Albert Martí Galcerán

1 set.

Albert Martí Galcerán (L’Escala 1881 – Barcelona 1947), fill del també músic Joan Martí Poch va ser deixeble de Josep Vicens Xaxu i de Salvador Sastre, Vadó Gall i fou un excel·lent intèrpret de tenora. Va rebre l’apel·latiu de l’Albert de la tenora o el rei de la tenora. A Barcelona va estudiar clarinet amb Porrini.

Va tocar amb la Cobla de l’Escala i amb els Rossinyols de Castelló d’Empúries en els seus inicis. Després va anar a La Principal de la Bisbal (1900-1922) . Més tard es va traslladar a Barcelona i ingressà a la Banda Municipal a les ordres del director Joan Lamote de Grignon, que va crear per a ell la plaça de tenora.

cobla-barcelona 2013 sonabe

Fou membre fundador i solista de la Cobla Barcelona que l’any 1929 es va escindir en la cobla Barcelona-Albert Martí.

Durant la guerra civil (1937, 1938), amb la seva col·lectivitzada cobla acompanyà al front de Madrid l’expedició que el Comissariat de Propaganda de Jaume Miravitlles organitzà per donar ànims als combatents; en aquesta feta, la cobla rebé càlids elogis del general Miaja i del poeta Rafael Alberti. Les seves qualitats com a solista de la tenora es poden apreciar -per bé que els suports són ja molt antics, i la seva qualitat és la de l’època, baixa- en el gran nombre de gravacions que va fer, per bé que els enregistraments que la cobla Barcelona-Albert Martí va fer en els anys 40 mostren ja els primers senyals del decandiment causat per la malaltia que se l’enduria. Al 1946 encara actuà, tocant la tenora, a l’espectacle de varietats Melodías del Danubio dels Vienesos, amb Artur Kaps i Franz Johan, en un programa que encloia una Raquel Meller també en hores baixes.

Diversos compositors l’homenatjaren també dedicant-li sardanes, la majoria obligades de tenora: Josep Casanovas “Paixero” (Onada mansa, anys 10 i La cançó del mariner), Josep Saderra (Amor perdut, 1917 i L’encís de l’estany, 1931), Josep Maria Soler (La mestressa, 1926), Agustí Borgunyó (Esgarrapant les boires, 1929 i Recordant l’Albert, 1947), Font i Palmarola (Aïmada Barcelona, 1945), Damià Rius (Remembrança, 1945), Artur Rimbau (El plor d’una tenora, 1948), Cohí-Grau (A l’Albert Martí), Lluís Albert (Tal com li agradaven, 2007).

Va compondre les sardanes:

  • A la meva néta
  • Nostra Dansa
  • Hotel Regina de Vallfogona (1947)
  • Manolita
  • Lina
  • Barcelona

Algunes de les seves partitures es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts: http://ca.wikipedia.org/wiki/Albert_Mart%C3%AD_i_Galceran, http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/07/barcelona.html,  http://scalatunel.blogspot.com.es/2007/06/els-primers-anys-del-tenora-albert-mart_6580.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa

Una resposta to “Albert Martí Galcerán”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Pere Mercader i Andreu | Sonabé.cat - Octubre 5, 2013

    […] joveníssim Josep Vicens “Xaxu”. Posteriorment aprengué la tenora, de la ma del gran Albert Martí, i el tible. L’any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: