Maria Pichot Gironès

30 mai

Maria_Gay_as_Carmen

Maria Pichot Gironès (o Pitxot i Gironès), coneguda artísticament com a Maria Gay (Barcelona, 13 de juny de 1879 – Nova York, 29 de juliol de 1943), fou una mezzosoprano catalana.

Maria Gay era filla de Ramon Pichot Mateu i Antònia Gironès Bofill que tingueren set fills els quals formaren una família d’artistes. Els tres petits Maria, Lluís i Ricard (violinista i violoncel·lista respectivament), van centrar la seva vida en la música fent la seva professió, i encara que els altres germans es van dedicar a altres professions, tots tenien coneixements musicals. El tercer fill del matrimoni va ser el pintor i il·lustrador Ramon Pichot i Gironès.

Va conèixer al compositor i pianista Joan Gay i Planella a l’Orfeó Català, amb qui es formà artísticament, i amb qui es casà a l’edat de 18 anys, adoptant el nom artístic de Maria Gay. En els seus inicis oferí sessions de cançons populars catalanes i estrangers en sales destacades de Barcelona com la Sala Parés junt amb seu espós, on la cantant ja demostrava la bona dicció. Va ser empresonada per cantar himnes revolucionaris. Va formar part, amb el seu marit, del grup d’artistes modernistes de Barcelona de finals de segle, cantant en els concerts de la Institució Catalana de Música, dirigida pel seu marit i el mestre Joan Lapeyra, on començà la seva carrera amb recitals de lieder dominant un extens repertori de manera incomparable. També col·laborà en els concerts de la Societat Coral Catalunya Nova i a l’Ateneu Barcelonès. Es va donar a conèixer a Barcelona des d’inicis del segle XX, i posteriorment va actuar a tota Europa com a liederista.

Maria Pichot debutà al teatre amb una sarsuela catalana de Josep Maria Jordà i del mestre Morera. El 1902 va marxar a ampliar estudis a Brussel·les on va realitzar concerts al costat del director i compositor Eugène Ysaÿe. Poc després interpretarà al Théatre de la Monnaie el paper titular de Carmen de Bizet (que es convertirà en la seva especialitat, arribant a ser la més genial intèrpret), constituint el seu debut en l’escena operística. Des d’aleshores assolí grans èxits a Europa. A París, va cooperar en els Concerts Lamoureux o el Conservatori de Paris, i va actuar acompanyada del jove i ja famós pianista Alfred Cortot. Tras una temporada ausent a Catalunyà tornà al 1904, per oferir els seus avenços artístics que van ser executats de manera brillant. Va demostrar amb una gran habilitat la interpretació d’algunes de les obres dels grans autors com Haendel, Caldara, Carissimi, Beethoven, Shumann, Schubert, Wagner, Liszt y Brahms, de les que va obtenir grans ovacions. L’any 1906 cantà a l’Òpera-Comique de París i el mateix any actuà al Covent Garden de Londres. L’any següent actuà en La Scala de Milà i al Teatre Colón de Buenos Aires. Triomfà també a Cuba, on cal subratllar el concert al Teatre Nacional de l’Havana.

Després d’una esplendorosa carrera arreu d’Europa, el 1908 fixà la seva residència a Nova York, on actuà en diversos teatres nord-americans com el Metropolitan Opera House on debutà amb Carmen la temporada 1908-1909. La temporada 1909-1910 va formar part de la companyia del Teatre Reial de Madrid. Consta que, a la vegada també actuà al Palau de la Música Catalana en el segon concert de la sèrie de tardor, en el que l’artista va interpretar un recital de lieder dels més famosos mestres. Després de separar-se de Joan Gay entorn al 1906, es casà amb l’empresari i tenor Giovanni Zenatello el 1913, i van ser iniciadors aquest mateix any dels espectacles del cèlebre Festival Arena de Verona, un festival d’òpera que se celebra cada estiu des de llavors a l’amfiteatre romà de la ciutat italiana. Aquesta primera temporada es va obrir amb Aïda, amb motiu del centenari del naixement de Giuseppe Verdi. Amb Zenatello també va fundar una acadèmia de cant a Nova York el 1927, tasca a la que es dedicarà exclusivament a partir d’aleshores, i en la que tingueren alumnes destacats com el tenor xilè Ramon Vinay, la soprano francesa Lily PonsNino MartiniLidia Albanese,Bruna CastagnaStella Roman, entre molts d’altres.

El 1918 estrenà l’òpera El Avapiés d’Ángel Barrios Fernández, en el Teatro Real amb la soprano Ofelia Nieto, dirigida per Enrique Fernández Arbós.

Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Maria_Pichot

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: