La Nit Blanca de Figueres

7 set.



Coincidint amb la celebració de Figueres 2009 CCC i de la Nit10 de TV3, Figueres viurà aquest dijous 10 de setembre de 2009 la Nit Blanca CCC, amb una variada programació per a tots els públics. El programa inclou una quinzena de propostes amb portes obertes a tots els museus de la ciutat. Les activitats s’iniciaran a dos quarts de set de la tarda i s’allargaran fins a mitjanit a diversos espais de la ciutat. Les activitats relacionades amb el món de la música són les següents:

  • 19.30 h Fervent Announcement/Rainbow for a Recent Barricade, de Marina Rosenfeld (Dins del Festival MAPA 2009). Marina Rosenfeld és artista i compositora. Viu a Nova York. Durant els darrers anys ha presentat el seu treballs en diferents festivals des de Varsòvia fins a Vancouver. Entre d’altres, a Holland Festival (on va estrenar la seva peça Teenage Lontano, de 2008), Donaueschingen, Ars Electronica, Wien Modern, Musikprotokoll, Pro Musica Nova, Maerz Musik, Mutek, Mapa i Los Angeles’ Center for Experiments in Art, Information and Technology. Museus, centres i institucions també han mostrat el treball recent de Rosenfeld, com ara el Whitney Museum (Biennal del Whitney, 2002 i 2008), l’Stedelijk Museum, la Tate Modern Galery a Londres, The Kitchen, Creative Time and Artists Space de Nova York, el Contemporary Jewish Museum de San Francisco, l’Electronic Music Foundation i les companyies de dansa Merce Cunningham Dance Company, Sonic Youth i Douglas Dunn. A la peça Fervent Announcement/Rainbow for a Recent Barricade, Marina Rosenfeld projecta el so en dos espais històrics actualment en desús, el Castell de Sant Ferran i un petit castell de la rodalia de Pontós, fent que els murs abandonats es reconverteixin temporalment en superfícies que reflecteixen i amplifiquen el so. Corns tocats en directe i una selecció idiosincràtica d’altaveus de l’artista en forma de corn són els responsables d’una acumulació gradual de relacions sòniques, mentre les formes arquitectòniques dificulten el flux i la disseminació del soroll i de la gent i el material musical, imitant els seus creadors humans, malda per defugir el seu destí com a esdeveniment efímer. Lloc: Castell de Sant Ferran
  • 19.30 h Núria Colomer (soprano) i Mercè Casamajor (piano) Concert de música tradicional catalana. Núria Colomer i Mercè Casamajor formen un duet estable. Actualment produeixen un programa amb cançons d’Eduard Toldrà i estan preparant una nova producció amb peces de lluïment per a soprano lírico-lleugera. Lloc: Auditori Narcís Monturiol (Cercle Sport)

  • 21.00 h Mínima distància, de David Salleras (Projecte guanyador de les beques AGITA 2006-2007). Espectacle de música més videodansa creat i dirigit per eaeccc, amb música original interpretada per David Salleras. Mínima Distància tracta aquelles petites coses, accions quotidianes que marquen la diferència, aquella mínima distància que separa i alhora significa aquella petita diferència, d’allò senzill, rutinari, però també agressiu i dur. Aquest espectacle es basa en la repetició com a mètode per entendre la diferència i el podríem definir com una càpsulaespectacle multidisciplinar amb composicions pròpies i inèdites on es fusiona el vídeo, la dansa i la música. El col·lectiu eaeccc format per Èlia Genís, David Salleras, Àlex Salleras i Teresa Roca neix el 1998, però no és fins l’any 2000 que comencen a obrir-se camí en el panorama nacional amb iniciatives empresarials com “J.R. Vignal, el artista 59.323”. El 2005 entra en el col·lectiu David Salleras, compositor i saxofonista, i es crea una nova secció, estrenen l’espectacle “Defrosted and cookedv1.0” al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí i participen en el Mercat de Música Viva de Vic, i després d’un periple internacional aterrant a Atenes (Grècia). L’abril de 2007 eaeccc torna als orígens i rep la Beca per a Joves Creadors de l’Ajuntament de Figueres per a produir l’espectacle Mínima Distància. Lloc: Teatre Municipal el Jardí

  • 22.00 h Visita cometada a l’exposició: “Pep Ventura abans del mite. Quan la sardana era un ball de moda”. Visita comentada a càrrec d’Anna Costal Fornells, comissària de l’exposició. La mostra vol fer arribar a un públic ampli les noves investigacions que des de l’àmbit acadèmic s’estan duent a terme entorn de Pep Ventura. El mite de Pep Ventura (Alcalà la Real 1817 – Figueres, 1875) es va anar bastint i forjant paral·lelament a la invenció i difusió de la sardana com a dansa nacional de Catalunya. Des de la primera idealització del músic empordanès a la Historia del Ampurdán de Pella i Forgas, la llegenda aconseguí un èxit molt reeixit, sobretot al tombant de segle XX. Les biografies sobre el músic sempre s’han basat, en més o menys mesura, en la imatge romàntica d’un pagès autodidacte, sense solfa, d’infància paupèrrima que, per intercessió de la musa popular, es dedicà a recollir cançons tradicionals catalanes i a inserirles –salvant-les així de l’oblit– a la sardana. Durant anys, hem conegut al Pep Ventura que la literatura catalanista amaga darrere una imatge volgudament tergiversada. Les finalitats polítiques –que al tombant de segle XX cerquen la creació i institucionalització de nous mites i noves tradicions per a una Catalunya moderna i sobirana– justifiquen la invenció d’una sardana tradicional, que s’imposa a tot el territori, fent necessària la visualització d’un demiürg per a «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan». L’exposició trenca definitivament amb aquest discurs tradicional. Presenta el músic empordanès en el context de la seva època, quan al teatre de la vila hi actuen companyies d’òpera italianes, els joves republicans ballen sardanes revolucionàries i les societats corals donen veu a la classe social obrera. Situa la seva trajectòria professional al bell mig de les transformacions socials i culturals que sotraguen l’Europa del vuitcents i les seves composicions musicals en relació a la nova societat de l’oci i l’espectacle. Es tracta d’una oportunitat única per copsar el bategar de la Figueres del segle XIX. L’exposició reuneix en un mateix espai objectes personals de Pep Ventura com la seva tenora –l’instrument que el va fer tan popular arreu de l’Empordà–, i part de les seves partitures manuscrites i altre documentació d’interès, com ara la revista La Flaca, que en l’actualitat es troben en diferents arxius i museus; també permet gaudir de peces com els dos únics retrats que Salvador Dalí realitzà a Pep Ventura o un dels primers discs de pedra enregistrats per músics catalans, el Per tu ploro que la cobla Antiga Pep gravà a la Pathé Frères de París el 1908. Lloc: Museu de l’Empordà
  • 23.00 h Actuació de La Nova Euterpe. Quartet vocal masculí que oferirà peces inèdites de Pep Ventura i un repertori de cançons populars del segle XIX que ens acostaran a l’època del músic empordanès. Lloc: Museu de l’Empordà

Font: 9diari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: