Càndid Candi i Casanovas

25 ag.

 

Font de la fotografia: Trito.es

Càndid Candi i Casanovas (Castelló d’Empúries, 4 de febrer del 1844 – Barcelona, 15 d’agost del 1911) va ser compositor de música sacra i organista.

Biografia
A deu anys començà a estudiar orgue amb mossèn Josep Anglada. De molt jove (1859) es traslladà a Barcelona, on Bernat Calvó i el reputat mestre Bonaventura Frigola i Frigola (1829-1901) el permeteren d’ampliar els estudis d’harmonia i fer-ne de contrapunt, fuga, composició i instrumentació. Va ser successivament mestre de capella i organista de les esglésies de Sants Just i Pastor (1864), del convent de Santa Clara (1872) i de l’església parroquial de Sant Jaume (1887).

El 1879 fou escollit membre de l’Academia Filosófico Científica, on s’encarregà de la secció musical. També va ser soci honorífic de l’Asociación Musical Barcelonesa i de l’Orfeón de Bilbao.

La seva producció musical és gairebé en exclusiva de temàtica religiosa: Misses, motets, salves, però compongué també nombroses peces per a piano i fou autor d’algunes sardanes. Amb el seu amic Mossèn Cinto foren responsables de moltes obres, com el recull Càntics per al poble, que durant mig segle fou cantat en actes religiosos arreu del país. És considerat com un dels autors en la renovació de la música sacra catalana del segle XX.

A banda de la seva tasca compositora, Càndid Candi també ha passat a la història com un dels capdavanters del folklore català. Juntament amb Francesc Pelagi Briz i Fernàndez, recopilà i instrumentà el recull de 32 cançons tradicionals catalanes recopilades en el volum Cançons de la terra I, premiat a l’Exposició de Viena del 1873. També musicà la poesia de Verdaguer La barretina, que esdevingué l’himne catalanista per excel·lència de l’últim terç del segle XIX.

Moltes de les seves partitures es conserven a la Biblioteca de Catalunya i a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Obres
Maria: romanza sin palabras para violin y piano (1897)

Obres per a piano
Concepción: nocturno (ca. 1863)
Edita: fantasía
Fantasía para piano sobre el canto popular catalán La filla del martxant (1883)
Primavera: gavota (1888)
Los Quince abriles: fantasía-mazurka (ca. 1870)
Ronda nocturna (ca. 1900)
Rosa con espinas: capricho (1890)
Seis danzas americanas (1870)

Cançons
Aplech a les Astunes: Jira campestre (1890?), amb lletra de Dolors Monserdà de Macià, per a cor
Cántich á Ntra. Sra. dels Desamparats de Figueres (1884?), 2 veus, cor i piano
Cantichs del romeu de Montserrat, transcripció de Càndid Candi
Cántico de los peregrinos teresianos (1886), lletra de Juan B. Altés, per a 3 veus, cor i piano
Coblas del Cor de Jesús, lletra de Josep Torras i Bages
L’Espanya católica al Sagrat Cor de Jesús (1901?), lletra de R. Guilera, per a veu, cor i piano
La filla del martxant: cansó popular catalana, harmonitzada per a quatre veus
Himne a la Verge de Montserrat (1900), lletra de Trinitat Aldrich
Himno a María, lletra de Josep Ignasi Mirabet, per a veu i piano
Himno nupcial (ca. 1895), lletra de Francisco Luis Obiols, per a cor i violí, violoncel i armònium
Misa á tres voces y coro en honor a los Sagrados Corazones de Jesús y María (1905)
Misa “Cantantibus organis” (1906), per a dues veus, cor i orgue
La pastoreta, cançó popular harmonitzada a 5 veus i cor mixt
Il pellegrino a Lourdes: cantica a María (1878), amb lletra de Francesc Fors de Casamayor, per a veu i armònium
Pilar: melodía pera cant y piano, amb lletra de Josep Maria Serra i Marsal
El Placer fugaz: melopea para piano (ca. 1870), lletra de Joaquim Roca i Cornet
Regina Coeli á cuatro voces con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1883)
Rimembranza d’amore. Valz idilio para soprano a grande orquesta, lletra de Francesc Fors de Casamayor
Salve Regina á tres voces iguales con acompto. de armonium ú organo (1886)
Sospir d’amor: romança catalana (1888), lletra de Josep d’Argullol, per veu i piano
Stabat Mater: a tres voces y coro (ad libitum) con acompañamiento de órgano, armonium ó piano (1876)
¡Volem…!: cansó pera cant y piano (ca. 1900), lletra de Sebastià Trullol i Plana
Amb lletra de Fèlix Sardà i Salvany: A Nuestro Santísimo Padre el Papa Pio IX, per a cor; España en Lourdes: cántico de los peregrinos españoles (1879), per a cor i piano, Profesión de fé católica (1876?), per a cor
[edita] Cançons amb lletres de Jacint Verdaguer
A Betlhem : Venite, adoremus: villancico pastoril (ca. 1892), per a tres veus i piano
A la Assumpció de la Verge: cántich de las Fillas de Maria en la erecció del cuart Misteri de Glória en lo Rosari monumental de Montserrat (1900)
A la Verge de la Gleva (1885), per a tres veus i cor
¡A Montserrat! Himne del milenar a veus soles (1880)
La barretina: cansó del ultim barretinayre de Fransa (1880). Els Cors de Clavé l’incorporaren en els seus repertoris i assolí una gran popularitat
Caramellas: chor á veus solas (1885)
Los fills del Canigó: estudiantina (ca. 1887), per a cor o orquestra
La Gloria (1878), per a veu i cor
Guerra a la blasfemia: cántich religiós pel poble, à una veu y chor (1885)
Jesús als homes (1878), per a tres veus i cor
Jesús als noys (1885), per a veu i cor
Jo só filla de María (1885), per a veu i cor
Judici Universal (1878), per a veu i cor
Lo noy de la mare: cansó del bressol per cantar a una veu al naixement del bon Jesús (1885)
La rosa marcida: balada pera cant y piano (ca. 1892)
Veniu á Maria: cántich de mes de maig pel poble á tres veus (1885)
La Verge á sas fillas: cántich religiós pel poble á una veu y chor (1882)

Sardanes
Les aures de la muntanya (1877), possiblement la sardana més antiga que s’ha “gravat”: es va picar en un disc de cartró perforat per a reproduir-la en un orgue de mà.
La fada del Canigó, tercer premi en el concurs de cobles fet a Barcelona el 1892
Flors boscanes
Perfums d’amor
Records de l’Empordà (1888), sardana composta per a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888

Bibliografia
Jacint Verdaguer, Càndid Candi Colecció de cantichs religiosos pel poble : á una, dues y tres veus ab acompanyament de piano ú orga Barcelona: Rafael Guardia, 1889
Francesc Pelagi Briz, Càndid Candi Cansons de la terra Barcelona: E. Ferrando Roca,1866
Francesc Cortés «Si d’eix gran riu del Paradís / hagués la música sentida»: estudi sobre el perquè de Verdaguer a la música, publicat a Verdaguer: un geni poètic Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2002.

Font: Viquipèdia

2 Respostes to “Càndid Candi i Casanovas”

Trackbacks/Pingbacks

  1. Cobla Antiga Pep « Sonabé - gener 27, 2013

    […] pel descobriment d’Amèrica i guanyà el tercer premi de 500 pessetes original d’en Càndid Candi titulada “La Fada del […]

  2. Jaume Joan Lleys Agramont | Sonabé - Juliol 26, 2013

    […] n’Isidre, altres deixebles de Lleys foren Bonaventura Frigola i Frigola, Narcís Fita  i Càndid Candi. Agustín Aparicio  també va ser alumne […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: