Joan Bofill Grau

Joan Bofill Grau (L’Armentera 1930 – Figueres 1981) va promar part de les orquestres Els Rossinyols de Castelló, Cobla Orquestra Catalunya de Bordils, l’Amoga de Vidreres, Els Montgrins, la Costa Brava i Els Verds de Mataró. A la temporda 1958-1959 va ingressar a La Maravella i després es va traslladar a viure a Barcelona i va formar part de la Cobla Barcelona, de l’Orquestra Florida i de l’orquestra del Teatre Apolo. Posteriorment va residir a Perpinyà.

Va tornar a les comarques gironines i va formar part de les cobles Miramar de Figueres i de l’Orquestra Caravana.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Pablo Guirao Trio presenten el seu primer clip

Avui des del Sonabé.cat us convidem a veure i escoltar als Pablo Guirao Trio i ens seu primer clip Negro como un Blues.

Tramuntana TV entrevista als Desenkant

TramuntanaTV.com entrevista el grup de rock figuerenc DesenKant. El dissabte 2 de març de 2013 presenten en directe el seu primer disc “Ataràxia” a La Cate (21:00).
http://www.tramuntanatv.com
http://www.facebook.com/tramuntanatv
http://www.twitter.com/tramuntana_tv

Nous concerts de Després de les cendres

Segons anuncia Vicenç Cànovas, un dels artistes del projecte Després de les cendres, ja hi ha programats els pròxims concerts de presentació del CD  a Roses ( divendres 15 de març de 2013) i Llançà ( divendres 22 de març de 2013 ).

Rafael Blanch Via

Rafael Blanch Via (Barcelona 1933) fill del músic castelloní Àngel Blanch. Va aprendre les primeres notes amb el seu oncle Josep Blanch i després va entrar en el Conservatori Superior Municipal de Barcelona i va ser alumne de Zamacois, Gibert Canins i Joan Massià.

Es formà en el Conservatori Superior de Música de Barcelona, obtenint els diplomes de professor de piano i de solfeig, teoria, dictat i transposició. Ha actuat com a pianista a la ràdio, a la televisió i als teatres i auditoris d’arreu de l’Estat Espanyol i de diverses ciutats de l’Europa Central. El curs 1984-85 guanyà amb el número 1 les oposicions a pianista acompanyant de l’Institut del Teatre, de la Diputació Provincial de Barcelona. Ha exercit de cap d’instrumentistes durant 15 anys. Actualment es dedica a la docència a la pròpia escola fundada l’any 1975 juntament amb la seva muller, també professora superior, Marina Mezquiriz.

Va ser director i pianista de la Cobla Barcelona i director de la Cobla Montgrins.

La Biblioteca de l’ESMUC conté  la donació de l’autor de 25 partitures impreses i 51 llibres, la gran majoria de la prestigiosa editorial Labor. El fons forma part de les col·leccions de la Biblioteca l’ESMUC des de l’any 2011. El fons no està catalogat però pot consultar-se l’inventari.

A l’arxiu de Musics per la Cobla també es poden consultar diverses obres de l’autor.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  ESMUC

Concurs Joan Trayter de Figueres, edició 2013

Bases concurs de música jove de l’Embarraca’t “Joan Trayter” en l’edició de 2013
1.    Aquest concurs està obert a tots els grups o solistes de música, independentment de l’estil que toquin i de la procedència geogràfica sempre i quan els seus integrants siguin majors d’edat.
2.    El grup o solista participant no pot tenir més d’un LP editat, ja sigui amb contracte discogràfic o autoproduït.
3.    Hi haurà una categoria única de participació, indiferentment de l’estil o qualsevol altre condicionant.
4.    Tothom qui vulgui participar-hi haurà de fer arribar un treball en format CD amb un mínim de tres temes amb la indicació “Concurs Joan Trayter” a l’adreça següent: Ajuntament de Figueres, Servei de Joventut, Avinguda Salvador Dalí, 107, 1r pis, 17600 Figueres. En el sobre, a part del CD, hi constaran el nom d’algun representant del grup, el nom del grup, un telèfon de contacte i l’adreça. També fotocòpia del DNI dels integrants del grup. S’hauran de fer arribar abans del 10 d’abril de 2013.
5.    Amb tots els treballs presentats, el jurat farà una tria de tres grups o solistes, que seran els que tocaran el dia 1 de maig de 2013 dins la programació de  l’Embarraca’t.
6.    Els grups seleccionats i que finalment actuïn rebran 150 euros en concepte de gratificació per compensar les despeses diverses que els ocasioni el concert.
7.    Les actuacions tindran una durada màxima de 50 minuts i un mínim de 35 minuts, amb possibilitat de bisos si el públic ho demana.
8.    El repertori ha d’estar format majoritàriament per temes propis. És permès d’interpretar un màxim de dues versions.
9.    El jurat estarà format per periodistes, tècnics de so, promotors de concerts i membres de l’organització de l’Embarraca’t.
10.    Es valorarà l’originalitat de les composicions, la posada en escena i la qualitat musical.
11.    El jurat atorgarà un únic premi al millor grup que consta de 1.000 euros, més la gravació d’una maqueta als Estudis Musiclan d’Avinyonet de Puigventós. També una actuació a l’Embarraca’t 2014, remunerada amb un import màxim de 600 euros nets i sense intermediaris de representació, sempre que el grup no s’hagi dissolt i que pugui acreditar un mínim de concerts realitzats durant l’any següent al premi.
12.    Els resultats es faran públics al llarg de la setmana següent de les festes de Figueres de la manera com l’organització cregui més adient.
13.    Els materials presentats no es retornaran i passaran a ser propietat del fons del Servei de Joventut.
14.    En tot allò no previst en aquestes bases s’aplicarà el criteri del jurat.

Per a més informació podeu trucar al número de telèfon del Servei de Joventut de l’Ajuntament de Figueres: 972 03 23 26. També podeu enviar un correu electrònic a l’adreça: joventut@figueres.org

Fonts: http://www.figueres.cat/cat/content/1200/concurs-joan-trayter-edicio-2013.html i https://sites.google.com/site/embarracat/embarraca-t-2013/joan-trayter-2013

Àngel Blanch Reynal

Àngel Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1907, Montpeller 1966) germà dels també músics Josep i Amat, fa formar-se musicalment com a pianista i organista amb mossèn Joaquim Serratosa, i com a violinista amb el mestre Enric Sans. Més tard va continuar la seva formació amb Eduard Toldrà a Barcelona. De 1925 fins a 1930 va tocar a la Principal de Peralada i, després va ser el violinista del quintet del vaixell Manuel Aznar que feia la travessia per l’Atlàntic.

També va formar part d’altres orquestrescom La Caravana, La Principal de la Bisbal (1948-1958) i va finalitzar la seva activitat musical a la Cobla Barcelona on interpretava el trombó i el flaviol, i també va exercir com a director fins a la seva mort.

Com a compositor, estan documentats els següents títols, alguns d’ells formen part de l’arxiu de Músics per la Cobla:

• La Festa del barri (1942)
• Pluja menuda
• Fadrina bonica
• Vents estranys
• La Marieta dels cabells daurats
• Maria
• Bell Port de la Selva (1958)
• Dues amigues
• Sant Daniel de Tordera
• Sant Llorenç de Morunys
• Aquelles nyacres
• En Claudi i l’Esteve
• Les Garrafes de Llorenç
• Idil·li mariner
• Nosaltres dos
• Roser bonica

Fonts:

Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Amat Blanch Reynal

Amat Blanch i Reynal assegut a la dreta de l’imatge

Amat Blanch Reynal (Castelló d’Empúries 1904 – 1938) es va formar musicalment  amb el seu germà Josep Blanch mentre feia seguir el treball a la fusteria paterna.

Va formar part de La Principal de Peralada (1925) com a trombó i va romandre a la formació fins al 1934. També va formar part dels Rossinyols de Castelló, de l’Orquestra Mendoza i de The King Jazz.

Va morir molt jove a la Batalla de l’Ebre.

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Narcís Duran

Narcis Duran (Castelló d’Empúries 1776 – Monterrey, Califòrnia 1846) músic i franciscà que va funda el primer cor i orquestra a San José, a l’Alta Califòrnia.

Entre les seves composicions la més coneguda és una Missa de Catalunya.

 

Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Bonaventura Bassols i Soriano

Bonaventura Bassols i Soriano (Figueres,  1812 –  [Tortosa?] 1868)

De família amb vocació musical (els seus germans Agustí i Narcís foren també guitarristes), es doctorà en Farmàcia abans de dedicar-se, també, a la guitarra.

S’establí a Barcelona (hi vivia l’any 1838, quan el seu germà Narcís anà a viure amb ell, i en els anys 1842 a 1849 s’hi anuncià com a professor de guitarra).

Posteriorment visità diversos països sud-americans, i visqué a Xile durants uns anys (a partir del 1854, i encara hi era el 1861); en aquest país esdevingué soci de l’Acadèmia de Farmàcia i Ciències Naturals, i hi dirigí El Trobador (1856). De tornada a Catalunya el 1865, residí a Tortosa.

Tingué per deixebles Josep Viñas i Diaz, Jaume Bosch i Renard, Josep Costa i Hugas, Pau Piferrer i Fàbregas i el seu germà Narcís Bassols.

Publicà diversos quaderns de música per a guitarra (1846). Des de la seva fundació, dirigí el cor de la “Societat Filharmònica de Barcelona” (1844-1857) i col·laborà amb aquesta societat en la seva -efímera- revista, La Violeta de Oro, Periódico de la Sociedad Coral Filarmónica y Literaria (1851); al 1853 hi va fer la conferència Consideraciones filosóficas sobre el verdadero carácter del drama lírico-nacional, un títol que evidencia l’adscripció de Bonaventura al Romanticisme musical.

En una faceta separada de les seves altres activitats, va traduir el Tratado del párroco, de los vicarios parroquiales, de los capellanes de monjas, militares y hospitales, escrito en latín per D.Bouix (Puebla: Narciso Bassols, 1868) ^[3], i el dedicà al seu germà Narcís, que el publicà en la seva editorial.

Obres

• El Atrevido, vals en La Mayor
• Contradanza, en Mi Mayor
• Galop, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
• Gran vals, 6ª en Re
• Himne, amb lletra d’Antoni Ribot
• Himno popular á Pío nono, en Mi Mayor
• Mazurca, en Re Mayor
• 2ª Fantasía para guitarra sola, op. 12, publicada a 1788-1850 Antología de piezas de Guitarra en edició crítica de Javier Suárez-Pajares (Madrid: Instituto Complutense de Ciencias Musicales, 2008 ISBN 979-0-69219-043-1)
• Vals (?) enregistrat per guitarrista Josep Manzano al DC Melancolie: Compositors guitarristes gironins del segle XIX (Sabadell: Ars Harmonica, 2010 ref AH214)
• Vals, en la menor, dedicat al seu deixeble Josep Costa
• Vals, en Sol Mayor, 6ª en Re y 5ª en Sol
• Vals de la Blusa, en sol menor, 6ª en Re y 5ª en Sol
• Vals infernal, en la menor
• Vals para guitarra, en Sol Mayor, 6 en Re y 5ª en Sol

Arranjaments

• Coro final de la ópera “Attila”, re menor, 6ª en Fa
• Fragmento de un coro de la ópera “Il novo Mose”, en la menor
• Galop de la Pandereta, en La Mayor
• Vals de Straus, en Mi Mayor
• Vals sobre un motivo de María Padilla, en Re Mayor
• Vals sobre un motivo de “Nabuco”, en la menor

La Biblioteca de l’Orfeó Catala del Palau de la Música  ha digitalitzat el seu exemplar de l’obra Fantasia para guitarra sola i el podeu consultar aquí.

Josep Manzano interpreta un vals de Bonaventura Bassols al CD Melancolie.

Font: Viquipèdia

Marià Bataller Llonch

Marià Bataller Llonch (Castelló d’Empúries 1885 – Granollers 1948) va ser deixeble d’Enric Morera i l’any 1912 es traslladà a Granollers on entrà a formar part de la Cobla Catalònia. Dirigí la Coral La Lira de Montormès i l’Orfeó Granollerí.

Va compondre:

• Els Gegants de Reus
• El Petit vailet
• Mentre llisca la nau
• La Laia bonica
• Triomfant
• Bellesguard
• Montserrat
• Dolors
• Esclat
• En Pere fa por
• Quina gatzara!
• Núria
• Rialla d’abril
• L’Enjogassada
• L’Ocellet enamorat
• Som catalans
• La Gracieta i en Baldric
• Petitona

Algunes de les composicions de l’autor es conserven a l’arxiu de Músics per la Cobla.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Músics per la Cobla

Narcís Bassols i Soriano

Narcís Bassols i Soriano (Figueres, 1824 – Chalco, 1905) va ser un guitarrista i editor català que s’establí a Mèxic.

Nasqué en el si d’una família amb inquietuds musicals i tingué una vida molt moguda: estudià a la Jonquera, i als 14 anys marxà a Barcelona, fins al 1841, per viure amb el seu germà Bonaventura Bassols, de qui aprengué a tocar la guitarra (també en rebé lliçons d’un altre germà, Agustí).

Es revoltà contra Espartero i hagué d’exiliar-se a França el 1843. Visqué durant un temps a París i participà en la revolució del 1848; posteriorment s’establí clandestinament a Madrid amb el nom del seu germà Agustí (1849-1850) fins que no aconseguí que es revoqués l’ordre d’exili. Viatjà a Cuba i els Estats Units, on passà uns anys fent-hi classes de guitarra. Arribà a Mèxic el 1852 per tocar en concerts, i decidí establir-se un temps en el país llatinoamericà, com el seu germà Bonaventura havia fet a Xile uns anys abans.

Conegué Soledad Lerdo de Tejada (germana del que més tard seria president del país Sebastián Lerdo de Tejada) i s’hi casà el 1856. En Narcís arrelà al país, deixà la música pels negocis i des del 1858 va fer d’editor, traductor i llibreter a Puebla, dedicant-se amb preferència a la literatura catòlica i publicant la Revista eclesiàstica (1868-1870, 1879-1881?). Escriví articles en la premsa mexicana i contribuí a iniciatives filantròpiques, com la [1] “Beneficiencia Española de Puebla”, institució d’on en va ser secretari.

Escrigué, compilà o traduí diversos llibres per a la seva editorial; el que més anomenada li donà fou La cocinera poblana, que fou reeditat diverses vegades. Deixà per a la posterioritat una autobiografia, Memorias de un artista escritas por él mismo, inèdita, que Montserrat Galí ha estudiat modernament. El seu germà Bonaventura li dedicà [2] la traducció del Tratado del párroco de D. Bouix (Puebla: Narciso Bassols, 1868). Com a compositor fou autor d’una Polca en La Major per a guitarra. Anecdòticament [3][4] Bassols estigué vinculat a l’adopció com a himne nacional mexicà de la música que compongué un altre català, Jaume Nunó i Roca, encara que la seva participació fou accidental.

Els seus descendents han fet contribucions importants a la cultura mexicana; la figura més destacada n’és un dels néts, Narciso Bassols García, que va ser polític, escriptor, diplomàtic i professor universitari, i que contribuí decisivament a facilitar l’entrada a Mèxic dels republicans espanyols exiliats després de la guerra civil.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Narc%C3%ADs_Bassols_i_Soriano

Ramon Basil Brujó

Ramón Basil Brujó (Figueres 1873 – 1938), fill de Frederic Basil (instrumentista de la Cobla de l’Avi Pep) i pare de Francesc Basil Oliveras. Es va formar al conservatori del Liceu i va ser molt bon instrumentista de flauta. Dirigí el cor de la Societat Coral Erato durant 10 anys (1922-1932) i fou membre de l’Orquestra Mendoza*.

Va ser membre fundador de la Junta Directiva del Sindicat musical de la província de Girona (creat l’any 1917) juntament amb Lluís Bonaterra, Agustí Lloret, Emili Pallisera, Pere Teixidor, Ramón Bassagañas, Jaume Turias, Josep Cirilo i Enric Corbera. També exerci de bibliotecari pel Club Apolo de Figueres a l’any 1912 i fou membre fundador de l’Associació de Música de Figueres a la tardor de 1923. 

Va arranjar diferents peces musicals, destacant en les sarssueles. Entre les seves composicions es coneixen les sardanes:

• L’Aplec
• Primerenca
• Invitació
• La Palmera
• La Rondalla
• Flors de nit
• Germanor empordanesa
• Cançó perduda
• Sol Ixent
• Clarejant
• Gelosia
• Cants d’orient
• Nostra dansa
• Tardorenca

Composa diverses caramelles:

• Cançó de la nit d’abril

Entre les seves composicions de balls vuitcentistes es coneixen:

• Los Batidores
• En el lago
• Los Cosacos
• Margarita
• La Bruja
• Los Dragones
• La Favorita
• La Siesta
• La Locomotora
• La Sensible
• El Domador
• El Telegrafista
• La Tertúlia
• La Nube de oro
• El Instrumentista
• La Vendimia
• El Moderno
• La Góndola
• El Niño
• Conejito
• El Torreón
• El Algabeño
• El Almirante
• El Madrileño
• El Laurel
• El Travieso
• La Prisionera

La Societat Coral Erato de Figueres a través del seu projecte Erato Partitura Digital ofereix l’accés a la digitalització d’algunes d’aquestes obres a través del repositori MDC Memòria Digital de Catalunya.

Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Erato Partitura Digital, Sonabé.cat i Musics per la cobla.

* Aquesta dada està en revisió des de desembre de 2013.

Àngels Ortiz prepara nou treball

Àngels Ortiz és una bona compositora i cantautora de l’Alt Empordà i aquest any 2013 prepara un nou disc titulat Àngels del Zel. En aquest nou projecte l’artista projecta enregistrar el cd amb el suport del micromecenatge a través de Verkami i incorporar la dansa contemporània en els seus concerts:

“La posada en escena de les meves cançons enregistrades en el CD Àngels del zel, inclou també dansa contemporània, altres temes meus que seran per a un altre CD i també algunes versions. Compto amb músics professionals i veterans. El grup som: Àngels Ortiz (veu, guitarra i dansa contemporània), Carles Garcia (guitarra i productor), Miguel Alcón (bateria) i Àngel Blàzquez (baix).”

Àngels Ortiz

Aquí teniu l’entrevista de Rafel Dos Santos (Per fi lliures!, Ràdio Vilafant) a l’Àngels Ortiz:

Rot, el nou projecte de HC-Punk

ROT és una banda de HC-PUNK formada per tres del quatre membres de LAGONSALES, després de que aquesta decidís deixar de tocar. Podreu escoltar-los en el seu primer directe el 16 de març de 2013 al Glops de Llançà.

… I 23 de març de 2013 a Banyoles i el 24 de març de 2013 a Torelló Rot es presentaran en directe de la mà de INXAUSTIRECORDS, EATINGSHITRECORDS i OLDKIDSBRIGADE.

Músiques d’anada i de tornada

El 23 de febrer i el 2 de març de 2013 Jordi Piccorelli presenta les conferències Músiques d’ana i de tornada organitzada per la Jove Orquestra de Figueres.

Quan les persones viatgen s’enduen amb elles -si més no les més previsores- una maleta plena de tot el que necessiten Hi ha coses, però, que no viatgen dins d’una maleta i que ens acompanyen al llarg del trajecte: la cultura, les experiències, les emocions… Ja que la música forma part d’aquest segon grup, he volgut organitzar unes conferències en base a aquest viatge musical entre diferents indrets o pobles i com aquesta música es transforma i evoluciona. Un viatge d’anada i de tornada entre diferents cultures, classes socials o d’anada i de tornada en el propi temps.

Jordi Piccorelli

Les conferències es realitzaran a la sala Narcís Monturiol del Cercle Sport de Figueres a les 20 h. Places limitades i inscripció gratuïta a info@joveorquestradefigueres.cat.

Dance of the Free, la primera demo de Hell Bard

Dance of the Free és la demo de presentació de la banda de folk-metall empordanès Hell Bard,

Joanjo Bosk a l’Espai Brossa de Barcelona

El 19 de febrer de 2013, a les 21 h, i a l’Espai Brossa de Barcelona, Joanjo Bosk presenta el seu disc Cançó per Elna, dins la programació del Festival Barnasants.

 

 

Dbut, concurs de joves intèrprets

Joventuts Musicals de Girona, Banyoles i Figueres organitza un concurs de joves intèrprets de clàssica, músiques d’arrel i jazz que se celebrarà aquest proper mes de maig de 2013.

Descripció

MODALITATS: Es convoquen les modalitats de músiques d’arrel, jazz i música clàssica. Es prenen cadascun d’aquests estils en un sentit ampli i no restrictiu. Així, per exemple, per músiques d’arrel s’enten qualsevol proposta d’inspiració tradicional.

SEUS: En aquesta primera edició del concurs Banyoles acollirà la modalitat de músiques d’arrel, Figueres la de jazz i Girona la de música clàssica.

PARTICIPANTS: Poden prendre part en el concurs tots aquells artistes individuals nascuts a les comarques gironines i qualsevol grup que inclogui almenys un intèrpret nascut a les comarques gironines. Cal acreditar que s’ha realitzat almenys una activitat prèvia al concurs com a formació estable o artista individual.

GRUPS: El límit d’integrants pel què fa als grups s’estableix en 6 membres.

EDAT: El límit d’edat per als artistes individuals i per a tots els membres dels grups s’estableix en 26 anys en la modalitat de clàssica i 30 anys en les d’arrel i jazz. No es pot haver superat aquestes edats el dia de la celebració de les finals respectives.

ELIMINATÒRIES: Es decidiran a partir de l’anàlisi i audició per part d’un jurat dels materials que hagin enviat tots els concursants admesos. D’entre tots els candidats s’escolliran dos finalistes per modalitat, que es faran públics el dilluns 15 d’abril de 2013 i que actuaran en directe en les respectives finals.

FINALS:
En la final de cada modalitat, plantejada com un concert en dues parts, actuaran en directe els dos grups que hauran superat l’eliminatòria prèvia. El públic hi podrà dir la seva ja que se li demanarà el seu vot i aquest comptabilitzarà un terç del vot total que decidirà el guanyador. El calendari de les finals serà el següent:

ARREL: Divendres 10 de maig de 2013, 21 h, Auditori de l’Ateneu de Banyoles

JAZZ: Dissabte 11 de maig de 2013, 21 h, Espai Cultural La Cate de Figueres

CLÀSSICA: Diumenge 12 de maig de 2013, 21 h, Auditori Viader de la Casa de Cultura de Girona

INSCRIPCIÓ: Només es podrà fer la inscripció via internet en les butlletes electròniques que es troben en el web de cada entitat local de Joventuts Musicals en la modalitat que organitzi:

ARREL: www.jmbanyoles.com

.
JAZZ: www.jmfigueres.cat

.
CLÀSSICA: www.joventutsmusicals.cat/girona

DATA LÍMIT D’INSCRIPCIÓ: Fins a les 12 h del migdia del divendres 12 d’abril de 2013. Passada aquesta hora quedarà inactiva la butlleta electrònica de subscripció.

DRETS D’INSCRIPCIÓ: Caldrà abonar 10 € en concepte de drets d’inscripció al número de compte corrent 2013 0445 84 0200831226 de Catalunya Caixa.

DOCUMENTACIÓ: Per a poder ser admesos en el concurs caldrà adjuntar els següents materials:

Gravació de tres peces representatives del tipus de música que fa el grup o intèrpret.

Text de presentació del grup.

Fotografia digital del grup o intèrpret.

Document acreditatiu de qualsevol tipus d’haver realitzat almenys una activitat prèvia al concurs com a formació estable o artista individual.

Comprovant de pagament dels drets d’inscripció.

INTEGRANTS: Caldrà indicar els noms, dates i llocs de naixement i instruments de tots els integrants del grup o del músic individual.

REPERTORI: Cal presentar i indicar una proposta de repertori de 50 minuts

Concert de Los Cabrales al Music Hall

El 23 de febrer de 2013 tens una gran ocasió per escoltar a Los Cabrales, aquest cop a la sala Music Hall de Figueres.