Arxius | febrer, 2014

Concert de l’Emporda Gospel Choir a La Cate

22 febr.

1622043_10152218992227287_229683_n

El 23 de febrer de 2014, a La Cate de Figueres l’Empordà Gospel Choir oferirà el seu concert a favor de l’Oncolliga, organitzat per l’Assoaciació Cendrassos.

La formació coral, nascuda l’any 2010, està dirigida per Tina Crespo i cantaran  temes espirituals negres i cançons africanes  així com balades provinents del rock i el gospel secular.

 

Concerts de piano jazz al Soul Cafè

15 febr.

1780805_250531525107618_2041205242_n

 

El Soul Cafè de Figueres realitza el mesos de febrer i març de 2014 un cicle de concerts de piano jazz amb la següent programació:
Dijous 20 Febrer: Albert Llovet (Swing Jazz…)
Dijous 27 Febrer: Belle Rose (Soul, jazz, blues…)
Dijous 6 Març: Alex Carbonell (jazz…)
Dijous 13 Març: Albert Llovet (Soul, jazz, blues…)
Dijous 20 Març: Alex Carbonell (jazz…)

Tots els concerts son gratuïts i comencen a les 23h.

Concert de presentació del disc Lupus Vincetur a Figueres

13 febr.

1487262_608097169243740_1072661141_n

El 21 de febrer de 2014, al Cercle Sport de Figueres tindrà lloc el concert presentació del disc Lupus Vincetur a càrrec del Trio El Contrabaix Viatger -integrat pels mestres Josep Quer Agustí (contrabaix), Santi Escura i Moradell (piano) i Antoni Gadea Reduan (percussió)-, intèrprets del disc editat solidàriament per a la captació de recursos per a la investigació de la malaltia.

Prèviament, hi haurà una breu intervenció sobre el lupus, a càrrec del Dr. Josep Ordi Ros, cap de la Unitat de Recerca de Lupus del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i president de la Fundació Catalana de Lupus.

Font: https://www.facebook.com/fundaciocatalanalupus

Miquel Varela Burch

12 febr.

Avui el Sonabé.cat presenta un nou article de Carles Varela, el dedicat al seu pare, el músic Miquel Varela. L’article biogràfic està molt ben il·lustrat amb les imatges del fons de l’autor i connecta directament amb el seu article anterior, dedicat a l’Orquestra Mendoza.

MIQUEL VARELA BURCH (Figueres 1907- 1977) Pianista i saxofonista, de Carles Varela

Va néixer l’any 1907 al carrer de Peralada de Figueres, en una família sense tradició musical. El seu pare Joan Varela Roca era argenter i tenia una botiga de rellotgeria i la seva mare Teresa Burch Casals l’ajudava com a venedora. L’afició a la música li hauria arribat pel veïnatge d’una pianista, la Neus Gómez Crosas, futura professora de l’escola de música del Casino Menestral i pianista de l’Orquestrina de la qual també formaria part Miquel. Veient l’afició del noi, en fer 10 anys el seu pare li compra un piano per 650 pessetes i el fa estudiar amb el Mestre Francesc Civil, aleshores establert a Figueres.

 (1) Miquel VarelaPeu de foto: Primera foto de Miquel Varela al piano (c.1923)

L’any 1926 s’inscriu al Sindicat de Músics de Girona i al setembre decideix anar de voluntari a la banda militar establerta del Castell de Sant Ferran de Figueres. Per això li cal aprendre un instrument de vent, i tria el saxofon. Pren unes lliçons amb Josep Cirilo i passa l’examen d’admissió de la Banda del Regiment San Quintin n. 47. S’hi estarà fins a l’estiu de 1928 i això li permetrà seguir tocant i guanyar alguns diners fent “bolos” de pianista i també de saxofonista (al Casino paguen 10 pessetes per un ball de tarda i el Liceu 15 pessetes per un ball de nit).

(2) Miquel Varela

Peu de foto: Miquel Varela al saxofon (1927)

L’afició a la música clàssica alimentada pel Mestre Civil el motivarà a formar un trio amb en Miquel Pagès, violí, i en Ferran Vilar, violoncel, actuant el juliol del 1927 en una radiodifusió de l’Emissora local E.A.R. 58,  actuació recollida a la premsa.

Després del Servei Militar continuarà a l’Orquestra del Casino tocant-hi el saxo i  l’acordió, instrument que no deixarà mai de banda.

(3) Miquel Varela

Peu de foto: El Trio M. Pagès (dreta), F. Vilar (esquerra) i M. Varela (centre) al 1927

(4) Miquel Varela

Peu de foto: Fragment de la crònica “De Radiotelefonia” publicada a La Veu de l’Empordà el 15-7-1927

El gener de 1934, junt amb altres companys, donen d’alta al Sindicat de músics una nova orquestrina amb el nom de Mendoza que més endavant serà cobla, fins a la seva fi el 1947.

(5) Miquel Varela

Peu de foto: Al centre, Miquel Varela a l’acordió (1936)

 6-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza el 1937 (de dalt a baix i d’esquerra a dreta): Joaquim Marcos i Delfí Suñer; Frederic Lunati, Josep Núñez, no identificat, Ferran Jofre, Tomàs Grau, Jaume Xirivella, Miquel Varela i Adolfo Teixidor.

A l’esclat de la guerra civil espanyola l’Orquestra Mendoza (ara ja són 11 músics) s’integrarà a l’espectacle LES AMIS DE LA FRANCE amb la finalitat de recaptar fons per ajudar a la República. En Miquel en formarà part tocant-hi el saxo tenor, el clarinet i l’acordió. A la fi de la guerra serà fitxat per la policia com a “rojo separatista”. Cansat de les “tournées” per la France deixa la Mendoza a la tardor del 1937 i decideix anar a Barcelona a buscar feina tocant a diverses sales de ball o d’espectacles que encara resten obertes.  Aprofita aquesta etapa per millorar la seva tècnica de saxofon amb el jove Mestre Marcel·lí Bayer que ha conreat la nova Escola Americana de Saxofon.

L’estiu del 1938 és cridat a files i declarat “apto para servicios auxiliares”, cosa que li valdrà ésser nomenat ordenança durant la la Batalla de l’Ebre. Resta a la rereguarda a Maials sense disparar un sol tret, però aixo sí, tocant l’acordió  en els moments d’esbarjo dels militars. A la fi de la guerra serà empresonat i “depurat” uns dos mesos al “Campo de Concentración Hermanos Cristianos” de Tarragona. Ja alliberat torna a la seva activitat musical i s’incorpora a la Mendoza recentment reorganitzada sota la batuta d’en Francesc Basil.

El setembre del 1940 es casa amb Enriqueta Marimont amb qui tindrà un fill, Carles, que també exercirà de músic.

(7) Miquel Varela

Peu de foto: Foto promocional de la Cobla Orquestra Mendoza (1941). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Brunet, Pere Falgarona, Josep Calvet, Joaquim Marcos i Delfí Suñer; davant: Francesc Basil, Esteve Pallach, Ferran Vives, Arseni Corsellas i Miquel Varela.

(8) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Mendoza tocant sardanes a la Rambla de Figueres (1944). D’esquerra a dreta, darrera: Joan Falgarona, Pere Falgarona, Josep Calvet, Josep Genís i Josep Blanch Reynalt; davant: Francesc Basil, Ferran Vives, Jaume Esteve, Arseni Corsellas, Miquel Varela i Gabriel Pallisera.

El 1941 l’Orquestra Mendoza amplia la seva activitat a Cobla-Orquestra i en Miquel hi toca la tenora a les sardanes. Més endavant i durant dues temporades (1945-47) formarà part de la Cobla Caravana (fundada el 1943) com a pianista i director a les actuacions de ball, i a la cobla hi tocarà el trombó.

9-miquel-varela

Peu de foto: L’Orquestra Caravana (1945). D’esquerra a dreta: Francesc Miralda, Domènech Anglada, Joaquim Juanmiquel, Ricard Parès, Jaume Giralt, Agustí Monguilot, Emili Gispert, Lluís Surroca, Joan Roviras. A baix: Miquel Varela, Ricard Viladesau i Enric Vilà.

10-miquel-varela

Peu de foto: Miquel Varela al trombó amb la cobla Caravana (1945)

L’any 1948 la seva vida dóna un tomb quan el seu germà Carles Varela, exiliat a França i hereu del negoci familiar, renuncia tornar a España i li cedeix la botiga. En Miquel, per tant, haurà de deixar la música com a principal activitat. No obstant, seguirà tocant amb l’Orquestra Ritmos al Casino Menestral com feia als seus inicis musicals; toca el saxo i l’acordió i més endavant (el 1954) el piano al lloc que ocupava en Francesc Basil, restant-hi fins a la seva jubilació.

(11) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1952). D’esquerra a dreta, a dalt: Joaquim Marcos, Joaquim Pujol, Gabriel Pallisera, Antoni Barris i Joan Passolas; a baix: Francesc Basil, Josep Lerma, Ferran Vives, Miquel Varela, Josep Pagès i Josep Colls.

(12) Miquel Varela

Peu de foto: Grup de músics de l’Orquestra Ritmos amenitzant un sopar (1955)

 

(13) Miquel Varela

Peu de foto: L’Orquestra Ritmos (1955). D’esquerra a dreta, darrera: Josep Colls i Joaquim Pujol; davant: Ramon Masip, Josep Pagès, Ferran Vives, Miquel Varela, J. Caravaca, Gabriel Pallisera i Miquel Ballesta.

Aquesta última etapa li permetrà exercir de professor  de saxofon i d’acordió a l’escola de música del Casino que dirigeix la Camil·la Lloret i tindrà la satisfacció de transmetre els seus coneixements a un grapat de deixebles alguns dels quals esdevindran músics professionals.

(14) Miquel Varela

Peu de foto: Professors i alumnes de l’Escola de Música del Casino Menestral als Jocs Florals celebrats el maig del 1961. Hi veiem Miquel Varela al saxofon i Camil·la Lloret al piano.

Àurea Clavé, un viatge al passat des de Figueres

10 febr.

solistes emporda erato clave 2014

El pròxim 16 de febrer de 2014, l’Orquestra dels Solistes de l’Empordà, acompanyada d’una coral dirigida per Dani Mancebo, interpretaran L’Agrahiment, una peça signada per Àurea Rosa Clavé, que ha romandrat letàrgica i desapercebuda més d’un segle i que conté una història, un viatge des del passat, que cal conèixer i reconèixer.

Aurea Rosa Clave Sonabe 2014

Àurea Rosa Clavé, 1882. Fotografia extreta de la publicació “Festes del Cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona”, dipositada i cedida per l’Arxiu de la Federació de Cors de Clavé.

L’autora i la seva obra

Àurea Rosa Clavé, filla de Josep Anselm Clavé, nascuda a Barcelona el 29 de setembre de 1856 fou una compositora catalana, professora de piano, directora de coral i dinamitzadora cultural activa fins a la seva mort l’any 1940.

Però no cal que busqueu gaire bibliografia sobre ella, com moltes altres compositores, la seva obra i vida sempre queden una mica anònimes, una mica en segon pla… una mica una injustícia oi? … Potser és per això que té tanta importància simbòlica que a l’arxiu musical de la Societat Coral Erato de Figueres, es conservi una obra d’aquesta autora i que se’n faci difusió des del seu projecte Erato Partitura Digital. L’Agrahiment de Aurea Rosa Clavé és una cantata a Barcelona, amb lletra de Frederic Soler “Pitarra”, un cant coral per a 3 veus d’home que homenatja a Josep Anselm Clavé i que està signat per l’autora, probablement abans de 1887.

Aquest exemplar de la partitura de L’Agrahiment és l’única que es conserva en un arxiu consultable en línia, i, tot que estan documentades altres obres de l’autora, poques d’elles estan catalogades pels arxius i biblioteques catalans. A l’Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols estan localitzades l’Himne a França i La Font del roure, inventariades dins la col·lecció de la Societat Coral Nova Gesòria. Altres  títols resten encara amagats; títols com: A la lluna, Íntimes, Cena novísima, Mar solemne, La Primavera, O vos omnes i A la Verge.

aurea

Partitura de la Societat Coral Erato de Figueres, consultable a Erato Partitura Digital del repositori Memòria Digital de Catalunya.

“El cant coral és un dels factors identitaris de la cultura catalana d’ençà de la seva creació de part de Josep Anselm Clavé el  1850. La creació el 1891 de l’Orfeó Català generà un moviment associatiu fonamental en la vida cultural del país gràcies a la creació de la Germanor dels Orfeons de Catalunya (1917). La Guerra Civil espanyola frenà transitòriament aquesta enorme empenta, que recuperà l’alè en les primeres dècades del franquisme i esdevingué no només una activitat musical, sinó, i sobretot, una excusa per articular culturalment el país gràcies a la creació d’entitats federatives que fomentaren la trobada i les activitats.” El Cant coral als segles XIX i XX de Xosé Aviñoa Pérez.

Redescobrint L’Agrahiment

L’any 2008 un turonet de partitures desordenades esperaven el seu torn a la seu de la Societat Coral Erato de Figueres. Rodolfo Márquez i jo mateixa ens disposàvem a iniciar el projecte Erato Partitura Digital, que ens permetria recuperar i dignificar l’arxiu musical de l’entitat, iniciat l’any 1862. Amb els anys, el projecte ha anat assolint els seus objectius, i un dels més satisfactoris és poder tornar escoltar les obres i homenatjar als seus autors.

L’any 2013 Fina Bonet de l’Orquestra Solistes de l’Empordà em demanà en una conversa informal quines partitures li recomanava, quines eren les meves preferides i jo vaig pensar en una de les singularitats del nostre fons… entre més de 400 partitures només una estava signada per una dona: L’Agrahiment de Àurea Rosa Clavé… A mi em semblava un document fascinant per la seva autoria però no disposàvem d’una partitura de director per poder-ne fer una ràpida valoració musical. La Fina va decidir arriscar-se i prendre les particel·les, dur-les a la seva orquestra i tornar a donar vida a l’obra. Moltes hores de feina i la col·laboració de Daniel Mancebo a la part vocal i Santi Escura a la banda han permès que ben aviat puguem tornar a escoltar aquesta obra… serà el pròxim 16 de febrer de 2014, en un concert anomenat 1714, la música de la nostra història, en el que la centenària Federació de Cors Clavé visitarà Figueres per fer entrega de la seva Medalla d’or a la centenària Societat Coral Erato… tot plegat un petit viatge sonor al passat, tot plegat un bon port de partida cap al futur.

P1080368 P1080369 P1080373 P1080398 P1080404 P1080403

Pablo Guirao Trio – Fúgate Conmigo

9 febr.

Pablo Guirao Trio va guanyar el cuncurs INTRO 2012, el Concurs de Música en Viu del Gironès. Un dels premis va ser aquest videoclip que us presentem.

Ven a bailar, el nou clip de Cosmik

7 febr.

Comencem el cap de setmana amb una proposta per gaudir de la pista amb Ven a bailar, el nou clip de Cosmik, l’artista figuerenc del segell We Love Asere.

%d bloggers like this: