Arxius | Març, 2013

Jaume Cervera Marquès

9 març

Jaume Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1858, Barcelona 1950) fou fill de Josep Cervera Rocalba  de qui va rebre les primeres lliçons de música. Va arribar a dominar els instruments de cobla i la majoria dels altres.

Va dedicar la seva vida a l’Escola de Música dels Comtes de Peralada, de la qual en va ser nomenat director l’any 1883.

Com a tractadista va ser col·laborador en el mètode Posición del cuerpo y modo de tener el clarinete (Barcelona: 1940).

La seva obra és bàsicament de caràcter funcional: arranjaments, marxes, processons, sardanes curtes i llargues i obres religioses. En el vessant de compositor es conserven algunes sardanes:

  • Dolors, Toni, A quants tira?
  • La Tristesa del ballador
  • Catalunya
  • Holas de una flor

Obres religioses:

  • La Missa cantada
  • Himne a la Immaculada
  • Dies irae

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i JosepCervera.net

Felip Cervera Marquès

8 març

Felip Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1863, Figueres 1930), fill de Josep Cervera Rocalba, de qui va rebre les primeres lliçons musicals. Més endavant es formà com a autodidacte i dominà tots els instruments de la cobla, tot i que habitualment interpretava la primera tenora. Fundador de l’Antiga Cobla Peralada i membre de l’Antiga Pep de Figueres, també va impartir classes de música a Hostalets de Llers i Figueres i dirigí el cor de la Societat Coral Erato.

Va ser un compositor prolífic, tant en el camp profà com en el religiós, però abans de morir manà, al seu fill Josep Maria, cremar tota la seva producció musical. El fill aconseguí salvà la peça coral La Fira de Santa Creu i un càntic religiós Sia vostra gran puresa.

Arxius com els de Erato Partitura Digital de la Societat Coral Erato de Figueres i Músics per la Cobla conserven algunes de les composicions de l’autor:

Títol Tipus Any
Auba d’amor Sardana per a cobla
calàndria refila, La Sardana per a cobla
cant d’un aimador, El (Lo) Sardana per a cobla
Dos canaris Sardana per a cobla
Dos merlots Sardana per a cobla
dos ocellets, Els Sardana per a cobla
Dos passarells Sardana per a cobla  1907
enamorat, L’ Sardana per a cobla
Hermenegilda Sardana per a cobla
jorn de festa, El (Lo) Sardana per a cobla
ninyera, La Sardana per a cobla
Planys d’una pastora Sardana per a cobla  1883
Sardana curta n. 1 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 2 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 3 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 4 Sardana per a cobla
Sardana curta n. 5 Sardana per a cobla
segadora, La Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes comprovades: L’enamorat, Alba d’amor, Eufrosina, Honorata, Leonisa, La calàndria, Raig de lluna.
Sense comprovar: Planys d’una pastora, Moreneta, Adela, Marina, La coquessa, La pimpolla, Sirena.
Sardanes obligades per a dos flabiols, comprovades: Dos passerells, Dos canaris, Dos merlots, Dos rossinyols, Dos ocellets.
Sardanes obligades per a fiscorn, comprovades: El cant d’un animador, La segadora, Hermenegilda, La ninyera.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Agustí Cervera Marquès

7 març

Agustí Cervera Marquès (Castelló d’Empúries 1870, Barcelona 1947), fill del músic Josep Cervera Rocalba del que va aprendre música i va viure a Figueres gran part de la seva vida. Tenia un gran domini dels instruments de cobla, però no tant com el seu germà Felip.

Normalment interpretava el primer tible i, en orquestra, fou un gran intèrpret de violí.

Va formar part de l’Antiga Cobla de Peralada,  de l’Antiga Pep de Figueres, de la que en fou director uns 10 anys, i posteriorment de la cobla L’Art Gironí (c. 1926) en la que destacà com a violinista.

Va dirigir el cor de la Societat Coral Erato.

Va compondre diferents peces musicals com pasdobles, masurques, sardanes, fantasies…

Entre les sardanes s’hi compten:

  • Dàlia
  • La Guerra de Cuba
  • La Muntanyesa
  • Records de Puigcerdà
  • Una Queixa d’amor
  • Flors boscanes
  • Les Aventures de Ketti
  • Merceneta
  • Cants d’amor
  • Pregant la Verge
  • Records de la platja de Garbet
  • Recordant la nostra infantesa
  • La Muntanya del Canigó

Entre la resta de composicions hi ha:

  • Una Masurca a tres veus
  • Adiós a mi patria
  • Fuensanta

Algunes de les partitures de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i a l’Arxiu Comarcal de Ripoll.

Fonts: Músics per la Cobla, JosepCervera.net i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Concert de Mârmara a Blanes

6 març

marmara sonabe 2013 394_464294880309338_1100871454_n

El 9 de març de 2013, a l’Hivernacle de Blanes, els Mârmara presenten el seu nou cd Un capricho del azar. La banda d’arrels empordaneses ha enregistrat aquest segon treball ala estudis Sol de Sants (Barcelona) i la banda el descriu així:

És la nostra aposta per un so molt més càlid i humà i sense grans artificis. Proper als vells discos de vinil. Aquestes petites imperfeccions, aquests trets d’humanitat estan presents en cada cançó i … ENS ENCANTA.

 

A més del concert de Blanes, Mârmara també te a l’agenda els següents concerts:

  • 9 Mar 2013, Blanes (GI) – L’ hivernacle , 13:00h
  • 22 Mar 2013, St. Celoni (BCN) – Saiko , 23:00h
  • 24 Mar 2013, Girona (GI) – Context, 19:00h
  • 5 Abr 2013, Banyoles (GI) – El mas en viu, 23:00h
  • 13 Mai 2013, Barcelona (BCN) – Concierto privado, 22:00h
  • 12 Mai 2013, St. Celoni (BCN) – Enigma, 23:00h
  • 8 Jun 2013, Figueres (GI) – + info aviat…

Josep Maria Cervera Berta

6 març

Josep Maria Cervera Berta (Figueres 1904 , Sant Feliu de Guíxols 1998), fill del músic Felip Cervera Marquès va formar-se inicialment amb el seu pare per continuar la seva formació amb Antoni Juncà (harmonia i composició) i Isidre Lleys (orgue).

Entre 1919 i 1920 exercí de professor de musica a l’Escola Agrícola de Fortianell i l’any 1924 guanya per oposició la plaça de mestre de música dels establiments de beneficiència de Girona, per a la qual calia el coneixement per l’execució en tots els instruments de corda i vent

Va dirigir algunes corals i, a Palafrugell va fundar l’orfeó Cant Empordanès.

Seves son les sardanes:

  • Capvespre
  • Aires de l’Empordà
  • Matinera
  • Recordant Girona
  • El Castell de Solius
  • De bon matí
  • La Serra de Campmajor
  • La Sardana dels tres germans
  • L’Aplec del Remei
  • Jafre, poble gentil
  • Prop de la font
  • Sota les arcades del temple nou
  • L’Aulet
  • El Pla de les bruixes de Llers
  • Mar endins
  • Calella, perla del Mediterrani
  • Joventut

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Josep Cervera.net

Concert de Judit Neddermann a Roses

6 març

Cancons-veritat-oculta sonabe 2013 Judit Neddermann

El 8 de març de 2013 Judit Neddermann presenta al Teatre de Roses  el seu darrer disc Cròniques de la veritat oculta, un treball on la cantant musica l’obra de Pere Calders i inclou 11 cançons inspirades en els seus contes més emblemàtics, a més d’un text de la néta de l’escriptor, Diana Coromines, i fotogrames de films rodats pel propi Calders.

Les cançons les han compost especialment Vicky de Clascà (Bikimel), Jordi Lanuza (Inspira), Pere Agramunt (La Brigada), Mireia Madroñero (Miss Carrussel), Joan Pons (El Petit de Cal Eril), Maria Rodés, Joan Colomo, Guillem Caballero (Els Surfing Sirles), Ramon Faura (Le Petit Ramon), Jaume Pla (Mazoni) i Pau Guillamet (Guillamino).

Ja pots veure el primer clip, realitzat per Raúl Cuevas a partir d’imatges filmades per Pere Calders: “Coses de la providència“.

El disc de Les Cròniques de la veritat oculta el trobareu disponible  a la Biblioteca de Figueres a partir del 15 de març de 2013, junt amb la resta de novetats de la Biblioteca.

Antoni Cassí Bassach

5 març

COBLA BARCELONA_1932

Antoni Cassí Bassach (Pont de Molins 1892, Barcelona 1960) va tocar a la Cobla Barcino i, posteriorment va ser segon tible a la Cobla Barcelona (1925-1937). L’any 1937 va incorporar-se a l’Orquestra de Pau Casals on va quedar-se fins l’any 1940, i amb la que va emprendre una gira per Europa.

Va escriure les sardanes:

  • La Cotoliua
  • Fem Gatzara?
  • Núvols d’estiu (1931)

Algunes d’aquestes sardanes es conserves a l’arxiu de Músics per la Cobla.

(6 de març de 2013) Oriol Oller amplia l’informació sobre aquest músic amb l’apunt de que es conserven enregistraments històrics espectaculars a la web http://www.fonovilassar78.com/.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 iMúsics per la Cobla.

Concerts de petit format al Soul Cafè de Figueres

4 març

soul cafe 2013 març sonabe

Aquest mes de març de 2013 el Soul Cafè de Figueres ha programat concerts de petit format amb la presència de:

  • 7 de març de 2013: Pexom Blues (Xarli Sales al baix i Eduard Carreras a la guitarra i veu)
  • 14 de març de 2013: Santelmo Blues (Joanjo Bosk a la veu i harmònica i Albert Oliva a la guitarra)
  • 21 de març de 2013: Tribute Carmen Mc Rae (Àlex Carbonell al piano i Irma Galan a la veu)
  • 27 de març de 2013: Música Mediterrània (Yannis Papaioanou al llaüt, Aniol López a les percussions i Franco Molinari al contrabaix)

Narcís Carbonell Turbau

3 març

narcis carbonell sonabe 2013

Narcís Carbonell Turbau (Vilabertran 1888 -Barcelona 1954) va dedicar-se a la pedagogia musical, destacant en flauta. Va formar part de la Banda Municipal de Barcelona, en la qual ingressà l’any 1932.

Va compondre les sardanes:

aplec de Sant Ferriol, L’ Sardana per a cobla
Cançó de la llar Sardana per a cobla
Dansa tràgica Sardana per a cobla
De bon matí Sardana per a cobla 1932
Encisadora Sardana per a cobla 1932
Flor de Vilabertran, La Sardana per a cobla
Francisca Sardana per a cobla 1929?
pubilla de Calafell, La Sardana per a cobla
Raig de lluna Sardana per a cobla 1930?
Saltirona Sardana per a cobla 1932

Algunes d’aquestes sardanes es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla i la Biblioteca de Catalunya també en conserva algun enregistrament.

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Embarraca’t 2013 de Figueres

3 març

ok

Podeu seguir totes les novetats de la programació de l’Embarraca’t 2013 a la web i el Facebook oficials, però des del Sonabé.cat us anem destacant els grups confirmats fins ara 🙂

Lluís Buscarons Pastells

2 març

lluis buscarons sonabe sonabé 2011

Lluís Buscarons i Pastells (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 28 de febrer de 1913 – Girona, 30 d’agost de 1999) fou un intèrpret de flabiol i compositor de sardanes. Músic amb una dilatada trajectòria professional reconeguda arreu, a més a més de distingir-se sempre com a persona per la seva cordialitat i senzillesa.

Va néixer a la comtal vila de Castelló d’Empúries, població empordanesa de sòlides arrels musicals. Inicia els seus estudis de la mà del seu avi matern, Baldomer Pastells i Ribera, conegut com “l’avi Rau“, qui va alliçonar-lo en l’aprenentatge de solfeig, flauta i flabiol. Posteriorment va ampliar els seus coneixements amb els mestres Martí Pou, Josep Cirilo, Esteve Pallach i Josep Blanch i Reynalt.

Amb aquesta sòlida formació artística va començar la seva vida de músic, incorporant-se aviat (12 anys) a la que fou la seva primera cobla Els Rossinyolets (formació juvenil). Un temps després formà part de les cobles següents: Antiga Pep de Figueres, Pau Rossinyol (de Castelló d’Empúries, de la qual n’era el director) i Girona.

El 1956 va integrar-se als rengles de la cobla Montgrins, on va sojornar-hi durant dinou temporades. Va destacar per la seva gran categoria com a flabiolaire que el portaren a convertir-se en un dels millors que ha donat la història sardanista. Una virtut que anava sempre acompanyada per un segell de fina i acurada sensibilitat interpretativa. Per cert i fent esment del flabiol que utilitzava habitualment, cal dir que que li fou regalat per l’avi Rau. Una altra curiositat, apresa igualment del seu avi, és el repic peculiar que efectuava amb el tamborí a l’introit i als contrapunts de qualsevol sardana.

Va promoure i fer realitat la creació de la cobla Ciutat de Girona, la qual va presentar-se oficialment en un recordat i bonic concert el dia 9 de març de 1975 al Teatre Municipal de Girona. D’aleshores ençà, la Ciutat de Girona esdevingué una de les cobles amb més prestigi de Catalunya.

El 22 de febrer de 1987 s’acomiadà com a músic en actiu en el decurs de l’Aplec de Girona on va rebre un homenatge de les entitats i de l’Ajuntament de la Ciutat. Cal esmentar que a pesar de la primera intenció de jubilar-se, va col·laborar encara uns quants anys més, amb formacions de la Catalunya Nord.

La trajectòria professional del mestre Buscarons, ve complementada d’una banda amb la seva tasca pedagògica com a professor de música, donant classes de flauta i flabiol tant a nivell particular a Girona i Sant Feliu de Guíxols, com a l’Escola Municipal de Música de Castelló d’Empúries. És alhora un estudiós de la sardana i ha realitzat diferents articles en publicacions especialitzades.

Per acabar d’arrodonir el seu perfil musical, cal fer esment de la seva vessant com a compositor de sardanes, de les quals relacionem les següents:

  • Esplais (la primera que va compondre)
  • Muga avall
  • Pastoreta enamorada
  • A la Verge Blanca
  • Recordant
  • El Passeig de la Sardana
  • Encarna gentil (dedicada a la seva esposa)
  • Ripoll bressol de Catalunya
  • Premià joia del Maresme
  • A la Núria dels ulls verds (Sardana de l’Any 1978)
  • És per tu Cati
  • Mariel·la
  • L’Ermita de Sant Ponç
  • Dolors

Els dos gastons de Banyuls es va estrenar un mes avanç de la seva mort i Eugènia, fou estrenada el dia de Sant Esteve de 1999, als quatre mesos d’haver mort. Dins l’apartat d’obligades de flabiol, cal fer menció d’Ocellets enjogassats (dedicada als seus fills), El rossinyol enamorat, Els petits Rossinyolets i la popularíssima L’avi Rau. Alhora, també és l’autor de la glosa descriptiva El bruel de Castelló (inspirada en una llegenda medieval) i del poema musical per a flabiol Enyorada Alosa.

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven algunes de les seves sardanes.

Morí el 30 d’agost de 1999, amb 87 anys.

El seu germà Pere també era músic i compositor de sardanes.

Any 1999 l’Ajuntament de Castelló d’Empúries va publicar una monografia de Lluís Buscarons i Pastells anomenada Biografia del mestre. El seu autor ésEsteve Ripoll que estudia la figura del músic castelloní com a patriarca d’una nombrosa família de musics i segueix la seva trajectòria musical des de la cobla infantil Els Petits Rossinyolets fins a la Cobla Ciutat de Girona. El llibre també fa una interessant transcripció d’una entrevista realitzada al mestre l’any 1993.

Podeu trobar aquest llibre a les biblioteques empordaneses, per exemple, a laBiblioteca Pública de Figueres i consultar-ne la seva disponibilitat al catàleg Argus.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Llu%C3%ADs_Buscarons_i_Pastells

L´Escala recorda la nissaga dels Vilà

1 març
La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l’Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de Montserrat Juventeny sobre la nissaga dels Vilà, publicat al Diari de Girona el 5 de juny de 2009.

La designació de l’Escala Ciutat Pubilla per al 2010 ha donat una empenta d’entusiasme als sardanistes escalencs i en el marc del seu aplec, aquest cap de setmana, dedicaran un rètol a la família dels músics locals Josep M. Vilà Saliner (1889-1969), 120 anys del naixement i 40 de la mort, i Josep M. Vilà i Comas (1922-1959) en el 50è aniversari del seu traspàs.

 MONTSERRAT JUVANTENY L’Escala ha estat històricament bressol de músics, i els escalencs guarden amb gran amor i responsabilitat el seu passat sardanístic, tot treballant de valent per al present i per al futur. La nissaga dels Vilà és una de les famílies escalenques que han deixat empremta. A la vigília del seu aplec, demà dissabte a la tarda, a la plaça Victor Català, els sardanistes escalencs procediran a la descoberta d’un rètol dedicat a la família dels Vilà, amb motiu de complir-se enguany el 40è aniversari de la mort del trompetista i compositor Josep M. Vilà i Saliner i el 50è aniversari del traspàs del seu fill, el fiscornaire Josep M. Vilà i Comas.

Amb motiu d’aquest homenatge-record, la plaça Víctor Català, històricament coneguda com la plaça del Sol d’en Saguer, acollirà una audició de la cobla de la Catalunya del Nord Els Cassanoves. Aquesta audició estarà íntegrament dedicada a la nissaga dels Vilà.

La vigília de l’aplec escalenc preveu, a més, un concert que serà benèfic; aquest se celebrarà a l’església de Sant Pere i, a part d’altres compsoitors, també oferirà peçes dels Vilàs com Els dos enamorats (obligada de tenora, amb variacions) un paper encomanat al tenor de Foixà Josep Coll Ferrando; Recordo Catalunya, un vals amb variacions de trompeta que l’autor va escriure durant el servei militar a Ceuta, l’any 1912. Durant el concert també es podrà escolat la sardana Anita.

L’homenatge a aquesta nissaga de músics escalencs continuarà diumenge, en el marc de l’aplec que enguany arriba a la XXXIV edició.

L’aplec tindrà també quatre estrenes que es faran a la tarda. L’escalenc Joaquim Hostench, que anteriorment havia estat president de l’entitat sardanista, és l’autor de la peça Vilà Mitjà: esclat de colors. La segona estrena, Adéu Roca del Frare, és de Pere Bruguera i Pujol. Lluís Albert ha escrit per a l’ocasió Braços amunt, mentre que la quarta estrena porta per títol Antoni. L’autor és F. Muzas i Joaquín.

L’Agrupació Sardanista Avi Xaxu posarà a la venda el dia de l’aplec una samarreta per a Ciutat Pubilla, amb un escaient dibuix i el text “A l’Escala, la ballem”.

El 2010 serà un any molt important per a l’Escala i els sardanistes escalencs, ja que la població serà proclamada la cinquantena Ciutat Pubilla de la Sardana, un títol que és vitalici i que portarà un conjunt de celebracions en les quals els escalencs ja estan treballant fervorosament.

L’Escala serà la segona població de l’Alt Empordà que gaudirà d’aquesta dintinció -Llançà ho va ser el 1991- i la dotzena població de les comarques gironines. Succeirà Mataró, que enguany ostenta el títol de Meritíssima en la Sardana.

escala

Josep M. Vilà i Saliner

El butlletí de l’aplec de l’Escala dedica un ampli reportatge a les figures dels dos Josep Maria, pare i fill, dades que han estat extretes del llibre L’Escala des de l’empostissat. Història de la cobla La principal de l’Escala i altres cobles locals, un extensíssim treball de l’historiador local i president de l’entitat sardanista Avi Xaxu, Jordi Gallegos.

Josep M. Vilà i Saliner, va néixer a l’Armentera, però la feina del pare, que era carter, el va portar ben aviat cap a l’Escala, on va rebre lliçons de l’Avi Xaxu. El noi es va especialitzar en l’instrument que l’acompanyaria tota la vida, la trompeta. El 1906 va ser un dels cofundadors de La Principal de l’Escala. La nova formació escalenca va competir durant un temps amb la vella cobla L’Aliança, fins que finalment la va substituir.
Josep Maria va ser cridat a files el 1911. En aquesta etapa va fer arranjaments de diferents peces que la formació escalenca va interpretar més tard.

Acabat el servei militar es va reincorporar a La Principal de l’Escala, com a primer trompeta. Fins al 1929, quan la cobla es va disoldre per primera vegada, Josep M. Vilà i Saliner va ser un dels puntals de La Principal de l’Escala, formació a la qual va tornar a pertànyer després d’un temps.

El 1939, després del parèntesi de la Guerra Civil, La Principal de l’Escala es va tornar a reorganitzar i novament va comptar amb Josep M. Vilà i Saliner. El músic es va jubilar el 1957. Finalment morí el dia 1 de març del 1969.

Josep M. Vilà i Comas

Va néixer el 1922. El pare el va iniciar en el maneig del fiscorn. Amb aquest instrument va entrar a La Principal de l’Escala, el 1939. El 1943 va ser cridat a files i destinat a la Vall d’Aran. Tornà a l’Escala i a la cobla el 1946. El retorn va ser tan esperat que el pare, Josep M. Vilà Saliner, tenia a punt una sardana per celebrar-ho, que va ser batejada amb el nom Ja sóc aquí! La va estrenar La Principal de l’Escala.

El jove llicenciat va poder participar en el viatge que la cobla escalenca féu a Madrid el mes de juny del 1946, acompanyant l’Esbart Sabadell i el 1949 amb l’esbart de Figueres. L’any 1950 va actuar a Prada del Conflent (Catalunya del Nord).

El 1954, el músic caigué malalt i tot i que es va poder reincorporar a la cobla, la seva salut anava minvant. La darrera etapa de la seva vida de músic la va viure juntament amb el seu germà Jaume a La Principal de Figueres, fins al febrer de 1959.

Segons explica Jordi Gallegos, Josep M. Vilà i Comas, morí a causa d’una leucèmia no diagnosticada el 24 d’octubre de 1959.

Font:http://www.diaridegirona.cat/cultura/2009/06/05/lescala-recorda-nissaga-dels-vila/336415.html

Joan Fabra Vicenç

1 març

Joan Fabra Vicenç (Sant Climent Sescebres 1895 – Girona 1978) va ser un inquiet artesà que va néixer al veïnat de Vilartolí. Va aprendre l’ofici de rellotger a França i en va exercir a Girona. També és reconegut per la seva vessant com a luthier, construint un model de tenora de la cobla molt perfeccionat, que per alguns l’ha posada a nivell dels instruments moderns.

Font: http://www.santcliment.net/web/elpoble.html

Lluís Bonaterra Gras

1 març

Lluís Bonaterra Gras  (Figueres 1890 França 1952) es va formar musicalment amb els mestres Bonaventura Daró (solfeig i violí) i Josep Passolas (composició i piano). Va seguir els estudis de piano a Barcelona sota la direcció de Granados i Vidiella, i harmonia i contrapunt amb Pedrell. A l’Schola Cantorum de París va treballar la composició i després va continuar la seva formació de piano amb Moskowsky i Montoriol.

El 1915 va ser el director de l’Orfeó Art i Pàtria, de Figueres, i va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat Musical de la província de Girona de l’any 1917.

Va tocar amb el Sextet de la Sala edison, juntament amb els germans Pichot, amb els que també va formar el Trio Hispania.

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven les algunes de les seves sardanes:

  • Cel Blau
  • Festa de la Rambla
  • Nit de festa
  • Pastoral
  • Pere Pinya (1949)

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla.

Josep Cid Pacareu

1 març

Josep Cid Pacareu (Portbou 1901, Girona 1956), intèrpret de piano per afició, escrivia sardanes amb l’ajut i consell de músics professionals.

Va compondre Tardorenca, La Plaça del Gra, Gentil Victorina, En Manel i la Manela, Llançanenca, Cassà, La Revetlla de Sant Joan, Juanita, L’Emilieta i L’Auca de Llambilles.

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven algunes de les partitures de les seves sardanes.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 iMúsics per la Cobla.

%d bloggers like this: