Arxius | Agost, 2009

Ix! – Anar tornar

30 ag.

Cançó “Anar Tornar”, d’ix! del seu disc Automat Infinit, als Conciertos de Radio 3 a “la 2”.

Jaume Bonaterra i Dabau

29 ag.

La Principal de la Bisbal. Sardanes de Jaume Bonaterra

La Principal de la Bisbal. Sardanes de Jaume Bonaterra

Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 – 24 d’octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.

jaume bonaterra 2013 sonabe

La primera instrucció musical li fou impartida pel seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d’Empúries. El seu primer professor musical va ser Bonaventura Daró i a l’edat de setze anys encetà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l’Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil). Bonaterra també va tocar a l’Orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l’organista de la parròquia.

Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l’esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya i Vents de Carroig. Va escriure més de 180 sardanes.

Font: Viquipèdia

Algunes de les partitures de Jaume Bonaterra són a l’arxiu de Músics per la Cobla. Podeu consultar-ne el llistat a la seva web.  El Sonabé també us recorda que la Biblioteca de Figueres disposa de diversos enregistraments de les sardanes de Bonaterra.

Jaume Vilà i Comas

28 ag.

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

Pau Guanter i Casadevall

27 ag.

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. S´incorporà com a trombó a la cobla Empordanesa fins l’any 1889 i després va passar a la cobla Montgrins l’any 1890. El mateix any va fundar la Cobla Els Rossinyols (1890-1895) per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se l’any 1895, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. A Calella també va formar part de diferents formacions barcelonines com: Orquestra Parera, Moderna Armonia i OrquestraFilharmònica. També va ser director de la Coral de Calella, La Sirena Calellenca i l’Orfeó Calellense.

Va escriure unes 200 sardanes, de les que se’n conserven les següents a l’arxiu de Músics per la Cobla:

Sardanes
Títol Tipus Any
Assoladora Sardana per a cobla 1904
Belleses empordaneses Sardana per a cobla 1904
Bibiana Sardana per a cobla
Burlona Sardana per a cobla
Cançó de tardor Sardana per a cobla 1904
Cantarella Sardana per a cobla
cistelleta, La Sardana per a cobla 1903?
closa de la vila, La Sardana per a cobla 1924
Confidència Sardana per a cobla
Cort d’amor Sardana per a cobla 1924
delatadora, La Sardana per a cobla
diadema, La Sardana per a cobla 1903?
doll d’orenetes, Un Sardana per a cobla
Elegància Sardana per a cobla
encantadora, La Sardana per a cobla
Esglaiada Sardana per a cobla 1906
Flors de maig Sardana per a cobla 1893
gaia ocelleta, La Sardana per a cobla
gardènia, La Sardana per a cobla
Germanívola Sardana per a cobla
Humorada Sardana per a cobla
Lluitadora Sardana per a cobla 1904
Marineta Sardana per a cobla 1917
Matinada Sardana per a cobla 1929
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
menestrala, La Sardana per a cobla 1903?
mestressa del meu cor, La Sardana per a cobla
muntanyesa, La Sardana per a cobla
nenes del barri, Les Sardana per a cobla
Oreig i onades Sardana per a cobla
perfiladora, La Sardana per a cobla
Pintoresca Sardana per a cobla 1904
platja d’Empúries, La Sardana per a cobla
presumida, La Sardana per a cobla
Primorosa Sardana per a cobla 1904
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
protagonista, La Sardana per a cobla 1903?
Puliol Sardana per a cobla 1924
Rubina Sardana per a cobla 1925
Sagarreta Sardana per a cobla
saragatera, La Sardana per a cobla
Tendenciosa Sardana per a cobla
vencedora, La Sardana per a cobla 1903?
Vernar Sardana per a cobla
Visca la barretina Sardana per a cobla

Altres títols

Sardanes
Aubada (1906) – Bertola – Cecília (1937) – Cromàtica – Donzelleta empordanesa (1892) – Engelosida (1932) – Festívola (1933) – Flor d’un dia – Inicial – Innocència – Joguines (1931) – L’emporitana – L’estiu al camp (clarinets i violins) – L’hermosa deessa – La camèlia – La campana vella (1937) – La firataire – La gran ballada – La jardinera – La mare de la font – La Moreneta – La Muga vella (1924) – La primera volada – La regionalista – La reina de la festa – La sardana de la mar – La sardana de l’avi (1943) – La ventada del mar (tenora) – La viola d’or (tenora) – Les noies de la costa – Maimeta – Mustiola – Neguit (1937) – Ocells i flors – Pla de Roses – Primaveral (flabiol, 1935) – Un dia de platja – Un pam de violetes – Violetes boscanes – Visionària

Altres
El activo (vals)

La Biblioteca de Catalunya també disposa de dues obres de Pau Guanter Cullin floretas y Una pageseta : sardanas con ynstrumentacion pastoril

Fonts: Viquipèdia i Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009

Samuel Melero

26 ag.

 

sam melero 1

Samuel Melero és un cantautor empordanès amb un repertori de cançons mestisses de rock, folk i bosa nova. Melero va enregistrar l’any 2004 la maqueta titulada Inventari de natura on interpreta les seves cançons a guitarra i veu.  

El Sonabé us suggereix conéixer la música de Samuel Melero visitant la web d’Empordà Music , on trobareu vídeos dels seus directes i visitar la Biblioteca de Figueres, on tobareu la maqueta Inventari de Natura.

Josep Vicens i Mornau

25 ag.

escala

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

25 ag.

xaxu

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Cris Juanico omple la plaça Josep Pla a les Seleccions d’Acústica

24 ag.


L’excantant de Ja t’ho diré s’ha retrobat amb el públic empordanès. El concert forma part de les Seleccions d’Acústica de la programació estiuenca Xefla.

Font: Carles Pujol per Tramuntana TV

Rafel Cabrisas i Palau

23 ag.

 

 

 

Rafel Cabrisas i Palau (Cadaqués, Alt Empordà, 8 d’octubre de 1888 – 29 d’abril de 1950) fou un instrumentista i compositor de sardanes.

Només va rebre lliçons del seu pare i va adoptar una tendència autodidàctica, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i conreant també la composició. Ell si que va exercir l’ensenyança musical i pels volts dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila, quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de Creus,  s’ha mantingut constant en les programacions.

Font: Viquipèdia


Sardana Cap de Creus interpretada per la Cobla Cadaqués. Font: http://www.riallera.org

Stacatto

22 ag.

Stacatto Logo

L’any 2007 neix la banda Stacatto amb Oriol Planas “l’Uri” al baix i veus, Adrià López “Lopo” a la bateria Facundo “Facu”a la guitarra i veu i Víctor Giménez “La Gitana” a la guitarra i veus. Comencen amb versions de R’n’R i enregistren una maqueta. El març de 2009 la banda ja presenta una nova formació: “Facu” a la guitarra, Laia Vehí a la veu, “Lopo” a la bateria i David Soler al baix. Amb aquesta nova formació presenten un directe que deixa endarrera les versions i dona pas a fer el seu propi R’n’R.

Escolta als Stacatto passant pel seu MySpace o busca la seva maqueta a la Biblioteca de Figueres.

Festival Viziorock a Colera

21 ag.

l_47ea7b6beb624cdb8bc84d7a79268f64

El 29 d’agost de 2009 a Colera es celebra la primera edició del festival punk rock Viziorock 09, amb la participació de Derecho de Admisión, Sota Presió, Afonia Kronika, Anarkolokaos, Steelboots i KLP.

Cineclub Diòptria i els 50 anys de la Nova Cançó

20 ag.

dioptria figueres

Cineclub Diòptria de Figueres anuncia des del seu Facebook:

Coïncidint amb l’inici del Festival Acústica, des del Cineclub Diòptria i amb el suport de la Filmoteca de Catalunya us posem al vostre abast 4 films per commemorar els cinquantenari de la Nova Cançó. Són documents fonamentals per acostar-nos aquest fenomen, del que va significar fa 50 anys i del que ara pot representar per a les noves generacions.

Les projeccions dels films són totalment gratuïtes i es realitzaran a les instal·lacions de La Cate.

PROGRAMA nº 1 (27 d’agost de 2009)

  • D’UN TEMPS D’UN PAÍS – Llorenç Soler, 1968. DVD, b/n. 42’. “Documental centrat en la figura del cantautor de Xàtiva, Raimon Pelegero. El muntatge ofereix un mosaic de perspectives que van des dels seus inicis a la guitarra i la seva vida estudiantil, fins a les seves poesies escrites i a l’opinió de Joan Fuster. Imatges del passat i actuals, del context socio-polític i cultural en què Raimon es va anar fent: món universitari, recitals, retrospectives de la guerra civil i desfilades militars franquistes, etc.”
  • CANET ROCK – Francesc Bellmunt, 1976. DVD, color. 78’. ‘Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes ‘Dotze Hores de Canet’, intitulades l’estiu del 1975 ‘Dotze hores de música i follia’. Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme, Canet de Mar (Barcelona), fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s’hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i pop-music. L’assistència s’avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s’ha aconseguit repetir. El film n’és doncs un testimoni que la resumeix’.

PROGRAMA nº 2 (3 de setembre de 2009)

  • Raimon 65 – Carles Duran. Representació de quatre cançons de Raimon mitjançant imatges documentals i actuacions del cantant. L’inici és una contraposició entre la música i llocs d’entreteniment (una cançó de Luis Aguilé, una sala de ball) i la cançó protesta de Raimon (‘Si em mor’), que ambienta els crèdits inicials. 
  • La Nova Cançó – Francesc Bellmunt. Un testimoni viu i directe de la situació actual (1975-76) de la Nova Cançó catalana a través de recitals, en especial de Lluís Llach i Raimon, al Palau d’Esports de Barcelona, i d’opinions de gent diversa dels Països Catalans.

Pere Mercader i Andreu

19 ag.
Cobla Selvatana, 1913. Font: www.amicsdelasardana.net

Cobla Selvatana, 1913. Font: http://www.amicsdelasardana.net

Pere Mercader i Andreu (L’Escala, 27 d’octubre del 1885 – Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

PereMercader

Pere Mercader. Foto extreta del blog Banc d’en Sinofós: http://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html

Rebé les primeres nocions de música del seu pare Rossendo Mercader Silvestre, conegut per l’Avi Rossendo Cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) i director de la cobla local, que ja havia ensenyat a un joveníssim Josep Vicens “Xaxu”. Posteriorment aprengué la tenora, de la ma del gran Albert Martí, i el tible. L’any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s’hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l’Orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s’hi vuit anys més tard.

Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l’estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d’aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n’Enric Barnosell, Rialletes.

El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.

El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.

Algunes de les seves partitures estan catalogades a diverses institucions com l’arxiu de Músics per la Cobla, el Músic Musée des Instruments de Ceret o el Museu d’Història de la ciutat de Girona

Títols de l’arxiu de Músics per la Cobla

Sardanes
Títol Tipus Any
19 de juliol, ara!, El Sardana per a cobla
abella, L’ Sardana per a cobla 1920
aplec de Caldes, L’ Sardana per a cobla 1952
aplec de Palamós, L’ Sardana per a cobla 1956
arbreda Burés, L’ Sardana per a cobla 1956
aureneta, L’ (L’oreneta) Sardana per a cobla 1922
avi Ginesta, L’ Sardana per a cobla 1960?
avi Rosendo, L’ Sardana per a cobla 1945
avi sastre, L’ Sardana per a cobla 1953
ball de la plaça, El Sardana per a cobla
barretina, La Sardana per a cobla
Bell somrís Sardana per a cobla 1927
Bellogadissa Sardana per a cobla 1931
Besalú Sardana per a cobla 1927
Boires baixes Sardana per a cobla 1950
Bona festa Sardana per a cobla
bruixot de les Rocales, El Sardana per a cobla
bruixot de les Rocales, El Sardana vocal
Cala Margarida Sardana per a cobla 1955
Calonge Sardana per a cobla 1935
Camí de Montgó Sardana per a cobla 1933
Cançó Sardana per a cobla
Cançó d’amor Sardana per a cobla
Cançó d’estiu Sardana per a cobla 1932
Cançó de casa Sardana per a cobla 1959
Cançó de l’any Sardana per a cobla 1956
Cançó de la vila Sardana per a cobla 1929
Cançó de primavera Sardana per a cobla 1935
cançó del pagès, La Sardana per a cobla
cançó del roure, La Sardana per a cobla
cançoner, El Sardana per a cobla 1956
Cant a la Selva Sardana per a cobla 1909
Cant juvenil Sardana per a cobla 1934
Cantarella Sardana per a cobla
Cantem pel poble Sardana per a cobla 1922
Cantem per al poble Sardana vocal 1922
Carambola Sardana per a cobla
castell d’Empúries, El Sardana per a cobla 1933
Castell florit Sardana per a cobla 1934
Catalònia Sardana per a cobla
Conxita encisera Sardana per a cobla 1947
Cor flamejant Sardana per a cobla 1952
cotorra, La Sardana per a cobla 1932
Dia de Pasqua Sardana per a cobla 1947
Dolç record Sardana per a cobla 1937
dos hereus, Els Sardana per a cobla
dos promesos, Els Sardana per a cobla 1930
Ella i jo Sardana per a cobla 1939
En Pere petit Sardana per a cobla
En Pere petit Sardana per a cobla
En Xiba Sardana per a cobla 1950
Enyorada Sardana per a cobla 1954
Escalenca Sardana per a cobla 1953
Esperança Sardana per a cobla
Esperanceta Sardana per a cobla 1949
Espiga daurada Sardana per a cobla 1934
espigall, L’ Sardana per a cobla 1947
Esplais de joventut Sardana per a cobla 1930
Esquellots Sardana per a cobla 1948
Estiu inquiet Sardana per a cobla 1948
Estiuada Sardana per a cobla 1943
Estrella Sardana per a cobla 1928
Eusebiet de Bonmatí, L’ Sardana per a cobla 1925
festa de L’Escala, La Sardana per a cobla 1920
festa del blat, La Sardana per a cobla
festa del carrer, La Sardana per a cobla 1926
festa dels nostres Pomells, La Sardana per a cobla 1920
festa dels Reis, La Sardana per a cobla 1924
Festeig Sardana per a cobla 1931
Festívola Sardana per a cobla 1916
Fila que fila Sardana per a cobla 1927
filosa, La Sardana per a cobla 1923
fira, La Sardana per a cobla
flor de la muntanya, La Sardana per a cobla
Flordeneu Sardana per a cobla 1922
Floretes Sardana per a cobla
Floretjada Sardana per a cobla 1951
flors d’Horta, Les Sardana per a cobla 1962
font del ganso, La Sardana per a cobla
font vella, La Sardana per a cobla
fonts de Caldes, Les Sardana per a cobla 1956
Fulles i flors Sardana per a cobla 1910
Gaia Girona Sardana per a cobla 1944
gaia Pastora, La Sardana per a cobla 1926
gallarda, La Sardana per a cobla 1937
garsa, La Sardana per a cobla
Gaubança Sardana per a cobla 1929
Gelosia Sardana per a cobla 1935
ginastera, La Sardana per a cobla 1929
gralla, La Sardana per a cobla 1910
Guinardó Sardana per a cobla
illa Mateua, L’ Sardana per a cobla
illa perduda, L’ Sardana per a cobla 1945
Il·lusió Sardana per a cobla 1930
Imitació…? Sardana per a cobla 1931
Jardí d’idil·li Sardana per a cobla 1927
Joc d’infants Sardana per a cobla 1920
joguina, Una Sardana per a cobla
Jordi Petit Sardana per a cobla 1957
Joventut d’avui Sardana per a cobla 1961?
Manyagoia Sardana per a cobla 1928
Mar de garbí Sardana per a cobla 1952
Mar menuda Sardana per a cobla 1941?
Mar moguda Sardana per a cobla 1951
Marbella Sardana per a cobla 1941
Margaridó Sardana per a cobla
Maria del Carme Sardana per a cobla 1945
Marinesca Sardana per a cobla
Mariona Sardana per a cobla 1912
masia dels amors, La Sardana per a cobla
masia, La Sardana per a cobla
Mata, La Sardana per a cobla 1923
Matinada Sardana per a cobla
Mercè i l’Eugènia, (L’) Sardana per a cobla
Mirar de Verge Sardana per a cobla 1927
modistetes, Les Sardana per a cobla 1943
molinera, La Sardana per a cobla 1934
Montclar Sardana per a cobla 1949
Montnegre Sardana per a cobla 1934
Montseny Sardana per a cobla 1906
nena petita, La Sardana per a cobla 1954
nit de Sant Pere, La Sardana per a cobla 1932
Nit serena Sardana per a cobla 1907
Nurieta Sardana per a cobla
oca d’en Baldiró, L’ Sardana per a cobla 1947
orfeneta, L’ Sardana per a cobla
pagesa, La Sardana per a cobla 1906
Palamós té una miranda Sardana per a cobla 1963?
Palamós, vila rialllera Sardana per a cobla 1961
papallona, La Sardana per a cobla 1935
Parella amorosa Sardana per a cobla 1933
pastora, La Sardana per a cobla
perla, La Sardana per a cobla 1941?
Petit Ernest Sardana per a cobla 1954
Petit Joan Sardana per a cobla 1966?
petit Pepet, El Sardana per a cobla 1935
Petitoia Sardana per a cobla 1931
Plaça de la Coma Sardana per a cobla
plany de la segadora, El Sardana per a cobla 1929
Planyívola Sardana per a cobla
Platja de Castell Sardana per a cobla 1963?
platja riallera, La Sardana per a cobla 1933
Plors i rialles Sardana per a cobla
Poncelleta Sardana per a cobla 1926
port d’en Pernis, El Sardana per a cobla 1920
Preludi de primavera Sardana per a cobla 1928
presumida, La Sardana per a cobla 1943
primavera, La Sardana per a cobla
Provençana Sardana per a cobla 1945
pubilla, La Sardana per a cobla 1935
Ramells Sardana per a cobla 1924
Recordança Sardana per a cobla 1910
refilaire, La Sardana per a cobla 1931
Renaixença Sardana per a cobla
Rocamar Sardana per a cobla 1936
Rosa Sardana per a cobla 1928
Rosa blanca Sardana per a cobla 1945
Rosamari Sardana per a cobla 1941
Rosella Sardana per a cobla 1932
Rosella catalana Sardana per a cobla
Roser florit Sardana per a cobla 1932
Roser, La Sardana per a cobla
Rosereta Sardana per a cobla 1941
Rosó Sardana per a cobla 1910
Salamera Sardana per a cobla
Sant Jordi Sardana per a cobla
sardana d’en Calders, La Sardana per a cobla 1949
sardana d’en Canela, La Sardana per a cobla 1925
Sardana revessa (sense nom) Sardana per a cobla
Sardana revessa n. 1 (L’aplec de Sant Grau) Sardana per a cobla
Sardana revessa n. 2 Sardana per a cobla
Serà endevinada? Sardana per a cobla 1948
Serra blanca Sardana per a cobla 1948
Sol d’en Sagué Sardana per a cobla 1945
Sota el pòrtics de la plaça Sardana per a cobla 1933
T’ho dic cantant Sardana per a cobla 1948
Tarda festiva Sardana per a cobla 1937
torre de Montgó, La Sardana per a cobla
Tristesa Sardana per a cobla 1908
trona deserta, La Sardana per a cobla
vailet de casa, El Sardana per a cobla
Vallvenera Sardana per a cobla 1939
Vampiresa Sardana per a cobla 1937
Verneda Sardana per a cobla 1936
Viola d’or Sardana per a cobla
Violetes Sardana per a cobla
Violetes Sardana per a piano
Visió d’amor Sardana per a cobla 1923
Vora el riu Sardana per a cobla
Xiroia Sardana per a cobla 1926

Altres títols

Sardanes
A Garriguella (1939) – A la plaça de Vic hi ha un concurs (1935) – Argentona (1929) – Ball de nans – Bosquejant (1908) – Bresques de mel (1954) – Busca… Busqueta (revessa) – Cala petita (1908-19) – Camí d’Olèrdola (1950) – Cançó del barri (1956) – Cançons de sega (1947) – Càndida (tenora, 1926) – Cants nostres (1956) – Carícia d’infant (1953) – Cel blau (1952) – Colla Roure (1951) – Conversa d’amor (tenora i tible, 1943) – Conxita (1908-1919) – Dansaires cassanencs (1951) – Del mateix planter – Desengany (1908-1919) – Dia festiu (1955) – Dos ocellets (tenora i tible, 1943) – Dos padrins (1950) – Dos passerells (tenora i tible, 1946) – Dues faluguetes (tenora i tible, 1945) – El bruixot de les rocalles (1925) – El cant del rossinyol (1908-1919) – El cant dels serradors (1908-1919) – El firal (1956) – El marrec (1908) – El petit Albert – El petit Frigola (1908-1919) – El primer vol (1955) – El rapsoda (1944) – El roquisser (1956) – El rossinyol canta (tible, 1934) – El tretze d’agost – Ell i ella (tenora i tible, 1945) – Els desposats – Els dos fadrins (1950) – Els dos Verdums (tenora i tible, 1908-1919) – Els enamorats (1908-1919) – Els gegants de Cassà (1959) – Els picarols (tenora i tible, 1935) – Elvira (1908-1919) – En Biló (1956) – En Josep i en Narcís (1953) – En Pep del Mas (1950) – En Pep i la Pepa (1954) – En Pere filaire (1908-1919) – En petit Frigola – En Tonet de La Batllòria (1950) – En Xibeques (1949) – En Xicu Fusté (1955) – Enjogassada (1908-1919) – Esclat d’ocellada (1951) – Escoltant al pastor (1947) – Espines rosades (1908-1919) – Esplai íntim (1908-1919) – Estimada – Estrella d’or (tible, 1936) – Fadrinatge (1956) – Festa dels nostres pomells (1920) – Floreig d’estiu (fiscorn, 1957) – Floresta (1945) – Fontalba (1908-1919) – Fruita del temps (1908-1919) – Fungirola (1951) – Galanteig (tenora i tible, 1928) – Garriguella aimada (1953) – Gaubança al Vallespir (1929) – Gentilesa – Ginestell (1948) – Gira-sol (1945) – Glòria (1908-1919) – Grisor (1908-1919) – Hostal d’en Quirze (1948) – Idil·li pastoril (1908-1919) – Incògnita (revessa, 1947) – Joanic (1937) – Joguet de reis (1945) – Joiosa (1941) – Josefina gentil – Judita (1945) – L’amic Perecaula (1957) – L’avi (1957) – L’avi Castells (1908-19) – L’avi de Gràcia (1957) – L’avi Güell (1948) – L’enreda-troques (revessa) – L’Escala (1954) – L’escarabat d’or (fiscorn, 1954) – L’esparver (tible, 1954) – L’esquerpa (tible, 1954) – L’hereu (1945) – L’hereu Bustins (1945) – L’hereu Güell (1951) – L’Hostal d’en Quirze (1948) – La baldufa (1947) – La ballaruga (1951) – La bosquerola (tible, 1930) – La bugadera (tenora, 1935) – La cançó de Gràcia – La cançó del barri (1956) – La Cisona (1945) – La d’avui i la d’ahir (revessa) – La falugueta (tible, 1935) – La festa de Caldes (1956) – La festa de casa (1949) – La floristeta (1936) – La font d’en Bernat (1947) – La font Nova (1908-1919) – La gaita (1907) – La masovera (1951) – La més petita – La modisteta maca (1908-1919) – La nostra festa (1924) – La Nuri (tenora, 1925) – La pageseta (1908-1919) – La petita filosa (1956) – La petita Mercè (1949) – La pubilla catalana (1908-1919) – La puntillosa (tenora i tible, 1951) – La raimada (1953) – La rambla de Figueres (1930) – La roca filanera – La rondinaire (1953) – La sardana del mar (1908-1919) – La Selvatana (1908-1919) – La sisona (1939) – La torre d’en Brunet (1930) – La torre Ponsà (1908-1919) – La troballa (tible, 1935) – Les nenes d’en Fèlix (1947) – Les fonts de Caldes – Les torrenteres (1951) – Marcel·la – Marició (1946) – Maria (1908-1919) – Maria Rosa (tible) – Mariagna (1908-1919) – Mercè i Eugènia – Murmulls (tenora i tible, 1928) – Nena Mercè (1951) – Neus (1943) – Nit de verbena (1908-1919) – Nostra Veu (1935) – Olot (1948) – Pasqua de flors (1908-1919) – Pastora eixerida (1908-1919) – Pastoret rialler (1908-1919) – Perla blanca (tible, 1936) – Petit hereu (fiscorn, 1950) – Pista Bonaire (1954) – Plaça de la Coma – Plany de fadrina (1948) – Pluja de neu (1953) – Pomes de pastor (1956) – Portitxol (1946) – Presumida – Primaveral (tenora, 1932) – Puigbaldric (1948) – Raig de sol – Ram de ginesta (1954) – Ramell (1944) – Rareses (revessa) – Records d’Horta (tenora i tible, 1953) – Records de Sant Celoni (tible, 1952) – Refila rossinyol (tible, 1908-1919) – Remolins (1953) – Resurrecció (tible, 1923) – Ridaura (1943) – Roca fosca (1935) – Rufa l’aurora (1951) – Rupit (1954) – Seriosa (tenora i tible, 1932) – Serrasella (1951) – Sol solet (1908-1919) – Solell (1945) – Solellada (1956) – Tres fiscorns (1951) – Torrentó (trompeta, 1953) – Torreponça – Tots a la una (1953) – Tu i l’altre (tenora i tible, 1951) – Un cant a Garriguella – Un sol pensament – Una fontada (1950) – Una promesa (1946) – Vailet de casa – Vanitosa (tible, 1945) – Vetlla d’hivern (1951) – Vila marinera (1956) – Vila perduda (1955) – Vila petita (1956) – Vilanova (1945) – Violeta gentil – Vol petit (revessa, 1956) – Voladúria (1928)

Fonts: Viquipèdiahttp://bancsinofos.blogspot.com.es/2001/01/228-pere-mercader-andreu-1.html, Músics per la Cobla.

Elisabeth Leonskaja a la Schubertíada

19 ag.

elisabeth-leonskaja

La gran pianista Elisabeth Leonskaja inaugura avui la XVII Schubertíada a Vilabertran.

La XVII Schubertíada a Vilabertran aixeca el teló amb el concert de l’ extraordinària pianista Elisabeth Leonskaja. Considerada una de les grans artistes del nostre temps, Leonskaja ha participat als festivals i auditoris més prestigiosos del món i ha col·laborat estretament amb músics de la talla de Sviatoslav Richter, l’ Alban Berg Quartet, Matthias Goerne o la Filharmònica de Viena. La pianista georgiana retorna a Vilabertran després del seu inoblidable concert de fa dos anys i en aquesta ocasió interpretarà obres de Schubert i Chopin, així com una selecció de les Cançons i Dances de Frederic Mompou.

Lloc: Església de Santa Maria de Vilabertran. Hora: 21h Preu: 30EUR (socis de Joventuts Musicals: 20EUR)

Font: www.schubertiadavilabertran.cat

Tramuntana TV entrevista als Gertrudis

19 ag.

Entrevista amb Gertrudis. El dijous 27 d’agost el grup de la Garriga actuarà al festival Acústica de Figueres. Ho farà a la plaça Josep Pla.

Font: Carles Pujol per Tramuntana TV

Presència empordanesa a MMVV 2009

18 ag.

mercat musica viva vic 2009

El 21è Mercat de Música Viva de Vic es celebrarà del 16 al 20 de setembre de 2009. En aquesta edició la presència alt empordanesa estarà ben representada amb noms com els de Quimi Portet, Ix!, Bosk i Kodjo Senyo.

Quimi Portet i Joanjo Bosk han triat el MMVV per presentar els seus nous treballs. Joanjo Bosk presentarà el seu nou treball el 18 de setembre i Quimi Portet ho farà el 19.

Kodjo Senyo oferirà un directe el 17 de setembre i Ix! ho farà el 18.

Podeu consultar tota la programació del MMVV aquí.

Concerts al Soul Cafe de Figueres

17 ag.
The Walking Stick Man
  • Dimecres 19 d’agost de 2009, a les 23h. “THE WALKING STICK MAN”, bon blues amb el barceloní Jordi Llaurens.
Ignasi Bosch i Joanjo Bosk al Soul Cafe

Ignasi Bosch i Joanjo Bosk al Soul Cafe

 

  • Dijous 20 d’agost de 2009, a les  23h. CONCERT 2n ANIVERSARI del SOUL CAFE amb Joanjo Bosk i Ignasi Bosch que versionaran temes a guitarra i veu amb la seva habitual complicitat.

Almadrava i “La vie en rose”

17 ag.

Cover d’Almadrava de la cançó La vie en rose, per a la campanya estiuenca de Martini.

Concert del Trio Parnassus a Vilabertran

16 ag.

El 21 d’agost de 2009 la Scubertíada de Vilabertran et proposa el concert del Trio Parnassus, amb Yamei Yu al violí, Chia Chou al piano i Michael Gross al violoncel.

Loisan a l’Electronic Addiction

15 ag.

loisan

L’Electronic Addiction de Cervià de Ter es celebra el 21 d’agost de 2009, amb entrada gratuïta. L’empordanès Loisan estarà acompanyat de Fergis, Amadeu & Wise, Left, Bombionic i Oleguer.

%d bloggers like this: