare. Sabater i Sala també posaren veus a discos de Pau Riba, Ia & Batiste i Enric Hernáez.

Carles Sabater, a més, enregistrà la versió discogràfica d’Els Pirates, obra que representà amb Dagoll Dagom.

Cada mes de febrer es celebra a la vila de Llançà un homenatge a Carles Sabater. Més informació a http://www.carlessabater.com/aniversari.htm.

Fonts: Viquipèdia, http://www.carlessabater.com/index.htm, http://www.clamsau.net/ i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

 

Ferran Sais Casadellà

3 juny

Ferran Sais Casadellà (L’Escala,  1880 – Barcelona,  1942) fou un sastre de professió i músic per vocació. Des de 1910 visqué a Barcelona.

Firmà les seves obres amb el congnom Sais tot i que en algunes fonts el seu cognom consta com a Says. A l’arxiu de Músics per la Cobla conserven les següents partitures:

Títol Tipus Any
alegre Maria, L’ Sardana per a cobla
Andreuenca Sardana per a cobla
cançó del sastre, La Sardana per a cobla 1928?
Donem-nos les mans Sardana per a cobla 1928
Donem-nos les mans Sardana per a piano 1928
encís de l’Agrupació, L’ Sardana per a cobla
Joventut alegra els cors! Sardana per a cobla
Montgrí encisador, El Sardana per a cobla
Moxaines d’Empordà Sardana per a cobla
Records de L’Escala Sardana per a cobla 1928?

Altres títols

Sardanes
Dansaires de Mollet – Flaires de can Pantiquet – Gentil Teresa – La festa de l’Escala – No et cansis si és balladora

La sardana Gentil Teresa també està documentada al Fons Pere Rigau del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla

Joaquim Serra i Corominas

24 abr.

memorial_joaquim_serra

Joaquim Serra i Corominas (Peralada, 4 de març de 1907 – Barcelona, 17 de novembre de 1957) fou un compositor i pianista català, un dels més importants en la història de la música per a cobla, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat. Hom l’ha definit com el compositor de la “difícil senzillesa”, “amb les notes justes i ni una més”.

Fill del també compositor i músic Josep Serra i Bonal, rebé els primers ensenyaments musicals del seu pare. Quan en Joaquim tenia deu anys, la seva família es traslladà a Barcelona perquè pogués obtenir una sòlida formació musical, que rebé dels mestres Millet, Carles Pellicer i Morera. Ben aviat destacà com a compositor, amb diversos premis Concepció Rabell i Sant Jordi en els anys vint.

El 1934 fou nomenat director artístic de Ràdio Associació de Barcelona. Dirigí la Cobla Barcelona i li donà una qualitat elevadíssima. Col·laborà amb els esbarts Verdaguer i Sarrià, pels quals adaptà diversos ballets catalans. Publicà el Tractat d’instrumentació per a cobla (1957), una de les obres fonamentals en la matèria, a partir de les lliçons que havia impartit en el curset d’instrumentació que el 1948 havia organitzat l’Obra del Ballet Popular.

Morí l’any 1957, amb cinquanta anys. Com a homenatge, l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona convoca anualment el premi de música Memorial Joaquim Serra i el compositor Rafael Ferrer li dedicà la composició Adéu Quim! In Memoriam (1957).

Obres
Obra per a cobla
Dansa de fadrins (1955), petit poema simfònic
En Pere Gallerí (1948), glossa de la cançó
La filosa de Banyoles, glossa
La fira (1928), esbós simfònic per a dues cobles
Impressions camperoles (1926), que conté la sorprenent Vall dels Ecos. Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Introducció i dansa, per a tres cobles
Marxa sobre motius populars catalans, per a dues cobles
La noia alegre que no sap plorar (1948)
La Moixeranga d’Algemesí (1950), glossa per a dues cobles i percussió, sobre la música de la Muixeranga
La presó de Lleida (1948), poema simfònic per a dues cobles
Puigsoliu (1957), poema simfònic estrenat pòstumament
Els tres tambors (1926), glossa de la cançó
Altres composicions o instrumentacions de música per a cobla: Ball de cercolets de Vilafranca del Penedès, Ball de gitanes de Llavaneres, Ball de nans de Berga, Bolangera de Solsona, Dansa de Castellterçol, L’Hereu Riera, La Tirotitaina del Pallars
Sardanes
Va escriure un total de 55 sardanes. En destaquen:

A Guissona (1956)
A Montserrat (1926), per a dues cobles, Premi Sant Jordi del Foment de la Sardana
Apassionada (1936)
Aura d’abril (1954), premiada al concurs de S’Agaró
Cavalleresca (1947)
Conte d’infants (1954)
Elegia (1948), dedicada a en Francesc Pujol
En Cacaliu (1948), dedicada a en Josep Juncà i Juscafresa, és la sardana obligada de contrabaix més divulgada
L’ermita vella (1946)
Evocació (1932)
Els gegants de Vilanova (1925)
Margarida (1945)
Maria del Claustre (1956)
La meva Joaquima (1946)
Noces d’or (1949), dedicada al Futbol Club Barcelona en el seu cinquantè aniversari
Ofrena (1934)
El petit Albert (1935)
Primaveral (1947), per a dues cobles
La primera volada (1921), primera sardana
Recordant Vic (1954)
Remembrança (1928), dedicada a Ignasi Iglésias, amb un dels més bells cants de tenora que s’han escrit
Rocacorba (1936)
Roses del Brull (1953)
Sabadell (1955)
Sota els pins del pujolet (1955)
Tendreses (1936)
Vells amics (1951), dedicada a la Cobla Barcelona
Altres composicions
Variacions per a piano i orquestra (1930), premi Concepció Rabell, potser la seva obra simfònica més ambiciosa. Estrenades per Enriqueta Garreta i Toldrà. ditada per Clivis Publicacions
A Montserrat tot plora, obra dramàtica
El carnestoltes (1949), ballet per a orquestra simfònica
Danza gitana (1954), per a orquestra
Doña Inés de Castro, ballet per a orquestra simfònica
Fiesta andaluza (1954), per a orquestra
Suite per a una òpera
Suite senyorial
Tempesta esvaïda, obra dramàtico-lírica. Amb llibret de Carme Montoriol. Estrenada al Teatre Nou de Barcelona, l’any 1936, en plena Guerra civil.
Trio en mi (1926), per a violí, violoncel i piano. Editada per Clivis Publicacions
Diverses cançons per a veu i piano i obres corals

Moltes d’aquestes obres es consrven a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes

A Guissona Sardana per a cobla 1956
A Montserrat Sardana per a més d’una cobla 1926
Amics genisencs Sardana per a cobla 1954
Apassionada Sardana per a cobla 1936
Apassionada Sardana per a piano 1936
Aura d’abril Sardana per a cobla 1954
Aura d’abril Sardana per a piano 1954
Camí enllà Sardana per a cobla 1922
Cant de joia Sardana per a cobla 1925
Cavalleresca Sardana per a cobla 1947
Clavell morenet Sardana per a cobla 1955
Complanta Sardana per a cobla 1926
Conte d’infants Sardana per a cobla 1954
Conte d’infants Sardana per a piano 1954
Cor jove Sardana per a cobla 1924
Delers Sardana per a cobla 1923
Elegia Sardana per a cobla 1948
Empordanesa Sardana per a cobla 1950
En Cacaliu Sardana per a cobla 1948
En Cacaliu Sardana per a piano 1948
En Cintet Sardana per a cobla 1927
Endreça Sardana per a cobla 1949
ermita vella, L’ Sardana per a cobla 1946
Esplais Sardana per a cobla 1931
Evocació Sardana per a cobla 1932
Festejant la pubilla Sardana per a cobla 1925
gegants de Castellterçol, Els Sardana per a cobla 1954
gegants de Vilanova, Els Sardana per a cobla 1925
Gentil pastoreta Sardana per a cobla 1925
Germanor Sardana per a cobla 1926
Infantívola Sardana per a cobla 1923
Íntima Sardana per a cobla 1923
Joiosa Sardana per a cobla 1936
Joiosa Sardana per a piano 1936
Joliua Sardana per a cobla 1933
Mar blava Sardana per a cobla 1929
Margarida Sardana per a cobla 1945
Maria Sardana per a cobla 1926
Maria del Claustre Sardana per a cobla 1956
Maria Rosa Sardana per a cobla 1924
meva Joaquima, La Sardana per a cobla 1946
meva Joaquima, La Sardana per a piano 1946
Neguit Sardana per a cobla 1925
Noces d’or Sardana per a cobla 1949
Noces d’or Sardana per a piano 1949
noia alegre que no sap plorar, La Sardana per a cobla 1928
Ofrena Sardana per a cobla 1934
Ofrena a València Sardana per a cobla 1948
petit Albert, El Sardana per a cobla 1935
Primaveral Sardana per a més d’una cobla 1947
primera volada, La Sardana per a cobla 1921
primera volada, La Sardana per a piano 1921
Recordant Vic Sardana per a cobla 1954
Remembrança Sardana per a cobla 1928
Rocacorba Sardana per a cobla 1936
Roses del Brull Sardana per a cobla 1953
Sabadell Sardana per a cobla 1955
Sota els pins del Pujolet Sardana per a cobla 1955
Tendreses Sardana per a cobla 1936
Tendreses Sardana per a piano 1936
Vells amics Sardana per a cobla 1951
Verge del Sol del Pont Sardana per a cobla 1946
Vora el rierol Sardana per a cobla 1926
xicarró, El Sardana per a cobla 1955
Obres

1a. marxa sobre motius populars catalans Obra per a més d’una cobla 1935
Ball cerdà (Conca de Tremp) Música per la dansa
Ball de vano i ram Música per la dansa
Ball del ciri Música per la dansa 1947
Bolangera, La Música per la dansa
Carnestoltes, El Música per la dansa 1949
Dansa de Castellterçol Obra per a cobla i veus
Dansa de Castellterçol, La Música per la dansa
Dansa de fadrins Obra per a cobla 1955
disfressada, La (Corbera de Llobregat) Música per la dansa 1948
disfressada, La (Sant Vicenç dels Horts) Música per la dansa
En Pere Gallerí Obra per a cobla
Espunyolet, L’ Música per la dansa
Filosa de Banyoles, La Música per la dansa 1948
fira, La Obra per a més d’una cobla 1929
gala de Campdevànol, La Música per la dansa
Galop, La Música per la dansa
Glosa del Ball de gitanes del Penedès Obra per a cobla 1928
Impressions camperoles Obra per a cobla 1927
Introducció i dansa Obra per a més d’una cobla 1930
Maruxa Trans. per cobla d’altres músiques
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Moixaranga d’Algemesí, La Música per la dansa
Morisca, La Música per la dansa
Presó de Lleida, La Obra per a més d’una cobla 1948
presó de Lleida, La Obra per a més d’una cobla
Puigsoliu Obra per a cobla 1957
Quadrilla de Granollers, La Obra per a cobla 1948
tres tambors, Els Obra per a cobla 1927

El Centre de Documentació de l’Orfeó Català conserva el programa de la Festa de la sardana. Premis “Joaquim Serra” 1977 que es pot consultar des de la web del projecte Memòria Digital de Catalunya i que contè apunts biogràfics, musicals i fotogràfics de Joaquim Serra.

Fonts: Viquipèdia i Músics per la Cobla

Jordi Rubau Solà

10 gen.

jordi_rubau

Jordi Rubau Solà (Palamós 1969) és un músic i cantant establert a l’Alt Empordà. Va iniciar els seus estudis musicals amb Joaquima Lorca, Josep Maria Surrell i Pere Puig. Va ampliar estudis amb Lluís Escuadra i el productor musical David Dickmans. Va rebre classes de cant de Carmen Rodríguez, Alex Van Deegh i Clara Valero.

A més del seus projectes en solitari, ha format part de grups de pop com Digit Arts, La familia Murphy, Capitan Garfio. Curro y la Guiri i Jokers i ha estat el promotor d’iniciatives musicals com Empordà Músic.

Va ser membre fundador dels estudis Music Lan i l’any 2005 crea el segell discogràfic Indiket Music des del que va publicar el seu  cd “Corazón loco“.

 

Domènec Rodil Viuda

9 gen.

Domènec Rodil Viuda (Figueres 1763 – Madrid 1805) fou un músic important que va anar a estudiar música a Madrid i va esdevenir professor i primer violí de la Capella Reial de Madrid.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Joan Roca Estany

8 gen.
joan roca

Joan Roca Estany. Fotografia extreta de la web: http://www.tenoresitiblesjoanroca.com/

 

Joan Roca Estany (Ventalló 1944) músic i luthier establert a Figueres i especialitzat en la fabricació, de tenores i tibles artesanes amb una afinació molt acurada.

Va estudiar solfeig i violí amb Joan Saliner de l’Armentera i tenora amb Agustí Monguilod. Va continuar els seus estudis amb Camil·la Lloret, Josep Coll i Ligora, Ricard Viladesau i Jaume Ponsatí. També va estudiar al Conservari de Girona.

Als 15 anys va començar de segon tenora a l’Orquestra Panamà i ben aviat passar a primera tenora. També va formar part de La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell, La Principal de Lleida, La Principal de Girona i, esporàdicament, amb la Principal del Rosselló.

Des de 1979 construeix tenorei i tibles i des de 2003 treballa en un nou concepte de tenora per a cobla. Podeu consultar-ne la web per a més detalls.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Artur Rimbau Clos

7 gen.
Foto d'Artur Rimbau. Fotograf desconegut - Col.lecció Gerard Bussot. Font: Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Rimbau_i_Clos#mediaviewer/File:Rimbau_Clos,_Artur1.tif

Foto d’Artur Rimbau. Fotograf desconegut – Col.lecció Gerard Bussot. Font: Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Rimbau_i_Clos#mediaviewer/File:Rimbau_Clos,_Artur1.tif

Artur Rimbau Clos (Sant Feliu de Guíxols 1898 – Girona 1978) fou un músic influenciat pels germans Capdevila d’Agullana, fundadors de la cobla La Juvenil Agullanense. Fou fiscorn per aquesta cobla fins que a l’any 1916 es va traslladar a Barcelona.

Va compondre prop de 300 sardanes, de les que destaquem: L’aplec de joventut, Aires de Ganxònia, Noies guixolenques, La Font de Montcalvari, Garbinada, Cantant la festa, Noies martinenques, Noies palamosines, Vilanova i la Geltrú, Agullana, La Font de Santa Magdalena, Santa Magdalena, Braços en creu, Figueres mare de la sardana i El Jordi i la Nuri (dedicada als fills d’Emilia Pla).

El Fons Josep M. Boix i Risech de l’Arxiu Històric de Torroella de Montgrí conserva 36 partitures d’aquest autor i 47 partitures més a la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret.

.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Lurdes Rimalló Fabrelles

6 gen.

de_calaix_foto

Lurdes Rimalló Fabrelles (Agullana, 1976) és mestre i cantant.

Va formar part del grup Ministrers de Figueres i és fundadora del grup De Calaix que va néixer el setembre del 2001 a l’Alt Empordà a l’entorn de l’Aula de Música Tradicional i Popular de Figueres. Un grup unit pel gust per cantar, descobrir i reinterpretar els sons del nostre país, i que es van llençar a fer una proposta musical basada en la veu, inèdita en aquell moment a Catalunya, que elles mateixes catalogaven com a “nova polifonia tradicional catalana”.

En la seva primera etapa, De Calaix va crear quatre repertoris a tres veus: “Empordà a calaixos”, “De boca en boca”, “Escudella de nadales” i “Calaix de sastre”.

A la Biblioteca de Figueres disposeu de la discografia de De Calaix i de Ministrers de Figueres.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Josep Riera Bolasell

5 gen.

Josep Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1877 -1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà d’Enric Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de tible.

Va formar part de La Cadaquesenca, La Principal de l’Escala, la Cobla Agramont de Castelló i Els Rossinyols, que va dirigir des de l’any 1928. Va contribuir a la creació de la cobla Els Rossinyolets.

Com a compositor en destaquem les sardanes: Vora la Muga, La recuitera, La trapassera, La Ciseta, La pubilla del castell, Vigília de festa, Saltant del niu, A la Mare de la Font, Voltant la timpa, Tornant d’una berenada, La cotorra i Cantant dintre la gàbia.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Enric Riera Bolasell

4 gen.

Enric Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1879 – 1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà de Josep Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de violí, clarinet i tenora.

Va formar part de La Cadaquesenca, l’Orquestra Paquet de Figueres, l’Aliança de l’Escala, La Principal de Peralada, Els Rossinyolets de Castelló, la Cobla Agramont de Castelló, Els Rossinyols, Els Peps de Figueres, la Cobla de Tortellà i la Pau Rossinyol de Castelló.

Com a compositor de sardanes destaquen els títols: Batecs del poble, A tot arreu, La cadaquesenca, Jugant a julit, La llefiscosa, La noieta manyagona, Sogra i nora, L’última revifalla, Campanades de dol i alegria, En record d’Àngel Guimerà, Alegries del monestir, Cançons de patufets i Arrobadora.

A la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret conserven algunes de les seves partitures.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Josep Reglà Parés

4 gen.

Josep Reglà Parés (Bàscara 1886 – 1964) fou un compositor de sardanes i instrumentista de flabiol.

Alguns dels títols de les seves sardanes son: Del meu jardí, Mariagneta, Sardanejant, Record del Canigó, Ja ho som!, La dansa bella, Diàleg i Serenata a la nòvia.

Algunes de les seves partitures es conserven als arxius de Músics per la Cobla, Portal sardanista i del Musee des instruments Ceret.

La Biblioteca de Catalunya també conserva part de la seva producció, fins i tot el text de la sarssuela La Tragèdia dels Solters de Francesc Gay, que Reglà musicà i que consta com a estrenada a Bàscara.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Manuel Rahola Puignau

3 gen.

Manuel Rahola Puignau (Cadaqués 1847 – 1924) fou un compositor i músic del que no tenim constància documental de cap de les seves composicions però que segons esmenta Inés Padrosa: “Els seus escrits musicals no eren entenedors per a les persones no introduïdes en música”.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Pròsper Pumareda Puig

2 gen.

Pròsper Pumareda Puig (Llançà 1919), músic i fotògraf, fill del també músic Salvi Pumareda. Influenciat musicalment pel seu pare i per mossèn Josep Ciurana Oliver fou alumne de dels germans Daró de Vilajuïga. Els seus instruments foren el violí i la trompeta.

Va formar part de l’orquestra Maricel de Llançà i, després de la guerra, també de formacions com el conjunt Jadris i els Montgrins, els Rossinyols de Castelló d’Empúries, L’Amoga i Els Súpers.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Salvi Pumareda Ferrer

2 gen.

Salvi Pumareda Ferrer (Llançà 1894 – 1971) fou un músic deixeble d’Hermenegild Marcè. Els seus instruments eren el fiscorn, trombó de vares i violí. Fou membre de l’orquestra La Principal de Peralada, de La Unió Artística de Vidreres, l’Antiga Principal de la Bisbal, La Farnense, L’Arbucienca i també fou membre fundador de l’Art Gironí i de l’Orquestrina Art i Ritme de Llançà.

Pare del també músic Pròsper Pumareda Puig.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Mali Vanili

28 ag.

mali vanili

 

A l’espera del seu retorn del 9N, avui el Sonabé.cat us proposa que escolteu i coneixeu els Mali Vanili:

MALI VANILI és un duet inclassificable d’humor sense acudits, on la història s’explica a través dels diàlegs i les cançons d’aquests dos personatges perduts en la recerca del seu propi estil.


En el seu espectacle, ens presenten un repertori atípic que va del HipHop a la Bossa Nova, passant per les balades dels 80s, l’Indie més folklòric i infinitat de gèneres absolutament diversos.

El projecte MALI VANILI, va començar com una broma per omplir els espais buits d’aquests dos actors, però al final han renunciat a fer-ho en serio. Tot i les seves perruques, ens ofereixen un espectacle sense postissos. Ells són la còpia més original de la història del pop, tota coincidència amb altres artistes és pura casualitat.

Miquel Malirach (MALI) i Jofre Borràs (VANILI), donen vida a MALI VANILI. Un duet còmico-musical que ens explica, al llarg de 90 minuts, la història d’aquest duet i com, single rere single, van creant una discografia única, plena de matisos i diversa en estils de música.

A través de lletres enginyoses, jocs de paraules, relacions fonètiques impossibles i enormes dosis d’humor, aconsegueixen crear una atmosfera en la què el públic queda atrapat de principi a fi.

MALI VANILI, són dos freakies entranyables que no se sap ben bé perquè, ni com, van calant dins de l’espectador fins a crear-se una relació simbiòtica de benestar i felicitat que et fa tornar a casa amb un somriure d’orella a orella i taral·lejant alguna de les melodies o tornades.

Font: http://www.malivanili.cat/

Frederic Pujol Tarrés

31 jul.

frederic-pujol_01

Frederic Pujol Tarrés (Vilanova de la Muga, 1939), religiós i músic que va estudiar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona i obtingué el diploma de professor de música (1965) i el de piano (1968). L’any 1969 amplià el seus estudis al Pontificio Instituto di Musica Sacra de Roma i s’hi llicencià en Cant Gregorià, Música Sagrada, Musicologia i també en Mestre de Composició, i Organista.


Des de 1989 és organista de la catedral de Girona. Durant 10 anys va dirigir la Coral Croscat, d’Olot. I actualment és director de la coral Retorn Planenc, de les Planes d’Hostoles. Ha compost moltes obres corals i cants per a la Litúrgia.

Títols a l’arxius de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
Capvespre a Riudellots Sardana per a cobla 1983
Princesa del Collsacabra Sardana per a cobla 2009

Altres títols

Sardanes per a cobla
A l’ermita de Sant Cristófol (1981) – L’aplec del Vilar (1982)

Sardanes corals
El Canigó (1974) – El rellotge de sol (1986) – Lloança a les Planes (1985) – La font de les Fontiques (1980, també en versió cobla)

Font: http://www.musicsperlacobla.com/compositor.php?autor_id=1008

%d bloggers like this: