Arxius | Agost, 2008

Joan Cardoner

26 ag.

Joan Cardoner explica a músicaCatalana.net:

La meva passió per la música va néixer tard, segurament va ser degut al fet que el meu pare era músic, tot el dia escoltava música, no parava d’assajar i fer gires amb la seva orquestra per tot el país, el meu punt de vista adolescent, ho considerava com un treball divertit però molt dur. Per aquells meravellosos anys, jo només pensava en fer curses de moto-cross. Així doncs, l’assumpte no anava massa bé per casa, però diuen que l’art és màgic i molt imprevisible.

He entrat en la professió del meu pare, però això sí, fent un altre estil, ja que el meu pare tocava tot tipus de música menys rock. Vaig començar tocant la bateria, però vaig veure que els altres companys lligaven més que jo i crec que per això vaig decidir ser cantant o guitarrista. Tampoc ho tenia molt clar al principi, però qualsevol altre instrument era bo per tal de no estar amagat a darrera d’uns tambors i uns plats. Podria dir que vaig entrar per la porta gran del rock, ja que portava poc temps fent treballs esporàdics i cantant versions d’altres grups, quan un dia l’Andreu Bassagañas em va proposar ser el cantant solista en un grup que més tard es diria “Rockson“, això era l’any 1982, i al cap de pocs mesos i uns pocs concerts vàrem gravar el disc “Heavy Metal”.

Vàrem tenir força sort, fins i tot una companyia discogràfica que es formava a Barcelona (Picap), ens va fer el primer i últim contracte com a “Rockson”. Picap va reeditar el disc anterior amb el nom de “Herederos del rock. A partir d’aquí, arribà l’èxit i el fracàs del grup, érem massa joves i vàrem pagar un preu molt alt per les nostres ambicions. Per la banda “Rockson” també van passar, Pau Cardona, Joan Cardona “Nynyin”, Joan Gelis , Angel Arias i Tony Pujol. Cal dir també que en Quim Mandado va venir una tarda a assajar amb “Rockson”.

Al cap de poc temps vaig rebre una oferta per fer música de ball “Orquestra Selvamar“, aquest treball em va anar molt bé, em va obligar a estudiar solfeig i guitarra , vaig aprendre a estar a sobre un escenari sense cap tipus de complex, realment va ser amb l’orquestra quan vaig comprendre el significat de la paraula professional. Encara que el tema de tocar sardanes em va marcar molt -no m’agraden gens les sardanes-, destrossar-me els llavis tocant la tenora va ser horrorós. Paral·lelament a l’orquestra, vaig decidir muntar una banda propia.

La vàrem preparar amb en Martín Rodríguez, Josep Maria Coromines i en Quim Mandado, la banda es deia “Místic” i vàrem fer un únic concert al Teatre de Figueres. Però ells paral·lelament eren “Sangtraït“, llavors, no vàrem poder continuar.

Qui sap que hagués passat si “Místic” hagués tirat endavant , alguns diuen que es evident que d’alguna manera haguéssim canviat una miqueta l’història del rock que alguns anomenen català.

Més tard i després de “patearme” mitja Espanya, vaig contactar amb un cantant de Banyoles, en Jaume Grabuleda i vàrem formar la banda “Terratrèmol“, vàrem enregistrar dos treballs , “El foc que tu demanes” i “Passió sota la pell”.

Per “Terratrèmol” també van passar Josep Cabezos i Evu Vhise. Després de treballar amb el mestre Josep Mª Surrell en “aretos, bodas, banquetes y bautizos”, fer de professor i músic d’estudi, vaig començar a fer les primeres passes per anar sol.

Més tard, vaig fundar la meva pròpia banda, “Cardoner“, amb la qual vaig enregistrar dos discos, “Instint animal” i “No anem pas bé”.

Entre disc i disc, vaig tenir l’oportunitat de gravar, tocar i enregistrar en directe el retorn de “Atila“, grup de rock simfònic. A més, em vaig posar al mon dels Sants i vaig enregistrar i produir uns cants d’esglèsia amb el meu amic Joan Fuentes, pianista i cantant especialista en midi i karaoke.

Després de la dissolució de Sangtraït, en Martín em va proposar enregistrar un disc sota el nom de “Rockson”, (un altre cop), havien passat vint anys, quasi rés, vaig acceptar la proposta, ens vam envoltar de músics propers (Ignasi Bosch i Aleix Pujol) així tot va ser mes fàcil.

Tambe tinc al mercat el disc “Miracle” i estic preparant el que serà el nou treball “Made in Catalonia“.

Pàgina web: www.joancardoner.com

Font: MúsicaCatalana.net

MENAIX A TRUÀ FARÀ LA PRESENTACIÓ PENINSULAR DE “COM EL VENT” A L’ACÚSTICA

25 ag.

El concert serà el dissabte 30 a la plaça de l’Església

L’Acústica de Figueres serà el primer escenari peninsular on es  presentarà “Com el vent”, el tercer disc de Menaix a Truà. Després d’una petita gira menorquina que els ha portat aquest mes d’agost a Fornells, Alaior i Maó el proper dissabte 30 Cris Juanico, Toni Xuclà i Juanjo Muñoz seran a l’escenari de la Plaça de l’Església (22.00 hores).

El cantant Cris Juanico explica que ?Com el vent? ?és un disc amb dotze cançons, la majoria de collita pròpia, amb una versió en català de “A l’alba” de Luis Eduardo Aute i una adaptació instrumental de “Can’t find my way home” de Blind Faith. No ens apartem del punt de partida del grup. És un disc acústic amb la base de dues guitarres, baix, algunes persusions i veus?.

Serà la segona vegada que Menaix a Truà actuarà a l’Acústica de Figueres, ja ho va fer l’any 2002: “propostes amb vocació acústica com la nostra n’hi ha poques i penso que no hi ha lloc millor per mostrar
la veritable dimensió d’aquest disc. Som un grup més de recital que de concert que estableix un diàleg entre tres músics però també amb el públic”.

“Com el vent” és el tercer disc de Menaix a Truà que arriba sis anys després de “Petits moments d’estricta simpatia”. L’inici de la seva aventura discogràfica data de l’any 2000 amb un primer àlbum que portava el mateix nom del grup.

Més info a http://www.festivalacustica.cat
http://es.youtube.com/watch?v=KS4FmVpmB7g

CARLES PUJOL
Premsa Acústica 08

Càndid Candi i Casanovas

25 ag.

 

Font de la fotografia: Trito.es

Càndid Candi i Casanovas (Castelló d’Empúries, 4 de febrer del 1844 – Barcelona, 15 d’agost del 1911) va ser compositor de música sacra i organista.

Biografia
A deu anys començà a estudiar orgue amb mossèn Josep Anglada. De molt jove (1859) es traslladà a Barcelona, on Bernat Calvó i el reputat mestre Bonaventura Frigola i Frigola (1829-1901) el permeteren d’ampliar els estudis d’harmonia i fer-ne de contrapunt, fuga, composició i instrumentació. Va ser successivament mestre de capella i organista de les esglésies de Sants Just i Pastor (1864), del convent de Santa Clara (1872) i de l’església parroquial de Sant Jaume (1887).

El 1879 fou escollit membre de l’Academia Filosófico Científica, on s’encarregà de la secció musical. També va ser soci honorífic de l’Asociación Musical Barcelonesa i de l’Orfeón de Bilbao.

La seva producció musical és gairebé en exclusiva de temàtica religiosa: Misses, motets, salves, però compongué també nombroses peces per a piano i fou autor d’algunes sardanes. Amb el seu amic Mossèn Cinto foren responsables de moltes obres, com el recull Càntics per al poble, que durant mig segle fou cantat en actes religiosos arreu del país. És considerat com un dels autors en la renovació de la música sacra catalana del segle XX.

A banda de la seva tasca compositora, Càndid Candi també ha passat a la història com un dels capdavanters del folklore català. Juntament amb Francesc Pelagi Briz i Fernàndez, recopilà i instrumentà el recull de 32 cançons tradicionals catalanes recopilades en el volum Cançons de la terra I, premiat a l’Exposició de Viena del 1873. També musicà la poesia de Verdaguer La barretina, que esdevingué l’himne catalanista per excel·lència de l’últim terç del segle XIX.

Moltes de les seves partitures es conserven a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional de Madrid. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona també disposa d’una part del seu fons personal.

Obres
Maria: romanza sin palabras para violin y piano (1897)

Obres per a piano
Concepción: nocturno (ca. 1863)
Edita: fantasía
Fantasía para piano sobre el canto popular catalán La filla del martxant (1883)
Primavera: gavota (1888)
Los Quince abriles: fantasía-mazurka (ca. 1870)
Ronda nocturna (ca. 1900)
Rosa con espinas: capricho (1890)
Seis danzas americanas (1870)

Cançons
Aplech a les Astunes: Jira campestre (1890?), amb lletra de Dolors Monserdà de Macià, per a cor
Cántich á Ntra. Sra. dels Desamparats de Figueres (1884?), 2 veus, cor i piano
Cantichs del romeu de Montserrat, transcripció de Càndid Candi
Cántico de los peregrinos teresianos (1886), lletra de Juan B. Altés, per a 3 veus, cor i piano
Coblas del Cor de Jesús, lletra de Josep Torras i Bages
L’Espanya católica al Sagrat Cor de Jesús (1901?), lletra de R. Guilera, per a veu, cor i piano
La filla del martxant: cansó popular catalana, harmonitzada per a quatre veus
Himne a la Verge de Montserrat (1900), lletra de Trinitat Aldrich
Himno a María, lletra de Josep Ignasi Mirabet, per a veu i piano
Himno nupcial (ca. 1895), lletra de Francisco Luis Obiols, per a cor i violí, violoncel i armònium
Misa á tres voces y coro en honor a los Sagrados Corazones de Jesús y María (1905)
Misa “Cantantibus organis” (1906), per a dues veus, cor i orgue
La pastoreta, cançó popular harmonitzada a 5 veus i cor mixt
Il pellegrino a Lourdes: cantica a María (1878), amb lletra de Francesc Fors de Casamayor, per a veu i armònium
Pilar: melodía pera cant y piano, amb lletra de Josep Maria Serra i Marsal
El Placer fugaz: melopea para piano (ca. 1870), lletra de Joaquim Roca i Cornet
Regina Coeli á cuatro voces con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1883)
Rimembranza d’amore. Valz idilio para soprano a grande orquesta, lletra de Francesc Fors de Casamayor
Salve Regina á tres voces iguales con acompto. de armonium ú organo (1886)
Sospir d’amor: romança catalana (1888), lletra de Josep d’Argullol, per veu i piano
Stabat Mater: a tres voces y coro (ad libitum) con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1876)
¡Volem…!: cansó pera cant y piano (ca. 1900), lletra de Sebastià Trullol i Plana
Amb lletra de Fèlix Sardà i Salvany: A Nuestro Santísimo Padre el Papa Pio IX, per a cor; España en Lourdes: cántico de los peregrinos españoles (1879), per a cor i piano, Profesión de fé católica (1876?), per a cor
[edita] Cançons amb lletres de Jacint Verdaguer
A Betlhem : Venite, adoremus: villancico pastoril (ca. 1892), per a tres veus i piano
A la Assumpció de la Verge: cántich de las Fillas de Maria en la erecció del cuart Misteri de Glória en lo Rosari monumental de Montserrat (1900)
A la Verge de la Gleva (1885), per a tres veus i cor
¡A Montserrat! Himne del milenar a veus soles (1880)
La barretina: cansó del ultim barretinayre de Fransa (1880). Els Cors de Clavé l’incorporaren en els seus repertoris i assolí una gran popularitat
Caramellas: chor á veus solas (1885)
Los fills del Canigó: estudiantina (ca. 1887), per a cor o orquestra
La Gloria (1878), per a veu i cor
Guerra a la blasfemia: cántich religiós pel poble, à una veu y chor (1885)
Jesús als homes (1878), per a tres veus i cor
Jesús als noys (1885), per a veu i cor
Jo só filla de María (1885), per a veu i cor
Judici Universal (1878), per a veu i cor
Lo noy de la mare: cansó del bressol per cantar a una veu al naixement del bon Jesús (1885)
La rosa marcida: balada pera cant y piano (ca. 1892)
Veniu á Maria: cántich de mes de maig pel poble á tres veus (1885)
La Verge á sas fillas: cántich religiós pel poble á una veu y chor (1882)

Sardanes
Les aures de la muntanya (1877), possiblement la sardana més antiga que s’ha “gravat”: es va picar en un disc de cartró perforat per a reproduir-la en un orgue de mà.
La fada del Canigó, tercer premi en el concurs de cobles fet a Barcelona el 1892
Flors boscanes
Perfums d’amor
Records de l’Empordà (1888), sardana composta per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888

Bibliografia
Jacint Verdaguer, Càndid Candi Colecció de cantichs religiosos pel poble : á una, dues y tres veus ab acompanyament de piano ú orga Barcelona: Rafael Guardia, 1889
Francesc Pelagi Briz, Càndid Candi Cansons de la terra Barcelona: E. Ferrando Roca,1866
Francesc Cortés «Si d’eix gran riu del Paradís / hagués la música sentida»: estudi sobre el perquè de Verdaguer a la música, publicat a Verdaguer: un geni poètic Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2002.

Font: Viquipèdia

Pep Ventura

24 ag.

Josep Maria Ventura i Casas (Alcalá la Real, Andalusia, 1817 – Figueres, Alt Empordà, 1875), conegut popularment amb el nom de Pep Ventura, fou un músic i compositor que consolidà la sardana llarga i reformà la cobla donant-li amplitud. Fou un personatge popular a l’època com a emprenedor cap de cobla, prolífic compositor i destre tenora. Fill de família empordanesa, neix accidentalment en aquesta localitat andalusa on el seu pare, fill de Roses, hi era destinat com a militar. Al cap de dos anys la família retorna i aviat el nen queda orfe i se’n va a viure a casa l’avi patern. Aprengué l’ofici de sastre i nocions de solfeig a l’obrador del seu futur sogre Joan Llandrich, del qual n’heretà cap al 1948 la direcció de l’antiga cobla que portava el seu nom.

Considerava l’extensió melòdica de la sardana massa poca cosa, sempre de 96 compassos i d’escassament 2 minuts de durada, immergint-se en la fase d’innovació de la sardana, amb obres d’un nombre il·limitat de compassos (sardana llarga) enfront de la tradicional (la curta).

Els contactes amb el constructor rossellonès Andreu Toron el portaren a adoptar un nou model de tenora ja força semblant a l’actual. Aquest fet encara féu augmentar més el seu prestigi potenciant així la composició de l’amplitud melòdica i la incorporació de tonades tradicionals, agafant temes del repertori operístic i de sarsuela, i altres de caràcter emblemàtic, que es posaren de moda i generaren eufòria per les sardanes llargues.

També considerant minsa a la cobla, en va fer una clara transformació. S’ocupà de liderar el canvi de l’arcaica cobla de tres quartans (cornamusa, xeremia, flabiol i tamborí) en un conjunt que inicialment era de cinc o set sonadors, i que progressivament anar incorporant instruments de metall. També va coordinar en dos rengles els instruments de fusta i de metall, que capçava amb un baix de corda. Les altres cobles també prengueren aquest model, que ha perdurat amb lleugers retocs, tant per la qualitat de la innovació com pel captivament de Pep Ventura com a solista i per la inspiració de les melodies que donava a conèixer.

Contribuí doncs també a l’assentament d’un ric conjunt instrumental de cobla que no tardà a ser imitat progressivament per totes les altres formacions de les comarques en les quals la sardana tenia carta de naturalesa. A finals dels 50 la seva cobla comptava amb 9 músics i cobria regularment els serveis de ball del Casino Menestral, societat cultural i recreativa figuerenca.

Ventura també s’inspirà en el folklore català, transcrivint tonades populars com El cant dels ocells, i en donà de primitives, com Per tu ploro, que fou estrenada a Barcelona el 1872 per una cobla augmentada de vint-i-un músics. Ventura plorava per l’absència de Maria, la seva muller, morta el febrer de 1864.

Deixà escrites 312 sardanes llargues, moltes d’elles intitulades, un nombre important de curtes i moltes composicions corals, entre les quals es destaca Arri, Moreu, premiada en el certamen claverià del 1864. Del seu corpus, format per més de 550 peces, s’ha dit que conté dos mil temes musicals; es conserva, escrit per la mà de l’autor, a l’arxiu de l’Orfeó Català.

Va morir el 1875, deixant empremta en la cultura musical catalana. Les seves melodies arranjades per mestres com Pujol, Nicolau, o Lluís Albert, han fet de Pep Ventura un home immortal.

Font: Viquipèdia

Subscriu-te i contacta amb el Sonabé

24 ag.

 SUBCRIU-TE PER EMAIL….Si vols rebre al teu email el més nou del Sonabé

SUBSCRIU-TE PER RSS… Si vols estar al dia per RSS

CONTACTA AMB EL SONABÉ… Si vols posar-te en contacte amb nosaltres

 

Rockson

23 ag.

Rockson és un grup històric de l’Alt Empordà. Nascuts a l’any 1980 i fent heavy, Rockson varen tenir un ressó intens en el nostre panorama musical. La banda estava formada per Frank Vila (guitarra), Joan Cardoner (veu), Martín Rodríguez (bateria) i Andreu Bassagañas (teclats). El baix de la banda va tenir diferents titulars: Cuco Lisícic, Joan Gelis o Àngel Blánquez.

L’any 1984 Picap edita el vinil de la banda “Herederos del rock”. L’any 2003 Picap reedita l’enregistrament en cd i Joan Cardoner i Martín Rodríguez reactiven Rockson, aquesta vegada amb les guitarres de  Ignasi Bosch i Aleix Pujol i el baix de Pere Martínez. Amb aquesta formació Rockson grava “AM/FM”.

Una mica de cronologia:

Podeu trobar els cd’s de Rockson a la Biblioteca de Figueres.

Abdó Mundi

23 ag.

Abdó Mundí [Ricart?] (Figueres, Alt Empordà, 1817 – Barcelona, 1872) fou un compositor de sardanes, fill del músic castelloní Rafael Mundi [Alsina?]. Oblidat durant molts anys, aquest autor vuitcentista fou retrobat per Lluís Albert el 1964 després de pacients recerques. En el disc Sardanes vuitcentistes (1980) de la col·lecció Clàssics de la Sardana hi apareix la seva curiosa Sardana de toques de guerrilla (1851).

Les seves sardanes estaven basades en motius operístics i per tant se suposa que Mundí estava vinculat estretament al món de l’òpera. Estan datades a Barcelona i procedeixen de l’arxiu de la cobla del seu amic Miquel Gich, de Torroella de Montgrí, una de les primeres cobles de les que se’n té constància. Probablement tocava el violí a l’Orquestra del Liceu. També va escriure una de les primeres sardanes llargues, obligada de flabiol, a gran orquestra de plaça i executada el 18 d’agost de 1851.

Va morir l’any 1872, pocs dies abans que en Miquel Pardàs.

Font: Viquipèdia

Guillamino vídeo “All I said”

22 ag.

Sona que trona a La Jonquera

21 ag.

Sona Que Trona a La Jonquera… concert potent el 23 d’agost amb els Black Cowboys, Stacatto, ¿Porké vivir? i Hotel Overlook.

Lluís Albert i Rivas

21 ag.

Lluís Albert i Rivas
(Barcelona, 1923)

Fill adoptiu i medalla d’honor de la vila de l’Escala, on resideix actualment. Va estudiar al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu de Barcelona: harmonia, contrapunt, fuga, orquestració i, amb en Joaquim Serra, instrumentació per a cobla. A l’any 1960 rebé el primer Diploma Oficial de l’Estat de “Mestre de Composició” d’aquest Conservatori.

Tocava la tenora i tible a les cobles La Principal Barcelonina i Foment de la Sardana (1976), l’oboè i la viola a l’Orquestra Simfònica Estela de Barcelona, i del 1983 al 1996 fou director de l’ Orquestra de Cambra de Girona (coneix també altres instruments: la flauta de bec, la guitarra, l’orgue i l’acordió). Durant 35 anys va ser professor de música de l’Escola Laietània de Barcelona.

A banda d’una vuitantena de sardanes, ha compost també obres corals per a orquestra i banda, peces per a quintet de vent, orquestra de corda, banda i orquestra simfònica, un concert per a tenora i orgue, ha escrit música religiosa (per exemple, unes Eucarístiques amb lletra de Tomàs Garcés), ha harmonitzat ballets i ha fet adaptacions de música clàssica (Mozart, Glück, Huber, Schumann, Werner). També és autor de lletres de cançons.

Musicòleg de la sardana, ha escrit diverses publicacions de teoria sardanista (vegeu la Bibliografia) i ha col·laborat amb els setmanaris Destino i Canigó. Així mateix ha col·laborat en diverses publicacions locals en temes relacionats amb la música.

L’any 1955, va localitzar les sardanes més antigues que s’han trobat, en un manuscrit del segle XVIII a la Biblioteca de Catalunya.

De família escalenca i vinculat des de fa molts anys a L’Escala, fundà l’Esbart Escalenc de Dansaires el 1948, i l’ajuntament d’aquesta vila el nomenà “Fill Adoptiu” (1998) i li concedí la Medalla d’Honor.

Nebot i fillol de Caterina Albert, és fundador i dipositari del Museu-Arxiu Víctor Català i ha fet diverses contribucions a la bibliografia de l’escriptora. A banda dels reconeixements rebuts a l’Escala i en actes d’homenatge a diverses poblacions, Lluís Albert també rebé la placa d’argent de la Generalitat pels seus treballs de musicologia sardanista, fou premiat al 2001 per l’Obra del Ballet Popular per la publicació del Nou tractat pràctic d’instrumentació per a cobla, i rebé al 2004 l’Escut d’Or de l’Aplec de Sant Hilari.

Algunes de les seves partitures es troben a l’arxiu de Músics per la Cobla i també estan disponibles diversos enregistraments sonors de la seva obra a la Biblioteca de Figueres, consultables a través del Catàleg en línia Argus.

Fonts: Viquipèdia, Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i  http://contemporania.net/autors/lluis.htm

Vídeos del DailyMotion

20 ag.

Selecció dels vídeos de la pàgina DailyMotion amb vinculació altempordanesa. Aquí podreu trobar vídeos de l’Acústica de Figueres, de la Sala Rachdingue, del (irreconeixible) Kiko Veneno i algunes sorpreses més 🙂

15 anys del llibre de Sangtraït

20 ag.

El 20 d’agost de 1993 el periodista Carles Pujol presentava a la sala Charly de Figueres el llibre sobre el grup Sangtraït.

El Diari de Girona es feia ressó de la notícia. Fes clic sobre l’imatge per llegir la notícia.

 

L’any 2004, Carles Pujol també es va encarregar d’escriure la història de Picap, 20 anys del vinil al DVD. Aquests 2 llibres els trobaràs a la Biblioteca de Figueres.

 

Juliane Banse a la Schubertíada de Vilabertran

19 ag.

Dissabte, 23 d’agost
Juliane Banse, soprano
Helmut Deutsch, piano
Lieder de C. Loewe, J. Brahms, R. Schumann i C. Schumann

 

Juliane Banse, soprano
Debuta el 1989, amb vint anys, amb el paper de Pamina a l’escenificació de Harry Kupfer a la Komische Oper de Berlín, i després de nombroses actuacions a Brussel·les, Salzburg, Viena (Staatsoper) i Glyndebourne, Juliane Banse ha demostrat la seva flexibilitat artística en múltiples projectes els darrers anys. Enregistra Fidelio de Beethoven amb Sir Simon Rattle i l’Orquestra Filharmònica de Berlín (EMI), i la seva actuació com a Schneewittchen el 1998 a Zuric en l’estrena mundial de Heinz Holliger ha quedat en la memòria de tots els qui hi assistiren, ja que el compositor va escriure el paper per a la seva veu. Un any més tard debuta com a Pamina a la Bayerische Staatsoper de Munic, on ha estat actuant des d’aleshores. Durant el Festival de Salzburg de 2006 interpretà la Comtessa al Figaro de Mozart.

Inicia la temporada 2006/2007 amb un debut com a Eva als Mestres Cantaires a l’òpera de Frankfurt i Fiordiligi al Tiroler Landestheater d’Innsbruck. Interpreta novament Les Noces de Figaro a l’Òpera de Lyon sota la direcció de William Christie. Estan previstes també diverses interpretacions dirigides per Nikolaus Harnoncourt. Amb motiu de la reobertura del Teatre Cuvillié de Munic el 2008, hi actuarà en el rol d’Ilia a Idomeneu, sota la batuta de Kent Nagano.

Alemanya de naixement, Juliane Banse passà la seva infància a Zuric, on estudià violí des dels cinc anys i també prengué lliçons de ballet a l’òpera d’aquesta ciutat. Inicià els estudis de cant als quinze anys, amb Paul Steiner i Ruth Rohner a l’Òpera de Zuric, i després a Munic amb Brigitte Fassbaender i Daphne Evangelatos. Actualment és professora de l’Escola Superior de Música de Munic.

Juliane Banse ha causat sensació no només com a cantant d’òpera: el 1994 debuta amb la Filharmònica de Viena sota la direcció de Claudio Abbado, amb qui enregistra els Altenberg-Lieder de Berg. Posteriorment Deutsche Gramophon edita la Quarta Simfonia de Mahler amb Banse, l’Orquestra de Cleveland i la batuta de Pierre Boulez. Ha treballat amb directors destacats com André Previn, Lorin Maazel, Riccardo Chailly, Herbert Blomstedt, Kent Nagano o Carlo Maria Giulini. L’estiu passat realitzà una gira amb la Jove Orquestra Gustav Mahler, dirigida per Claudio Abbado interpretant la Quarta Simfonia de Mahler i a la tardor interpretà les Quatre darreres cançons amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Bavària, sota la batuta de Mariss Jansons. Actuarà properament sota la direcció de Frühbeck de Burgos amb l’Orquestra de la RAI, amb Christoph Poppen a Sao Paulo (Quatre darreres cançons) i amb l’Orquestra Simfònica de San Francisco a Elias, de Mendelssohn, i la batuta de Herbert Blomstedt. S’ha especialitzat en el repertori de lied: amb els pianistes Helmut Deutsch i Wolfram Rieger, ofereix freqüents recitals als auditoris més importants d’Europa com la Schubertíada de Schwarzenberg, el Konzerthaus de Viena o el Wigmore Hall de Londres. A Nova York i Tòquio ha interpretat lieder de Schubert amb Maurizio Pollini, i ha estrenat obres de Widmann amb el Quartet Artemis. La temporada 2006/2007 inclou actuacions a Londres, Vilabertran, Zuric i Itàlia amb el pianista Aleksandar Madzar, a Bonn amb Andreas Schmidt i Burkhard Kerhing, entre altres.

Després de l’èxit del doble CD Mozart-Debussy, sortirà properament un altre CD a la venda amb obres de Schubert i Berg i amb l’acompanyament al piano d’András Schiff. El passat setembre, també acompanyada per Schiff, Juliane Banse cantà al Kunstfest Weimar l’estrena mundial de l’ària recentment descoberta de Bach Alles mit Gott und nichts ohn’ Ihn. Ha rebut el Premi MIDEM Classical Award 2006 a Canes per la gravació d’obres vocals de Charles Koechlin amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Stuttgart, dirigida per Heinz Hollinger i editada per Hänssler. Igualment, enguany ha rebut el Premi MIDEM Classical Award 2007 en la categoria de música contemporània pel seu enregistrament amb EMC Records dels Kafka-Fragmente per a soprano i violí, realitzat amb András Keller.

A Catalunya va ser presentada al públic de la Schubertíada de Vilabertran l’any 1993 i a la Schubertíada a l’Illa l’any 1997. Actua assíduament en ambdós cicles.

Font: http://www.schubertiadavilabertran.cat

 

Empordà Fusió

19 ag.

Des de la seva web, els Empordà Fusió expliquen així qui són:

Empordà Fusió som sis músics, i les nostres actuacions sempre son en directe, sense sequències ni música pregravada. Aixó fa que tots els components hagin de ser molt polivalents.
Així doncs, tenim a l’Albert Comaleras, que essent el saxo i flauta solista, també toca el baix i és el responsable del so del grup. L’Àngel Martínez és el guitarrista, quan s’escau el baixista i també cantant. A la bateria i les percussions hi tenim en Rafel Rostey, el nostre pianista i teclista és l’Alex Carbonell que fa les funcions de Direcció en el concert. En l’apartat vocal en Xavier Benítez és el Tenor solista en la música de Concert i en el ball a més de cantar tots els estils també és el baixista, finalment la nostra veu femenina és la Soprano Montserrat Cristau.

 

Podràs escoltar els cd’s dels Empordà Fusió a la Biblioteca de Figueres… Vine a buscar-los !!!

Matthias Goerne a la Schubertíada de Vilabertran

19 ag.
XVI SCHUBERTÍADA A VILABERTRAN

Dijous, 21 d’agost
Matthias Goerne, baríton
Helmut Deutsch, piano
Lieder de Franz Schubert (III)

Matthias Goerne, baríton
Matthias Goerne ha rebut grans lloances per les seves interpretacions càlides, fluides i profundes. Molt respectat en el món del lied, és convidat regularment a reconeguts festivals i sales de prestigi com el Carnegie Hall de Nova York o el Wigmore Hall de Londres. L’acompanyen freqüentment pianistes famosos com Pierre-Laurent Aimard, Leif Ove Andsnes, Alfred Brendel, Christoph Esenbach i Elisabeth Leonskaja.

Goerne és igualment aclamat als escenaris on actua amb les millors orquestres del món i sota la batuta dels millors directors. Destaquen a la temporada 2006/2007 actuacions amb la Chicago Symphony, Philadelphia Orchestra, New York Philharmonic, Orchestre de Paris, Dresden Staatskapelle i la Philarmonia Orchestra London entre altres. Després d’actuacions als festivals d’estiu de Salzburg i Lucerna, propers compromisos de la temporada 2007/2008 el duran a tota Europa, així com a Nova York, Sant Francisco i Tòquio.

En el camp de l’òpera, Matthias Goerne ha actuat al Metropolitan Opera de Nova York, Royal Opera House Covent Garden de Londres, Teatro Real de Madrid, Dresden Semperoper, Festival de Salzburg i al Festival Saito Kinen del Japó. Els seus personatges, seleccionats amb cura, van de Papageno i Wolfram fins als papers principals de Wozzeck d’Alban Berg o Lear d’Aribert Reimann. Durant la temporada 2006/2007 actua l’Òpera de Zuric (Sebastiano a Tiefland) i a la Deutsche Oper de Berlín com a Kurwenal a Tristan i Isolda. Al 2007/2008 actuarà com a Wolfram a “Tannhäuser” a l’Opéra Nationale de Paris i com a Orest a “Elektra” al Maggio Musicale de Florència, ambdues produccions dirigides pel Mestre Seiji Ozawa. Matthias Goerne té un contracte d’exclusivitat amb DECCA, les gravacions del qual han rebut nombrosos guardons. Els seus darrers enregistraments inclouen el Viatge d’hivern i El Cant del Cigne amb Alfred Brendel així com la Simfonia Lírica de Zemlinsky amb l’Orchestre de Paris. Des de 2008 fins a 2012 Matthias Goerne enregistrarà una sèrie d’onze CDs Schubert amb el segell Harmonia Mundi.

El 2001 fou nomenat membre d’honor de la Royal Academy of Music de Londres i professor d’interpretació de lied de l’Escola Superior de Música Schumann de Düsseldorf. Nascut a Weimar, estudià amb Hans Joachim Beyer a Leipzig, i també amb Elisabeth Schwarzkopf i Dietrich Fischer-Dieskau.

Font: http://www.schubertiadavilabertran.cat

A la Biblioteca de Figueres trobaràs el CD de Goerne interpretant Shubert a l’enregistrament “Winterreise the Hyperion Schubert edition 30 complete songs”

Festival Maçart de cultura contemporània de l’Empordà

19 ag.

 

 

“Com cada estiu arriba el Maçart , el festival d’art contemporani més veterà de la província, i que amb orgull i humilitat podem dir que ha generat un estil propi. L’experimentació, el risc i la cohesió social a través de la creació artística actual donen caràcter a aquest festival que arriba enguany un dia abans (21 d’agost), amb una prèvia a Figueres, i s’inaugura al dia següent a Maçanet de Cabrenys. Durant els dies 22, 23 i 24 d’agost es podrà visitar un seguit d’instal•lacions interactives, i alhora gaudir d’espectacles a l’aire lliure, en un marc i paisatges incomparables. També un seguit de tallers ens aproparan tant a les noves tecnologies com a les “tecnologies tradicionals”.

la 11à edició del festival de cultura contemporània de l’empordà presenta una amalgama de projectes tant visuals com escènics: els primers tenen un alt grau d’interacció amb el públic, doncs tots ells tenen sentit i funcionen gràcies a la pròpia acció d’aquest, els segons s’han plantejat des de dues perspectives: per una banda, la posada en escena de la fusió contemporània gràcies a noves tecnologies i coneixement global, i per l’altra: la ironia, ingredient intencionat per a despullar el mon actual, sovint construït des de i per al buit. La clau és la reflexió a partir de l’humor.”

Font: Gironanoticies.com

Trobaràs tota la programació del Marçart 2008 a http://www.festivalmassart.org/

Algunes de les propostes del Maçart vinculades a la música són: Moöndo, Cristina Casanova + Pelayo Arrizabalaga, don simon i telefunken o Jordi Dj.

 

 

Presentació del llibre “Ramon Reig i la música”

18 ag.

La presentació del llibre Ramon Reig i la música tindrà lloc el dissabte 23 d’agost a les 19.30h a la sala capitular del monestir de Santa Maria de Vilabertran.

Font: http://www.joventutsmusicals.cat

Nubla a la Festa de la Posta de Sol de Roses

18 ag.

Font: http://tramuntanatv.blogspot.com/

Kiko Veneno al programa “No disparen al pianista”

18 ag.

Mónica Naranjo vídeo “Europa”

17 ag.
%d bloggers like this: