Miquel Varela Burch

12 febr.

Avui el Sonabé.cat presenta un nou article de Carles Varela, el dedicat al seu pare, el músic Miquel Varela. L’article biogràfic està molt ben il·lustrat amb les imatges del fons de l’autor i connecta directament amb el seu article anterior, dedicat a l’Orquestra Mendoza.

MIQUEL VARELA BURCH (Figueres 1907- 1977) Pianista i saxofonista, de Carles Varela

Va néixer l’any 1907 al carrer de Peralada de Figueres, en una família sense tradició musical. El seu pare Joan Varela Roca era argenter i tenia una botiga de rellotgeria i la seva mare Teresa Burch Casals l’ajudava com a venedora. L’afició a la música li hauria arribat pel veïnatge d’una pianista, la Neus Gómez Crosas, futura professora de l’escola de música del Casino Menestral i pianista de l’Orquestrina de la qual també formaria part Miquel. Veient l’afició del noi, en fer 10 anys el seu pare li compra un piano per 650 pessetes i el fa estudiar amb el Mestre Francesc Civil, aleshores establert a Figueres.

 (1) Miquel VarelaPeu de foto: Primera foto de Miquel Varela al piano (c.1923)

L’any 1926 s’inscriu al Sindicat de Músics de Girona i al setembre decideix anar de voluntari a la banda militar establerta del Castell de Sant Ferran de Figueres. Per això li cal aprendre un instrument de vent, i tria el saxofon. Pren unes lliçons amb Josep Cirilo i passa l’examen d’admissió de la Banda del Regiment San Quintin n. 47. S’hi estarà fins a l’estiu de 1928 i això li permetrà seguir tocant i guanyar alguns diners fent “bolos” de pianista i també de saxofonista (al Casino paguen 10 pessetes per un ball de tarda i el Liceu 15 pessetes per un ball de nit).

(2) Miquel Varela

Peu de foto: Miquel Varela al saxofon (1927)

L’afició a la música clàssica alimentada pel Mestre Civil el motivarà a formar un trio amb en Miquel Pagès, violí, i en Ferran Vilar, violoncel, actuant el juliol del 1927 en una radiodifusió de l’Emissora local E.A.R. 58,  actuació recollida a la premsa.

Després del Servei Militar continuarà a l’Orquestra del Casino tocant-hi el saxo i  l’acordió, instrument que no deixarà mai de banda.

(3) Miquel Varela

Peu de foto: El Trio M. Pagès (dreta), F. Vilar (esquerra) i M. Varela (centre) al 1927

(4) Miquel Varela

Peu de foto: Fragment de la crònica “De Radiotelefonia” publicada a La Veu de l’Empordà el 15-7-1927

El gener de 1934, junt amb altres companys, donen d’alta al Sindicat de músics una nova orquestrina amb el nom de Mendoza que més endavant serà cobla, fins a la seva fi el 1947.

(5) Miquel Varela

Peu de foto: Al centre, Miquel Varela a l’acordió (1936)

 6-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza el 1937 (de dalt a baix i d’esquerra a dreta): Joaquim Marcos i Delfí Suñer; Frederic Lunati, Josep Núñez, no identificat, Ferran Jofre, Tomàs Grau, Jaume Xirivella, Miquel Varela i Adolfo Teixidor.

A l’esclat de la guerra civil espanyola l’Orquestra Mendoza (ara ja són 11 músics) s’integrarà a l’espectacle LES AMIS DE LA FRANCE amb la finalitat de recaptar fons per ajudar a la República. En Miquel en formarà part tocant-hi el saxo tenor, el clarinet i l’acordió. A la fi de la guerra serà fitxat per la policia com a “rojo separatista”. Cansat de les “tournées” per la France deixa la Mendoza a la tardor del 1937 i decideix anar a Barcelona a buscar feina tocant a diverses sales de ball o d’espectacles que encara resten obertes.  Aprofita aquesta etapa per millorar la seva tècnica de saxofon amb el jove Mestre Marcel·lí Bayer que ha conreat la nova Escola Americana de Saxofon.

L’estiu del 1938 és cridat a files i declarat “apto para servicios auxiliares”, cosa que li valdrà ésser nomenat ordenança durant la la Batalla de l’Ebre. Resta a la rereguarda a Maials sense disparar un sol tret, però aixo sí, tocant l’acordió  en els moments d’esbarjo dels militars. A la fi de la guerra serà empresonat i “depurat” uns dos mesos al “Campo de Concentración Hermanos Cristianos” de Tarragona. Ja alliberat torna a la seva activitat musical i s’incorpora a la Mendoza recentment reorganitzada sota la batuta d’en Francesc Basil.

El setembre del 1940 es casa amb Enriqueta Marimont amb qui tindrà un fill, Carles, que també exercirà de músic.

(7) Miquel Varela

Peu de foto: Foto promocional de la Cobla Orquestra Mendoza (1941). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Brunet, Pere Falgarona, Josep Calvet, Joaquim Marcos i Delfí Suñer; davant: Francesc Basil, Esteve Pallach, Ferran Vives, Arseni Corsellas i Miquel Varela.

(8) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza tocant sardanes a la Rambla de Figueres (1944). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Falgarona, Pere Falgarona, Josep Calvet, Josep Genís i Josep Blanch Reynalt; davant: Francesc Basil, Ferran Vives, Jaume Esteve, Arseni Corsellas, Miquel Varela i Gabriel Pallisera.

El 1941 l’Orquestra Mendoza amplia la seva activitat a Cobla-Orquestra i en Miquel hi toca la tenora a les sardanes. Més endavant i durant dues temporades (1945-47) formarà part de la Cobla Caravana (fundada el 1943) com a pianista i director a les actuacions de ball, i a la cobla hi tocarà el trombó.

9-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Caravana (1945). D’esquerra a dreta: Francesc Miralda, Domènech Anglada, Joaquim Juanmiquel, Ricard Parès, Jaume Giralt, Agustí Monguilot, Emili Gispert, Lluís Surroca, Joan Roviras. A baix: Miquel Varela, Ricard Viladesau i Enric Vilà.

10-miquel-varela

Peu de foto: Miquel Varela al trombó amb la cobla Caravana (1945)

L’any 1948 la seva vida dóna un tomb quan el seu germà Carles Varela, exiliat a França i hereu del negoci familiar, renuncia tornar a España i li cedeix la botiga. En Miquel, per tant, haurà de deixar la música com a principal activitat. No obstant, seguirà tocant amb l’Orquestra Ritmos al Casino Menestral com feia als seus inicis musicals; toca el saxo i l’acordió i més endavant (el 1954) el piano al lloc que ocupava en Francesc Basil, restant-hi fins a la seva jubilació.

(11) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1952). D’esquerra a dreta, a dalt: Joaquim Marcos, Joaquim Pujol, Gabriel Pallisera, Antoni Barris i Joan Passolas; a baix: Francesc Basil, Josep Lerma, Ferran Vives, Miquel Varela, Josep Pagès i Josep Colls.

(12) Miquel Varela

Peu de foto: Grup de músics de l’Orquestra Ritmos amenitzant un sopar (1955)

 

(13) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1955). D’esquerra a dreta, darrera: Josep Colls i Joaquim Pujol; davant: Ramon Masip, Josep Pagès, Ferran Vives, Miquel Varela, J. Caravaca, Gabriel Pallisera i Miquel Ballesta.

Aquesta última etapa li permetrà exercir de professor  de saxofon i d’acordió a l’escola de música del Casino que dirigeix la Camil·la Lloret i tindrà la satisfacció de transmetre els seus coneixements a un grapat de deixebles alguns dels quals esdevindran músics professionals.

(14) Miquel Varela

Peu de foto: Professors i alumnes de l’Escola de Música del Casino Menestral als Jocs Florals celebrats el maig del 1961. Hi veiem Miquel Varela al saxofon i Camil·la Lloret al piano.

Una resposta to “Miquel Varela Burch”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Carles Varela | Sonabé.cat - maig 13, 2014

    […] Varela és un músic nascut a Figueres el 16 d’octubre de 1941 i fill del també músic Miquel Varela Burch. És diplomat amb el Títol Professional de Música i Saxòfon del Conservatori Superior de Música […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: