Arxius | Octubre, 2008

Concert d’Orchidia i Césaree a l’Escala

17 oct.

Dissabte 18 d’octubre concert d’Orchidia i Césaree a la Sala Underground de l’Escala.

Inoquo a Bescanó

17 oct.

Inoquo i Suite Momo sonaran en directe a La Torre de Bescanó el dissabte dia 18 d’octubre.

Raúl Zeta

16 oct.

Raúl Zeta és Raúl Pajuelo i va néixer a Barcelona a l’any 1977. Amb 12 anys es trasllada a Figueres i amb 15 anys té el seu primer contacte amb la música gràcies a una guitarra espanyola que li regala el seu avi.

Va aprendre a tocar la guitarra de manera autodidacta passant per grups locals. Decadéncia del Estigma va ser el seu primer grup seriós. Va militar en la formació durant 6 anys (1995-2000) com cantant i guitarrista de la formació, amb qui va publicar una maqueta, Las danzas de la muerte i un LP, Esencia.

Quan es va disoldre Decadéncia del Estigma Raul  es va allunyar temporalment dels escenaris i va prendre classes durant 3 anys a l’Aula de música moderna i jazz de Barcelona.

Després va formar part de la banda El Rey Amarillo com a guitarrista. El grup amb va guanyar diversos concursos musicals i va arribar a la semifinal del concurs de maquetes de VODAFONE’LIVE! 2006. El Rey Amarillo també va gravar un LP homònim.

Actualment, a cavall entre Figueres i Saragossa, Raul Zeta emprèn un nou camí musical que passa per enregistrar un tema a l’homenatge a Enrique Búnbury, Pequeño Gran Hombre (Bunburyclub, 2008).

Font: http://www.myspace.com/raulzeta

La Biblioteca de Figueres disposa dels enregistraments de Decadéncia del Estigma, El Rey Amarillo i Pequeño Gran Hombre, vine a buscar-los per conèixer la música de Raúl Zeta.

 

Andreu Zaragoza Quartet a Figueres

15 oct.

Jazz a la tardor
Andreu Zaragoza Quartet
 

30/10/2008
22:00h
Cercle Sport

ANDREU ZARAGOZA QUARTET

Martí Serra, saxo tenor i soprano

Abel Boquera, hammond

Marc Miralta, bateria

Andreu Zaragoza, guitarra

El nou quartet d’Andreu Zaragoza explora la sonoritat de les seves composicions amb la textura del hammond com a element estructural.

Postbop contemporani amb altes dosis d’interactivitat entre els quatre músics que fan del repertori un punt de partida per trobar una complicitat que pugui fer partícep al públic. Els membres de la formació són alguns del més actius i destacats de l’escena catalana de l’última dècada.

Font: http://www.joventutsmusicals.cat

Washing Machine versionant Blink-182

14 oct.

El debut dels Washing Machine.

Biblio Guia – Música de l’Alt Empordà n. 2

14 oct.

 

El 15 d’octubre, a la Biblioteca de Figueres, trobaràs a la teva disposició la Biblio Guia – Música de l’Alt Empordà n.2  i els cd’s de Dèria, Orchidia, El Rey Amarillo, Pinnochio, Guillamino, El Sai, Mei, Ignasi Bosch, Herbert de Miranda, Chipalanka, El Chipi, Praga, Salad, .Exe, Jesús Moix, Bosk, DPiedra, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà, l’Orquestra Filharmònica de Catalunya i La Principal de la Bisbal.

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

14 oct.

Divendres 21 de novembre, 21 h · Sala Simfònica / Auditori de Girona

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya

Sardanes per al món

Francesc Cassù i Carles Coll, directors
Presentació: Martí Gironell

La Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya és una innovadora formació orquestral amb projecció internacional que destil·la catalanitat per tots costats. Formada per la cobla, un conjunt de corda, arpa i una secció de percussió, basa el seu repertori en sardanes que combinen popularitat i qualitat i que ja formen part del patrimoni musical català. La cobla La Principal de la Bisbal i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà en garanteixen la projecció i la qualitat interpretativa.

A més, dues figures representatives de la composició catalana, Salvador Brotons i Albert Guinovart, han escrit sardanes d’estrena expressament per a la nova formació, per abanderar aquesta avantguardista proposta musical.

Font: http://www.auditorigirona.org

 

Antoni Juncà i Soler

12 oct.

El mestre Antoni Junca i Soler  (Figueres 1875- Saragossa 1952) nasqué en una família modesta i nombrosa, d’arrels empordaneses. Des dels seus anys de joventut, Juncà s’educà en l’ambient republicà i liberal. S’inicià a la música de ben jove, aprenent solfeig, piano, harmonia i contrapunt amb Isidre Lleys, organista i mestre de capella de l’església parroquial de Figueres. Amplià la seva formació estudiant clarinet amb Emili Ferrer i amb el prestigiós instrumentista Fèlix Sans; poc després, entrà com a tible i clarinet a la cobla-orquestra d’en Pere Sans, germà de l’anterior. El servei militar el passà fent de clarinetista a diverses bandes militars (Logronyo, Olot) fins al seu llicenciament el 1898.

Fou instrumentista de tible i de clarinet (a l’orquestra Moderna Catalana de Granollers), i director de cobles (com l’Antiga Pep, de Figueres), de corals (com el cor claverià Amigos de la Unión de Granollers o el de la Societat Coral Erato de Figueres) i d’orquestres (dirigí la Societat Gironina de Concertsen els dos concerts que aquesta va fer, el 1916).

Quan la seva situació personal ho permeté, es casà amb la biurenca Maria Casadevall, amb qui tingué cinc fills. Exercí de professor de música, i tingué per alumnes -entre altres- Josep Baró i Güell i Josep Maria Cervera i Berta.

Antoni Junca Soler

Retrat de David Santsalvador realitzat durant l’any 1934. Document de la Biblioteca de Catalunya consultable a http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/materialsBC/id/1318

Trajectòria personal i professional

Als 18 anys començà a treballar com a destacat clarinetista en les principals cobles i com a director d’orfeons i cors com, per exemple, en el de la societat coral La Erato de Figueres, amb la qual va debutar amb Linda di Chamonix (melodrama en tres actes per Gaetano Donizetti sobre el llibret en italià escrit per Gaetano Rossi).

L’any 1894 va estudiar Harmonia, Contrapunt, Fuga, Instrumentació i Orquestració amb els mestres Varela Silvari i Joaquim Zamarra sense deixar d’estudiar els tractats i mètodes espanyols i estrangers més moderns, amb els que va poder adquirir molts coneixements profitosos. Això li va permetre obtenir el paper principal en les Bandes dels Regiments de Baileu, número 24, i Sant Quintín, número 47.

L’any 1895 es trobava a Granollers dirigint l’Orfeó Amigos de la Unión i com a músic a l’Orquestra Moderna Catalana. Tres anys més tard, tornà a Figueres per fer de director a la cobla l’Antiga Pep.

El 12 d’octubre de 1899 es va casar amb la Maria Casadevall de Bartolomé. La seva unió es va celebrar a l’església Parroquial de Figueres. Després del seu viatge de noces es van instal·lar a Granollers, ja que havien contractat a l’Antoni com a clarinetista solista a l’orquestra La Moderna Catalana i com a director del cor Amigos de la Unión, de l’Associació Clavé. El 19 de desembre de 1902 va néixer la seva filla Cecília a Granollers.

El 22 de maig de 1903, l’Antoni va ser destinat per R.O (Real Ordre) com a músic major de tercera classe al Regiment de Guipúscoa número 53 i tota la família es va haver de traslladar a Vitòria, on van viure fins el mes d’agost de 1904.

El 29 d’agost de 1904, altre cop per R.O (Real Ordre), se’l va destinar al Regiment d’Infanteria Àsia número 55, de guarnició a Figueres, on hi van residir fins al setembre del 1905. El dia 30 d’agost de 1905 va néixer a la ciutat de Figueres la seva segona filla Rosa.

Aquell mateix mes de setembre va ser traslladat al Regiment de Girona. Allí, el 6 de febrer de l’any 1909 va néixer l’Eugeni i el 4 d’agost de 1913 va néixer la Pilar, la última filla del matrimoni. Durant el 1913 es creà a Girona la Societat Athenea, de la qual l’Antoni en formava part de la junta de membres fundadors al costat de Francesc Montsalvatge, Josep Pou, Emili Torres, Joaquim Pla, Xavier Montsalvatge, Rafael Masó i Miquel de Palol. La seva tasca consistia en ser el director artístic i dinamitzador musical. Coordinà des del primer concert d’inauguració d’Athenea, el juny de 1913, fins l’últim, la primavera del 1916.

L’Antoni va residir a Girona juntament amb tota la seva família fins el 14 d’agost de 1916, dia en que el van destinar al Batalló de Caçadors Barbastro número 4. Això va ocasionar que s’hagués de separar de la seva esposa i fills, que es quedarien a viure a Girona mentre ell s’hagué de traslladar sol al Racó del Medik, Tetuan4

El 25 de desembre de 1918 marxa de Tetuán a Girona per anar destinat voluntàriament al Regiment d’Infanteria Sant Quintín número 47. Això li permet reunir-se feliçment amb tota la seva família. Ell se’n va a viure a Figueres, a casa de la seva germana Josefa, per unes qüestions de feina però va realitzant viatges a Girona per visitar a la seva esposa i fills. Durant aquest període va exercir de mestre d’alumnes com Enric Montoriol i Josep M. Cervera. Finalment, el mes de març de 1919 tota la família es trasllada a Figueres, on van residir-hi fins l’agost de 1924.

L’1 d’agost de 1924 l’Antoni es va incorporar a petició pròpia a l’Acadèmia d’Infanteria, i el setembre d’aquell mateix any tota la seva família es va traslladar a Toledo, on van fixar la seva residència. L’any 1927 va morir a Toledo la seva filla Rosa, a l’edat de 22 anys. El mes d’agost de 1928 se’l destina voluntàriament a la primera mitja brigada de Caçadors de Larache (Marroc). La seva família es queda a Toledo. L’agost de 1929 torna a Toledo per recollir a la seva família i traslladar-se tots junts a Larache, on s’instal·len el 2 de setembre de 1929 i on hi van viure fins l’any 1932.

L’abril de 1932 se’l destina a la Música de l’Agrupació de Caçadors d’Àfrica. El juny de 1932 s’instal·la a Melilla amb part de la seva família, ja que alguns dels seus fills es queden a Larache i altres estan destinats a diversos Regiments.

El 15 de febrer de 1934 mor la seva dona Maria Casadevall a Melilla.

El 17 de maig de 1935 celebra el seu seixantè aniversari i, com a conseqüència, es retira del seu ofici en la carrera militar. Continua vivint a Melilla juntament amb els seus fills i néts. El 28 de novembre de 1937 es mouen a Ceuta on hi van viure fins el 1940.

L’11 de novembre de 1940 l’Antoni es trasllada a Saragossa, on hi va viure fins el 19 de febrer de 1952, dia en què va morir als setanta-sis anys d’edat.

El compositor

Compongué una cinquantena de sardanes, molt sovint amb melodies de cançons i balls populars catalans. Les més conegudes són, probablement,L’abella i la florLes culleretes de Sant MiquelEls fadrins de Sant Boi i l’emotiva Lluny de ma pàtria, escrita quan estava destinat al nord de l’Àfrica. També fou autor de la suite simfònica Cançons de ma terra, una missa, obres corals, obres per a banda, composicions per a piano i una col·lecció de marxes, premiada en una Festa de la Música Catalana. Transcriví diversos ballets populars, que harmonitzà i orquestrà. El 1981, la col·lecció Clàssics de la sardana de l’Obra del Ballet Popular li dedica monogràficament el volum XIII de la seva col·lecció de LPs.

En un article a la revista La Sardana del 1929, Juncà manifestava la seva concepció de la sardana:

« [ja és hora] de separar completament els dos gèneres de música sardanística que ara es conreen [parlant de les sardanes més aviat balladores i les més de concert]. Això permetria als autors del segon gènere esplaiar-se més àmpliament, sense les necessàries limitacions que el ritme de la dansa imposa , sense deixar d’ésser veritables sardanes. Jo veig surar per damunt de tot l’obra del mestreMorera, l’autor de sardanes més empordaneses de tot Catalunya, el continuador de l’obra iniciada per Pep Ventura i l’únic que, escrivint sardanes immillorables com a dansa, les pot fer figurar ensems com a immillorables peces de concert. Especialitzat en aquesta darrera modalitat, sobresurt la figura de Garreta, creador de la seva escola i que fa ja molts anys que ve enriquint amb la seva esplèndida producció el repertori musical de la nostra dansa. »

Els seus nebots Joan i Josep Juncà i Albert també van ser músics.

Obres

Sardanes

  • La fada -1905, Girona
  • Cançó enfadosa -1906, Girona
  • Pluja menuda -1907, Girona
  • A l’atzar -1911, Girona
  • La nit de Sant Joan -1912, Girona
  • El bosc de Can Féu -1912, Girona
  • Record de Lloret -1912, Girona
  • L’aplec de Sant Martí -1914
  • Canigó -1915, Olot
  • Lluny de ma Pàtria -1916, Tetuan
  • La xerrameca dels bailets -1919, Figueres
  • Les noies de Prats de Mollà -1920, Figueres
  • La molinera de Flassà -1922, Figueres
  • Les culleretes de Sant Miquel -1922, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • Revifalla -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Cecília -1923, Figueres
  • Maria -1923, Figueres
  • La lluna de mel -1924, Figueres
  • Les noces d’en Manelic -1924, Figueres
  • Montserrat -1924, Figueres
  • L’abella i la flor -1926, Toledo
  • Catalunya plora -1935, Melilla
  • Les fires de Santa Creu -1935, Melilla
  • Roseta de l’Empordà -1935, Melilla
  • L’angoixa -1937-1938, Ceuta
  • T’espero -1938, Ceuta
  • Les Fades de l’Empordà -1946, Saragossa
  • Vallespir en Festes -1947, Saragossa
  • Al toc de l’oració les noies a recó -1950, Saragossa
  • Adela
  • A la memòria de l’avi Pep
  • Cançó trista
  • Cants i planys
  • Catalunya triomfant
  • De Montserrat al Cel
  • Font Romeu
  • Gatzara Carnavalesca
  • Girona
  • L’Antònia
  • L’avi Xena
  • La font d’en Pericot
  • La reina Victòria
  • La vaca cega
  • Marta i Maria
  • Pilar
  • Raig de lluna
  • Sang nova
  • El testament de N’Amelia
  • Recordant a Juli Garreta
  • Ballets
  • Records passats

Pas-dobles

  • Ros de Olano -1900, Granollers
  • Sangre española -1905, Figueres
  • De Port-Bou al Bidasoa -1910, Girona
  • Saleri -1924, Toledo
  • Antonio Cañero -1925, Toledo
  • Currito -1926, Toledo
  • Guad el Jelú -1937, Tetuan
  • Alvarez de Castro
  • A Figueras
  • El Niño de la Bola
  • Larache
  • Alma española
  • El brillo de los caireles
  • El Ampurdanés
  • Gerona inmortal

Marxes

  • Maria al pie de la cruz -1902, Granollers
  • A Santa Cecilia -1903, Vitòria
  • Requiem Eternam -1910, Girona
  • El último beso de un ángel -1928, Toledo
  • Lauda Jerusalem -1928, Toledo
  • Del Montseny al Canigó
  • La Mare de Déu
  • Sant Magí

Tocs d’ordenança

  • Tropa -1930, Larache

Ballables

  • María -1897, Olot
  • Todo para ti -1899, Figueres
  • Cecília -1914, Girona
  • Añoranza -1917, Tetuan
  • Cariñosa -1918, Tetuan
  • Souvenir -1918, Tetuan
  • Los epilépticos -1927, Toledo
  • Michigán -1927, Toledo
  • Tu retrato -1928, Larache
  • Arlequín -1930, Larache
  • El último platillazo -1930, Larache
  • Una prueba de cariño -1930, Larache
  • Luisiño -1931, Larache
  • Merencianica
  • Pilar

Obres de concert

  • Fantasía para Clarinete -1901, Granollers
  • Misa pastoril -1902-1903, Granollers-Vitòria
  • Colección de “Ballets Catalans” -1907, Girona
  • Als heroes del Bruch -1908, Girona
  • Brindis de Claveles y Azucenas -1911, Girona
  • Merencianica -1911, Girona
  • La pipa -1912, Girona
  • Gavota Clásica -1913, Girona
  • Sarina -1913-1914, Girona
  • Desig maternal -1914, Figueres
  • Claveles y Azucenas -1915, Girona
  • En la fiesta del árbol -1915, Girona
  • Himno escolar -1915, Girona
  • Ecos de África -1916, Tetuan
  • Al imo Pèctore -1917, Malalien
  • Els tres dallaires -1917, Tetuan
  • Al Japón -1920, Figueres
  • Canciones de mi tierra -1920
  • Dolorosos sentiments de les ànimes del Purgatori -1920, Figueres
  • La Fuente amorosa -1920, Figueres
  • Margarideta -1922, Figueres
  • La pagesa i l’estudiant -1922, Figueres
  • Busqueta rossinyolera -1923, Figueres
  • Romanç de Santa Llúcia -1923, Figueres
  • A la memoria de Julio Garreta -1926, Toledo
  • Marcha nupcial -1930, Larache
  • Ave Maria -1941, Saragossa
  • Cortejo de amor -1951
  • Cuentos mitológicos
  • Fiesta regia en Aranjuez
  • Madrid en 1808
  • Petronila

A l’arxiu de Músics per la cobla es conserven algunes de les partitures de les seves obres, podeu consultar-ne l’inventari aquí.

Podeu llegir un article biogràfic del mestre Juncà publicat per la Revista de Girona i consultar el catàleg de la Biblioteca de Figueres on trobareu alguns dels enregistraments sonors de l’obra d’aquest mestre.

La nit de Miau Miau

11 oct.

Irun, clip de “Viatger”

11 oct.

 

Clip de la cantautora Irun.

Concert de Dèria i Aladecorb a L’Escala

10 oct.

Concert de Dèria i Aladecorb a la sala Underground de L’Escala.

Lupe Villar clip: “Ho vull tot”

9 oct.

El primer clip del Kcor de Rock de la Lupe Villar és aquest “Ho vull tot”, dirigit per David Conill i Chris Scheper… I com que suposo que vosaltres també ho voleu tot, aquí teniu també el Making of 😉

Concert de Washing Machine i Hot Penguins

8 oct.

La cita amb els Hot Penguins i els Washing Machine és el 10 d’octubre a Pont de Molins.

 

Els dos grups expliquen des de els seus MySpace:

 

WASHING MACHINE neix a l’hivern del 2007 quan en Joan (bateria) i Agustí (Baix) decideixen començar a quedar per fer versions de Blink-182. Més tard es va incorporar en Pau (Teclat) i després l’Andreu (Guitarra). Després de treure moltes versions de Blink-182, +44 i alguna cançó pròpia, ja estem preperats per a la presentació del grup, i seguirem buscan pobles per tocar-hi.

Hot Penguins va néixer amb la finalitat de passar bones estones tocant la música que més ens agradava. L’Aleix era l’únic que tocava un instrument i feia temps que es formava com a músic, i va ser ell el que va convencer als dos Adrians perquè entressin en aquest món, un aprenen a tocar el baix i l’altre la guitarra. Uns mesos més tard ja tenien tots dos el seu propi instrument i començaven a experimentar amb ell. Varem quedar dos dies tots tres i vam decidir buscar un bateria per començar a fer una cosa una mica més seria. Així, va aparèixer en Joan al grup, antic company de classe d’en Margall va ser fàcil de convencer i de seguida vam començar a quedar amb més freqüència i a ampliar el nostre repertori.

L’Octubre a Rachdingue

7 oct.

Residents aquest octubre al Rachdingue:Juan Carlos, Meridian, DJ Serio, Esteban, Frank de Villeneuve, Mathiu, Nice, Antomny, DJ’Gomor i Urban Breathe.

Presentació del cd “Cançons de la Cançó”

6 oct.

 

Miquel Ruiz

Foto: Miquel Ruiz

Durant aquest any 2008 l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i Joanjo Bosk van estrenar el directe “Cançons de la Cançó” i l’han portat els escenaris d’arreu. En aquest projecte Bosk, el director Carles Coll i l’Orquestra adapten i interpreten cançons de Serrat, Sisa, Llach, Bonet, Muntaner, Riba i Pi de la Serra… Tot un repte del que en sorgeix un espectacle memorable, amb una complicitat palpable entre els músics que acaba encomanant-se al públic.

El proper 2 de novembre es presentarà a la Bisbal el CD de “Cançons de la Cançó” que ha estat gravat als estudis 44.1 d’Aiguaviva.

Font: http://www.vilaweb.cat

joanjo orquestra de cambra de l'emporda

Cançons de la Cançó

 

Tramuntana.tv entrevista a Pau Debon, d’Antonia Font

5 oct.

Tramuntana.tv entrevista a Pau Debon, cantant dels Antonia Font, des de Figueres, on van actuar el passat divendres al Teatre Jardí.

Cap de Creus, l’obra musical de Jesus Moix

5 oct.

 

Cap de Creus és una obra musical inspirada en el Parc Natural del Cap de Creus. L’autor Jesús Moix, fascinat des de sempre per aquest paratge, comença a experimentar la necessitat d’expressar de forma musical la bellesa de l’indret.

Es tracta d’una obra instrumental contemporània, que combina instruments musicals d’origens diferents, però amb un predomini de la influència mediterrànea i celta. Música i sons es fusionen per a transmetre el sentiment que li sorgeix a l’artista des del seu interior. És la sensació produida al visitar el Parc. D’aquesta manera, Jesús Moix dóna a l’oient la possibilitat de refugiar-se del ritme frenètic de la societat.

És una música difícil de classificar, per la gran diversitat de gèneres musicals que l’han influit, com ara: new age, rock, música celta, música simfònica, bandes sonores, world music (sardanes). Aquesta diversitat es reflexa en la utilització d’una gran varietat d’instruments. Tot i ser inclassificable, la podriem incloure dins de la categoria de música instrumental contemporànea, definint-la com a folk simfònic.

El discurs de l’obra reflecteix d’una manera molt personal la visió que l’autor té del Parc Natural. El compositor vol transmetre un viatge imaginari per diferents emplaçaments del Cap de Creus, a través del desenvolupament musical.

Per aquest motiu l’obra consta d’una única peça, que es podria dividir en dos parts. Aquesta unitat permet endinsar-nos profundament i acostar-nos a la sensació que experimenta l’autor, a l’estar envoltat d’aquest paissatge.

L’objectiu principal del treball és aconseguir la simbiosi entre música i paissatge, realitzant una sèrie de concerts als indrets més significatius de la zona. Per exemple: el Monastir de St. Pere de Rodes, la ciutadella de Roses, El castell de St Ferran de Figueres, les platges de Llançà, Cadaqués, Port de la Selva i el Far del Cap de Creus, entre d’altres.

El projecte compta amb la col.laboració del departament de cultura de la Diputació de Girona, el suport del Parc Natural del Cap de Creus i de l’Ajuntament de Roses.

Font: http://www.capdecreusmusica.com/

L´Orquestra de Cambra de l´Empordà de gira per Uruguai i Argentina

4 oct.

 

Del 25 de setembre al 18 d’octubre, l’Orquestra de Cambra de l’Empordà (OCE) repetirà la gira a l’Argentina i Uruguai que tant èxit va assolir els anys anteriors i que tants bons records ha deixat a la Fundació. Així ho van explicar ahir en roda de premsa Jaume Gifre, president de la Fundació Orquestra de Cambra de l’Empordà; Carles Coll, director de l’OCE, i Joanjo Bosk, cantant de l’espectacle Cançons de la cançó, d’un temps d’un país. La presentació de la gira es va realitzar al Consell Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal.
Ciutats com Rosario, Córdoba, Mendoza o Buenos Aires podran gaudir del repertori de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. El més destacat en la programació de la gira d’enguany serà la presència del cantant Joanjo Bosk, amb una selecció de l’espectacle Cançons de la cançó, d’un temps d’un país que formarà la segona part dels concerts de la gira.
Pel que fa a la primera part de la programació presentada als concerts, com és habitual en l’OCE, inclourà obres de compositors catalans, reafirmant un cop més l’aposta de l’Orquestra de Cambra per especialitzar-se en la interpretació de la música de Catalunya. A més, aquesta decisió té encara més sentit tenint en compte que els concerts estan organitzats per compatriotes al voltant dels casals catalans.
Amb la gira a l’Argentina i Uruguai, l’OCE compleix les expectatives que s’havia marcat portant la música catalana a poblacions llunyanes on difícilment es pot escoltar. A més, els seus membres estan satisfets per poder-ho fer de la mà dels casals catalans, que lluiten lluny de casa per mantenir les seves arrels i la seva cultura.

Font: http://www.diaridegirona.cat

 

2a Fira del Disc a Figueres

3 oct.

El diumenge 12 d’octubre, a la Plaça Catalunya, tindrà lloc la 2a Fira del Disc de Figueres… Tot un dia per comprar, vendre o intercanviar vinils, cds, dvds, posters i més.

Font: Tramuntana.tv

Quimi Portet en versió electro-aplec

3 oct.

Quimi Portet, l’astre intercomarcal, ha remesclat la seva cançó Excursionista femella i n’ha fet una versió d’electro-aplec, especialment pensanda per punxar-la en aplecs, desfilades civils, militars i eclesiàstiques… El Mestre sempre està en tot !!!

Si voleu sentir la cançó o descarregar-la és ben fàcil només cal que passeu per la web de Quimi Portet… Bé també cal que tingueu entre 36 i 47,  i que tingueu permís dels vostres tutors, i que entreu acompanyats d’un llicenciat, un tècnic superior o un tiet capellà i que respecteu les següents indicacions de la seva web:

Descarregueu-vos cançons i textos del proper disc (SABADELL) a mida que es van gravant. De moment són en format MP3 però els tècnics de “Beauty Free Records” treballen per tal de posar-les també a l’abast de la plebs en el més universal format “supositori”.

Aquestes cançonetes són de franc; de torna només us demanem que quan el “World Tour 2009-2010” visiti la vostra pintoresca localitat, assistiu al concert habillats amb correcció, amb els vostres cosinets i amics i que piqueu de mans quan la resta de la plebs ho faci. (Les mans son les dues extremitats que no duen sabates).

Per a salvar els arxius al vostre disc, diguem-ne, dur, cliqueu amb el botó de la dreta del ratolí o bé demaneu a un tècnic superior, a un tiet capellà o a qualsevol llicenciat amic de la família que ho faci.

 

%d bloggers like this: