Miquel Serra i Bonal

29 jul.

Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 – 1922) va ser germà de Josep Serra i, amb ell, fundà (1890) i dirigí la cobla La Principal de Peralada. Estudià amb el mestre Cervera a l’escola de música de Peralada i esdevingué instrumentista de contrabaix i compositor i lletrista de caramelles i altres peces corals. Es conserven disset sardanes de les que va escriure; en destaca La nina enyorosa (ca. 1902), que sembla que és la primera sardana harmonitzada per a cor de veus mixtes.

Les seves sardanes són: Alegre festa (1917), Bressant l’infantó, Cançó d’ocells (1917), Cap a la posta, Davallant de l’aplec, Entre el boscatge, Esclats d’enyorança, Flors boscanes, Gentil record, Guspires catalanes (Gravada en disc, potser el 1908, és una de les primeres sardanes en aquest format), Íntima, La nina enyorosa, Les goges dansaires, Perles del bosc (1917), Plany d’una verge, Queixa d’amor i Retorn de primavera.

Font: Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra Girona: GISC, 2000, des de la Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres conserva un disc de vinil de l’any 1978 on la Cobla Ciutat de Girona interpreta Les Goges dançaires, una de les poques vegades que s’ha enregistrat l’obra de Miquel Serra.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: