Archive | Juliol, 2013

Entrevista de Tramuntana.TV amb Projecte Nu, creadors de “La mar d’amunt”

31 jul.

Projecte Nu ha actuat a la fira de disseny de Figueres Dizaina on ha ofert versions de cançons de Serrat, Llach, Sopa de Cabra o Macaco. També han interpretat la cançó de l’estiu de la Costa Brava “La mar d’amunt”. En aquesta entrevista parlen amb Carles Pujol de Tramuntana.TV la Neus Aguer i el Josep Maria Soler.
http://www.tramuntanatv.com
http://www.facebook.com/tramuntanatv
http://www.twitter.com/tramuntana_tv

Camallera Cançó d’Autor 2013

31 jul.

31446_412693242170190_38614947_n

Del 9 al 15 d’agost de 2013 es celebra el festival Camallera Cançó d’Autor, amb els concerts de:

Maria del Mar Bonet, divendres 9 d’agost, 22h

Dani Flaco, dissabte 10 d’agost, 22h

Enric Hernàez, diumenge 11 d’agost, 22h

Mercè Poch i Olga Falgueras, dilluns 12 d’agost, 22h

Cesk Freixas & Pau Alabajos, dimarts 13 d’agost, 22h

Pedro Burruezo, dimecres 14 d’agost, 22h

Joanjo Bosk, dijous 15 d’agost, 22h

La Muralla Rumba Festival

31 jul.

74772_10151731356762287_2068895899_n

Dijous 1 d’agost La Muralla Rumba Festival, al carrer de la Muralla de Figueres oferirà els concerts rumberus de Els Delai, Bananna Beach, Merkado Negro i Hermano Loco.

 

Josep Llobet Terricabres

28 jul.

Josep Llobet Terricabres (Figueres, 1922) estudià harmonia amb F. Alfonso i J. Barberà i contrapunt i composició amb C. Taltabull. Ha estat director de les corals barcelonines Cererols, Verge Bruna i llobregat de les Flors.

Té editada una col·lecció de cançons a veu i piano amb el títol de Cançons de Primavera que podeu consultar a la Biblioteca de Catalunya. També és autor d’una Rapsòdia Catalana per a coral mixta, solistes i orquestra, i d’una Rapsòdia nadalenca per a coral mixta, solistes, gruo de flautes de bec i orquestra de corda.

Ha compost alguna sardana com Sardana dels Països Catalans.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Isidre Lleys i Pagès

27 jul.


Isidre Lleys i Pagès (Figueres, 1837 – 1922) va ser sacerdot i músic.

Era nebot del músic i compositor Jaume-Joan Lleysmestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’Empúries, que en morir el 1853 li llegà els seus papers de música i un piano. Aquest oncle seu i l’organista Bernat Papell donaren a Isidre Lleys la seva formació musical.

Al 1855, en morir Antoni Bonet, organista de l’església parroquial de Sant Pere de Figueres, s’oferí per substituir-lo i fou acceptat. Quatre anys més tard s’ordenà sacerdot. Es presentà a les oposicions per a organista de Santa Maria del Mar de Barcelona i, encara que les guanyà, renuncià a la plaça per quedar-se a la seva ciutat natal. Continuà tocant l’orgue de la parròquia de Figueres la resta de la seva vida, i admirà els oients amb les seves grans qualitats (hom l’ha adjectivat “genial”) com a instrumentista i improvisador.

Va escriure un tractat pedagògic Tratado teórico y práctico de Armonía i composición musical innovador a l’època. Pel que fa a composicions musicals se sap que va compondre: Coplas als set dolors de Maria (contrabaix), Lamentos de las Santas Almas del Purgatorio, Ave verum Corpus per a gran orquestra, Rosario: a 8 voces con orquesta regular i un Stabat Mater (1849).

Donà lliçons de música a fills de la societat benestant figuerenca. Entre els deixebles que formà tingué els músics empordanesos Albert CotóAntoni Juncà Josep Maria Cervera (a qui ensenyà piano i orgue).

En morir mossèn Lleys s’extingí el Benefici de Sant Llorenç i Pere, o de l’orgue, una subvenció anual que des del 1601 l’ajuntament concedia per al manteniment de l’organista parroquial. A Isidre Lleys el succeí en el càrrec d’organista Josep Maria Albert que també era sacerdot.

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Jaume Joan Lleys Agramont

26 jul.

Jaume Joan Lleys Agramont (Figueres 1802 – Castelló d’Empúries 1851)  va ser músic, violoncel·lista, i compositor.

Biografia

Estudià música a Barcelona, amb el mestre de capella de Santa Maria del Mar Francesc Andreví. Amb disset anys accedí a aquesta mateixa responsabilitat en la catedral de Girona el 8 d’octubre del 1820, i exercí el càrrec en dos períodes, entre 1820 i 1822 i novament en el bieni 1823-1824; hagué d’abandonar aquesta feina per les restriccions pressupostàries que patí la seu gironina. El 27 de març del 1824 plegà per intercanviar-se la plaça amb el mestre de capella de l’església parroquial de Castelló d’EmpúriesJosep Barba i Bendad. Lleys esdevingué el mestre d’aquesta parroquial i hi restà la resta de la seva vida, del 1825 fins al seu traspàs el 1853.

En compliment de les obligacions pròpies del càrrec, Lleys va ser autor d’una gran quantitat de música religiosa, que es conserva parcialment a la Biblioteca de Catalunya, a larxiu de la catedral de Girona i en altres centres. A més de les composicions musicals, Lleys també va publicar un “Tràctat teòric i pràctic d’harmonia i composició musical”, que s’havia de complementar amb una segona part, el Tratado teórico y práctico de la imitación libre y canónica, que roman inèdit a la Biblioteca de Catalunya.

La seva obra es marcà també pel gran nombre de deixebles seus que esdevingueren músics d’anomenada. El seu nebot Isidre Lleys va ser sacerdot i organista de la parròquia de Figueres, i la consideració que li tenia el seu oncle es mostrà perquè li va llegar el seu piano i tots els seus manuscrits i material de música. Un altre nebot de mossèn Joan Lleys va ser el prolífic compositor de sardanes Antoni Agramont.

A més de n’Isidre, altres deixebles de Lleys foren Bonaventura Frigola i Frigola, Narcís Fita  i Càndid Candi. Agustín Aparicio  també va ser alumne seu.

Obres

  • Goigs a Sant Fèlix (1833), per a 4 veus i orquestra. Dedicats al sant patró de Vilafranca del Penedès
  • Jesus, Rex mitis (1849), motet per a tres veus, flauta i fagot
  • Missa de Rèquiem, a 4 veus
  • Reges Tharsis (1820-1822), ofertori a 4 i 8 veus amb orquestra
  • Stabat Mater (1845), per a 8 veus i orquestra
  • Tema con variaciones para el violoncello a toda orquesta (1820-1822)
  • Villancets nadalencs, per a 8 veus i orquestra
  • Misses a 4 i 8 veus
  • Rosaris a 4 i 5 veus amb orquestra
  • Altres obres conservades a l’Arxiu Capitular de la catedral de Girona: Aria y Coro a la Virgen de los Dolores: Calma, madreCoblas al S. SacramentoHimno a 8 v.Laudate Dominum in santis eccisLaudate pueri DominumMissa (1833), Missa a 4 y 8 v.Paso del 3r. tono a 8 v.,Recitado y AriaResponsorio: Cenontibus illisResponsorio: Omnes morieminiResponsorio: Vidi SpeciosamRosario a 4 v.Rosario a 4 y 8 v., 4 altres Rosaris, Salmo: Beatus onVillancico: Venid QuerubinesVillancico burlesco para Navidad: Tiernos pastorcillosVillancico serio para Navidad: Al Dios protectorVillancico serio para Navidad: Espíritus sacrosVillancico serio para Navidad: Los ángeles santos

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia

Josep Lleonsí Casanovas

25 jul.

Josep Lleonsí Casanovas (Peralada 1876 – 1949) fou alumne de l’Escola de Música dels Comptes de Peralada. Va incorporar-se a la Principal de Peralada poc després de ser fundada, com a segon tenora i clarinet en els ballables (1894-1940) i fins a 1927 també va ser el representant artístic.

Va ser el pare de Margarida Lleonsí, esposa de Joaquim Serra.

Conegut amb el sobrenom de Pep Noni també es va dedicar a la composició de sardanes, als arranjaments musicals  i va exercir de professor de música, entre d’altres de Joan Sirvent, Martí Algans i Pere Teixidor.  El 1910, a Figueres, li foren premiades tres sardanes, de les quals només n’ha quedat constància d’una: El galant i la donzella.

A l’arxiu de Músics per la cobla es troben algunes de les seves partitures:

Sardanes
Títol Tipus Any
Flor de rosella Sardana per a cobla
Jorn del poble Sardana per a cobla
Primaverenca Sardana per a cobla
Somni gentil Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
El galan i la dozella (1910) – Somni gris

Font: Músics per la cobla i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

 

%d bloggers like this: