Concert de Tom Hagan al Sindicat

El 6 d’abril de 2013 a la Sala Sindicat de Garriguella Tom Hagan and The Sweet Lies i The Hand Clappers oferiran un concert en el arc del TERRITORI UNDERGROUND,  un circuit d’entitats musicals a les comarques gironines que té com a objectiu promoure els grups emergents dins i fora dels seus escenaris habituals, la difusió de la música independent manufacturada a les nostres comarques i la creació d’una plataforma d’entitats i associacions que es dediquen a la música a Girona, per demostrar que la música independent segueix 100% activa a les comarques gironines!

 

Concert de Merkado Negro al Síkim

El 31 de març de 2013 els Merkado Negro ofereixen un concert al Síkim d’Empuriabrava, a les 23h.

Concert de Los Banis a Barcelona

El 24 de maig de 2013, a la Sala Apolo de Barcelona, Los Banis oferiran un concert a la Sala Apolo de Barcelona, on presentaran el seu darrer treball Viento y arena.

 

Fàtima Ayats interpreta “Els Miserables”

Avui els Sonabé.cat us presenta a la cantant figuerenca Fàtima Ayats interpretant el tema de ”Les Miserables” I dreamed a dream (He somiat) amb la Orquestra oficial de la Generalitat de Catalunya La Principal de la Bisbal.

Roses (Girona) [10.02.2013]

Los Banis publiquen Viento y Arena

Avui des del Sonabé.cat ens fem ressò de la publicació del nou treball de Los Banis, Viento y Arena, que Bocono Music presenta així:

Com sorra que el vent porta, les enganxoses tornades de Los Banis han anat sempre de barri en barri, de fira en fira, de boca en boca …. I de casament en casament gitano, és clar. Són una llegenda de la rumba més flamenca, el secret més ben guardat dels bons aficionats al gènere. Les seves cançons sempre han estat aquí, però, portàvem molt sense saber d’ells. Curiosament el silenci discogràfic vindria després del seu major èxit, gravat fa nou anys. Ara, quan algun creia que ja eren història, reapareixen en plena forma: amb deu noves cançons que conformen un disc fidel al seu inconfusible segell vocal. Viento y arena és el seu títol, com la peça que ha servit d’avançament i que, al compàs dels actuals temps, acumula centenars de milers de visites a Youtube.

Te has creído tú puja encara més el llistó. Primer (i sensacional) single en aquest vídeo podem veure’ls pels carrers de Figueres: del bar de la cantonada als surrealistes murs del Museu Dalí. D’allí són els germans Juan i Ramón Cortés, Los Banis. En aquesta població al nord de Girona, lloc de pas de tants que anaven i venien a treballar a França, van arrels seus avantpassats, i amb aquest mateix esperit fronterer ells van créixer cantant junts, tant cançons com pur flamenc, pels tablaos de la veïna Costa Brava. Les seves veus, de melòdic metall, sonaven ja de nois diferents: empasten com una sola i tenen un ressò especial. El mateix Camarón va voler comptar amb elles en el seu últim disc. El destí ho va impedir, però llavors la seva carrera no havia fet més que començar …

La llista d’artistes amb els que han col · laborat seria inacabable: Parrita, Els Chichos, Ketama, Antonio Orozco, Manuel Carrasco, Els Chunguitos, Montse Cortés, etc. Van debutar el 1990 i el seu èxit va créixer a mesura que els deixaven cantar les seves composicions i trobar un so propi. Tu Baru bay va ser l’any 2003 la cimera, fins ara …. Perquè Los Banis han tornat i ho han fet, un cop més, amb la producció d’A. Cortés Barullo i El Chino.  Son el seu germà petit i el seu nebot, sí, però també els productors del disc que recentment li va valer un Grammy al salser Oscar D’León (I treballs per figures com Jon Secada, Dyango o Los Del Rio). Amb ells i sense escatimar instrumentistes, entre els estudis Music Lan de Figueres com en els Rodocastle de Miami, s’ha enregistrat Viento y Arena.

¿Rumba o flamenc? Les dues coses i alhora cap en concret. En tot cas: tangos arrumbaos. Belles melodies sobre les quals, sempre, poden portar les palmes a compàs. Lletres viscudes i cantarella ballable. Sentir gitano en forma de cançó. Tan comercial com genuïnament pur.

Font: http://buconomusic.com

Concert de Joan Masdéu al Music Hall de Figueres

El dissabte 23 de març de 2013 podeu escoltar a Joan Masdéu a la sala Music Hall de Figueres en un concert acústic  del seu espectacle de petit format “Miniatures” on esta presentant les cançons del seu primer disc en solitari “CasaMurada” i en el que Masdéu mostra el seu cantó més nu i intimista guanyant la proximitat de la distància curta.

Font: http://www.tramuntanatv.com/news/joan-masdeu-al-music-hall-de-figueres-el-dissabte-24/

Pere Cortada Carbonell

Pere Cortada Carbonell (Castelló d’Empúries 1940 – 2017) va ser deixeble de Josep Blanch amb els instruments de violí i piano. Va prosseguir les classes de solfeig i piano amb Josefina Gambús i de violí amb Jordi Pujol Iglesias.

Als 14 anys va anar a Figueres amb Camil·la Lloret per estudiar piano i solfeig i amb Arseni Corsellas per estudiar violí. Mentre, al mateix Castelló Josep Genís Pepito li donava classes de trombó de vares i de fiscorn.

Va formar part de la Cobla-Orquestra Catalunya de Bordils (1957) com a instrumentista de piano, fiscorn, trombó i violí. Després va formar part de La Lira de Sant Celoni (1959-1965). En aquesta període millorava la tècnica de violí amb el mestre Grein i el fiscorn amb Miquel Badia.

Va formar part de l’Orquestra Caravana (1965-1975) de Torroella de Montgrí i després de l’Orquestra Maravella (1975-1983) de Caldes de Malavella. La seva darrera formació va ser La Principal de la Bisbal (1983-1999).

A la seva maduresa es va preocupar de donar impuls musical a Castelló des de dues vessants: el cant coral i la pedagogia. L’any 1987 va fundar la Coral Castellonina i en va ser director fins l’any 1996. Va posar en marxa l’Escola Municipal de Castelló d’Empúries i en fou director des de 1988 fins l’any 2007.

Cortada va iniciar un arxiu de música catalana en general, i amb músics castellonins en particular, de música de sardana i música per a cobla que ha cedit a l’Escola de Música. En el moment de la jubilació l’arxiu constava de més de 5000 partitures.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Article d’Inés Padrosa al Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/comarques/2017/03/06/llegat-musical-pere-cortada-carbonell/832908.html

La Festa de la Poesia de l’Erato 2013, amb música de Vicenç Canovas

El dijous 21 de març de 2013 la Societat Coral Erato organitza la Festa de la Poesia de Figueres. La Festa es realitzarà al saló de descans del Teatre Municipal El Jardí, a les 20h. Enguany serà la edició número 28 i per primer cop la poesia es combinarà amb música a càrrec del cantautor empordanès Vicenç Canovas.

Assumpció Estarriol i Alsius, és la poetessa homenatjada per l’entitat en aquesta edició, amb la presentació del llibre: “Entre Tramuntana i Garbí. Poemes”, un recull de més de quaranta poemes amb portada del pintor Josep Ministral.

La presentació del llibre serà a càrrec de Jordi Pla i Rodolfo Márquez. El recitat de poemes es combinarà amb les cançons que interpretarà, Vicenç Canovas.

Hi participaran més d’una vintena de poetes i poetesses de la comarca, que estrenaran els seus poemes amb la veu de la rapsoda Sílvia Casamort. El coordinador de la festa és Pere Delclós i la mantenidora d’aquesta edició és Carme Pagès, filòloga i poeta. L’acte finalitzarà amb l’entrega dels llibrets que recullen els poemes recitats.

Font: http://www.tramuntanatv.com/agenda/

Arseni Corsellas Perxés

Arseni Corsellas Perxés(Capmany 1904 – Figueres 1967) va rebre lliçons de violí de J. Soldevila i Enric Sans a Figueres i d’Eduard Toldrà a Barcelona.

A la dècada dels anys 30 formava part de la Cobla La Filharmònica amb J. Gelabert, A. Faixó, P. Teixidor, J. Seguranyes, J. Pinos, A. Teixidor, J. Carbonell, E. Corbera i J. Junyer.

També va formar part de l’Orquestra Mendoza, La Principal de Badalona, Orquestra Panamá i La Principal de Llagostera.

De retorn a Figueres va impartir classes particulars de violí i l’any 1958 va guanyar la plaça de professor de música i violí de l’Escola d’Arts i Oficis Clerch i Nicolau.

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Concert de Streaks al Catalonian Extreme

El 23 de març de 2013, des de les 19 h., es  celebra el concert del Catalonian Extreme, el primer festival de bandes participants del recopilatori CATALONIAN EXTREME COMPILATION vol.I a Bellcaire d’Empordà, amb la participació de:

• Avgrunn
• Engorriment
• Fall of Mankind
• Fraktal
• Human Ashtray
• In to the Nethermost
• Korruption Found
• Streaks

Podeu escoltar aquest recopilatori a http://catalonianextreme.bandcamp.com/

Amics de Florenci Mauné

Montserrat Mauné és l’autora del fantàstic bloc Amics de Florenci Mauné, on trobareu l’història dels músics Florenci i Carles Mauné explicada de manera testimonial per la seva hereva. La Montserrat Mauné ha reunit i conservat el fons familiar de partitures, fotografies, programes de mà, enregistraments i altres documents que ara diposita en aquest format digital amb el doble objectiu d’homenatjar a aquests grans autors figuerencs i de dinamitzar-ne la seva obra. Amb les paraules de l’autora:

En aquest bloc, vull retre homenatge a dues persones molt entranyables per a mi i estimades per tothom, el meu avi Carles Mauné i el meu pare Florenci Mauné, músics i compositors figuerencs i catalans.

Es tracta d’un testimoniatge de la prolífica trajectòria musical d’ambdós, el més acurat i documentat possible, alhora que un recull de la seva obra a fi de posar-la a l’abast de tots vosaltres.

Crec que la tasca de recerca dels seus enregistraments i la digitalització de les seves partitures era del tot necessària abans que l’acció del temps pogués destruir tan abundant i preuat material.

D’aquesta manera la seva obra queda a disposició de tothom qui vulgui consultar-la, descarregar-la o fer-ne l’ús apropiat.

Finalment haig de manifestar el meu immens agraïment a tots aquells que han fet que la laboriosa tasca duta a terme, hagi estat molt més planera. Des del primer moment he comptat amb l’ajut i la col·laboració, i el més important, l’alé i l’empenta de molts de vosaltres.

Per tot plegat estic segura que aquest bloc, a banda de ser una important eina de consulta, serà també un vincle interactiu per a tots els que estimem la música i el món sardanístic en especial.

Des del Sonabé.cat us convindem a visitar i fer difusió d’aquest bloc i d’aquest patrimoni i esperem que ben aviat les orquestres i cobles del país s’animin a incorporar al seu repertori les sardanes d’aquests autors.

La Coral Polifònica de Figueres busca noves veus

La Coral Polifònica de Figueres engega una campanya per trobar noves veus per a la formació, persones amb nocions de cant (tot i que no cal que siguin professionals) que vulguin afegir-se a l’emblemàtica coral figuerenca.

Concert solidari dels Pinocchio al Sindicat

El 5 d’abril de 2013 els Pinocchio ens informenque realitzaran un concert solidari a la Sala Sindicat de Garriguella:

Us convidem a participar al concert solidari que farem el proper 5 d’abril, al Sindicat de Garriguella per donar suport a un dels propers projectes que prepara la organització Children of Africa per aquest estiu: la construcció d’una biblioteca a un poble de Kenya.

Children of Africa es una ONG formada per cooperants de diverses nacionalitats, amb una presència Empordanesa molt activa. Organitzen diferents activitats a casa nostre per tal de recollir fons per a finançar part dels seus projectes al districte de Kinango, centrats en millorar les condicions sanitàries, d’educació i d’autonomia dels infants i la gent d’aquesta part del sud de Kenya.

5 eurillus including Jordi’s fine Butifarreishon & Pinocchio party

Els Pinotxets estem molt contents de participar en aquesta causa i amb el vostre ajut, aportar-hi un granet de sorra Empordanesa!!

Jo Dalí, de Xavier Benguerel

La Biblioteca de Figueres acaba d’incorporar al seu fons la partitura de l’òpera catalana de Xavier Benguerel, Jo Dalí, en el seu format de reducció de cant i piano. L’edició de Tritó està descrita des del seu catàleg:

“Jo, Dalí” és una òpera llarga i amb tots els elements.

L’oportunitat de compondre una òpera gran se li va presentar a Benguerel amb motiu de l’encàrrec del , el 2001, per a la commemoració del centenari del naixement de Salvador Dalí el 2004.

L’obra no es va estrenar amb aquest motiu i ha tingut un recorregut llarg fins a ser estrenada al Teatro de la Zarzuela de Madrid el 8 de juny de 2011.

Per al llibret, Benguerel es va adreçar al dramaturg català Jaume Salom.

Està escrita en quatre actes representats en dues parts, i l’obra, ja musicada, té una durada de prop de dues hores. Els actes primer, segon i quart consten de quatre escenes, mentre que el tercer és una escena única.

Instruments:	Soprano, Mezzo-soprano, Tenor, Baríton, Baix, Cor, Piano d’acompanyament
Formació:	4 Parts
Gèneres:	Música Clàssica, Òpera i Sarsuela
Format:	Reducció
Nivell:	Avançat
Època:	Música del Segle XX, Música del Segle XXI
—-
Compositor:	Xavier Benguerel (1931 – ) (bio autor)
Instrumentació:	solo SMz4T4rB4B coro (SATB) pf
Durada:	120 min
Editorial	Tritó
Núm. Pàgines:	245
ISBN	9790692047810
ISMN:	9790692047810
Referència:	TR00814

Concert de la Coral Germanor Empordanesa a La Cate

 

El 27 d’abril de 2013, a La Cate de Figueres, podeu gaudir del concert de 5è aniversari de la Coral Germanor Empordanesa del Casino Menestral Figuerenc. Serà a les 19 h. i els beneficis del concert es destinaran al centre de lleure per a persones discapacitades de El Dofí.

Cosmik publica Ella

Cosmik és Josep Serra, nascut l’any 1985 a Figueres, va iniciar la seva vida musical des de ben petit, amb classes de solfeig, piano i trombó de vares. Va començar en el món de la nit treballant de “light-jockey” en una sala de Barcelona fins que va haver de tornar a la seva ciutat natal, Figueres. Va començar oficialment el seu treball com a DJ en un petit club empordanès, i després d’una dècada, sales com Catedral (Girona), Pacha Empuriabrava, Hot Fata (St, Pere Pescador) o Chic Deluxe (Roses) han pogut gaudir de Cosmik com el seu dj resident. Actualment resideix a la sala de referència de la zona, Palazzo Dansa Vani (Figueres)

A finals de 2012 fitxa per la gran companyia We Love asere, on es dóna a conèixer a la resta de la península amb el seu primer tema cantat “Chica deseada”.

Produccions:

– Cosmik – Ella (2013)

– Cosmik – Chica Deseada (2012)

– Cosmik & Rider – Superjump (2011)

– Cosmik Feat Mendez – La Riviera (2010)

– Cosmik & Rider – Get Up (2009)

– Cosmik Feat. Mar-T – Touch Me Now (2008)

 

Bootlegs & Remixes:

– Shakira feat. Pitbull & El Cata – Rabiosa (Cosmik, Gerard C & Mauro B Remix)

– Marco Hinojosa Feat. Don Latino – Pa Ti Pa Mi (Cosmik Sweet Remix)

– Flo Rida & T-Pain – Low (Cosmik & Rider Bootleg)

– Rihanna – Love The Way You Lie (Cosmik & Rider Bootleg)

– Eminem – Without Me (Cosmik Bootleg)

– Pitbull – I Know You Want Me (Cosmik Bootleg)

 

 

Anna Comellas Vila-Puig

Trio Smetana, José Maria Fernandez, Anna Comellas i Arnold W. Collado

Anna Comellas Vila-Puig, filla de Gonçal Comellas,  comença a estudiar violoncel amb 12 anys amb Jaume Cristau a l’escola de música del Casino Menestral figuerenc, segueix en el mateix centre amb Josep Bassal i, a partir de 1989, amb Marçal Cervera, a Barcelona, per finalitzar la carrera amb el professor Peter Thiemann.  Al setembre de 1997 va guanyar el Premi Extraordinari de Grau Superior, “Fi de Carrera”, de Violoncel.

Ha participat en diversos cursos de perfeccionament, en els quals va rebre classes dels mestres Philips Young, Peter Thiemann, Jean Decross, Marçal Cervera, Roger Albin i Maud Tortelier i de música de cambra amb Claudi Arimany, Gonçal Comellas i Norbert Blume. Ha estat becada per la Fundació Güell i la Fundació Pau Casals.

Va ser membre de nombroses formacions de cambra amb les que ha actuat a Catalunya, en diverses comunitats autònomes espanyoles i a Brussel · les (Bèlgica). Ha actuat durant tres temporades amb el cantautor Lluís Llach. Ha estat professora de violoncel al Conservatori Municipal de Música de Cervera (Lleida), Figueres, de l’Escola Municipal de Música de Cornellà de Llobregat i del Conservatori Superior de Música de Barcelona. Ha estat cello solista de la de Orquestra de Cambra Gonçal Comellas.

Va oferir, com cello del “Trio Smetana”, dos concerts a Barcelona organitzats per la prestigiosa empresa de management Ibercámara i amb el suport de la Generalitat, obtenint un gran èxit, molt important per a la formació. També ha ofert recitals, amb el “Trio Smetana” en prestigiosos i importants teatres com el de Dos Hermanas.

A l’agost de l’any 2000 va fer el seu debut com a solista amb el Concert per a violoncel amb l’Orquestra de Saint-Saëns, obtenint gran èxit de públic i crítica.

Compagina la docència musical amb la interpretació amb diferents formacions de música de cambra.

Fonts: http://www.arnoldwcollado.es i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Concert de Dino Ratso a Figueres

 

El divendres 15 de març de 2013, a les 23 h i al Bar Lizard, l’antiheroi de la Barcelona subterrània ataca Figueres. Clàssics com “Hay que matar a un cantautor”, “Loco por el fútbol” o “El amor es una puta mierda”, s’alternen amb composicions noves del seu darrer disc, “Álbum Blanco”. Un disc de pop fresc i lletres punxants que hauria d’otorgar a Dino Ratso la repercussió que fins ara se li ha negat.

Josep Coll Ligora

Josep Coll i Ligora (Llançà 1893 – Cassà de la Selva 1965) extraordinari intèrpret de tenora, compositor de sardanes i pedagog.

Per bé que nascut a Llançà, en Coll passà els anys de la infantesa a Sant Pere Pescador, on s’establí la seva família. A causa de la seva afició musical, el seu pare l’envià diàriament per aprendre de solfa amb Joan Duran, de l’Armentera.

De molt jove ja actuà amb les cobles La Principal de Santa Coloma i l’Aliança Vigatana, i als 21 anys formà part de la Unió Cassanenca. La Selvatana (1915–1923), La Principal de la Bisbal (1923–1929), Barcelona (1929–1932) i Principal de Cassà (1932–1936) foren les següents etapes com a instrumentista. Acabada la Guerra Civil tornà a la Selvatana, per passar poc després a la cobla Els Montgrins, on hi tocà la tenora del 1942 al 1944 i hi exercí de director els anys 1942-1943. En aquesta formació coincidí amb el seu germàBaldiri Coll i Ligora (tible 1943-1945, director 1944-1945). La seva darrera formació seria novament la cobla Barcelona (1945–1957), on es jubilà. Al llarg de la seva carrera col·laborà en gran nombre de gravacions de sardanes amb les diverses cobles on tocà.

La seva producció sardanista comprèn una norantena de peces i ha estat força oblidada. La majoria de les seves sardanes va ser composta per a lluïment d’un instrumentista i les dues sardanes seves que s’interpreten més regularment, El sereno i Búfalo Bill, ho són (per a tenora i fiscorn, respectivament).

En Ricard Viladesau li dedicà la sardana A en Josep Coll.

La tenora metàl·lica

A iniciativa dels mestres Francesc Pujol i Pons i Josep Serra i Bonal, es va fer construir una tenora metàl·lica que utilitzà entre el 1931 i la seva jubilació, vint-i-sis anys més tard. D’aquell instrument n’extreia un so personal i inigualable, que abastava els tons més greus i més aguts. Al concurs de cobles que la Generalitat de Catalunya convocà el 1932, i que guanyà la Cobla Barcelona, en Pau Casals, jurat, felicità efusivament en Coll per la sonoritat igualada de l’instrument. Es conserva al Museu de la sardana, a Girona.

Al Mètode per a tenora i tible, en Coll justifica el fet de fer una tenora metàl·lica i canviar-ne el trepatge i les distàncies entre forats respecte a les tenores normals: “[buscava] aconseguir un so més homogeni, més brillant i menys nasal, ja que, aquelles, en llur construcció deficient i rudimentària , tenen el so dels tres registres desequilibrat: els greus són massa amples i els aguts massa grossos en comparació amb els sons mitjans”.

Més modernament, Aureli Vila emprà una tenora metàl·lica quan tocava a la Cobla Municipal Ciutat de Barcelona.

La tenora metàl·lica que utilitzà és actualment al Museu de la Sardana, de Girona.

Obres

• Angúnia i goig (1954), poema per a cobla

Sardanes

• A punta de sol
• L’Antònia enamorada
• Barrillonenca (1953)
• Búfalo Bill, obligada de fiscorn
• De Cassà a Ceret
• El Duc i la Quica (1945), obligada per a 2 tibles
• Enric, xiulem?, obligada de flabiol
• L’entremaliada Mercè (1946)
• L’illa de Tossa (1946)
• M’escoltes, obligada de fiscorn
• La mar serena
• Maria, obligada de tible
• La Mercè dansaire
• La Nuri gracienca (1947)
• Paquita i Nora (1947)
• Pescant granotes
• La petita Angelina (1946)
• Refila i canta, obligada de tible
• Retorn (1947), obligada de fiscorn
• La sirena i el pastor
• La taverna d’en Joan
• La vila de Cassà (1959)
• Verdú a Sant Pere Claver (1954)
• El Xixi, obligada de tible

• Revesses: L’aranya i les papallones, Ja m’ho pensava, Ni quatre, ni tres, ni dos, ni un tan sols, Si bé l’escolteu, la traureu

Sardanes per a lluïment de tenora

• Adéu-siau (1957), obligada
• Als amics Coscolla (1949), per a dues tenores
• L’amic Catllà (1945)
• L’amic Joan
• Angeleta, dedicada a la seva muller, Àngela Teixidor
• Apa camina
• Aromes d’estiu
• Cant a la vida, obligada
• Competència, per a tenora i tible
• Els dos serenos, nova versió d’El sereno
• Dos solistes, per a tenora i tible
• En Cufí flequer (1956), per a tenora i tible
• Escalant l’infinit
• Expectació, obligada de tenora i tible
• Flor de maig, obligada de tenora i tible
• Garriguella
• Jorn naixent
• Recordant (<1932), obligada
• El sereno
• Sempre per tu (1950)

A l’arxiu de Músics per la Cobla es conserven algunes de les partitures de les obres.

Fonts: Viquipèdia, Músics per la Cobla i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Josep Cirilo Expósito

Josep Cirilo Exposito (Cartagena 1869, Figueres 1949) va arribar a Figueres l’any 1889 per fer fer el servei militar i finalment, s’hi va quedar a viure. Va formar part de la cobla-orquestra de Tossa de Mar. Era instrumentista de flauta, flautí, clarinet, requint, oboè, fagot, saxofon, tenora i tible.

Va formar part de la primera Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona de 1917.

Fou professor de música i escrigué teatre líric, ballables, caramelles i sardanes, d’entre les quals cal destacar:

• Què farem garrofí
• Felicitat
• Desfile militar
• Tornant de cacera
• Penya Litus
• Falaguera
• Esbojarrada
• Agraïment
• Marruxinya ballem-la?
• Jovent torrassenc
• Llaminera
• Afectuositat
• Les noies de la “Joan Maragall”

Font:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009