Arxius | gener, 2015

La Coral Germanor Empordanesa estrena disc

9 gen.

10858514_743057659095692_8294593963505171887_n

El 25 de gener de 2015, a les 18 h. la coral figuerenca Germanor Empordanesa, dirigida per Claudia Coral, estrena el seu primer disc 100 anys de coral amb un concert a La Cate.

 

 

Erio estrena el seu primer vídeoclip

9 gen.

10702209_727109137375074_1348008542889469056_n

No hay nada más és el títol del primer vídeoclip d’estudi de la banda de metal de Figueres Erio. La cançó pertany al seu disc Simbiosis 2.0.

Actualment Erio està format per Victor Marín (Veu), Maxim Kutsan (Guitarra), Ernest Cortada (Guitarra), José Hernández (Baix)i Jordi Bosch (Bateria)

Joan Roca Estany

8 gen.
joan roca

Joan Roca Estany. Fotografia extreta de la web: http://www.tenoresitiblesjoanroca.com/

 

Joan Roca Estany (Ventalló 1944) músic i luthier establert a Figueres i especialitzat en la fabricació, de tenores i tibles artesanes amb una afinació molt acurada.

Va estudiar solfeig i violí amb Joan Saliner de l’Armentera i tenora amb Agustí Monguilod. Va continuar els seus estudis amb Camil·la Lloret, Josep Coll i Ligora, Ricard Viladesau i Jaume Ponsatí. També va estudiar al Conservari de Girona.

Als 15 anys va començar de segon tenora a l’Orquestra Panamà i ben aviat passar a primera tenora. També va formar part de La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell, La Principal de Lleida, La Principal de Girona i, esporàdicament, amb la Principal del Rosselló.

Des de 1979 construeix tenorei i tibles i des de 2003 treballa en un nou concepte de tenora per a cobla. Podeu consultar-ne la web per a més detalls.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Artur Rimbau Clos

7 gen.
Foto d'Artur Rimbau. Fotograf desconegut - Col.lecció Gerard Bussot. Font: Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Rimbau_i_Clos#mediaviewer/File:Rimbau_Clos,_Artur1.tif

Foto d’Artur Rimbau. Fotograf desconegut – Col.lecció Gerard Bussot. Font: Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Rimbau_i_Clos#mediaviewer/File:Rimbau_Clos,_Artur1.tif

Artur Rimbau Clos (Sant Feliu de Guíxols 1898 – Girona 1978) fou un músic influenciat pels germans Capdevila d’Agullana, fundadors de la cobla La Juvenil Agullanense. Fou fiscorn per aquesta cobla fins que a l’any 1916 es va traslladar a Barcelona.

Va compondre prop de 300 sardanes, de les que destaquem: L’aplec de joventut, Aires de Ganxònia, Noies guixolenques, La Font de Montcalvari, Garbinada, Cantant la festa, Noies martinenques, Noies palamosines, Vilanova i la Geltrú, Agullana, La Font de Santa Magdalena, Santa Magdalena, Braços en creu, Figueres mare de la sardana i El Jordi i la Nuri (dedicada als fills d’Emilia Pla).

El Fons Josep M. Boix i Risech de l’Arxiu Històric de Torroella de Montgrí conserva 36 partitures d’aquest autor i 47 partitures més a la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret.

.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Lurdes Rimalló Fabrelles

6 gen.

de_calaix_foto

Lurdes Rimalló Fabrelles (Agullana, 1976) és mestre i cantant.

Va formar part del grup Ministrers de Figueres i és fundadora del grup De Calaix que va néixer el setembre del 2001 a l’Alt Empordà a l’entorn de l’Aula de Música Tradicional i Popular de Figueres. Un grup unit pel gust per cantar, descobrir i reinterpretar els sons del nostre país, i que es van llençar a fer una proposta musical basada en la veu, inèdita en aquell moment a Catalunya, que elles mateixes catalogaven com a “nova polifonia tradicional catalana”.

En la seva primera etapa, De Calaix va crear quatre repertoris a tres veus: “Empordà a calaixos”, “De boca en boca”, “Escudella de nadales” i “Calaix de sastre”.

A la Biblioteca de Figueres disposeu de la discografia de De Calaix i de Ministrers de Figueres.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Josep Riera Bolasell

5 gen.

Josep Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1877 -1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà d’Enric Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de tible.

Va formar part de La Cadaquesenca, La Principal de l’Escala, la Cobla Agramont de Castelló i Els Rossinyols, que va dirigir des de l’any 1928. Va contribuir a la creació de la cobla Els Rossinyolets.

Com a compositor en destaquem les sardanes: Vora la Muga, La recuitera, La trapassera, La Ciseta, La pubilla del castell, Vigília de festa, Saltant del niu, A la Mare de la Font, Voltant la timpa, Tornant d’una berenada, La cotorra i Cantant dintre la gàbia.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Enric Riera Bolasell

4 gen.

Enric Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1879 – 1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà de Josep Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de violí, clarinet i tenora.

Va formar part de La Cadaquesenca, l’Orquestra Paquet de Figueres, l’Aliança de l’Escala, La Principal de Peralada, Els Rossinyolets de Castelló, la Cobla Agramont de Castelló, Els Rossinyols, Els Peps de Figueres, la Cobla de Tortellà i la Pau Rossinyol de Castelló.

Com a compositor de sardanes destaquen els títols: Batecs del poble, A tot arreu, La cadaquesenca, Jugant a julit, La llefiscosa, La noieta manyagona, Sogra i nora, L’última revifalla, Campanades de dol i alegria, En record d’Àngel Guimerà, Alegries del monestir, Cançons de patufets i Arrobadora.

A la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret conserven algunes de les seves partitures.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

%d bloggers like this: