Archive | Octubre, 2010

Concert de Dani Flaco al Síkim CafèTeatre

29 oct.

El 7 de novembre de 2010 Dani Flaco estarà al Síkim CafèTeatre amb les cançons de  “La gira de los ojos de papá”, on repassarà els èxits que l’han fet popular arreu del territori nacional.

Concert Chopin a Figueres

25 oct.

El dilluns 1 de novembre de 2010, l’Orquestra Filharmònica de Catalunya i la pianista polonesa Kornelia Ogorkowna, sota la direcció de Carles Coll, presentaran al Teatre Municipal El Jardí de Figueres, una de les obres més cèlebres del genial compositor Fryderyk Franciszek Chopin: el concert n. 1 per a piano i orquestra.

En aquest esdeveniment podrem gaudir a més de la selecció de peces següents: Gran Polonesa n. 1 op. 40 i una selecció de preludis, ambdues obres orquestrades per Carles Coll.

Gira Shhh… de Mârmara

25 oct.

Els Mârmara confirmen les dates de 2010 de la seva gira Shhh… :

29/10 Rockalafell – Calafell (Tarragona)
06/11 Contraclub – Madrid
13/11 Festival Spatec – Sant Pol de Mar (Barcelona)
18/11 Crossroads – Terrassa
26/11 Voilà – Manresa
03/12 La fàbrica – Olot
11/12 Festival Argila Pop -Quart (Girona)
18/12 Festival “La marató de TV3” – Arenys de Munt (Barcelona)

Sanjays al Càpsula 2010: Presentació de “Welcome To Lemür City”

20 oct.

L’11 de novembre de 2010, a la Sala de Cambra de l’Auditori de Girona la banda Sanjays fa la presentació de gala del seu debut discogràfic: “Welcome To Lemür City”.

El treball ha estat enregistrat als Estudis Ground entre el setembre del 2009 i el maig del 2010, gravat, mesclat i masteritzat per en Jordi Brugués, excepte els temes més recents, que han estat masteritzats als estudis Ultramarinos Costa Brava, per en Santi García. El dia del concert de presentació per fi es podrà adquirir.

Serà una nit plena de surrealisme i psicodèlia en la qual Sanjays també comptarà amb algunes col·laboracions.

Marc Timón estrena Missa Funky en Fu menor

10 oct.

El 10 d’octubre de 2010 a l’Auditori de Barcelona s’ha estrenat  “Missa Funky en Fu menor”, de Marc Timón (música i text), interpretada pel Joan Díaz Electric Trio, la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i les veus solistes de Marian Barahona i Francesc Guillén, cantant de la Fundación Tony Manero, tots ells músics i formacions amb un important i dilatat segell de qualitat que legitima aquesta mixtura.

Marc Timón defineix així aquesta obra:

Es tracta d’una fusió sense precedents a nivell transversal, tant pel que fa a la barreja de formacions i estils musicals (tradicional catalana i moderna) com pel que es refereix a la temàtica tractada. En aquesta missa, entre d’altres, podreu sentir un “Kyrie” i un “Glòria” a l’estil dels temes ballables dels 70’s en versió disco-funky, un “Credo” que és un hip-hop rapejat, un “Al·leluia” amb sabor de latin-funky o un “Agnus Dei” amb reminiscències de Hancock i Stevie Wonder.

Una vegada més, la cobla, tan estigmatitzada i desconegudament etiquetada en la nostra societat actual, mostra el seu poder polivalent i camaleònic incorporant tres trombons i dos saxos i fins i tot cantant amb la tècnica d’harmònics propera al cant mongol anomenada “kargira”, a part d’un didgeridoo i uns bolts tibetans a càrrec de Miquel Àngel López. Per aquesta ocasió la cobla es converteix en una big band a tots els efectes que acompanya un espectacular trio, liderat per Joan Díaz, que compta amb Vic Moliner al baix i Ramón Ángel Rey a la bateria. Espectacular, entre d’altres peculiaritats, perquè Joan Díaz compta amb tres teclats diferents i la seva inseparable melòdica (un teclat normal de piano però que es toca bufant-lo), a banda del piano clàssic, els quals aporten una gran diversitat de timbres i colors als diferents estils de música moderna que van apareixent. Finalment, les veus inconfusibles de Marian Barahona i Francesc Guillén (“Paquito Sex Machine”) són les encarregades de cantar un text que barreja llatí, castellà, català i anglès; la lletra de les cançons prové d’una mixtura entre el text original de la Missa i text de Marc Timón, que posa de relleu les diferències entre Déu i l’Església i la pròpia vida humana, des d’un punt de vista hedonista. En definitiva, un tema delicat com és el de la religió en l’actualitat tractat amb música i fusió sense complexes des de l’òptica del funky més pur i discotequer.

Font: http://www.marctimon.com/cat/index.php

Rai Casals organitza Family TransGospel

10 oct.

Rai Casals organitza a Figueres  un cor-banda per a totes les edats anomenat Family TransGospel i defineix així el projecte:

Que és “FAMILY” transgospel ? “Family” es un espai obert a totes les edats, per disfrutar, cantar i expressar-se des del cor. Quan posem consciència i intenció en les paraules de les cançons, els nostres cants es converteixen en una forma d’oració i de ressonància creativa i transcendent. El nom de “FAMILY” vol fer referència als vincles de empatia i fraternitat que uneixen a les persones, i tant de bo uneixin a la humanitat sencera. No cal saber música però si tenir bona oïda i sobretot voluntat de participar. La quota mensual va destinada al manteniment del local d’assaig i a despeses de producció artística del grup. Qualsevol altre benefici que pugués generar “Family” aniria destinat a accions solidàries.

Que és Transgospel? Actualment vivim en un caos cultural on es fonen i confonen els més variats elements. Després de la caducitat del catolicisme, gran part de la societat s’ha desenganyat i ha renunciat a les doctrines repressores, però al alliberar-se d’algunes d’aquestes creences també ha cancel·lat part del contacte amb el mon transcendent. Com denota la fragmentada societat en que vivim, existeix un buit d’espiritualitat. La gent que per diversos motius intenta accedir al seu interior prova o adopta altres filosofies, religions exòtiques, o tendències nova era, que si bé poden oferir un cert recolzament, també poden arribar a ser tan il·lusòries i restrictives com les que anteriorment varen abandonar. Tothom fa el que pot per situar-se en alguna línia ètica o filosòfica, com a via per a integrar d’alguna manera el tan necessari sentiment de pertinença i d’integració social. En la nostre societat laica i multicultural, no disposem de “misses”, val a dir, de ritus que ens ajudin a connectar amb la nostre identitat més profunda, amb la interrelació de totes les formes de vida, i amb el reconeixement dels altres com a part d’un/a mateix/a. Tret de determinats àmbits terapeutics, sectes o grups religiosos, no disposem encara d’uns codis ni d’uns ritus que de forma generalitzada fomentin la capacitat de desprendres d’ignorància, màscares, egos, vanitats, i ressentiments, i ofereixin sense manipulacions, les arts per accedir al retrobament personal i l’harmonia social. Per contra, estem immersos en la mediatització, l’“entertrainement” i la cultura de disseny ,influenciats per les més incongruents tendències. Representa que estem molt ben informats, però sense assabentar-nos de les coses més vitals i essencials. Més que informats el que estem es “infoxicats”. Com a resposta a les necessitats anímiques i cordials de la gent, es sorprenent que proliferin al nostre país les corals de gospel*, on persones majoritàriament laiques o atees canten enfervorits a Jesús i al Sant Esperit, fent us d’una forma ritual de provada eficiència importada de la tradició afroamericana, que proporciona tant als cantaires com al públic assistent, això que aquí tant ens fa falta: ritme, melodia i alegria de la bona!!. Realment el gospel, com a cant religiós provinent d’esglésies baptistes i evangelistes afroamericanes, ofereix un joiós espai de culte, ja que a més de transmetre els valors cristians, les veus unides representen la transcendència de la individualitat, l’alabança a la vida i la voluntat de solidaritat humana.

Per això el projecte “FAMILY” en la mateixa línia “d’assamblea artístico-espiritual”, reivindica el concepte “Transgospel”, terme que malgrat l’anglicisme ens pot ajudar a entendre la necessitat conjunta d’expressar, d’invocar i d’alabar, sobretot en la nostre llengua, encara que també ho podem fer en d’altres idiomes, però sense limitar-nos al gospel afroamericà. Un altre dels objectius de “Family” es deixar el llenguatge “confessional” de les religions i instaurar la llibertat i la plenitud de la poesia mística Universal, on tot/a bon entenedor/a hi trobarà les claus, el perfum, i el sentit de l’existència.

Rai Casals

* Gospel es una abreviació de God Spell, que es traduiria com: invocar o clamar a Déu.

 

Presentació al Jokers dels nou CD de Neurotic Hell

9 oct.

El 9 d’octubre de 2010 a la sala Jokers de Figueres els Neurotic Hell presenten el seu nou CD Compacto con el diablo. A l’escenari també pujaran La Banda del Nervio.

Neurotic Hell és un grup de punk-rock glam fundat l’any 2004, any en el que van grabar la seva primera maqueta i van tocar arreu d’ Espanya i Catalunya. Després d’uns quants canvis en la formació inicial els Neurotic Hell són actualment Xavi Meler a la guitarra i veu, David “Willy” a la bateria, Matias Alfonso i Facu a la guitarra i cors.

Podeu llegir la notícia de Cristina Vilà pel Setmanari Empordà aquí.

%d bloggers like this: