Archive | Juliol, 2009

Josep Cervera i Bret

31 jul.

carrer josep cervera bret

Josep Cervera i Bret (Peralada, Alt Empordà,1 de setembre de 1883 – Roses, 5 de setembre de 1969) fou un contrabaixista i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

La família Cervera ha estat una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera i Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera i Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedint així a principis del segle XIX.

Nascut en el si d’una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l’estudi de la música, dirigeix el cor i fa les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i retorna a la llar paterna a Peralada.

Els primers temps ajuda al seu pare a donar classes de música i s’estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l’escola del Castell. Per damunt d’altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot escriu un petit mètode d’estudi del flabiol. Però elegeix el contrabaix per dedicar-s’hi plenament, estudiant la tècnica de l’escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició amb aquest instrument, l’envia un mes a Barcelona amb el millor professor de l’època, el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons el mestre va avançar en un mes el que els altres ho feien en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Cap el 1903 funda l’orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip i Agustí. A la cobla figuerenca hi romandria fins el 1940.

A partir d’aquell moment, la cobla augmenta el seu nivell artístic i incorpora músics de qualitat. En força ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit. De forma totalment autodidacta va estudiant mentre anota tots els sons i la manera d’obtenir-los, escrivint un mètode de contrabaix molt particular però que permetia dominar els fonaments d’aquest difícil instrument. Ell mateix l’usava abans de qualsevol concert. Arribà a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics com Petracci han quedat sorpresos del que tocava i amb l’instrument que ho feia. El contrabaix, fins aleshores considerat com un instrument d’acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l’estranger, activitat que no va deixar fins el 1959.

Davant l’obstacle de trobar obres escrites per a contrabaix es decideix a compondre’n, escrivint-ne sobre un centenar. També compon música religiosa, nadales, contes populars, marxes, processons, valsos, serenates, etc. L’any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. També va escriure: La papallona i el mosquit, Mirant el cel, Flor d’hivern, Brots tendres, etc.

L’any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s’estrenà per la festa major de l’any següent. També va musicar el Ball del Drac d’Olot.

Els anys que durà la guerra civil foren difícils i els Cervera es traslladaren a un mas proper a Roses. L’any 1940 Josep Cervera deixa l’Antiga Pep per subsistir, alternant la música i el comerç. L’últim concert a Roses fou el 10 de febrer de 1952 i l’últim de tots en públic el donà a Figueres l’any 1959 amb l’acompanyament de la Camil·la Lloret. Aquesta etapa fou també prolífica pel que fa a la composició bàsicament de contrabaix però també de música sacra, ballets, etc.

Fonts: Viquipèdia i JosepCervera.net

Corella estrena a Peralada i a la Rambla de Figueres

30 jul.

Vídeo-notícia d’Empordà TV

La Vicenteta del Nen Magem

30 jul.

El Nen Magem en ple directe, interpretant La Vicenteta.

La Schubertíada estrena orquestra

29 jul.
Cartell "Schubertíada a Vilabertran 2009" Dissenyat per Frederic Amat

Cartell "Schubertíada a Vilabertran 2009" Dissenyat per Frederic Amat

La principal novetat de la Schubertíada, festival de música clàssica que se celebrarà a Vilabertran entre els dies 19 d’agost i 5 de setembre, és la presentació de l’Orquestra de Cambra de la Schubertíada, formada per músics catalans que habitualment toquen en orquestres de fora de Catalunya i dirigida pel també català Antoni Ros Marba.

El concert, que tancarà el festival, serà la presentació d’una formació que té la voluntat de convertir-se en orquestra estable. Serà el dissabte 5 de setembre i, acompanyada per la veu d’una soprano, l’Orquestra de Cambra interpretarà obres de Toldrà, Schönberg i, evidentment, Schubert.

“La nostra intenció és fer un itinerari de cinc o sis concerts durant l’any, que ens ajudin a consolidar-nos musicalment i a difondre el nom de la Schubertíada i de Vilabertran”, afirma Miquel Alsina, director de Joventuts Musicals de Figueres, l’entitat organitzadora de la Schubertíada.

Una altra de les novetats de l’edició d’enguany són els tres concerts debut als quals es podrà assistir durant els tres dissabtes que dura el festival. Un quartet i dos duets formats per joves músics catalans que es podran sentir els dies 22, 29 d’agost i 5 de setembre a les set de la tarda.

“La idea és que la gent faci el programa complet: que comenci al vespre amb els debutants, sopi a Vilabertran i a les nou, assisteixi a algun dels grans recitals”, assegura Alsina.

I és que l’oferta gastronòmica també és nova al festival. Coincidint amb els concerts del Festival de Música Clàssica, els assistents podran gaudir de la cuina local amb els Tastets de l’Empordà, a la Plaça del Fort del Monestir de Santa Maria de Vilabertran.

A banda de les novetats artístiques i gastronòmiques, però, el director de Joventuts Musicals de Figueres va voler destacar la fidelitat de músics com el baríton Matthias Goerne o la pianista Elisabeth Leonskaja, que enguany inaugurarà la Schubertíada, que “s’estan convertint en fixes” del festival. “Són grans artistes que s’han convertit en una referència pel públic”, diu Alsina.

D’entre els artistes consagrats que participaran al festival de Vilabertran destaquen especialment el baríton Nikolay Borchev i la soprano Christiane Karg, que actuaran els dies 22i 28 d’agost respectivament.

El Patronat de Turisme de la Costa Brava i els diferents festivals que es celebren a l’estiu a les comarques gironines, com el Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols o l’Acústica de Figueres, s’han afegit enguany a commemorar el Centenari de la Costa Brava. En total, són onze nits musicals que contribueixen a donar a conèixer aquest esdeveniment, a la vegada que posen en valor la capacitat de la Costa Brava de respondre a les inquietuds de tot tipus de públic. El Festival de Música Clàssica Schubertiada de Vilabertran també participa en la commemoració d’aquest centenari, amb l’actuació del Trio Parnassus al Monestir de Santa Maria de la població de Vilabertran, el proper dia 21 d’agost.

Font: Alba Carmona per Diaridegirona.cat

Consulta tota la programació de la Schubertíada 2009 des d’aquest enllaç

Discomòbil i Festa de l’Escuma a Roses

29 jul.

embranzida discomobil 2009

El proper dissabte 1 d’agost de 2009, a les 21h, l’Associació Juvenil i Cultural Embranzida Jove de Roses organitza una festa de l’escuma a la platja de la Perola de Roses. Hi sonarà música actual de tots els estils i cançons mítiques. L’entrada és gratuïta i a més, hi ha servei de barra de bar. Enguany és la segona edició d’aquesta festa, i es pretén superar l’èxit obtingut l’any passat.

100 x 100 Serrat al Festival de Peralada

29 jul.

Joan Manuel Serrat ha tornat a Peralada amb el seu repertori en format íntim, veu, guitarra i piano.

Font: Tramuntana.TV

Miquel Serra i Bonal

29 jul.

Miquel Serra i Bonal (Peralada, 1867 – 1922) va ser germà de Josep Serra i, amb ell, fundà (1890) i dirigí la cobla La Principal de Peralada. Estudià amb el mestre Cervera a l’escola de música de Peralada i esdevingué instrumentista de contrabaix i compositor i lletrista de caramelles i altres peces corals. Es conserven disset sardanes de les que va escriure; en destaca La nina enyorosa (ca. 1902), que sembla que és la primera sardana harmonitzada per a cor de veus mixtes.

Les seves sardanes són: Alegre festa (1917), Bressant l’infantó, Cançó d’ocells (1917), Cap a la posta, Davallant de l’aplec, Entre el boscatge, Esclats d’enyorança, Flors boscanes, Gentil record, Guspires catalanes (Gravada en disc, potser el 1908, és una de les primeres sardanes en aquest format), Íntima, La nina enyorosa, Les goges dansaires, Perles del bosc (1917), Plany d’una verge, Queixa d’amor i Retorn de primavera.

Font: Inés Padrosa i Gorgot, Concepció Ramió i Diumenge La nissaga dels Serra Girona: GISC, 2000, des de la Viquipèdia

La Biblioteca de Figueres conserva un disc de vinil de l’any 1978 on la Cobla Ciutat de Girona interpreta Les Goges dançaires, una de les poques vegades que s’ha enregistrat l’obra de Miquel Serra.

%d bloggers like this: