Jaume Joan Lleys Agramont

26 jul.

Jaume Joan Lleys Agramont (Figueres 1802 – Castelló d’Empúries 1851)  va ser músic, violoncel·lista, i compositor.

Biografia

Estudià música a Barcelona, amb el mestre de capella de Santa Maria del Mar Francesc Andreví. Amb disset anys accedí a aquesta mateixa responsabilitat en la catedral de Girona el 8 d’octubre del 1820, i exercí el càrrec en dos períodes, entre 1820 i 1822 i novament en el bieni 1823-1824; hagué d’abandonar aquesta feina per les restriccions pressupostàries que patí la seu gironina. El 27 de març del 1824 plegà per intercanviar-se la plaça amb el mestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’EmpúriesJosep Barba i Bendad. Lleys esdevingué el mestre d’aquesta parroquial i hi restà la resta de la seva vida, del 1825 fins al seu traspàs el 1853.

En compliment de les obligacions pròpies del càrrec, Lleys va ser autor d’una gran quantitat de música religiosa, que es conserva parcialment a la Biblioteca de Catalunya, a larxiu de la catedral de Girona i en altres centres. A més de les composicions musicals, Lleys també va publicar un “Tràctat teòric i pràctic d’harmonia i composició musical”, que s’havia de complementar amb una segona part, el Tratado teórico y práctico de la imitación libre y canónica, que roman inèdit a la Biblioteca de Catalunya.

La seva obra es marcà també pel gran nombre de deixebles seus que esdevingueren músics d’anomenada. El seu nebot Isidre Lleys va ser sacerdot i organista de la parròquia de Figueres, i la consideració que li tenia el seu oncle es mostrà perquè li va llegar el seu piano i tots els seus manuscrits i material de música. Un altre nebot de mossèn Joan Lleys va ser el prolífic compositor de sardanes Antoni Agramont.

A més de n’Isidre, altres deixebles de Lleys foren Bonaventura Frigola i Frigola, Narcís Fita  i Càndid Candi. Agustín Aparicio  també va ser alumne seu.

Obres

  • Goigs a Sant Fèlix (1833), per a 4 veus i orquestra. Dedicats al sant patró de Vilafranca del Penedès
  • Jesus, Rex mitis (1849), motet per a tres veus, flauta i fagot
  • Missa de Rèquiem, a 4 veus
  • Reges Tharsis (1820-1822), ofertori a 4 i 8 veus amb orquestra
  • Stabat Mater (1845), per a 8 veus i orquestra
  • Tema con variaciones para el violoncello a toda orquesta (1820-1822)
  • Villancets nadalencs, per a 8 veus i orquestra
  • Misses a 4 i 8 veus
  • Rosaris a 4 i 5 veus amb orquestra
  • Altres obres conservades a l’Arxiu Capitular de la catedral de Girona: Aria y Coro a la Virgen de los Dolores: Calma, madreCoblas al S. SacramentoHimno a 8 v.Laudate Dominum in santis eccisLaudate pueri DominumMissa (1833), Missa a 4 y 8 v.Paso del 3r. tono a 8 v.,Recitado y AriaResponsorio: Cenontibus illisResponsorio: Omnes morieminiResponsorio: Vidi SpeciosamRosario a 4 v.Rosario a 4 y 8 v., 4 altres Rosaris, Salmo: Beatus onVillancico: Venid QuerubinesVillancico burlesco para Navidad: Tiernos pastorcillosVillancico serio para Navidad: Al Dios protectorVillancico serio para Navidad: Espíritus sacrosVillancico serio para Navidad: Los ángeles santos

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: