Va rebre les primeres lliçons de música del seu pare, Ramon Basil i Brujó, músic de cobla i compositor de sardanes. Amplià els estudis de piano amb Lluís Bonaterra i Gras i Josep Passolas i Coderch, i els d’harmonia amb Julià Palanca i Massià. Completà la seva formació a Barcelona, estudiant harmonia, contrapunt, fuga i composició amb el mestre Zamacois.
Acabada la Guerra Civil, Basil tocà durant uns anys a la cobla-orquestra Mendoza, de Figueres, el flabiol en formació de cobla i el piano en la d’orquestra. També era el responsable dels arranjaments musicals. Després de presentar-se, sense èxit, a unes oposicions a director de banda militar (com el seu mestre Julià Palanca), Basil agafà una feina de secretari del jutge de Figueres, que pogué compatibilitzar amb la tasca compositora. Encara que no es dedicà a l’ensenyament de la música, si tingué un deixeble, Jaume Cristau, que ha destacat com a compositor, instrumentista i director de cobla.
És un dels compositors de sardanes més premiats, i les seves composicions han estat lloades per la crítica. Tanmateix, les seves sardanes no tenen prou ressò popular i rarament es programen, amb la possible excepció de Sant Pere de Roda, la seva obra més divulgada. Compongué més de trenta sardanes i una desena de peces de música per a cobla. Tomàs Gil i Membrado li dedicà la sardana Honorant Francesc Basil.
L’Associació Amics de Francesc Basil convoca un premi de composició per a piano i el Memorial Francesc Basil de composició de sardanes, un dels premis més prestigiosos d’aquest camp.
Font: Viquipèdia
La Biblioteca de Figueres disposa d’enregistraments on apareix l’obra de Francesc Basil executada per diferents formacions: Cobla Miramar, Cobla La Principal de Vilafant, Orquestra de Cambra de l’Empordà i Cobla de Cambra de Catalunya.