Rafael Ildefons Arté Gibert

18 maig

Rafael Ildefons Arté Gibert (Figueres 4/09/1843 – República Dominicana 1877) . Fill de Pau Arté i Maria Gibert Sagué (dades que figuren a la seva tomba de Santiago, segons l’historiador Edwin Espinal). Músic emigrat a Amèrica que s’establí a Puerto Rico. A partir de 1865 s’establí a la República Dominicana.

El 1872 Arté va fundar a Santiago la banda de música del Batallón del Yaque que es va convertir en la principal organització musical de tota la regió del Cibao. També va fundar una escola de música que va iniciar amb 21 alumnes. Per pagar els instruments comprats a Europa (París i Milà), Arté es va hipotecar casa. El concert inaugural de la banda va esdevenir el 16 d’agost de 1874, i d’acord amb una ressenya publicada al diari El Dia (1 de novembre de 1874), entre les peces musicals interpretades es trobaven Roberto, El Diablo, La Traviata, etc .

Entre els deixebles musicals d’Arté que van aconseguir sobresortir es troben José Ovidio García, el seu més avantatjat deixeble, fundador del “Centro lírico cultural Rafael I. Arté “, principal centre d’educació musical de tota la regió nord del país, on es van formar músics de la talla de Juan Francisco García, autor de la primera simfonia escrita al país, José O. García Vila, considerat en la seva època com el millor violinista de faristol, Julio Alberto Hernández, etc. I Ramon Emilio Peralta qui també es va dedicar a l’ensenyament de la música i el 1909 dirigia la Banda de música fundada per Arté, que en aquest moment era considerada un model d’organització. La mort d’Arté, el 7 de març de 1877, als 34 anys edat, va afectar sensiblement la societat santiaguera així com la pròpia existència de la banda que va caure en un estat d’anarquia i indisciplina, cosa que va motivar dures crítiques dels diaris locals .

El fervor cap al mestre Arté era de tal dimensió que encara el 1909, als 32 anys de la seva mort, tota la societat de Santiago es mobilitzava per homenatjar l’il · lustrat mestre de la música. Això incloïa el governador, els seus deixebles, lla banda de música, el Club Santiago, Amantes de la Luz, Alianza Cibaeña, la guàrdia republicana i centenars de persones, que al ritme de la coneguda marxa fúnebre “Memento” de Signard, que tocava la banda de música dirigida per Rafael Marcelino, marxaven cap a la tomba del notable músic. (El Diari, 20 de març de 1909).

Fonts:  Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i http://mao-en-el-corazon.blogspot.com.es/2012/03/apuntes-biograficos-de-rafael-emilio.html

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: