Arxius | Març, 2013

Concert de la Coral Germanor Empordanesa a La Cate

14 març

coral

 

El 27 d’abril de 2013, a La Cate de Figueres, podeu gaudir del concert de 5è aniversari de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc. Serà a les 19 h. i els beneficis del concert es destinaran al centre de lleure per a persones discapacitades de El Dofí.

Cosmik publica Ella

14 març

cosmik 2013 sonabe

Cosmik és Josep Serra, nascut l’any 1985 a Figueres, va iniciar la seva vida musical des de ben petit, amb classes de solfeig, piano i trombó de vares. Va començar en el món de la nit treballant de “light-jockey” en una sala de Barcelona fins que va haver de tornar a la seva ciutat natal, Figueres. Va començar oficialment el seu treball com a DJ en un petit club empordanès, i després d’una dècada, sales com Catedral (Girona), Pacha Empuriabrava, Hot Fata (St, Pere Pescador) o Chic Deluxe (Roses) han pogut gaudir de Cosmik com el seu dj resident. Actualment resideix a la sala de referència de la zona, Palazzo Dansa Vani (Figueres)

A finals de 2012 fitxa per la gran companyia We Love asere, on es dóna a conèixer a la resta de la península amb el seu primer tema cantat “Chica deseada”.

Produccions:

– Cosmik – Ella (2013)

– Cosmik – Chica Deseada (2012)

– Cosmik & Rider – Superjump (2011)

– Cosmik Feat Mendez – La Riviera (2010)

– Cosmik & Rider – Get Up (2009)

– Cosmik Feat. Mar-T – Touch Me Now (2008)

 

Bootlegs & Remixes:

– Shakira feat. Pitbull & El Cata – Rabiosa (Cosmik, Gerard C & Mauro B Remix)

– Marco Hinojosa Feat. Don Latino – Pa Ti Pa Mi (Cosmik Sweet Remix)

– Flo Rida & T-Pain – Low (Cosmik & Rider Bootleg)

– Rihanna – Love The Way You Lie (Cosmik & Rider Bootleg)

– Eminem – Without Me (Cosmik Bootleg)

– Pitbull – I Know You Want Me (Cosmik Bootleg)

 

 

Anna Comellas Vila-Puig

12 març
trio smetana anna comellas 2013 sonabe

Trio Smetana, José Maria Fernandez, Anna Comellas i Arnold W. Collado

Anna Comellas Vila-Puig, filla de Gonçal Comellas,  comença a estudiar violoncel amb 12 anys amb Jaume Cristau a l’escola de música del Casino Menestral figuerenc, segueix en el mateix centre amb Josep Bassal i, a partir de 1989, amb Marçal Cervera, a Barcelona, per finalitzar la carrera amb el professor Peter Thiemann.  Al setembre de 1997 va guanyar el Premi Extraordinari de Grau Superior, “Fi de Carrera”, de Violoncel.

Ha participat en diversos cursos de perfeccionament, en els quals va rebre classes dels mestres Philips Young, Peter Thiemann, Jean Decross, Marçal Cervera, Roger Albin i Maud Tortelier i de música de cambra amb Claudi Arimany, Gonçal Comellas i Norbert Blume. Ha estat becada per la Fundació Güell i la Fundació Pau Casals.

Va ser membre de nombroses formacions de cambra amb les que ha actuat a Catalunya, en diverses comunitats autònomes espanyoles i a Brussel · les (Bèlgica). Ha actuat durant tres temporades amb el cantautor Lluís Llach. Ha estat professora de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Cervera (Lleida), Figueres, de l’Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat i del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estat cello solista de la de Orquestra de Cambra Gonçal Comellas.

Va oferir, com cello del “Trio Smetana”, dos concerts a Barcelona organitzats per la prestigiosa empresa de management Ibercámara i amb el suport de la Generalitat, obtenint un gran èxit, molt important per a la formació. També ha ofert recitals, amb el “Trio Smetana” en prestigiosos i importants teatres com el de Dos Hermanas.

A l’agost de l’any 2000 va fer el seu debut com a solista amb el Concert per a violoncel amb l’Orquestra de Saint-Saëns, obtenint gran èxit de públic i crítica.

Compagina la docència musical amb la interpretació amb diferents formacions de música de cambra.

Fonts: http://www.arnoldwcollado.es Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Concert de Dino Ratso a Figueres

12 març

 Cartel Bar

El divendres 15 de març de 2013, a les 23 h i al Bar Lizard, l’antiheroi de la Barcelona subterrània ataca Figueres. Clàssics com “Hay que matar a un cantautor”, “Loco por el fútbol” o “El amor es una puta mierda”, s’alternen amb composicions noves del seu darrer disc, “Álbum Blanco”. Un disc de pop fresc i lletres punxants que hauria d’otorgar a Dino Ratso la repercussió que fins ara se li ha negat.

Josep Coll Ligora

11 març

Coll

Josep Coll i Ligora (Llançà 1893 – Cassà de la Selva 1965) extraordinari intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.

Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de la infantesa a Sant Pere Pescador, on s’establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l’envià diàriament per aprendre de solfa amb Joan Duran, de l’Armentera.

De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l’Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió CassanencaLa Selvatana (19151923), La Principal de la Bisbal (19231929), Barcelona (19291932) i Principal de Cassà (19321936) foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on hi tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germàBaldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (19451957), on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.

La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d’un instrumentista i les dues sardanes seves que s’interpreten més regularment, El sereno i Búfalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament).

En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll.

La tenora metàl·lica

A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D’aquell instrument n’extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat igualada de l’instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.

Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: “[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària , tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans”.

Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.

La tenora metàl·lica que utilitzà és actualment al Museu de la Sardana, de Girona.

Obres

  • Angúnia i goig (1954), poema per a cobla

Sardanes

  • A punta de sol
  • L’Antònia enamorada
  • Barrillonenca (1953)
  • Búfalo Bill, obligada de fiscorn
  • De Cassà a Ceret
  • El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles
  • Enric, xiulem?, obligada de flabiol
  • L’entremaliada Mercè (1946)
  • L’illa de Tossa (1946)
  • M’escoltes, obligada de fiscorn
  • La mar serena
  • Maria, obligada de tible
  • La Mercè dansaire
  • La Nuri gracienca (1947)
  • Paquita i Nora (1947)
  • Pescant granotes
  • La petita Angelina (1946)
  • Refila i canta, obligada de tible
  • Retorn (1947), obligada de fiscorn
  • La sirena i el pastor
  • La taverna d’en Joan
  • La vila de Cassà (1959)
  • Verdú a Sant Pere Claver (1954)
  • El Xixi, obligada de tible
  • RevessesL’aranya i les papallonesJa m’ho pensavaNi quatre, ni tres, ni dos, ni un tan solsSi bé l’escolteu, la traureu

Sardanes per a lluïment de tenora

  • Adéu-siau (1957), obligada
  • Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores
  • L’amic Catllà (1945)
  • L’amic Joan
  • Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
  • Apa camina
  • Aromes d’estiu
  • Cant a la vida, obligada
  • Competència, per a tenora i tible
  • Els dos serenos, nova versió d’El sereno
  • Dos solistes, per a tenora i tible
  • En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible
  • Escalant l’infinit
  • Expectació, obligada de tenora i tible
  • Flor de maig, obligada de tenora i tible
  • Garriguella
  • Jorn naixent
  • Recordant (<1932), obligada
  • El sereno
  • Sempre per tu (1950)

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven algunes de les partitures de les obres.

Fonts: Viquipèdia, Músics per la CoblaDiccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Cirilo Expósito

10 març

Josep Cirilo Exposito (Cartagena 1869, Figueres 1949) va arribar a Figueres l’any 1889 per fer fer el servei militar i finalment, s’hi va quedar a viure. Va formar part de la cobla-orquestra de Tossa de Mar. Era instrumentista de flauta, flautí, clarinet, requint, oboè, fagot, saxofon, tenora i tible.

Va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona de 1917.

Fou professor de música i escrigué teatre líric, ballables, caramelles i sardanes, d’entre les quals cal destacar:

  • Què farem garrofí
  • Felicitat
  • Desfile militar
  • Tornant de cacera
  • Penya Litus
  • Falaguera
  • Esbojarrada
  • Agraïment
  • Marruxinya ballem-la?
  • Jovent torrassenc
  • Llaminera
  • Afectuositat
  • Les noies de la “Joan Maragall”

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Jaume Cervera Marquès

9 març

Jaume Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1858, Barcelona 1950) fou fill de Josep Cervera Rocalba  de qui va rebre les primeres lliçons de música. Va arribar a dominar els instruments de cobla i la majoria dels altres.

Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat director l’any 1883.

Com a tractadista va ser col·laborador en el mètode Posición del cuerpo y modo de tener el clarinete (Barcelona: 1940).

La seva obra és bàsicament de caràcter funcional: arranjaments, marxes, processons, sardanes curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de compositor es conserven algunes sardanes:

  • Dolors, Toni, A quants tira?
  • La Tristesa del ballador
  • Catalunya
  • Holas de una flor

Obres religioses:

  • La Missa cantada
  • Himne a la Immaculada
  • Dies irae

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i JosepCervera.net

%d bloggers like this: