Arxius | Balls Vuitcentistes RSS feed for this section

Narcís Frigola Fajula

29 juny

Narcís Frigola Fajula (Castelló d’Empúries 1842 – 191?) compositor i director de coral. Germà de Bonaventura Frigola i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola, tots ells músics.

Va marxar de Castelló d’Empúries i va viure a diferents poblacions de la costa: Blanes, Tossa de Mar i Lloret, però sempre vinculat a la música. A Blanes va dirigir la Sociedad Coral Blandense, a Tossa de Mar era organista l’any 1866 i a Lloret va exercir de professor, amb alumnes com Francesc i Joan Coll i Morral i Serafí Trull Gallart.

Compositor de sardanes curtes i ballables, se’n connserven alguns títols a l’arxiu de Músics per la Cobla i a les Biblioteques catalanes. Algunes de les seves sardanes han estat recuperades i enregistrades per Lluís Albert en el disc Sardanes Vuitcentistes.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Bonaventura Frigola Fajula

29 juny

Bonaventura Frigola Fajula (Castelló d’Empúries 1835 – Santa Coloma de Farners, 1899) fou compositor, pedagog i mestre de capella. Germà de Narcís Frigola i cosí de Bonaventura Frigola i Frigola, tots ells músics.  Es va formar amb el mossèn Isidre Lleys i als 24 anys s’establí a Banyoles, on va dirigir una escola de música. Després es traslladà a Santa Coloma de Farners i dirigí la capella de música de la parròquia i va exercí d’organista.

Va crear la cobles La Juvenil Farnense (1892) i Els Músics Petits l’any (1895) i de la seva coneixem Rosario (1873), l’Himne a Nostra Senyora del Camp en Garriguella, així com valsos, xotis i sardanes,

Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/12/juvenil-santa-coloma-de-farners.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Ramon Basil Brujó

23 febr.

Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.

Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923

Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:

  • L’Aplec
  • Primerenca
  • Invitació
  • La Palmera
  • La Rondalla
  • Flors de nit
  • Germanor empordanesa
  • Cançó perduda
  • Sol Ixent
  • Clarejant
  • Gelosia
  • Cants d’orient
  • Nostra dansa
  • Tardorenca

Composa diverses caramelles:

  • Cançó de la nit d’abril

Entre les seves composicions de balls vuitcentistes es coneixen:

La Societat Coral Erato de Figueres a través del seu projecte Erato Partitura Digital ofereix l’accés a la digitalització d’algunes d’aquestes obres a través del repositori MDC Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Erato Partitura Digital, Sonabé.cat i Musics per la cobla.

* Aquesta dada està en revisió des de desembre de 2013.

El Concert de Cap d’Any disponible a TV3 a la carta

2 gen.

3alacarta

Tv3 a la carta ha incorporat avui a la seva programació d’enregistraments el Concert de Cap d’Any de música vuitcentista catalana. El concert es va enregistrar al Teatre El Jardí de Figueres amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll, amb interpretacions d’autors com Juli GarretaEnric Morera, Albert Cotó, Josep Serra, Josep Blanch, Valentí MiserachsJaume Cristau i Albert Sardà.

Podeu gaudir-ne a http://www.tv3.cat/videos/4404251/Musica-vuitcentista-catalana

Albert Cotó present a l’IMSLP

12 gen.

Avui des del Sonabé us presentem el Projecte IMSLP, el Projecte Biblioteca Internacional de Partitures Musicals, que es proposa crear una biblioteca virtual que contingui partitures musicals sota domini públic, així com també partitures de compositors que desitgin compartir la seva música amb el món gratuïtament.

En aquest projecte, amb un fons de 20.000 obres actualment, s’hi troba una peça del compositor figuerenc Albert Cotó, la dança “La Mariposa“, en format de reducció per a piano. Aquesta peça estava dedicada a Jacinto Morell, amic del compositor.

Albert Cotó i Fita

13 març
Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita

Albert Cotó i Fita (Figueres, 13 de febrer del 1852 – Barcelona, 23 d’abril del 1906) va ser intèrpret de piano, director d’orquestra, professor de música i compositor, especialment de sarsueles.

Era fill del músic Gabriel Cotó de qui va rebre les primeres de solfeig i violí. Va seguir les lliçons de violí amb Pere Solana i després continuà la seva formació de piano i harmonia amb seu oncle Narcís Fita, compositor i organista de l’església de Sant Pere de Figueres. Amb només 13 anys tocava a l’Orquestra de Figueres i més tard al Teatre. Va ser mestre de la Societat Coral Erato.

Destacà com a intèrpret de piano i de ben jove va ser pianista del cafè El Siglo. Va dirigir el Cor de l’Erato (1882-1884) i també va formar l’Orquestra Cotó, amb la que va realitzar nombroses gires per l’estranger.

albert cotó fita               RG   352369 Arxiu de Girona

albert cotó fita
RG 352369
Arxiu de Girona

L’any 1888 s’instal·là a Barcelona, on dirigí les orquestres de diversos teatres, un dels quals fou Eldorado. Fundà el Vuitet Cotó, que estrenà les seves peces de ball, especialment americanes i valsos (balls vuitcentistes). D’entre la seva ampla obra compositora, tingueren molta anomenada les comèdies escèniques Portofolios musicales. Diverses de les seves obres estan subtitulades com a “peces fàcils per a piano”, i possiblement les edità amb finalitats pedagògiques.

Les composicions d’Albert Cotó s’han diferenciat en dos períodes: de 1878 a 1888, amb unes 500 obres, bàsicament de música ballable i des de 1888 a 1905, una etapa complementària a la primera però més refinada, que serà el resultat del contacte amb els ambients musicals barcelonins i moments en què compon unes quaranta sarsueles.

La seva música arribà al punt més àlgid els anys 1886-1895, moments en el que els seus ballables arribaren a tenir valor simfònic. La destacar La Desposada, Inquietud, Bonanza i A toda vela.

albert coto fita

Va compondre música de cambra, orquestral i nombroses sardanes.

Amb motiu del Certamen Choral va guanyar un premi amb la composició La Fira de Santa Creu (Figueres, 1882). Va rebre un premi interpretatiu per la peça La Feliseta (premiada a La Bisbal). Amb motiu de les obres corals escrites la Societat Coral Euterpense de Clavé el va honorar amb el diploma de soci honorari.

L’any 1914 l’Ajuntament de Figueres li va dedicar un homenatge, amb motiu del qual es va dedicar el fulletó Diada d’homenatge en record dels Mestre N’Albert Cotó, a qui glorifica la ciutat de Figueras (5 de maig de 1914).

Font: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

La Biblioteca de Figueres disposa d’alguns enregistraments de l’obra del mestre Cotó. Pots consultar aquests enregistraments des del catàleg Argus.

Podeu accedir a algunes de les partitures del mestre Cotó dipositades en les col·leccions digitals:

També podeu consultar els catàlegs de diverses Biblioteques i Arxius que disposen d’exemplars del mestre Cotó que (encara) no son consultables online:

 

Finalment, us presentem una relació de sardanes i altres obres estrenades:

1885 – L’Aubada

1885 – La Vesprada

1889 – El Primer premio
1892 – Prior y priorato y Sobre el terreno
1893 – La Bella Chiquita
1894 – Plaza partida
1895 – Los Tres claveles
1899 – De Enero a Enero i La Panadera
1902 – El Anillo mágico

1902 – Les Festes de la Mercè
1903 – El Arte Lírico

1903? – Cant d’amors

???? – Desengany

???? – Carinyosa

??? – Anís El Velocípedo

???? – Enyorament

???? – La Nina plora

???? – Absència

???? – Dalt la serra

???? – El tamboriler

???? – La campinya

???? – La Feliseta (premiada a la Bisbal, 1902)

???? – Les fires de Santa Creu (premiada a Figueres, 1882)

???? – Porfoli d’El Dorado

???? – Primavera

???? – Retorn de festa

???? – T’estimo (piano)

%d bloggers like this: