Les partitures del Museu de l’Empordà de Figueres

Museu de l’Empordà. Flabiol de Joaquim Sot -tocava a la Cobla Pep Ventura. Fa parella amb el tamborí núm. 1267. http://museusenlinia.gencat.cat/eMP/eMuseumPlus?service=ExternalInterface&module=collection&objectId=1331260&viewType=detailView

 

La web Museus en línia, creada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya,  possibilita l’accés a una part important de la documentació dels objectes dels museus catalans. Entre aquests objectes apareixen 11 partitures del Museu de l’Empordà de Figueres que passem a llistar aquí:

• Mazurca. L’embolic de la moneda. Partitura de quatre pàgines. Mazurca titulada l’embolich de la moneda de Joan Duran. còpia. Porta el segell de l’Amistat de Figueres i sota el segell del director de l’orquestra Benet Ventura.
• Caramelles. Partitura de 6 pàgines. Caramelles. Poesia de Lluis Pinadell i música d’Albert Cotó.
• Gloria a España. Partitura per violí titulada “Gloria á España”. Música i poesia de Josep Anselm Clavé. Partitura de 22 pàgines.
• Les Flors de maig. Les flors de maig Partitura: coro partoril a veus soles. Poemes i música de Josep Anselm Clavé. Còpia de Juan Teixidor nº 107. Porta el segell de La Amistat Figuerense sección coral 10 pàgines lligades i dues làmines sense lligar.
• Lo Món al revés. Lo món al revés Massurca humorística satírica y filosòfica Partitura: lletra i música de Joan Duran, còpia exclusiva per ús de la Societat Coral La Amistat de Figueres.Preu 7 pessetes, 6 pàgines lligades.
• Salut i bon any (1899). Partitura de 6 pàgines. Caramelles a veus soles titulada ” Salut y bon any”. Lletra d’E. Benagues i música de Maximino Novi (professor de música de Barcelona). Partitura feta per R.Brunet.
• La Tomba d’en Clavé. Partitura de 13 pàgines titulada ” La tomba d’en Clavé”. Composició a quatre veus i orquesta. Poesia de S. Genís i música d’Antoni Agramont. Composició per contrabaix.
• La Tomba d’en Clavé. Partitura titulada ” La tomba d’en Clavé”. La poesia és de S. Genís, la música d’Antoni Agramont. Composició a quatre veus i orquestra. Partitura per veus. Porta el segell d’Antoni Agramont, professor de música de Castelló d’Empúries i el segell de la Amistat Figuerense- Sección Coral. 10 pàgines de partitura.
• Gloria a España. Quadern amb partitures: “Glória á España” Particel·la, poesia i música de J.A. Clavé (10 pàgines) i ” Invocacion a Euterpe”, música i poesia de J.A Clavé (12 pàgines). Porta el segell de la Amistat Figuerense-sección coral. Les tapes del quadern són dures i verdes amb el títol GLORIA A ESPAÑA en daurat.
• Lo Mercat. Llibre de tres partitures: “Lo mercat”, lletra de C. Roure i música de J.Ribera, coro a veus soles (16 pàgines)/ “La doncella de la costa”, música de R. Bartomeus, barcarola a veus soles (10 pàgines)/ ” Lo món al revés”, massurca humorística i filosòfica, lletra i música de J.Duran (6 pàgines) . Amistat Figuerense-Sección Coral.
• La Fira de Santa Creu. Partitura de 10 pàgines amb el títol La Fira de Santa Creu. Música de Felip Cervera que cedeix el permís per cantar-la a l’Amistat Figuerenca. La poesia és d’Anton Sabater que també cedeix el seu permís. Porta el segell de l’Amistat Figuerense-sección coral.

Concerts de Joanjo Bosk a Olot i Girona

Joanjo Bosk presentarà el seu disc Figueres-Gernika el 24 de gener de 2015 a l’Orfeó Popular Olotí d’Olot i el 29 de gener de 2015 a la sala Sunset Jazz Club de Girona.

Jordi Rubau Solà

Jordi Rubau Solà (Palamós 1969) és un músic i cantant establert a l’Alt Empordà. Va iniciar els seus estudis musicals amb Joaquima Lorca, Josep Maria Surrell i Pere Puig. Va ampliar estudis amb Lluís Escuadra i el productor musical David Dickmans. Va rebre classes de cant de Carmen Rodríguez, Alex Van Deegh i Clara Valero.

A més del seus projectes en solitari, ha format part de grups de pop com Digit Arts, La familia Murphy, Capitan Garfio. Curro y la Guiri i Jokers i ha estat el promotor d’iniciatives musicals com Empordà Músic.

Va ser membre fundador dels estudis Music Lan i l’any 2005 crea el segell discogràfic Indiket Music des del que va publicar el seu  cd “Corazón loco“.

 

Domènec Rodil Viuda

Domènec Rodil Viuda (Figueres 1763 – Madrid 1805) fou un músic important que va anar a estudiar música a Madrid i va esdevenir professor i primer violí de la Capella Reial de Madrid.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Nit de punkrock amb Rot

El 16 de gener de 2015 al Centre Social ATV de Sarrià de Ter és la nit del punkrock amb un concert de tres formacions que tenen un disc per presentar… Els empordanesos Rot desplegaran tots els talls del seu Puc però no vull, ben acompanyats de les bandes Los Tronchos i el seu Imparable i dels Kasparrata amb Eurotanasia.

Programació de teatre i música a Figueres. Gener – maig 2015

S’ha presentat la nova programació de teatre i música a Figueres pel primer semestre de 2015. Des del Sonabé.cat us destaquem els espectacles musicals i us convidem a visitar la web de Figueres escena per gaudir de tots els espectacles programats.

• 30 de gener: La Soul Machine, a La Cate
• 31 de gener: La Jota + bella, al Teatre El Jardí
• 04 de febrer: Ferran Alblichi Ar Ruem Ahn, a La Cate
• 18 de febrer: Pol Omedes Trio, a La Cate
• 27 de febrer: Delikatessen Concert, a La Cate
• 04 de març: Trio Pedrell, a La Cate
• 08 de març: Heavy per xics, al Teatre El Jardí
• 25 de març: Bernat Font Trio, a La Cate
• 15 d’abril: O Vos Omnes, a La Cate
• 26 d’abril: Coral Germanor Empordanesa, a La Cate
• 29 d’abril: Russó Sala, a La Cate
• 30 d’abril: Pep Sala, al Teatre El Jardí
• 01 de maig: Coral Polifònica de Figueres, a La Cate
• 01 de maig: Jove Orquestra de Figueres, al Teatre El Jardí
• 13 de maig: Ana Puche i Pau Damià, a La Cate
• 23 i 24 de maig: Al bell mig de la terra, al Teatre El Jardí
• 27 de maig: Sandaran Cello Quartet

The Handclappers i Tom Hagan & the Sweet Lies al NEU! Festival de La Mirona

El 10 de gener de 2015, des de les 18 h. i a La Mirona de Salt es celebra el NEU! Festival no internacional de música i altres arts. 8 hores de música en viu, art, pintura, projeccions, DJ, mercat de roba i vinil, menjars i més… Des del Sonabé.cat volem destacar la presència de dos grans grups que compten amb músics empordanesos com son The Handclappers i Tom Hagan & the Sweet Lies i esperem que us animeu a participar a aquesta iniciativa fresca i divertida. Aquí us deixem la llarga llista de bones coses que es podran gaudir al festival.
MUSICA
– Xebi SF i els Galls d’indie
– 13th Magic Skull
– Ljubliana & the Seawolf
– The Handclappers
– Tom Hagan & the Sweet Lies
– Véase Pág. 57
– Xevi Pigem & La casa en llamas
– Daniel Gon (DJ)

ART PINTURA
– Xevi Vilaró
– Nirvana Jimenez
– Ilichone
– AR il·lustracions i pintures

VINILS – Moby Disk Records
ROBA – Flamingos Vintage Girona
MENJARS – La Carabana Bistrot

La Coral Germanor Empordanesa estrena disc

El 25 de gener de 2015, a les 18 h. la coral figuerenca Germanor Empordanesa, dirigida per Claudia Coral, estrena el seu primer disc 100 anys de coral amb un concert a La Cate.

 

 

Erio estrena el seu primer vídeoclip

No hay nada más és el títol del primer vídeoclip d’estudi de la banda de metal de Figueres Erio. La cançó pertany al seu disc Simbiosis 2.0.

Actualment Erio està format per Victor Marín (Veu), Maxim Kutsan (Guitarra), Ernest Cortada (Guitarra), José Hernández (Baix)i Jordi Bosch (Bateria)

Joan Roca Estany

Joan Roca Estany. Fotografia extreta de la web: http://www.tenoresitiblesjoanroca.com/

 

Joan Roca Estany (Ventalló 1944) músic i luthier establert a Figueres i especialitzat en la fabricació, de tenores i tibles artesanes amb una afinació molt acurada.

Va estudiar solfeig i violí amb Joan Saliner de l’Armentera i tenora amb Agustí Monguilod. Va continuar els seus estudis amb Camil·la Lloret, Josep Coll i Ligora, Ricard Viladesau i Jaume Ponsatí. També va estudiar al Conservari de Girona.

Als 15 anys va començar de segon tenora a l’Orquestra Panamà i ben aviat passar a primera tenora. També va formar part de La Principal de Figueres, La Principal de Palafrugell, La Principal de Lleida, La Principal de Girona i, esporàdicament, amb la Principal del Rosselló.

Des de 1979 construeix tenorei i tibles i des de 2003 treballa en un nou concepte de tenora per a cobla. Podeu consultar-ne la web per a més detalls.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Artur Rimbau Clos

Foto d’Artur Rimbau. Fotograf desconegut – Col.lecció Gerard Bussot. Font: Viquipèdia: http://ca.wikipedia.org/wiki/Artur_Rimbau_i_Clos#mediaviewer/File:Rimbau_Clos,_Artur1.tif

Artur Rimbau Clos (Sant Feliu de Guíxols 1898 – Girona 1978) fou un músic influenciat pels germans Capdevila d’Agullana, fundadors de la cobla La Juvenil Agullanense. Fou fiscorn per aquesta cobla fins que a l’any 1916 es va traslladar a Barcelona.

Va compondre prop de 300 sardanes, de les que destaquem: L’aplec de joventut, Aires de Ganxònia, Noies guixolenques, La Font de Montcalvari, Garbinada, Cantant la festa, Noies martinenques, Noies palamosines, Vilanova i la Geltrú, Agullana, La Font de Santa Magdalena, Santa Magdalena, Braços en creu, Figueres mare de la sardana i El Jordi i la Nuri (dedicada als fills d’Emilia Pla).

El Fons Josep M. Boix i Risech de l’Arxiu Històric de Torroella de Montgrí conserva 36 partitures d’aquest autor i 47 partitures més a la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret.

.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Lurdes Rimalló Fabrelles

Lurdes Rimalló Fabrelles (Agullana, 1976) és mestre i cantant.

Va formar part del grup Ministrers de Figueres i és fundadora del grup De Calaix que va néixer el setembre del 2001 a l’Alt Empordà a l’entorn de l’Aula de Música Tradicional i Popular de Figueres. Un grup unit pel gust per cantar, descobrir i reinterpretar els sons del nostre país, i que es van llençar a fer una proposta musical basada en la veu, inèdita en aquell moment a Catalunya, que elles mateixes catalogaven com a “nova polifonia tradicional catalana”.

En la seva primera etapa, De Calaix va crear quatre repertoris a tres veus: “Empordà a calaixos”, “De boca en boca”, “Escudella de nadales” i “Calaix de sastre”.

A la Biblioteca de Figueres disposeu de la discografia de De Calaix i de Ministrers de Figueres.

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Josep Riera Bolasell

Josep Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1877 -1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà d’Enric Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de tible.

Va formar part de La Cadaquesenca, La Principal de l’Escala, la Cobla Agramont de Castelló i Els Rossinyols, que va dirigir des de l’any 1928. Va contribuir a la creació de la cobla Els Rossinyolets.

Com a compositor en destaquem les sardanes: Vora la Muga, La recuitera, La trapassera, La Ciseta, La pubilla del castell, Vigília de festa, Saltant del niu, A la Mare de la Font, Voltant la timpa, Tornant d’una berenada, La cotorra i Cantant dintre la gàbia.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Enric Riera Bolasell

Enric Riera Bolasell (Castelló d’Empúries 1879 – 1962) fou músic, compositor i luthier. Fill del també músic Francisco Riera Faus i germà de Josep Riera Bolasell.

Va estudiar música a l’Escola Municipal de Música de Castelló dirigida per Antoni Agramont amb el professor Bartomeu Callís. Amb el seu germà Josep va fabricar llengüetes de canya per a instruments de vent. Fou instrumentista de violí, clarinet i tenora.

Va formar part de La Cadaquesenca, l’Orquestra Paquet de Figueres, l’Aliança de l’Escala, La Principal de Peralada, Els Rossinyolets de Castelló, la Cobla Agramont de Castelló, Els Rossinyols, Els Peps de Figueres, la Cobla de Tortellà i la Pau Rossinyol de Castelló.

Com a compositor de sardanes destaquen els títols: Batecs del poble, A tot arreu, La cadaquesenca, Jugant a julit, La llefiscosa, La noieta manyagona, Sogra i nora, L’última revifalla, Campanades de dol i alegria, En record d’Àngel Guimerà, Alegries del monestir, Cançons de patufets i Arrobadora.

A la Partothèque del Musee des Instruments de Ceret conserven algunes de les seves partitures.

Enric Riera Fortiana va publicar l’any 1978 als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, l’estudi titulat “Dos segles de música castellonina. Els germans Riera” que podeu consultar en línia des del repositori Racó.cat.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Josep Reglà Parés

Josep Reglà Parés (Bàscara 1886 – 1964) fou un compositor de sardanes i instrumentista de flabiol.

Alguns dels títols de les seves sardanes son: Del meu jardí, Mariagneta, Sardanejant, Record del Canigó, Ja ho som!, La dansa bella, Diàleg i Serenata a la nòvia.

Algunes de les seves partitures es conserven als arxius de Músics per la Cobla, Portal sardanista i del Musee des instruments Ceret.

La Biblioteca de Catalunya també conserva part de la seva producció, fins i tot el text de la sarssuela La Tragèdia dels Solters de Francesc Gay, que Reglà musicà i que consta com a estrenada a Bàscara.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Manuel Rahola Puignau

Manuel Rahola Puignau (Cadaqués 1847 – 1924) fou un compositor i músic del que no tenim constància documental de cap de les seves composicions però que segons esmenta Inés Padrosa: “Els seus escrits musicals no eren entenedors per a les persones no introduïdes en música”.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Pròsper Pumareda Puig

Pròsper Pumareda Puig (Llançà 1919), músic i fotògraf, fill del també músic Salvi Pumareda. Influenciat musicalment pel seu pare i per mossèn Josep Ciurana Oliver fou alumne de dels germans Daró de Vilajuïga. Els seus instruments foren el violí i la trompeta.

Va formar part de l’orquestra Maricel de Llançà i, després de la guerra, també de formacions com el conjunt Jadris i els Montgrins, els Rossinyols de Castelló d’Empúries, L’Amoga i Els Súpers.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Salvi Pumareda Ferrer

Salvi Pumareda Ferrer (Llançà 1894 – 1971) fou un músic deixeble d’Hermenegild Marcè. Els seus instruments eren el fiscorn, trombó de vares i violí. Fou membre de l’orquestra La Principal de Peralada, de La Unió Artística de Vidreres, l’Antiga Principal de la Bisbal, La Farnense, L’Arbucienca i també fou membre fundador de l’Art Gironí i de l’Orquestrina Art i Ritme de Llançà.

Pare del també músic Pròsper Pumareda Puig.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 

Concerts de The Quienes? a Figueres

The Quienes? ens proposen dos concerts a Figueres per començar l’any 2015… El 5 de gener podrem escoltar-los al Bar La Cate i el 16 de gener serà el torn de fer-ho al Jem Casey’s.