Arxius | Juliol, 2013

Entrevista de Tramuntana.TV amb Projecte Nu, creadors de “La mar d’amunt”

31 jul.

Projecte Nu ha actuat a la fira de disseny de Figueres Dizaina on ha ofert versions de cançons de Serrat, Llach, Sopa de Cabra o Macaco. També han interpretat la cançó de l’estiu de la Costa Brava “La mar d’amunt”. En aquesta entrevista parlen amb Carles Pujol de Tramuntana.TV la Neus Aguer i el Josep Maria Soler.
http://www.tramuntanatv.com
http://www.facebook.com/tramuntanatv
http://www.twitter.com/tramuntana_tv

Camallera Cançó d’Autor 2013

31 jul.

31446_412693242170190_38614947_n

Del 9 al 15 d’agost de 2013 es celebra el festival Camallera Cançó d’Autor, amb els concerts de:

Maria del Mar Bonet, divendres 9 d’agost, 22h

Dani Flaco, dissabte 10 d’agost, 22h

Enric Hernàez, diumenge 11 d’agost, 22h

Mercè Poch i Olga Falgueras, dilluns 12 d’agost, 22h

Cesk Freixas & Pau Alabajos, dimarts 13 d’agost, 22h

Pedro Burruezo, dimecres 14 d’agost, 22h

Joanjo Bosk, dijous 15 d’agost, 22h

La Muralla Rumba Festival

31 jul.

74772_10151731356762287_2068895899_n

Dijous 1 d’agost La Muralla Rumba Festival, al carrer de la Muralla de Figueres oferirà els concerts rumberus de Els Delai, Bananna Beach, Merkado Negro i Hermano Loco.

 

Josep Llobet Terricabres

28 jul.

Josep Llobet Terricabres (Figueres, 1922) estudià harmonia amb F. Alfonso i J. Barberà i contrapunt i composició amb C. Taltabull. Ha estat director de les corals barcelonines Cererols, Verge Bruna i llobregat de les Flors.

Té editada una col·lecció de cançons a veu i piano amb el títol de Cançons de Primavera que podeu consultar a la Biblioteca de Catalunya. També és autor d’una Rapsòdia Catalana per a coral mixta, solistes i orquestra, i d’una Rapsòdia nadalenca per a coral mixta, solistes, gruo de flautes de bec i orquestra de corda.

Ha compost alguna sardana com Sardana dels Països Catalans.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Isidre Lleys i Pagès

27 jul.


Isidre Lleys i Pagès (Figueres, 1837 – 1922) va ser sacerdot i músic.

Era nebot del músic i compositor Jaume-Joan Lleysmestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’Empúries, que en morir el 1853 li llegà els seus papers de música i un piano. Aquest oncle seu i l’organista Bernat Papell donaren a Isidre Lleys la seva formació musical.

Al 1855, en morir Antoni Bonet, organista de l’església parroquial de Sant Pere de Figueres, s’oferí per substituir-lo i fou acceptat. Quatre anys més tard s’ordenà sacerdot. Es presentà a les oposicions per a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona i, encara que les guanyà, renuncià a la plaça per quedar-se a la seva ciutat natal. Continuà tocant l’orgue de la parròquia de Figueres la resta de la seva vida, i admirà els oients amb les seves grans qualitats (hom l’ha adjectivat “genial”) com a instrumentista i improvisador.

Va escriure un tractat pedagògic Tratado teórico y práctico de Armonía i composición musical innovador a l’època. Pel que fa a composicions musicals se sap que va compondre: Coplas als set dolors de Maria (contrabaix), Lamentos de las Santas Almas del Purgatorio, Ave verum Corpus per a gran orquestra, Rosario: a 8 voces con orquesta regular i un Stabat Mater (1849).

Donà lliçons de música a fills de la societat benestant figuerenca. Entre els deixebles que formà tingué els músics empordanesos Albert CotóAntoni Juncà Josep Maria Cervera (a qui ensenyà piano i orgue).

En morir mossèn Lleys s’extingí el Benefici de Sant Llorenç i Pere, o de l’orgue, una subvenció anual que des del 1601 l’ajuntament concedia per al manteniment de l’organista parroquial. A Isidre Lleys el succeí en el càrrec d’organista Josep Maria Albert que també era sacerdot.

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Jaume Joan Lleys Agramont

26 jul.

Jaume Joan Lleys Agramont (Figueres 1802 – Castelló d’Empúries 1851)  va ser músic, violoncel·lista, i compositor.

Biografia

Estudià música a Barcelona, amb el mestre de capella de Santa Maria del Mar Francesc Andreví. Amb disset anys accedí a aquesta mateixa responsabilitat en la catedral de Girona el 8 d’octubre del 1820, i exercí el càrrec en dos períodes, entre 1820 i 1822 i novament en el bieni 1823-1824; hagué d’abandonar aquesta feina per les restriccions pressupostàries que patí la seu gironina. El 27 de març del 1824 plegà per intercanviar-se la plaça amb el mestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’EmpúriesJosep Barba i Bendad. Lleys esdevingué el mestre d’aquesta parroquial i hi restà la resta de la seva vida, del 1825 fins al seu traspàs el 1853.

En compliment de les obligacions pròpies del càrrec, Lleys va ser autor d’una gran quantitat de música religiosa, que es conserva parcialment a la Biblioteca de Catalunya, a larxiu de la catedral de Girona i en altres centres. A més de les composicions musicals, Lleys també va publicar un “Tràctat teòric i pràctic d’harmonia i composició musical”, que s’havia de complementar amb una segona part, el Tratado teórico y práctico de la imitación libre y canónica, que roman inèdit a la Biblioteca de Catalunya.

La seva obra es marcà també pel gran nombre de deixebles seus que esdevingueren músics d’anomenada. El seu nebot Isidre Lleys va ser sacerdot i organista de la parròquia de Figueres, i la consideració que li tenia el seu oncle es mostrà perquè li va llegar el seu piano i tots els seus manuscrits i material de música. Un altre nebot de mossèn Joan Lleys va ser el prolífic compositor de sardanes Antoni Agramont.

A més de n’Isidre, altres deixebles de Lleys foren Bonaventura Frigola i Frigola, Narcís Fita  i Càndid Candi. Agustín Aparicio  també va ser alumne seu.

Obres

  • Goigs a Sant Fèlix (1833), per a 4 veus i orquestra. Dedicats al sant patró de Vilafranca del Penedès
  • Jesus, Rex mitis (1849), motet per a tres veus, flauta i fagot
  • Missa de Rèquiem, a 4 veus
  • Reges Tharsis (1820-1822), ofertori a 4 i 8 veus amb orquestra
  • Stabat Mater (1845), per a 8 veus i orquestra
  • Tema con variaciones para el violoncello a toda orquesta (1820-1822)
  • Villancets nadalencs, per a 8 veus i orquestra
  • Misses a 4 i 8 veus
  • Rosaris a 4 i 5 veus amb orquestra
  • Altres obres conservades a l’Arxiu Capitular de la catedral de Girona: Aria y Coro a la Virgen de los Dolores: Calma, madreCoblas al S. SacramentoHimno a 8 v.Laudate Dominum in santis eccisLaudate pueri DominumMissa (1833), Missa a 4 y 8 v.Paso del 3r. tono a 8 v.,Recitado y AriaResponsorio: Cenontibus illisResponsorio: Omnes morieminiResponsorio: Vidi SpeciosamRosario a 4 v.Rosario a 4 y 8 v., 4 altres Rosaris, Salmo: Beatus onVillancico: Venid QuerubinesVillancico burlesco para Navidad: Tiernos pastorcillosVillancico serio para Navidad: Al Dios protectorVillancico serio para Navidad: Espíritus sacrosVillancico serio para Navidad: Los ángeles santos

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Josep Lleonsí Casanovas

25 jul.

Josep Lleonsí Casanovas (Peralada 1876 – 1949) fou alumne de l’Escola de Música dels Comptes de Peralada. Va incorporar-se a la Principal de Peralada poc després de ser fundada, com a segon tenora i clarinet en els ballables (1894-1940) i fins a 1927 també va ser el representant artístic.

Va ser el pare de Margarida Lleonsí, esposa de Joaquim Serra.

Conegut amb el sobrenom de Pep Noni també es va dedicar a la composició de sardanes, als arranjaments musicals  i va exercir de professor de música, entre d’altres de Joan Sirvent, Martí Algans i Pere Teixidor.  El 1910, a Figueres, li foren premiades tres sardanes, de les quals només n’ha quedat constància d’una: El galant i la donzella.

A l’arxiu de Músics per la cobla es troben algunes de les seves partitures:

Sardanes
Títol Tipus Any
Flor de rosella Sardana per a cobla
Jorn del poble Sardana per a cobla
Primaverenca Sardana per a cobla
Somni gentil Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
El galan i la dozella (1910) – Somni gris

Font: Músics per la cobla i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

 

Vendaval Miusic 2013

25 jul.

vendaval miusic 2013 sonabe

L’Associació Vendaval d’Avinyonet de Puigventós organitza un any més el Festival Vendaval Miusic 2013, que es celebra el 26 de juliol de 2013 i que presenten així:

Divendres 26 serà un dia complet de festes, ja que tindrem el Vendaval Kids, perquè els nens petits gaudeixin amb el pallasso TOBIAS STEIN i amb alegria!

Després el Vendevaleja amb grups amb molta marxa com GRANEL, VAFFANKULO, i CMUK.

I finalment a partir de les 23,30 el VENDAVAL, amb grups com THE CUIT’S, ELS DELAI AMB LAIA VEHI, EL IMPASIBLE JACK KIRBY I DJ KAPPLAN!

Si vens disfressat i/o si dures fins al final tindras sorpresa!!!!!!!!!

Havaneres a Castelló d’Empúries

25 jul.

havaneres castello 2013 sonabe

Els dijous i divendres de l’estiu de 2013 les havaneres son protagonistes a Castelló d’Empúries i Empuriabrava, amb una programació de diferents formacions marineres que de juliol a agost oferiran els seus recitals a la Plaça dels Homes de Castelló i la platja d’Empuriabrava.

Castelló d’Empúries (Plaça dels Homes)

  • 25 de juliol de 2013 – Cel Rogent
  • 1 d’agost de 2013 – Voramar
  • 8 d’agost de 2013 – Garota d’Empordà
  • 15 d’agost de 2013 – L’Empordanet
  • 22 d’agost de 2013 – La Taverna
  • 29 d’agost de 2013 – Noral

Empuriabrava (platja)

  • 26 d’agost de 2013 – La Taverna
  • 2 d’agost de 2013 – L’Empordanet
  • 9 d’agost de 2013 – Terral
  • 16 d’agost de 2013 – Cavall Bernat
  • 23 d’agost de 2013 – Cel Rogent
  • 30 d’agost de 2013 – Voramar

Joan Lassús i Colomeda

24 jul.

joan lassus sonabe 2013

Joan Lassús i Colomeda (l’Escala, 1901-1996).

 Tret dels primers anys en què ajudava el seu pare en les feines de casa, Lassús es dedicà plenament i fins poc abans de morir a les dues professions que més li agradaven: la música i a la fotografia.

Sense tenir cap antecedent musical familiar, Joan Lassús rebé les primeres lliçons de solfeig i instrument del gran músic de l’Escala, Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, a canvi d’ajudar-lo a la barberia. Posteriorment amplià els estudis a Torroella de Montgrí amb el músic Enric Vallespí. Fou intèrpret de piano, violí i, sobretot, destacà com a primera tenora, encara que també tocà el saxofon.

L’any 1926 ingressà a la cobla Roviras de Bordils i, després, fou membre de diferents formacions musicals gironines: La Principal de Torroella de Montgrí (1927-28 i 1936-39), en la que coincidí amb els seus amics escalencs Jacint Hereu i Callol, en Cinto Hereu, i en Francesc Sala i Flaqué, en XiquetLa Principal de Bordils (1928-1930) i la Vergelitana (1930-1933). Després de la Guerra Civil, junt amb Jaume Vilà i Comas, fou capdavanter de la segona etapa de La Principal de l’Escala, que es dissolgué el març de 1957. Al cap de poc ingressà a la cobla-orquestra Rio de Figueres. L’any 1963 entrà a La Farnense fins el 1967. Tot i estar jubilat, encara el 1975 fou primer tenora i cofundador de la cobla Foment de la Sardana, de la qual es retirà definitivament la temporada següent.

Fonts: http://noticies.lescala-empuries.com/accessible/veure_noticia.php?id=637

6a Jazzejada de Vilamaniscle

24 jul.

 995894_605514599488871_301426309_n

El proper 1 d’agost de 2013 es prepara la 6a Jazzejada de Vilamaniscle, que els seus organitzadors presenten així:

995894_605514599488871_301426309_n

Segur que aquesta sisena edició de la Jazzejada us farà gaudir com sempre dels nostres vins, de la bona música i del millor ambient… però sobretot, us demanem que sigueu conscients de l’esforç que suposa per un poble d’encara no 200 habitants organitzar aquest esdeveniment. Seria inimaginable sinó fos per l’esforç de tots els veïns, cellers i empreses col.laboradores i els voluntaris.

Aquest any presentem una producció inèdita feta conjuntament entre la Jazzejada Vilamaniscle i el Festival de Jazz de Girona, amb un tribut especial al saxofonista Charlie Parker, a càrrec de Girona Jazz Project Plays Bird, però també us volem destacar el jazz més pur del duet Oliver-Llombart i el jazz pop delicadíssim, fresc i preciós que ens oferiran les tres integrants del Wom Trio. I comenceu la passejada pels nostres carrers al costat de Gumbo Jazz Band! Reviureu l’esperit de les bandes de Dixieland en ple Empordà!

Ens permeteu uns consells? dediqueu un somriure a tots els de l’organització, feu un comsum responsable dels vins, passeu-vos-ho genial i torneu a visitar-nos un altre dia…

Sempre sereu molt ben rebuts!

Font: http://jazzejada.blogspot.com.es/

Josep Joli Blanch

23 jul.

JOSEP JOLI sonabe 2013

Josep Joli Blanch (Castelló d’Empúries, 1931) és instrumentista de contrabaix i violí, i compositor de sardanes.

Va iniciar els estudis musicals amb el seu oncle Josep Blanch i Reynalt, violí amb Enric Sans i contrabaix amb Josep Cervera i posteriorment amb el mestre J. Rodríguez, cap dels contrabaixos de l’Orquestra Simfònica de Barcelona.

Ha format part de les següents formacions musicals: Antiga Pep, de Figueres (1948-1952); Els Verds, de Mataró (1952-1955); Costa Brava, de Palafrugell (fundador, 1956-1966); Maunè i Els Dinamics (fundador, 1966-1976); Combo Gili, de Perpinyà (1974); Ciutat de Girona (fundador, 1975-1979);Orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert i membre fundador de la nova Cobla Cadaqués. Ha estat integrant dels grups d’havaneres: Roses canta, Les veus de Besalú i Pescadors de l’Escala.

L’any 1980 pateix un greu accident que li deixa importants seqüeles físiques. Després de l’accident es va dedicar a la docència a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries (de la que en va ser director) durant 17 anys i de la qual van sortir alumnes de contrabaix molt destacats. Ha estat també director de la Coral de Peralada.

Ha compost les sardanes L’oncle Pepet (dedicada a Josep Blanch), La meva vila, Catalunya al cor, L’espardenya de set vetes, La Font de Dalt i Petita i delicada . També ha compost les havaneres Enyorament, Rhode, la grega i la oració Cançó de Maria.

Fonts: Viquipèdiahttp://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/09/els-verds.html i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Neurotic Hell, gira per Euskadi

22 jul.

neurotic hell 2013 euskadi sonabe

El 25 de juliol de 2013 Neurotic Hell tocarà a les festes d’Ermua, amb la seva actual formació, amb Xavi Meler a la veu, Arnau Coderch a la bateria i Ignasi Valentí al baix. El dia 26 també ofiriran un concert, serà en el bar Ilargi d’Iruña (Pamplona).

Aquest juliol la banda també estrena web a http://neurotichell.wix.com/compacto, no deixeu de visitar-la.

Alfons Gumbau Masó

22 jul.

Alfons Gumbau Masó (Figueres, 1955) és periodista i home de teatre que, a més, va estudiar al Conservatori del Liceu i a l’Aula de Música Tradicional. Va ser membre fundador del grup de Indika (1973) amb Josep Tero, Maria Eugènia Sala, Pilar Heras, Ernest Diaz, Anton Maria Rigau i Joan Ferrerós. Inkika interpreta cançons de Mikis Theodorakis i, posteriorment, musiquen poemes de Maria Àngels Anglada. Després esdevé contrabaix i baix elèctric, de la cobla-orquestra Amoga (1979-1986). L’any 1975 el grup Indika (sense Tero i Diaz), resulta guanyador del IV Festival de la Cançó marinera de Palamós amb la cançó Esperant l’alba nova.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Maria Rosa Gratacós Fàbrega

19 jul.

rosa gratacos

Maria Rosa Gratacós Fàbrega (Figueres, 1929) és pianista, professora i compositora, filla del també músic Simó Gratacós, va tenir com a primera professora musical a Lluïsa Matas, després a la seva tia Margarida Gratacós de Massot i més tard a Enric Monturiol i a Pere Vallribera. Quan estudiava al Liceu de Barcelona va ser elegida millor pianista acompanyant de cant l’any 1942.

Va impartir classes a nombroses institucions docents de Figueres i Roses i va dirigir el cor de la parròquia de la Immaculada de Figueres. Va fundar la Coral femenina de Santa Cecília (1960) i dues corals infantils: Cor de Maria i Acadèmia de Roses (1977).

Va ser un membre actiu del teatre figuerenc, dirigint representacions musicals nadalenques amb Mercè Huerta i Narcís Jordi Aragó.

Ha musicat poesies de diferents autors empordanesos. L’any 2010 publica el CD Les meves cançons amb aquestes composicions interpretades per ella mateixa al piano i amb l’acompanyament de Clara Valero i Elisabet Prats a la veu i violoncel respectivament.

Rel TV entrevista a Chronos

18 jul.

1004071_521967937868966_1435194875_n

El grup empordanès Chronos està format actualment per Geovanny Figueroa, Adrian Lopez, Thomas Höffken, Oriol Morales, Augusto Dos Santos, Dani Zamora i Dani Comadevall. Amb aquesta nova formació es presenten a La Mirona el 20 de juliol de 2013. Rel TV els entrevista en aquesta nova etapa de la banda.

Joan de la Creu Godoy Tomás

18 jul.

2000931

Joan de la Creu Godoy Tomás (Figueres, 1957) llicenciat en l’Especialitat de Musicologia per l’UAB i Professor Superior de Guitarra pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

L’any 1981 va ser cofundador de l’escola de música La Flauta Màgica de Figueres. Des de 1996 s’incorpora com a professor de l’UDG a la Facultat d’Educació i Psicologia amb activitats relacionades amb la formació de mestres i projectes de recerca i innovació educativa i de folklore i música popular. Membre del Grup d’Investigació Consolidad Patrimoni i Educació Artística de l’UDG i del MUTPIRER de l’UB.

El curs acadèmic 1997-98 fundà el Cor de la Universitat de Girona del qual encara n’és el director. Amb aquest Cor han cantat a Pisa, Bolonya, Vigo, Tarragona, Granada, entre d’altres llocs. Ha enregistrat un CD a l’any 2003 titulat Cinc anys cantant a Cor i l’any 2008 un altre integrament del concert del desè aniversari a la sala simfònica de l’auditori de Girona.

Ha dirigit la Coral Gaudeamus de Figueres (1994-2002) que es va convertir el la Polifònica de Figueres i amb els que va enregistrar l’any 1998 un CD amb la música original del Pastorets de Figueres. Va dirigir l’enregistrament del CD Del gregorià als Beatles (2000).

Ha publicat sobre musicologia a revistes especialitzades com Música y Educación i Caramella.

La meva recerca està lligada, des dels seus inicis, a la didàctica i més concretament a l’educació musical. Fonamentalment, la didàctica té com a objecte d’estudi els processos d’ensenyament-aprenentatge. No la podem considerar, per tant, al marge dels factors psicològics i sociològics que hi puguin intervenir. La finalitat de fer recerca en aquest àmbit és, en primer lloc, millorar aquests processos i, en segon, buscar els camins més efectius i planers que puguin conduir a una bona pràctica docent.
Les didàctiques específiques i, en concret, la didàctica de la música necessita construir teories pròpies que fonamentin la seva intervenció docent basant-se en els elements propis i concrets. Aquests elements són els que tenen relació amb els blocs de:
·       cançó i veu
·       audició musical
·       educació de l’oïda
·       llenguatge musical
·       moviment i dansa
Jo m’he centrat, bàsicament, en els dos primers d’aquests elements, tenint ben presents les seves connexions amb d’altres coneixements i disciplines
El primer, cançó i veu, perquè, com a elements primaris de transmissió i comunicació, són font inesgotable de recursos musicals. A través de la recerca de les cançons tradicionals i populars, que duc a terme, persegueixo dos objectius principals:
a)     utilitzar-les com a vehicle de transmissió de coneixement, no sols musical, sinó també cultural i social;
b)     Ampliar i explorar el repertori i les fonts, del patrimoni oral i escrit de la cançó popular, per millorar la seva didàctica dins l’educació musical.
El segon element té relació amb l’audició musical. Sempre m’ha interessat estudiar el procés de receptivitat activa, és a dir, que el fet d’escoltar una música vagi més enllà d’un procés passiu i estàtic. Això passa per estudiar-la, analitzar-la i aplicar una didàctica d’una forma plenament activa, recíproca (feed-back) i creativa. Aquest canvi en el procediment —passiu vs actiu—­ es dóna tant per la conversió del so en imatges mentals, com pels forts processaments cognitius mentre dura l’escolta. En el primer cas, amb la finalitat de concretar allò abstracte, i en el segon, per entendre i ordenar allò que s’escolta.
La unió d’aquests dos camins de recerca va tenir un punt culminant amb la lectura de la tesi doctoral, defensada el 2003 amb el títol:L’audició musical a l’escola primària: una aportació a la seva didàctica.  En aquest treball d’investigació, s’analitzava el influx, en els nens, de les audicions de músiques acadèmiques basades en cançons tradicionals.
Encara segueixo motivat per seguir ‘el llarg camí d’aquesta recerca’.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://www.udg.edu/tabid/16376/language/ca-ES/default.aspx

Joaquim Godo Soler

18 jul.

joaquim godo soler 2013 sonabe

Joaquim Godo Soler (Castelló d’Empúries 1880, Mataró 1957) fou un músic que amb 14 anys s’inicià amb el fiscorn amb el mestre Antoni Agramont.

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

A principis del segle XX va formar part de la cobla Els Agustins de Granollers i a la dècada dels 20 a Mataró va ser membre fundador de la cobla Iluro l’any 1922 i  l’any 1927 obtingué la plaça de primer bombardino de la Banda Municipal de Mataró. Després de la guerra civil va formar part de la cobla Mataró d’Educación y Descanso (1939-1940) i Els Verds on era anomenat l’Avi Soler. *1

Com a compositor va escriure les sardanes Dansaires de l’Empordà, Estrella i Maria Aurora, algunes de les quals es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla.

*1-  El setembre de 2013, Josep Loredo puntualitza: “El que va tocar a la Cobla-orquestra Els Verds és en Josep Soler i Saurí, conegut com l’Avi Soler “, font :[http://www.capgros.com/noticies/detall.asp?id_noticia_portal=19713&sec=2]… “No em consta que ni un ni l’altre toquessin amb Els Agustins o amb la Cobla Mataró…”

ILURO_1926 (2)

Cobla Iluro 1926. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

ILURO_1928

Cobla Iluro 1928. Fotografia del bloc http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es

 

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2013/03/iluro.html

Jordi Gasull Cros

17 jul.

jordi gasull sonabe 2013

Jordi Gasull Cros (Figueres, 1969) és músic i productor musical. Jordi Gasull va rebre classes de piano  i als anys 80 va interessar-se pels sintetitzadors, pel que es va especialitzar en en síntesi analògica i digital i acústica de recintes. Va formar part del grup Digit-Arts com a teclista  entre 1987 i 1990.

ariadna records sonabe 2013

L’any 1996 va inaugurar els estudis de gravació Ariadna Records al poble de Sant Climent Sescebes i a l’any 2002 va crear un segell discogràfic amb el mateix nom. Des d’aquell moment enregistra, edita i/o produeix a bandes com Glissando, Aquitamxé, Abús, Quim Mandado, Burman Flash, Dekrèpits, Whitout, Miau Miau i Kistch.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Programació del Festival Acústica 2013 de Figueres

11 jul.

acustica 2013 figueres

Programació del Festival Acústica 2013 de Figueres

DIMECRES 28 D’AGOST  DE 2013

  • 21:00 CONCERT CENTENARI ESPRIU – AMB MÚSICA POTSER HO ESCOLTARIES MILLOR amb: TONI XUCLÀ i les col·laboracions de: Dolo Beltrán, Lidia Guevara, Mercè Martínez, Jordi Vidal, Gemma Humet, Raynald Colom, Taima Tesao, Judith Neddermann, Núria Tamayo i Pau Figueres. Espai per determinar
  • 23:30 IAGOALAIAGA I ELS DETECTIUS SALVATGES. Music Hall
  • 01:00 EMPTY CAGE (GUANYADORS SONA9). Music Hall

DIJOUS 29 D’AGOST DE 2013

  • 18:00-21:00 Semifinal Sona 9 amb: VENUS IACTA EST, ELS NAVEGANTS, LA PERDIU SPENCER i LLORER. Plaça de l’Ajuntament
  • 22:00 Tastets de l’Empordà: GEMMA PÉREZ. Plaça de l’Ajuntament
  • 22:30 ANDREA MOTIS I JOAN CHAMORRO GROUP . Teatre Jardí – 15 € / 18
  • 23:30 MERITXELL GENÉ. Soul Cafè
  • 22:30 CESK FREIXAS i MIQUEL ABRAS. Plaça de l’Ajuntament
  • 00:00 MIQUEL DEL ROIG. Music Hall
  • 00:30 CONCERT 20 ANYS ENDERROCK: LA BANDA SONORA DEL POP CATALÀ amb MIQUI PUIG i THE MAMZELLES, i amb la col·laboració de: BIQUIMEL, JOAN COLOMO, JOANA SERRAT i CARLES CORIOLÀ. Plaça de l’Ajuntament
  • 01:30 Fi de festa amb DJ resident. Music Hall

DIVENDRES 30 D’AGOST DE 2013

  • 18:00 LANDRY EL RUMBERU. Plaça Catalunya
  • 19:00 ORQUESTRA DI-VERSIONES presenta DIVER-KIDS. Rambla
  • 20:00 ACCIÓ. Plaça de l’Ajuntament
  • 18:00 Inauguració Fira Menjars del Món. Plaça Catalunya
  • 21:30 DIRECCIÓ PROHIBIDA ACÚSTIC. Plaça Catalunya
  • 21:30 Tastets de l’Empordà: PAULA GRANDE. Plaça de l’Ajuntament
  • 22:00 JOANA SERRAT. Plaça de l’Ajuntament
  • 23:30 ZULU 9.30. Plaça Catalunya
  • 00:00 DELAFÉ Y LAS FLORES AZULES. Plaça de l’Ajuntament
  • 01:00 LA PEGATINA. Rambla
  • 02:00 DJ JUANMA PRIETO. Plaça Catalunya
  • 22:30 MANEL. Teatre Jardí – 22 € / 25
  • 23:00 GOSSOS. Rambla

 

DISSABTE 31 D’AGOST DE 2013

  • 11:00 XIROIS (Espectacle percussió i xanclers). Plaça Josep Pla
  • 17:00XIROIS (Espectacle percussió i xanclers). Plaça Josep Pla
  • 18:00 HELENA CASAS (POMADA) presenta 2PRINCESESBARBUDES. Plaça Catalunya
  • 12:00 ZOOMWATTS. Rambla
  • 19:00 ABBEY ROAD presenta BEATLES FOR KIDS. Rambla
  • 20:00 ANDREU RIFÉ (POLSERES VERMELLES). Plaça de l’Ajuntament
  • 21:00 SARA PI. Plaça Catalunya
  • 22:00 BLAUMUT. Plaça de l’Ajuntament
  • 23:00 BRAMS amb LA “FUTURA” BANDA MUNICIPAL de FIGUERES. Rambla
  • SARA PI. Plaça Catalunya
  • 21:30 Tastets de l’Empordà: ALBERT ROCA. Plaça de l’Ajuntament
  • 23:30 Concert 500 PINOCCHIO. Plaça Catalunya
  • 02:00 DJ PER DETERMINAR. Plaça Catalunya
  • 22:30 PACO IBÁÑEZ. Teatre Jardí – 18 € / 20 
  • 00:00 ELS CATARRES. Plaça de l’Ajuntament
  • 00:00 LEDS. Music Hall
  • 01:00 CHAMBAO (10è aniversari). Rambla

DIUMENGE 1 DE SETEMBRE E 2013

  • 18:00 L’ESPIERA DEL CRANC (Guanyadors concurs Joan Trayter Embarraca’t 2013). Rambla
  • 19:00 ALBERT PLA i THE PINKER TONES. Rambla
  • 20:00 MALI VANILI. Rambla
  • 18:00 Obertura Fira Menjars del Món. Plaça Catalunya

Programació descarregable en PDF

Font: Festival Acústica

 

%d bloggers like this: