La Sra. Neus Gómez Crosas ocupà el càrrec de professora directora de l’Escola de Música del Casino Menestral des de l’octubre del 1928 fins al gener del 1935.
Concert de Rusó Sala a l’Auditori de Girona
29 gen.L’1 de març de 2013, Rusó Sala i Kekko Fornarelli Trio presenten el seu nou disc Mar endins a l‘Auditori de Girona. Per aquesta ocasió sortirà un autocar des de Roses que, de manera gratuïta, portarà al concert al rosincs que tinguin entrada i ho demanin.
Rusó Sala Koperdraat, veu i guitarra
Kekko Fornarelli, piano i sintetitzador
Giorgio Vendola, doble baix
Dario Congedo, bateria i percussió
Presentació de nou disc a les comarques gironines
Mar Endins és el segon disc de la cantautora empordanesa Rusó Sala. Aquesta proposta és fruit de la col·laboració amb Kekko Fornarelli, un dels pianistes de jazz italià més interessants del moment. Amb deu cançons originals, Mar Endins és una excel·lent trobada entre la música d’autor, el jazz i els sons mediterranis; un reunió intimista i amb una gran càrrega poètica. Els arranjaments de Fornarelli vesteixen de manera subtil i elegant les composicions de Rusó Sala i converteixen el directe del quartet en una petita joia.
Font: Auditori de Girona
Joan Badosa Compte
28 gen.Joan Badosa Compte (Roses, 1884-1968), fill del músic i industrial Enric Badosa va aprendre les primeres lliçons de solfeig i flautí de mà del seu pare. Amb 12 anys ja era un bon intèrpret i formava part de la Corporació Musical rosinca, una formació de 25 músics dirigida pel mestre Corredó, que també era el seu professor de piano.
Amb 15 anys s’interessa pel tible i als 18 ja n’és un bon intèrpret. També amplia els seus estudis de flautí i, ambdos instruments formarà part de l’Antiga Pep de Figueres com a solista. Amb l’Antiga Pep va viatjar a París i Londres on van enregistrar el primer disc de sardana de l’història.
Va formar part de La Principal de Palafrugell (1911 *) i La Principal de Peralada (1925-1927) i als anys 30 va entrar a La Selvatana alhora que feia d’interí a La Principal de la Bisbal.
L’any 1946 es reconstituí l’orquestra castellonina Els Rossinyols i s’hi va integrar fins que es va retirar.
Va escriure les sardanes: L’Enriquet (1946), Quimeta, La segona de la tarda, La guapa, Margarida (1947), Nebulosa, Poema del ciri, Cançoneta i Flors boscanes.
En col·laboració amb Josep Blanch Reynal va escriure: Heroica, Calaverada, Desvergonyida i La fi del món, la més coneguda, obligada de tible.
A l’arxiu de Músics per la Cobla disposen de les partitures de:
Cançoneta | Sardana per a cobla | |
Enriquet, L’ | Sardana per a cobla | 1946 |
Margarita | Sardana per a cobla | 1947 |
Nebulosa | Sardana per a cobla | |
Poma del ciri | Sardana per a cobla |
Fonts:
Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009
http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Badosa_i_Compte
* Aquesta dada ha estat aportada per Oriol Oller l’11 de febrer de 2012.
Santi Escura i Moradell
27 gen.
Santi Escura Moradell ( Mollet del Vallès, 1971 ) és compositor, orquestrador i pianista. Com a intèrpret ha actuat arreu del territori català i espanyol a més de França, Suïssa, Alemanya, Itàlia i Polònia.
La seva versatilitat musical l’ ha portat a col.laborar com a pianista en diferents projectes d’estils musicals ben diferenciats, dels que en destaquen: Les ” Suites per a flauta i jazz piano ” de Claude Bolling, al costat del flautista Claudi Arimany ( desde l’ any 1993 fins l’ actualitat ); l’ espectacle musical ” Aire Fresc “, basat en les possibilitats estilístiques i expressives de la tenora i el piano, amb el reconegut tenorista Jordi Paulí ( desde l’ any 2008 ); el Cor dels Amics de l’ Òpera de Girona, com a pianista i orquestrador ( desde l’ any 2011) i el Madesku Music Trio, una formació abocada a les noves sonoritats, on també hi treballa com a compositor i pianista al costat del violinista francés Frédéric Descargues i el cellista italià Massimo Mameli ( desde l’ any 2009 ).
L’ any 2006 enregistra un monogràfic de l’ obra pianística del compositor figuerenc Francesc Basil per al programa de TV3 Nydia.
En el terreny de la composició i l’ orquestració ha rebut fins a vuit guardons, destacant el Premi a la Creativitat Musical 2002 dels Ateneus de Catalunya com a director i compositor de l’ Orquestra Jove Versatile.
Ha participat en nombrosos projectes: ” La Bella Helena ” de J. Offenbach, amb La Funcional Teatre, com a orquestrador i director musical ( 2003 ); ” El Sopar dels escollits “, obra teatral de Josep Valls, com a compositor (2006 ); ” Tras las puertas “, pel.lícula de Chema del Pozo i Alberto Quintanilla, com a compositor ( 2006 ); ” Boletos, por favor “, pel.lícula de Lucas Figueroa, com a orquestrador i intèrpret musical ( 2006 ); ” The Gospel X-Perience in Symphony “, espectacle per a cor de gospel i orquestra simfònica, estrenat a L’ Auditori de Girona, com a orquestrador ( 2007 ); ” Cançons de la Cançó “, per a veu i orquestra, estrenat al Palau de la Música Catalana, com a orquestrador ( 2008 ); ” Sinatra Simfònic “, estrenat al Gran Teatre del Liceu, com a orquestrador ( 2009 ); ” Figueres, 1 de febrer del 39 “, documental de Salvador Torres, com a compositor; ” Clàssics del Cinema “, encàrrec de l’ Orquestra de Cambra de L’Empordà, com a orquestrador( 2006 ); ” La veu d’ un poble ” , concert de Cap d’ any de TV3 2012, com a orquestrador.
Entre les seves obres musicals destaquen: ” El Cercador d’ Estels ” ( 2009 ), per a piano i orquestra; ” Díptic Figueres 39 ” ( 2008 ) per a violí, cello i piano; ” Tema descompost ” ( 2002 ) per a piano sol; ” Nexe ” ( 1999 ) per a piano sol ( encarregada per la Fundació Gala- Dalí ) i ” Camps ” ( 2004 ) per a rapsoda, tenora i piano.
Desde l’any 2004 organitza i dirigeix el ” Taller de Creació Musical Santi Escura “, adreçat a joves estudiants i professors. Fruit d’aquest taller, cinc estudiants han rebut guardons als Premis de Composició del Conservatori de Girona.
Director de la Banda Municipal de Figueres.
Actualment resideix a Llançà ( Girona ).
Font: http://www.emmg.info/ESCOLA_DE_MUSICA_MODERNA_DE_GIRONA/Santi_Escura.html
Biografies anteriors
Santi Escura i Moradell neix a Mollet del Vallès l’any 1971. És compositor, orquestrador i pianista.
Com a intèrpret de piano ha actuat arreu del territori català i a gran part de l’Estat espanyol, a més de fer-ho també a França, Suïssa, Itàlia, Polonia i Alemanya.
L’any 2006 enregistrà un monogràfic sobre el compositor Francesc Basil al programa Nydia de TV3. Forma part del Trio M-Tango, de l’espectacle Gala Lírica dels Amics de l’Òpera de Girona, del Jordi Paulí Quartet i és director de l‘Orquestra Jove Versatile.
Ha col·laborat amb prestigiosos músics i formacions com el flautista Claudi Arimany, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, entre altres.
En la vessant creativa de la composició musical, en destaquen el Premi a la Creativitat Musical 2002 dels Ateneus de Catalunya; les estrenes a l’Auditori de Girona de l’espectacle The Gospel X-perience in symphony; la producció Cançons de la Cançó al Palau de la Música Catalana i Sinatra simfònic al Gran Teatre del Liceu. Ha compost la música dels curtmetratges Tras las puertas i Boletos, por favor i la del documental Figueres, 1 de febrer del 39.
En l’actualitat Escura és promotor extern de l’Escola de Música del Casino Menestral Figuerenc, assessor a l’Àrea d’Arts Escèniques i Musicals de Figueres i col·laborador creatiu-musical en projetes culturals multimèdia com La Conducta humana i Presente Inventado.
Toni Gadea Reduan
27 gen.Toni Gadea Reduan neix a Figueres l’any 1950 i s’inicia en els estudis de música del Casino Menestral de la vila. El seu primer instrument va ser el piano però aviat s’inclinà per la bateria. Als 12 anys va entrar a formar part de l’Orquestra Ritmos de Figueres i, en aquesta mateixa època, va cursar els estudis de Percussió Clàssica amb el mestre A. Rodríquez al Conservatori del Liceu de Barcelona. Després de formar part del grup Mauné i els seus Dinàmics, als 17 anys entrà a formar part de l’Orquestra Internacional Maravella, de la qual en va ser membre durant vint anys. L’any 1988 entrà a formar part de l’Orquestra de Xavier Cugat com a percussionista primer i més tard com a bateria. L’any 1990 va fundar l’Orquestra Gerunda, que va enregistrar un CD commemoratiu en el seu desè aniversari. També va formar part del grup Metropol de Girona.
En un altre àmbit, ha realitzat concerts amb l’Orquestra Simfònica de Munic fent música de jazz simfònic. Ha ofert concerts amb el flautista solista Claudi Arimany i va col·laborar en la trobada de cent bateries que es va fer a la Plaça Catalunya de Barcelona. També va acompanyar al grup d’havaneres Port Bo en el concertdel Palau de la Música Catalana i va participar en la 6a edició dels Vespres Musicals de Vilafant amb Josep Quer i Santi Escura.
Des de l’any 2009 participa com a percussionista en l’espectacle A prop del mar amb la cantant Nina, el Grup d’havaneres Port Bo i els músics Antoni Mas, Pep Poblet i Lluís Subiranas.
En els anys 2011 i 2012 ha enregistrat amb l’Orquestra Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya els concerts d’Any Nou de TV3, on també ha participat en diversos concerts. Ha col·laborat en gravacions de diferents formacions i habitualment col·labora amb bandes de música jazz i pop.
El professor Gadea imparteix classes a l’Escola de Música Rita Ferrer de Palafrugell i a l’Escola de Música Adrià Sardó de Calonge.
Josep Quer i Agustí
27 gen.Josep Quer Agustí neix a Vilafant l’any 1943. Té el Diploma Superior de Violí, el de Trombó de Vares i el Postgraduat de Contrabaix. Després de la seva etapa en la cèlebre orquestra Maravella, comença a dedicar-se a la música clássica amb el contrabaix. Fou membre de l’Orquestra Sinfónica de Euzkadi i ha format part de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en la categoria de cosolista. També va participar com a solista convidat amb les franceses Orchestre de Chambre de Perpignan i la Simfònica Empordà-Languedoc-Roussillon. També ha estat requerit en l’OBC i la Simfònica de Mompellier.
Va rebre classes magistrals dels mestres de contrabaix Yoan Goilav, Gary Karr i Barry Green, i col·laborà amb L. Streicher i Petracchi, a Suïssa, els Estats Units, Àustria i Itàlia. Ha participat en diferents festivals internacionals, entre ells el de Peralada, on va donar a conèixer obres per a contrabaix del compositor Josep Cervera. Ha estat convidat per la International Society of Bassist (EUA) en les convencions de Houston, Iowa, Indianapolis, Kalamazoo, Oklahoma, Pennsylvania, en les quals ha presentat obres de compositors espanyols per al seu instrument, amb l’estrena d’un concert de Salvador Brotons. Fou membre actiu del Double Bass Master a Reding (Gran Bretanya) i va impartir classes magistrals en la Longy School, a Cambridge, MA. Ha ofert recitals amb l’organista japonesa Izumi Kando. També va participar com a solista en la banda sonora de la pel·lícula Babaouo, amb guió de l’artista Salvador Dalí i música original de Manuel Camp.
Ha enregistrat tres discs compactes: El Bruixot del contrabaix dedicat al compositor Josep Cervera i Bret, Contrabaix nostre i El Duende, un homenatge al compositor Pere Valls. Aquests dos darrers títols estan disponibles a la Biblioteca de Figueres.
El Mestre Josep Quer participa sovint en conservatoris d’arreu, principalment a Dinamarca, Alemanya i EUA, i esdevé un gran divulgador internacional de la música espanyola per a contrabaix. Actualment imparteix tasca docent a l’Escola de Música del Casino Menestral de Figueres i forma part de l’Orquestra Simfònica del Languedoc Roussillon, a França.
In-Audito celebra 4 anys al Music Hall
27 gen.El 26 de gener de 2013 els In-Audito han omplert el Music Hall de Figueres en la celebració del 4t aniversari de la banda… Han recordat aquests anys així:
Un dissabte del mes de gener de 2009 s’obria la porta d’un garatge de Peralada. Uns individus de procedència desconeguda arribaven, tard, com sempre, al primer assaig sense saber massa bé què passaria. 4 anys i molts quilòmetres després volem celebrar tot el que ens ha passat i el que esperem que ens passi durant molt temps encara. Volem fer un concert especial per començar un nou any i liar-la parda, com de costum, amb tots vosaltres. On? Doncs només podia ser a un lloc, el Music Hall de Figueres. Una sala on ens vincula una historia molt especial des del primer moment que la vam trepitjar, un lloc on ens han acollit, cuidat, mimat i estimat des del dia que va obrir.
Cobla Antiga Pep
27 gen.
Antiga Pep, anys 20. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html.
Avui des del Sonabé.cat recuperem l’article de la web Cervera.us sobre la Cobla Antiga Pep, així com diverses fotos de la mítica cobla empordanesa:
Per parlar d’aquesta cobla tan vinculada a la nissaga dels Cervera reproduirem els textos continguts en el tantes vegades citat “Recull Sardanístic” de Josep Grahit (1916) i part de l’article “La cobla orquestra Antiga Pep de Figueres i els seus músics de Roses” signat per Emili Cervera i Lliuró i publicat en el programa de festa major de Roses de l’any 1985.
“Sens dubte, la cobla més antiga de les existents avui dia i fins podríem dir de totes les que han existit, és la que porta per títol, el que encapsala aquestes ratlles. Com el seu títol indica, és la que va fundar el cèlebre compositor Pep Ventura per quin motiu compta ja més de seixanta anys de vida, doncs com s’ha dit en el lloc a on ens ocupem de l’esmentat autor, va tocar sardanes davant de la reina Isabel II a Montserrat per allà l’any 1860 i que per llavors duia algun temps de vida.
Aquesta històrica cobla ha obtingut varis i senyalats triomfs. L’any 1892 va presentar-se en el concurs de cobles que tingué lloc a Barcelona amb motiu de les festes celebrades pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del Canigó”.
En el concurs de cobles empordaneses que tingué lloc a Barcelona el 27 de setembre de 1902, se li va adjudicar un accèssit.
A Cette (França) hi ha tocat contractada en ocasió d’unes grans festes que s’hi efectuaren emportant-se dues grosses palmes en proba d’admiració dels nostres veins i com a penyora de l’èxit obtingut per la justesa, afinació i bon gust amb que interpretaren les sardanes, i recolliren una hermosa corona inmarcible formada per aplaudiments xardorosos.
Recentment ha tingut ocasió de realitzar dos viatges a les principals poblacions mundials, centres d’art i de la cultura, París i Londres, triomfant cada vegada. Per tot lo dit abans, pot considerar-se a l’Antiga Pep de Figueres, com a una de les cobles de més renom i digna de figurar entre les de primera classe. Actualment la dirigeix en Jaume Turias, primer tenor, i l’integren els professors següents: Marià Calvet, segon tenor; Joan Badosa, primer tible; Lluci Badía, segon tible; Enric Cullell, fluviol; Felip Trull, cornetí; Antoni Vidal, segon cornetí; Joan Mont, primer fiscorn; Joan Solà, segon fiscorn; Josep Cervera, contrabaix. Com es veu, aquesta cobla també és incompleta perquè li falten els trombons.
JOSEP GRAHIT, 1916″
La Cobla Orquestra Antiga Pep fou la continuació de la Cobla que fundà en Pep Ventura, que duia el seu nom, i que perdurà fins uns anys després de la seva mort, que s’esdevingué a Figueres el 25 de març de 1875, ja es desdoblà abans de la seva desaparició quan se’n separaven uns quants components per formar la Cobla Antiga Pep a finals del segle passat, reconstruir tot el seu historial és una tasca molt difícil, però no impossible.
Faré esment només de la Cobla Antiga Pep, fou fundada a finals del segla passat, i desapareixé definitivament el 1952, durant aquest període de més de seixanta anys, tingué grans triomfs i vast renom a Catalunya i a l’estranger per la qualitat dels seus components. El 1900 fou quan començà la seva fama, el 1907 se li reconeixé com a una de les millors cobles orquestres de la regió catalana, per no dir la millor. Més de la meitat dels seus components foren solistes i compositors.
El 25 d’octubre de 1908, i per primer cop a França actuen a les sales ODEÓN i OLÍMPIA de París i hi donen a conèixer les sardanes, alhora que les enregistren discogràficament, també per primera vegada, el 16 de novembre del mateix any, fan el mateix en el Coliseum de Londres, on els proposen un contracte per dos anys per anar a Nova York a donar concerts de sardanes i a actuar en una xarxa de les sales de destes, però no ho accepten a causa de la incomoditat dels viatges i de la llarga absència. El 1909 i el 1913 van altra vegada a París, a més de donar a conèixer les sardanes actuen en les seves millors sales de festes de fama internacional, al Moulin Rouge, per exemple, on obtenen èxits apoteòsics.
EMILI CERVERA i LLIURÓ. 1985″
Podem afegir els títols que enregistrà la cobla-orquestra l’any 1913 a lacasa de discs francesa Pathè. Foren les havaneres de l’Albert Cotó: “La Bienechura”, “Malvina”, “Mi Reina”, “La conversión”, “A orillas del Nilo”, “La última lágrima” (solista de violí Enric Sans), “El jockey”, “El canario”, (solista Enric Sans), els valsos “El batallador” (Massana), “El seductor” (Perich) i les sardanes “El pardal” (Pep Ventura), “Flors boscanes” (Morera), “La font del Fresser” (Morera), “Brots de llorer” (Soler), “Enyorança” (Sans), “Catalunya” (Sans), “La pubilla empordanesa” (Serra), “Cercant aimada”, (Serra), “Mainada” (Morera), “Lo cant del pastoret” (Pep Ventura).

Antiga Pep, 1952. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

Antiga Pep, 1946. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

Antiga Pep, anys 40. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

Antiga Pep, anys 30. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html. Fons fotogràfic de Montserrat Mauné

Antiga Pep, Paris 1913. Font: http://www.cervera.us

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

Antiga Pep. Font: http://www.cervera.us

Antiga Pep 1931. Font: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html

Antiga Pep 1907. Font: http://www.cervera.us

Antiga Pep de Figueres 1928. Font: Fons totogràfic de Montserrat Mauné, neta d’en Carles Mauné i Alai
Fonts: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html , http://www.cervera.us/cerveraweb/coblape1.htm i http://es.scribd.com/montserrat_roca_2
Webs relacionades i recomanades:
http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com.es/2012/06/antiga-pep.html
Josep Calvet Blanch
24 gen.Josep Calvet Blanch (Castelló d’Empúries 1921, Subirats 1983) era nebot dels músics Josep, Amat i Àngel Blanch Reynal. El seu oncle Àngel va ser el seu primer mestre de trombó i Josep el va iniciar en harmonia, piano, fiscorn i violí. També va ser alumne d’Enric Sans, Sainz de la Maza, Poch i Bataller.
Va formar part de la Cobla Els Rossinyols (1936) i l’Orquestra Mendoza. Més tard va formar part de l’Orquestra Semprini, de l’Orquestra d’Antonio Machín, de Els Fatxendes de Sabadell (1952-1954). Va anar a París i va formar part de l’orquestra Fred Adison. De tornada a Barcelona Lluís Ferrer el va sol·licitar com a trombó per La Maravella (1959-1983).
Font: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009
Cast Aiguabella Fàbrega
18 gen.Cast Aiguabella Fàbrega (Figueres, Alt Empordà, 189? – 10 de febrer de 1938) fou un instrumentista de tible i compositor de sardanes. Fill del músic figuerec Ricard Aiguabella Algans i germà del també músic Miquel Aiguabella Fàbrega.
Va formar part de la Cobla-orquestra Canigó amb el seu germà Miquel i posteriorment de La Principal de Peralada, Els Rossinyols de Castelló d’Empúries i l’Antiga Pep de Figueres. Morí en el primer bombardeig sobre Figueres durant la guerra.
Va escriure les sardanes Matinera i La Riallera, que es poden consultar a l’arxiu de Músics per la Cobla.
Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009
Font de la foto: Fotos de cobles, orquestres i conjunts de Catalunya de Josep Loredo.
Josep Maria Corominas Pla
16 gen.Josep Maria Corominas Pla “Coro” (La Jonquera 1961) es va donar a conèixer com a guitarrista del grup Sangtraït (1979-2001) amb els que va enregistrar vuit discs.
Direcció Prohibida celebra el seu setè aniversari amb un concert
14 gen.El 18 de gener de 2013, al Music Hall de Figueres celebra amb els Direcció Prohibida el seu setè aniversari amb un concert elèctric, el darrer durant una temporada, ja que la banda prepara la seva versió acústico-concertera.
Després de les cendres
14 gen.El 20 de gener de 2013, a La Cate de Figueres es durà a terme el concert Després de les Cendres, on des de les 18 h. podreu escoltar una bona colla d’artistes empordanesos presentar el CD solidari amb els damnificats dels focs de le l’Empordà de l’estiu de 2012.
El disc Després de les Cendres compta amb Carles García, Crossing, Herbert de Miranda, Iaraquè?, Irún, Joan Berenguer, Jordi Rubau, Juli Morell, Laia Vehí, Nenmagem, Nuxka Gratacós, Oscar Tanús (El Gato), Pablo Guirao Trio, Pol Andreu, Robert Molina, Rusó Sala, Samuel Arderiu, The Pineapple, Tomàs Fletxa i Vicenç Cànovas i està editat per Jordi Rubau.
Associació de Música de Figueres de 1923
3 gen.Avui des del Sonabé.cat recuperem la notícia de la fundació, el 17 de setembre de 1923, de l’Associació de Música de Figueres, publicada al diari La Publicitat, amb una nota informativa que s’expressa així:
UNA ALTRA ASSOCIACIÓ
Dilluns, a la nit, es fundà a Figueres una Associació de Música, la qual serà germana de les altres Associacions que van florint esplendorosament arreu de la nostra terra.
Aquesta Associació estarà adherida a la Lliga d’Associacions de Música i començarà les seves tasques immediatament, a fi de poder inaugurar el seu primer curs de concerts dins del vinent mes d’octubre.
L’Associació de Música de Figueres és ja des d’ara una viva realitat i compta amb un gran nucli de devots que per ells sols són una clara garantia dels triomfs que per la cultura de Figueres s’assoliran.
Per encaminar l’Associació s’ha nomenat una Comissió organitzadora integrada per molt valuosos elements de la vida espiritual figuerenca, a base d’aquesta distribució de càrrecs: President, Pelai Torres; Vicepresident, Ramon Basil; Tresorer, Julià Zarandona; Arxiver, Emili Pallissera; Vicesecretari, Ramon Bassagañas; Vocals, Francesc Civil, Martí Llobet, Joan Llonch; Secretari, Josep Jou.
The King Jazz
3 gen.The King Jazz va ser un grup musical figuerenc format l’any 1926 i integrat per Enric Sans (violí), Ramon Bassagañas (jazz-band / bateria), Enric Castelló (banjo), Emili Pallissera (saxofon), Antoni Vidal (trompeta), Amat Blanch (trombó), Andreu Gea (contrabaix) i Camil·la Lloret (piano). Segons la premsa de l’època, els músics van comprar instruments moderníssims per a la formació de The King Jazz i van realitzar concerts a la Sala dels Miralls de l’Edison de Figueres.
Fonts: Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009, Arxiu Municipal de Figueres i Hemeroteca de la Biblioteca Fages de Climent, Figueres.
Concert de Robert Molina a La Cate
3 gen.El 12 de gener de 2013, a La Cate de Figueres, no us podeu perdre el concert de Robert Molina, on cantarà íntegrament les peces del seu darrer treball Una mica de sort.