Cançó “Anar Tornar”, d’ix! del seu disc Automat Infinit, als Conciertos de Radio 3 a “la 2”.
Jaume Bonaterra i Dabau
29 ag.
Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 – 24 d’octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.
La primera instrucció musical li fou impartida pel seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d’Empúries. El seu primer professor musical va ser Bonaventura Daró i a l’edat de setze anys encetà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l’Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil). Bonaterra també va tocar a l’Orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l’organista de la parròquia.
Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l’esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya i Vents de Carroig. Va escriure més de 180 sardanes.
Font: Viquipèdia
Algunes de les partitures de Jaume Bonaterra són a l’arxiu de Músics per la Cobla. Podeu consultar-ne el llistat a la seva web. El Sonabé també us recorda que la Biblioteca de Figueres disposa de diversos enregistraments de les sardanes de Bonaterra.
Jaume Vilà i Comas
28 ag.

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html
Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.
Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.
Font: Viquipèdia
Pau Guanter i Casadevall
27 ag.Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944) fou un músic i compositor de sardanes.
Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.
En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.
Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:
Títol | Tipus | Any |
---|---|---|
Assoladora | Sardana per a cobla | 1904 |
Belleses empordaneses | Sardana per a cobla | 1904 |
Bibiana | Sardana per a cobla | |
Burlona | Sardana per a cobla | |
Cançó de tardor | Sardana per a cobla | 1904 |
Cantarella | Sardana per a cobla | |
cistelleta, La | Sardana per a cobla | 1903? |
closa de la vila, La | Sardana per a cobla | 1924 |
Confidència | Sardana per a cobla | |
Cort d’amor | Sardana per a cobla | 1924 |
delatadora, La | Sardana per a cobla | |
diadema, La | Sardana per a cobla | 1903? |
doll d’orenetes, Un | Sardana per a cobla | |
Elegància | Sardana per a cobla | |
encantadora, La | Sardana per a cobla | |
Esglaiada | Sardana per a cobla | 1906 |
Flors de maig | Sardana per a cobla | 1893 |
gaia ocelleta, La | Sardana per a cobla | |
gardènia, La | Sardana per a cobla | |
Germanívola | Sardana per a cobla | |
Humorada | Sardana per a cobla | |
Lluitadora | Sardana per a cobla | 1904 |
Marineta | Sardana per a cobla | 1917 |
Matinada | Sardana per a cobla | 1929 |
menestrala, La | Sardana per a cobla | 1903? |
menestrala, La | Sardana per a cobla | 1903? |
mestressa del meu cor, La | Sardana per a cobla | |
muntanyesa, La | Sardana per a cobla | |
nenes del barri, Les | Sardana per a cobla | |
Oreig i onades | Sardana per a cobla | |
perfiladora, La | Sardana per a cobla | |
Pintoresca | Sardana per a cobla | 1904 |
platja d’Empúries, La | Sardana per a cobla | |
presumida, La | Sardana per a cobla | |
Primorosa | Sardana per a cobla | 1904 |
protagonista, La | Sardana per a cobla | 1903? |
protagonista, La | Sardana per a cobla | 1903? |
Puliol | Sardana per a cobla | 1924 |
Rubina | Sardana per a cobla | 1925 |
Sagarreta | Sardana per a cobla | |
saragatera, La | Sardana per a cobla | |
Tendenciosa | Sardana per a cobla | |
vencedora, La | Sardana per a cobla | 1903? |
Vernar | Sardana per a cobla | |
Visca la barretina | Sardana per a cobla |
Altres títols
Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària
Altres
El activo (vals)
La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril
Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009
Samuel Melero
26 ag.
Samuel Melero és un cantautor empordanès amb un repertori de cançons mestisses de rock, folk i bosa nova. Melero va enregistrar l’any 2004 la maqueta titulada Inventari de natura on interpreta les seves cançons a guitarra i veu.
El Sonabé us suggereix conéixer la música de Samuel Melero visitant la web d’Empordà Music , on trobareu vídeos dels seus directes i visitar la Biblioteca de Figueres, on tobareu la maqueta Inventari de Natura.
Josep Vicens i Juli
25 ag.Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.
A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.
Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.
També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.
Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.
Font: Viquipèdia
Cris Juanico omple la plaça Josep Pla a les Seleccions d’Acústica
24 ag.
L’excantant de Ja t’ho diré s’ha retrobat amb el públic empordanès. El concert forma part de les Seleccions d’Acústica de la programació estiuenca Xefla.
Rafel Cabrisas i Palau
23 ag.

Sardanes al Parc Güell, 1907. Font: http://www.20minutos.es/museo-virtual/foto/1534/lugar/barcelona
Rafel Cabrisas i Palau (Cadaqués, Alt Empordà, 8 d’octubre de 1888 – 29 d’abril de 1950) fou un instrumentista i compositor de sardanes.
Només va rebre lliçons del seu pare i va adoptar una tendència autodidàctica, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i conreant també la composició. Ell si que va exercir l’ensenyança musical i pels volts dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila, quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de Creus, s’ha mantingut constant en les programacions.
Font: Viquipèdia
Sardana Cap de Creus interpretada per la Cobla Cadaqués. Font: http://www.riallera.org
Stacatto
22 ag.L’any 2007 neix la banda Stacatto amb Oriol Planas “l’Uri” al baix i veus, Adrià López “Lopo” a la bateria Facundo “Facu”a la guitarra i veu i Víctor Giménez “La Gitana” a la guitarra i veus. Comencen amb versions de R’n’R i enregistren una maqueta. El març de 2009 la banda ja presenta una nova formació: “Facu” a la guitarra, Laia Vehí a la veu, “Lopo” a la bateria i David Soler al baix. Amb aquesta nova formació presenten un directe que deixa endarrera les versions i dona pas a fer el seu propi R’n’R.
Escolta als Stacatto passant pel seu MySpace o busca la seva maqueta a la Biblioteca de Figueres.
Festival Viziorock a Colera
21 ag.El 29 d’agost de 2009 a Colera es celebra la primera edició del festival punk rock Viziorock 09, amb la participació de Derecho de Admisión, Sota Presió, Afonia Kronika, Anarkolokaos, Steelboots i KLP.
Cineclub Diòptria i els 50 anys de la Nova Cançó
20 ag.Cineclub Diòptria de Figueres anuncia des del seu Facebook:
Coïncidint amb l’inici del Festival Acústica, des del Cineclub Diòptria i amb el suport de la Filmoteca de Catalunya us posem al vostre abast 4 films per commemorar els cinquantenari de la Nova Cançó. Són documents fonamentals per acostar-nos aquest fenomen, del que va significar fa 50 anys i del que ara pot representar per a les noves generacions.
Les projeccions dels films són totalment gratuïtes i es realitzaran a les instal·lacions de La Cate.
PROGRAMA nº 1 (27 d’agost de 2009)
- D’UN TEMPS D’UN PAÍS – Llorenç Soler, 1968. DVD, b/n. 42’. “Documental centrat en la figura del cantautor de Xàtiva, Raimon Pelegero. El muntatge ofereix un mosaic de perspectives que van des dels seus inicis a la guitarra i la seva vida estudiantil, fins a les seves poesies escrites i a l’opinió de Joan Fuster. Imatges del passat i actuals, del context socio-polític i cultural en què Raimon es va anar fent: món universitari, recitals, retrospectives de la guerra civil i desfilades militars franquistes, etc.”
- CANET ROCK – Francesc Bellmunt, 1976. DVD, color. 78’. ‘Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes ‘Dotze Hores de Canet’, intitulades l’estiu del 1975 ‘Dotze hores de música i follia’. Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme, Canet de Mar (Barcelona), fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s’hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i pop-music. L’assistència s’avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s’ha aconseguit repetir. El film n’és doncs un testimoni que la resumeix’.
PROGRAMA nº 2 (3 de setembre de 2009)
- Raimon 65 – Carles Duran. Representació de quatre cançons de Raimon mitjançant imatges documentals i actuacions del cantant. L’inici és una contraposició entre la música i llocs d’entreteniment (una cançó de Luis Aguilé, una sala de ball) i la cançó protesta de Raimon (‘Si em mor’), que ambienta els crèdits inicials.
- La Nova Cançó – Francesc Bellmunt. Un testimoni viu i directe de la situació actual (1975-76) de la Nova Cançó catalana a través de recitals, en especial de Lluís Llach i Raimon, al Palau d’Esports de Barcelona, i d’opinions de gent diversa dels Països Catalans.
Pere Mercader i Andreu
19 ag.
Cobla Selvatana, 1913. Font: http://www.amicsdelasardana.net
Pere Mercader i Andreu (L’Escala, 27 d’octubre del 1885 – Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

Pere Mercader. Foto extreta del blog Banc d’en Sinofós: http://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html
Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossendo Mercader Silvestre, conegut per l’Avi Rossendo Cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) i director de la cobla local, que ja havia ensenyat a un joveníssim Josep Vicens “Xaxu”. Posteriorment aprengué la tenora, de la ma del gran Albert Martí, i el tible. L’any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s’hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l’Orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s’hi vuit anys més tard.
Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l’estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d’aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n’Enric Barnosell, Rialletes.
El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.
El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.
Algunes de les seves partitures estan catalogades a diverses institucions com l’arxiu de Músics per la Cobla, el Músic Musée des Instruments de Ceret o el Museu d’Història de la ciutat de Girona
Títols de l’arxiu de Músics per la Cobla
Títol | Tipus | Any |
---|---|---|
19 de juliol, ara!, El | Sardana per a cobla | |
abella, L’ | Sardana per a cobla | 1920 |
aplec de Caldes, L’ | Sardana per a cobla | 1952 |
aplec de Palamós, L’ | Sardana per a cobla | 1956 |
arbreda Burés, L’ | Sardana per a cobla | 1956 |
aureneta, L’ (L’oreneta) | Sardana per a cobla | 1922 |
avi Ginesta, L’ | Sardana per a cobla | 1960? |
avi Rosendo, L’ | Sardana per a cobla | 1945 |
avi sastre, L’ | Sardana per a cobla | 1953 |
ball de la plaça, El | Sardana per a cobla | |
barretina, La | Sardana per a cobla | |
Bell somrís | Sardana per a cobla | 1927 |
Bellogadissa | Sardana per a cobla | 1931 |
Besalú | Sardana per a cobla | 1927 |
Boires baixes | Sardana per a cobla | 1950 |
Bona festa | Sardana per a cobla | |
bruixot de les Rocales, El | Sardana per a cobla | |
bruixot de les Rocales, El | Sardana vocal | |
Cala Margarida | Sardana per a cobla | 1955 |
Calonge | Sardana per a cobla | 1935 |
Camí de Montgó | Sardana per a cobla | 1933 |
Cançó | Sardana per a cobla | |
Cançó d’amor | Sardana per a cobla | |
Cançó d’estiu | Sardana per a cobla | 1932 |
Cançó de casa | Sardana per a cobla | 1959 |
Cançó de l’any | Sardana per a cobla | 1956 |
Cançó de la vila | Sardana per a cobla | 1929 |
Cançó de primavera | Sardana per a cobla | 1935 |
cançó del pagès, La | Sardana per a cobla | |
cançó del roure, La | Sardana per a cobla | |
cançoner, El | Sardana per a cobla | 1956 |
Cant a la Selva | Sardana per a cobla | 1909 |
Cant juvenil | Sardana per a cobla | 1934 |
Cantarella | Sardana per a cobla | |
Cantem pel poble | Sardana per a cobla | 1922 |
Cantem per al poble | Sardana vocal | 1922 |
Carambola | Sardana per a cobla | |
castell d’Empúries, El | Sardana per a cobla | 1933 |
Castell florit | Sardana per a cobla | 1934 |
Catalònia | Sardana per a cobla | |
Conxita encisera | Sardana per a cobla | 1947 |
Cor flamejant | Sardana per a cobla | 1952 |
cotorra, La | Sardana per a cobla | 1932 |
Dia de Pasqua | Sardana per a cobla | 1947 |
Dolç record | Sardana per a cobla | 1937 |
dos hereus, Els | Sardana per a cobla | |
dos promesos, Els | Sardana per a cobla | 1930 |
Ella i jo | Sardana per a cobla | 1939 |
En Pere petit | Sardana per a cobla | |
En Pere petit | Sardana per a cobla | |
En Xiba | Sardana per a cobla | 1950 |
Enyorada | Sardana per a cobla | 1954 |
Escalenca | Sardana per a cobla | 1953 |
Esperança | Sardana per a cobla | |
Esperanceta | Sardana per a cobla | 1949 |
Espiga daurada | Sardana per a cobla | 1934 |
espigall, L’ | Sardana per a cobla | 1947 |
Esplais de joventut | Sardana per a cobla | 1930 |
Esquellots | Sardana per a cobla | 1948 |
Estiu inquiet | Sardana per a cobla | 1948 |
Estiuada | Sardana per a cobla | 1943 |
Estrella | Sardana per a cobla | 1928 |
Eusebiet de Bonmatí, L’ | Sardana per a cobla | 1925 |
festa de L’Escala, La | Sardana per a cobla | 1920 |
festa del blat, La | Sardana per a cobla | |
festa del carrer, La | Sardana per a cobla | 1926 |
festa dels nostres Pomells, La | Sardana per a cobla | 1920 |
festa dels Reis, La | Sardana per a cobla | 1924 |
Festeig | Sardana per a cobla | 1931 |
Festívola | Sardana per a cobla | 1916 |
Fila que fila | Sardana per a cobla | 1927 |
filosa, La | Sardana per a cobla | 1923 |
fira, La | Sardana per a cobla | |
flor de la muntanya, La | Sardana per a cobla | |
Flordeneu | Sardana per a cobla | 1922 |
Floretes | Sardana per a cobla | |
Floretjada | Sardana per a cobla | 1951 |
flors d’Horta, Les | Sardana per a cobla | 1962 |
font del ganso, La | Sardana per a cobla | |
font vella, La | Sardana per a cobla | |
fonts de Caldes, Les | Sardana per a cobla | 1956 |
Fulles i flors | Sardana per a cobla | 1910 |
Gaia Girona | Sardana per a cobla | 1944 |
gaia Pastora, La | Sardana per a cobla | 1926 |
gallarda, La | Sardana per a cobla | 1937 |
garsa, La | Sardana per a cobla | |
Gaubança | Sardana per a cobla | 1929 |
Gelosia | Sardana per a cobla | 1935 |
ginastera, La | Sardana per a cobla | 1929 |
gralla, La | Sardana per a cobla | 1910 |
Guinardó | Sardana per a cobla | |
illa Mateua, L’ | Sardana per a cobla | |
illa perduda, L’ | Sardana per a cobla | 1945 |
Il·lusió | Sardana per a cobla | 1930 |
Imitació…? | Sardana per a cobla | 1931 |
Jardí d’idil·li | Sardana per a cobla | 1927 |
Joc d’infants | Sardana per a cobla | 1920 |
joguina, Una | Sardana per a cobla | |
Jordi Petit | Sardana per a cobla | 1957 |
Joventut d’avui | Sardana per a cobla | 1961? |
Manyagoia | Sardana per a cobla | 1928 |
Mar de garbí | Sardana per a cobla | 1952 |
Mar menuda | Sardana per a cobla | 1941? |
Mar moguda | Sardana per a cobla | 1951 |
Marbella | Sardana per a cobla | 1941 |
Margaridó | Sardana per a cobla | |
Maria del Carme | Sardana per a cobla | 1945 |
Marinesca | Sardana per a cobla | |
Mariona | Sardana per a cobla | 1912 |
masia dels amors, La | Sardana per a cobla | |
masia, La | Sardana per a cobla | |
Mata, La | Sardana per a cobla | 1923 |
Matinada | Sardana per a cobla | |
Mercè i l’Eugènia, (L’) | Sardana per a cobla | |
Mirar de Verge | Sardana per a cobla | 1927 |
modistetes, Les | Sardana per a cobla | 1943 |
molinera, La | Sardana per a cobla | 1934 |
Montclar | Sardana per a cobla | 1949 |
Montnegre | Sardana per a cobla | 1934 |
Montseny | Sardana per a cobla | 1906 |
nena petita, La | Sardana per a cobla | 1954 |
nit de Sant Pere, La | Sardana per a cobla | 1932 |
Nit serena | Sardana per a cobla | 1907 |
Nurieta | Sardana per a cobla | |
oca d’en Baldiró, L’ | Sardana per a cobla | 1947 |
orfeneta, L’ | Sardana per a cobla | |
pagesa, La | Sardana per a cobla | 1906 |
Palamós té una miranda | Sardana per a cobla | 1963? |
Palamós, vila rialllera | Sardana per a cobla | 1961 |
papallona, La | Sardana per a cobla | 1935 |
Parella amorosa | Sardana per a cobla | 1933 |
pastora, La | Sardana per a cobla | |
perla, La | Sardana per a cobla | 1941? |
Petit Ernest | Sardana per a cobla | 1954 |
Petit Joan | Sardana per a cobla | 1966? |
petit Pepet, El | Sardana per a cobla | 1935 |
Petitoia | Sardana per a cobla | 1931 |
Plaça de la Coma | Sardana per a cobla | |
plany de la segadora, El | Sardana per a cobla | 1929 |
Planyívola | Sardana per a cobla | |
Platja de Castell | Sardana per a cobla | 1963? |
platja riallera, La | Sardana per a cobla | 1933 |
Plors i rialles | Sardana per a cobla | |
Poncelleta | Sardana per a cobla | 1926 |
port d’en Pernis, El | Sardana per a cobla | 1920 |
Preludi de primavera | Sardana per a cobla | 1928 |
presumida, La | Sardana per a cobla | 1943 |
primavera, La | Sardana per a cobla | |
Provençana | Sardana per a cobla | 1945 |
pubilla, La | Sardana per a cobla | 1935 |
Ramells | Sardana per a cobla | 1924 |
Recordança | Sardana per a cobla | 1910 |
refilaire, La | Sardana per a cobla | 1931 |
Renaixença | Sardana per a cobla | |
Rocamar | Sardana per a cobla | 1936 |
Rosa | Sardana per a cobla | 1928 |
Rosa blanca | Sardana per a cobla | 1945 |
Rosamari | Sardana per a cobla | 1941 |
Rosella | Sardana per a cobla | 1932 |
Rosella catalana | Sardana per a cobla | |
Roser florit | Sardana per a cobla | 1932 |
Roser, La | Sardana per a cobla | |
Rosereta | Sardana per a cobla | 1941 |
Rosó | Sardana per a cobla | 1910 |
Salamera | Sardana per a cobla | |
Sant Jordi | Sardana per a cobla | |
sardana d’en Calders, La | Sardana per a cobla | 1949 |
sardana d’en Canela, La | Sardana per a cobla | 1925 |
Sardana revessa (sense nom) | Sardana per a cobla | |
Sardana revessa n. 1 (L’aplec de Sant Grau) | Sardana per a cobla | |
Sardana revessa n. 2 | Sardana per a cobla | |
Serà endevinada? | Sardana per a cobla | 1948 |
Serra blanca | Sardana per a cobla | 1948 |
Sol d’en Sagué | Sardana per a cobla | 1945 |
Sota el pòrtics de la plaça | Sardana per a cobla | 1933 |
T’ho dic cantant | Sardana per a cobla | 1948 |
Tarda festiva | Sardana per a cobla | 1937 |
torre de Montgó, La | Sardana per a cobla | |
Tristesa | Sardana per a cobla | 1908 |
trona deserta, La | Sardana per a cobla | |
vailet de casa, El | Sardana per a cobla | |
Vallvenera | Sardana per a cobla | 1939 |
Vampiresa | Sardana per a cobla | 1937 |
Verneda | Sardana per a cobla | 1936 |
Viola d’or | Sardana per a cobla | |
Violetes | Sardana per a cobla | |
Violetes | Sardana per a piano | |
Visió d’amor | Sardana per a cobla | 1923 |
Vora el riu | Sardana per a cobla | |
Xiroia | Sardana per a cobla | 1926 |
Altres títols
Sardanes
A Garriguella (1939) – A la plaça de Vic hi ha un concurs (1935) – Argentona (1929) – Ball de nans – Bosquejant (1908) – Bresques de mel (1954) – Busca… Busqueta (revessa) – Cala petita (1908-19) – Camí d’Olèrdola (1950) – Cançó del barri (1956) – Cançons de sega (1947) – Càndida (tenora, 1926) – Cants nostres (1956) – Carícia d’infant (1953) – Cel blau (1952) – Colla Roure (1951) – Conversa d’amor (tenora i tible, 1943) – Conxita (1908-1919) – Dansaires cassanencs (1951) – Del mateix planter – Desengany (1908-1919) – Dia festiu (1955) – Dos ocellets (tenora i tible, 1943) – Dos padrins (1950) – Dos passerells (tenora i tible, 1946) – Dues faluguetes (tenora i tible, 1945) – El bruixot de les rocalles (1925) – El cant del rossinyol (1908-1919) – El cant dels serradors (1908-1919) – El firal (1956) – El marrec (1908) – El petit Albert – El petit Frigola (1908-1919) – El primer vol (1955) – El rapsoda (1944) – El roquisser (1956) – El rossinyol canta (tible, 1934) – El tretze d’agost – Ell i ella (tenora i tible, 1945) – Els desposats – Els dos fadrins (1950) – Els dos Verdums (tenora i tible, 1908-1919) – Els enamorats (1908-1919) – Els gegants de Cassà (1959) – Els picarols (tenora i tible, 1935) – Elvira (1908-1919) – En Biló (1956) – En Josep i en Narcís (1953) – En Pep del Mas (1950) – En Pep i la Pepa (1954) – En Pere filaire (1908-1919) – En petit Frigola – En Tonet de La Batllòria (1950) – En Xibeques (1949) – En Xicu Fusté (1955) – Enjogassada (1908-1919) – Esclat d’ocellada (1951) – Escoltant al pastor (1947) – Espines rosades (1908-1919) – Esplai íntim (1908-1919) – Estimada – Estrella d’or (tible, 1936) – Fadrinatge (1956) – Festa dels nostres pomells (1920) – Floreig d’estiu (fiscorn, 1957) – Floresta (1945) – Fontalba (1908-1919) – Fruita del temps (1908-1919) – Fungirola (1951) – Galanteig (tenora i tible, 1928) – Garriguella aimada (1953) – Gaubança al Vallespir (1929) – Gentilesa – Ginestell (1948) – Gira-sol (1945) – Glòria (1908-1919) – Grisor (1908-1919) – Hostal d’en Quirze (1948) – Idil·li pastoril (1908-1919) – Incògnita (revessa, 1947) – Joanic (1937) – Joguet de reis (1945) – Joiosa (1941) – Josefina gentil – Judita (1945) – L’amic Perecaula (1957) – L’avi (1957) – L’avi Castells (1908-19) – L’avi de Gràcia (1957) – L’avi Güell (1948) – L’enreda-troques (revessa) – L’Escala (1954) – L’escarabat d’or (fiscorn, 1954) – L’esparver (tible, 1954) – L’esquerpa (tible, 1954) – L’hereu (1945) – L’hereu Bustins (1945) – L’hereu Güell (1951) – L’Hostal d’en Quirze (1948) – La baldufa (1947) – La ballaruga (1951) – La bosquerola (tible, 1930) – La bugadera (tenora, 1935) – La cançó de Gràcia – La cançó del barri (1956) – La Cisona (1945) – La d’avui i la d’ahir (revessa) – La falugueta (tible, 1935) – La festa de Caldes (1956) – La festa de casa (1949) – La floristeta (1936) – La font d’en Bernat (1947) – La font Nova (1908-1919) – La gaita (1907) – La masovera (1951) – La més petita – La modisteta maca (1908-1919) – La nostra festa (1924) – La Nuri (tenora, 1925) – La pageseta (1908-1919) – La petita filosa (1956) – La petita Mercè (1949) – La pubilla catalana (1908-1919) – La puntillosa (tenora i tible, 1951) – La raimada (1953) – La rambla de Figueres (1930) – La roca filanera – La rondinaire (1953) – La sardana del mar (1908-1919) – La Selvatana (1908-1919) – La sisona (1939) – La torre d’en Brunet (1930) – La torre Ponsà (1908-1919) – La troballa (tible, 1935) – Les nenes d’en Fèlix (1947) – Les fonts de Caldes – Les torrenteres (1951) – Marcel·la – Marició (1946) – Maria (1908-1919) – Maria Rosa (tible) – Mariagna (1908-1919) – Mercè i Eugènia – Murmulls (tenora i tible, 1928) – Nena Mercè (1951) – Neus (1943) – Nit de verbena (1908-1919) – Nostra Veu (1935) – Olot (1948) – Pasqua de flors (1908-1919) – Pastora eixerida (1908-1919) – Pastoret rialler (1908-1919) – Perla blanca (tible, 1936) – Petit hereu (fiscorn, 1950) – Pista Bonaire (1954) – Plaça de la Coma – Plany de fadrina (1948) – Pluja de neu (1953) – Pomes de pastor (1956) – Portitxol (1946) – Presumida – Primaveral (tenora, 1932) – Puigbaldric (1948) – Raig de sol – Ram de ginesta (1954) – Ramell (1944) – Rareses (revessa) – Records d’Horta (tenora i tible, 1953) – Records de Sant Celoni (tible, 1952) – Refila rossinyol (tible, 1908-1919) – Remolins (1953) – Resurrecció (tible, 1923) – Ridaura (1943) – Roca fosca (1935) – Rufa l’aurora (1951) – Rupit (1954) – Seriosa (tenora i tible, 1932) – Serrasella (1951) – Sol solet (1908-1919) – Solell (1945) – Solellada (1956) – Tres fiscorns (1951) – Torrentó (trompeta, 1953) – Torreponça – Tots a la una (1953) – Tu i l’altre (tenora i tible, 1951) – Un cant a Garriguella – Un sol pensament – Una fontada (1950) – Una promesa (1946) – Vailet de casa – Vanitosa (tible, 1945) – Vetlla d’hivern (1951) – Vila marinera (1956) – Vila perduda (1955) – Vila petita (1956) – Vilanova (1945) – Violeta gentil – Vol petit (revessa, 1956) – Voladúria (1928)
Fonts: Viquipèdia, http://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html, Músics per la Cobla.
Elisabeth Leonskaja a la Schubertíada
19 ag.La gran pianista Elisabeth Leonskaja inaugura avui la XVII Schubertíada a Vilabertran.
La XVII Schubertíada a Vilabertran aixeca el teló amb el concert de l’ extraordinària pianista Elisabeth Leonskaja. Considerada una de les grans artistes del nostre temps, Leonskaja ha participat als festivals i auditoris més prestigiosos del món i ha col·laborat estretament amb músics de la talla de Sviatoslav Richter, l’ Alban Berg Quartet, Matthias Goerne o la Filharmònica de Viena. La pianista georgiana retorna a Vilabertran després del seu inoblidable concert de fa dos anys i en aquesta ocasió interpretarà obres de Schubert i Chopin, així com una selecció de les Cançons i Dances de Frederic Mompou.
Lloc: Església de Santa Maria de Vilabertran. Hora: 21h Preu: 30EUR (socis de Joventuts Musicals: 20EUR)
Tramuntana TV entrevista als Gertrudis
19 ag.Entrevista amb Gertrudis. El dijous 27 d’agost el grup de la Garriga actuarà al festival Acústica de Figueres. Ho farà a la plaça Josep Pla.
Presència empordanesa a MMVV 2009
18 ag.El 21è Mercat de Música Viva de Vic es celebrarà del 16 al 20 de setembre de 2009. En aquesta edició la presència alt empordanesa estarà ben representada amb noms com els de Quimi Portet, Ix!, Bosk i Kodjo Senyo.
Quimi Portet i Joanjo Bosk han triat el MMVV per presentar els seus nous treballs. Joanjo Bosk presentarà el seu nou treball el 18 de setembre i Quimi Portet ho farà el 19.
Kodjo Senyo oferirà un directe el 17 de setembre i Ix! ho farà el 18.
Podeu consultar tota la programació del MMVV aquí.
Concerts al Soul Cafe de Figueres
17 ag.- Dimecres 19 d’agost de 2009, a les 23h. “THE WALKING STICK MAN”, bon blues amb el barceloní Jordi Llaurens.
- Dijous 20 d’agost de 2009, a les 23h. CONCERT 2n ANIVERSARI del SOUL CAFE amb Joanjo Bosk i Ignasi Bosch que versionaran temes a guitarra i veu amb la seva habitual complicitat.
Concert del Trio Parnassus a Vilabertran
16 ag.El 21 d’agost de 2009 la Scubertíada de Vilabertran et proposa el concert del Trio Parnassus, amb Yamei Yu al violí, Chia Chou al piano i Michael Gross al violoncel.
Loisan a l’Electronic Addiction
15 ag.L’Electronic Addiction de Cervià de Ter es celebra el 21 d’agost de 2009, amb entrada gratuïta. L’empordanès Loisan estarà acompanyat de Fergis, Amadeu & Wise, Left, Bombionic i Oleguer.