Narcís Bassols i Soriano (Figueres, 1824 – Chalco, 1905) va ser un guitarrista i editor català que s’establí a Mèxic.
Nasqué en el si d’una família amb inquietuds musicals i tingué una vida molt moguda: estudià a la Jonquera, i als 14 anys marxà a Barcelona, fins al 1841, per viure amb el seu germà Bonaventura Bassols, de qui aprengué a tocar la guitarra (també en rebé lliçons d’un altre germà, Agustí).
Es revoltà contra Espartero i hagué d’exiliar-se a França el 1843. Visqué durant un temps a París i participà en la revolució del 1848; posteriorment s’establí clandestinament a Madrid amb el nom del seu germà Agustí (1849-1850) fins que no aconseguí que es revoqués l’ordre d’exili. Viatjà a Cuba i els Estats Units, on passà uns anys fent-hi classes de guitarra. Arribà a Mèxic el 1852 per tocar en concerts, i decidí establir-se un temps en el país llatinoamericà, com el seu germà Bonaventura havia fet a Xile uns anys abans.
Conegué Soledad Lerdo de Tejada (germana del que més tard seria president del país Sebastián Lerdo de Tejada) i s’hi casà el 1856. En Narcís arrelà al país, deixà la música pels negocis i des del 1858 va fer d’editor, traductor i llibreter a Puebla, dedicant-se amb preferència a la literatura catòlica i publicant la Revista eclesiàstica (1868-1870, 1879-1881?). Escriví articles en la premsa mexicana i contribuí a iniciatives filantròpiques, com la [1] “Beneficiencia Española de Puebla”, institució d’on en va ser secretari.
Escrigué, compilà o traduí diversos llibres per a la seva editorial; el que més anomenada li donà fou La cocinera poblana, que fou reeditat diverses vegades. Deixà per a la posterioritat una autobiografia, Memorias de un artista escritas por él mismo, inèdita, que Montserrat Galí ha estudiat modernament. El seu germà Bonaventura li dedicà [2] la traducció del Tratado del párroco de D. Bouix (Puebla: Narciso Bassols, 1868). Com a compositor fou autor d’una Polca en La Major per a guitarra. Anecdòticament [3][4] Bassols estigué vinculat a l’adopció com a himne nacional mexicà de la música que compongué un altre català, Jaume Nunó i Roca, encara que la seva participació fou accidental.
Els seus descendents han fet contribucions importants a la cultura mexicana; la figura més destacada n’és un dels néts, Narciso Bassols García, que va ser polític, escriptor, diplomàtic i professor universitari, i que contribuí decisivament a facilitar l’entrada a Mèxic dels republicans espanyols exiliats després de la guerra civil.
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Bassols_i_Soriano
T'agrada:
M'agrada S'està carregant...
Etiquetes: 2013, Figueres, Narcís Bassols