Ix! – Anar tornar

Cançó “Anar Tornar”, d’ix! del seu disc Automat Infinit, als Conciertos de Radio 3 a “la 2″.

Jaume Bonaterra i Dabau

 

La Principal de la Bisbal. Sardanes de Jaume Bonaterra

 

 

Jaume Bonaterra i Dabau (Vilajuïga, Alt Empordà, 13 de juny de 1898 – 24 d’octubre de 1985) va ser compositor de sardanes. Sota el Mas Ventós, la seva obra més coneguda, és una de les sardanes més populars de tots els temps.

La primera instrucció musical li fou impartida pel seu pare, fiscornaire en una cobla de Castelló d’Empúries. A l’edat de setze anys encetà els estudis de piano i composició amb el mestre figuerenc Josep Passolas i Coderch (autor de les sardanes Ecos de l’Empordà, Enyorança, Heroica, Pastoral, Plany , Queixa amorosa i Sardana infantil). Bonaterra també va tocar a l’Orquestrina de Vilajuïga, dirigí el cor parroquial, i durant seixanta anys fou l’organista de la parròquia.

Les seves sardanes, si bé són musicalment senzilles, són força engrescadores per als dansaires. Algunes de les que li han portat més anomenada són, a banda de l’esmentada Sota el Mas Ventós, Aurèlia, Roca Ventosa, Sota el sol de Catalunya i Vents de Carroig. Va escriure més de 180 sardanes.

Font: Viquipèdia

Algunes de les partitures de Jaume Bonaterra són a l’arxiu de Músics per la Cobla. Podeu consultar-ne el llistat a la seva web.  El Sonabé també us recorda que la Biblioteca de Figueres disposa de diversos enregistraments de les sardanes de Bonaterra.

Jaume Vilà i Comas

La Principal de l'Escala. Font: http://www.princescala.org/historia.html

Jaume Vilà i Comas (L’Armentera, Alt Empordà, 5 d’abril de 1917 – L’Escala, Alt Empordà, 20 de novembre de 1977) fou un instrumentista de trompeta i compositor de sardanes.

Fill de Josep Maria Vilà i Saliner, residí a l’Escala des de molt petit, als 15 anys va ingressar a la cobla Emporitana, de Verges, on va actuar fins al 1936. Després de la guerra, s’incorporà a La Principal de l’Escala com a primer trompeta, amb el seu pare (segon trompeta) i el seu germà Josep Maria (fiscorn). Quan la cobla es dissolgué (1957) els dos germans van passar a La Principal de Figueres i el pare es jubilà. Jaume hi actuà fins al 1971, quan una cruel malaltia el feu deixar la feina. Festa assenyalada i Saltant les roques són dues de les seves sardanes que encara es toquen actualment.

Font: Viquipèdia

Pau Guanter i Casadevall

 

Font:http://www.ddgi.cat/atlesWeb/faces/faces/textes.jsp?idRaco=143

 

 

Pau Guanter i Casadevall (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 21 de setembre de 1871 – Calella, Maresme, 10 d’abril de 1944)  fou un músic i compositor de sardanes.

Sense antecedents musicals familiars, estudià música i l’instrument de trombó a l’escola d’Antoni Agramont. Després també el de flabiol amb Baldomer Pastells, el popular avi Rau. El que li donà més prestigi fou la fundació de la Cobla Els Rossinyols, per això Guanter era anomenat “el rossinyol”, que aconseguiria molta fama a la seva època, com ho demostrà en un concurs a Barcelona de l’any 1892 on quedà en primer lloc, per davant de La Principal de la Bisbal.

En casar-se, s’instal·là a Calella, on hi féu de professor de música deixant una bona llavor. Hom calcula que va escriure unes dues-centes sardanes.

Font: Viquipèdia

Samuel Melero

 

Samuel Melero és un cantautor empordanès amb un repertori de cançons mestisses de rock, folk i bosa nova. Melero va enregistrar l’any 2004 la maqueta titulada Inventari de natura on interpreta les seves cançons a guitarra i veu.  

El Sonabé us suggereix conéixer la música de Samuel Melero visitant la web d’Empordà Music , on trobareu vídeos dels seus directes i visitar la Biblioteca de Figueres, on tobareu la maqueta Inventari de Natura.

Josep Vicens i Mornau

Josep Vicens i Mornau (L’Escala, 24 d’abril del 1895 – Malgrat de Mar, 4 de febrer del 1987), fill de Josep Vicens i Juli, va ser compositor i director de coral.

Rebé les primeres lliçons de música del seu pare; posteriorment, estudià a l’Acadèmia Granados de Barcelona. S’incorporà com a contrabaixista a la Principal de la l’Escala quan son pare la fundà. Quan la cobla tocava en formació d’orquestra, la dirigia i hi tocava el violí. Durant una temporada va portar l’orfeó escalenc Els Atlants. El 1918 entrà com a contrabaixista a una cobla d’anomenada, la La Principal de Peralada. El 1920, quan els Vicens es traslladaren a viure a Malgrat de Mar, agafà la direcció de la coral La Barretina.

Sardanes: Ai, amor!, Amnistia i llibertat (1932), Cant de maig, El cant del mariner, El cant dels forts, Caterineta, Dissabte de Glòria, La font d’en Gibert (1950), La font de l’Esquena, Ha vingut la primavera, Lluïsa (1925), Mare nòstrum (1949), Marta (1933), Nostàlgia, Primavera d’amor, Primera brotada, Recordant, La rondalla del pastor, Sant Pol de Mar (1951), Teresina, Teresó, Voldria que fossis petxina (1943).

Font: Viquipèdia

Josep Vicens i Juli

Josep Vicens i Juli, o l’Avi Xaxu, (L’Escala, 14 de gener del 1870 – 18 d’abril del 1956) va ser compositor de sardanes i músic. És autor d’una de les sardanes més conegudes de totes les èpoques, Bona Festa.

A l’edat de 8 anys rebé les primeres lliçons de solfa de Rossend Mercader, Rossendo Cadiraire (futur pare de Pere Mercader), i més tard estudià amb el mestre Antoni Agramont. La resta de la seva formació fou majoritàriament autodidacta. Als anys 90 del segle XIX va dirigir la Cobla del Baix i L’Aliança. El 1906 va fundar la cobla La Principal de l’Escala. Elegit director el 1910, hi actuà a fins al 1918, interpretant-hi diversos instruments, segons les necessitats: flautí, flauta, tenora, fiscorn i contrabaix. Al 1920 es traslladà a viure, amb la seva família, a Malgrat de Mar, on contribuí a la creació de les cobles La Principal de Tordera i La Principal de Calella. Deu anys més tard, passaren a residir a Girona i el 1932 hi constituí la Cobla Xaxu. La família Vicens s’exilià al nord de França en acabar la Guerra Civil, i en tornaren el 1941, per viure a l’Escala ja definitivament.

Com el seu pare, treballà tota la vida fent de barber. Es diu que es comprometia a donar classes de música a canvi que l’alumne fes d’aprenent de barber; un d’aquests fou el, més endavant, excel·lent tenorista Albert Martí.

També fou director de corals: el 1895 impulsà la creació de la societat coral La Marinera i l’agrupació La Unión Escalense, inspirades en el model dels cors d’en Clavé.

Compongué més de 500 sardanes, de les que se’n conserva la meitat. La seva producció abastà també obres corals, la música d’una sarsuela, ballables per a cobla-orquestra, i algunes peces de concert. Hom a posat lletra a diverses de les seves sardanes: Bona Festa, Carícies, El cant del pastoret, Creació, Mirant l’aimada (1934), Muntanyenca, Les noies de la costa, La Roca del Cargol, La segadora, totes amb lletra de Lluís Garriga i Viadé; Cançó alegre i Nit de Sant Joan, d’André Tey i Garriga.

Font: Viquipèdia

Cris Juanico omple la plaça Josep Pla a les Seleccions d’Acústica

L’excantant de Ja t’ho diré s’ha retrobat amb el públic empordanès. El concert forma part de les Seleccions d’Acústica de la programació estiuenca Xefla.

Font: Carles Pujol per Tramuntana TV

Rafel Cabrisas i Palau

 

Sardanes al Parc Güell, 1907. Font: http://www.20minutos.es/museo-virtual/foto/1534/lugar/barcelona

 

 

Rafel Cabrisas i Palau (Cadaqués, Alt Empordà, 8 d’octubre de 1888 – 29 d’abril de 1950) fou un instrumentista i compositor de sardanes.

Només va rebre lliçons del seu pare i va adoptar una tendència autodidàctica, interpretant piano, clarinet i contrabaix, i conreant també la composició. Ell si que va exercir l’ensenyança musical i pels volts dels anys 40 comptava amb un historial destacable a la seva vila, quasi sempre practicat desinteressadament. Una de les seves sardanes: Cap de Creus,  s’ha mantingut constant en les programacions.

Font: Viquipèdia

Sardana Cap de Creus interpretada per la Cobla Cadaqués. Font: http://www.riallera.org

Stacatto

L’any 2007 neix la banda Stacatto amb Oriol Planas “l’Uri” al baix i veus, Adrià López “Lopo” a la bateria Facundo “Facu”a la guitarra i veu i Víctor Giménez ”La Gitana” a la guitarra i veus. Comencen amb versions de R’n’R i enregistren una maqueta. El març de 2009 la banda ja presenta una nova formació: “Facu” a la guitarra, Laia a la veu, “Lopo” a la bateria i David Soler al baix. Amb aquesta nova formació presenten un directe que deixa endarrera les versions i dona pas a fer el seu propi R’n’R.

Escolta als Stacatto passant pel seu MySpace o busca la seva maqueta a la Biblioteca de Figueres.

 

Festival Viziorock a Colera

El 29 d’agost de 2009 a Colera es celebra la primera edició del festival punk rock Viziorock 09, amb la participació de Derecho de Admisión, Sota Presió, Afonia Kronika, Anarkolokaos, Steelboots i KLP.

Cineclub Diòptria i els 50 anys de la Nova Cançó

Cineclub Diòptria de Figueres anuncia des del seu Facebook:

Coïncidint amb l’inici del Festival Acústica, des del Cineclub Diòptria i amb el suport de la Filmoteca de Catalunya us posem al vostre abast 4 films per commemorar els cinquantenari de la Nova Cançó. Són documents fonamentals per acostar-nos aquest fenomen, del que va significar fa 50 anys i del que ara pot representar per a les noves generacions.

Les projeccions dels films són totalment gratuïtes i es realitzaran a les instal·lacions de La Cate.

PROGRAMA nº 1 (27 d’agost de 2009)

• D’UN TEMPS D’UN PAÍS - Llorenç Soler, 1968. DVD, b/n. 42’. “Documental centrat en la figura del cantautor de Xàtiva, Raimon Pelegero. El muntatge ofereix un mosaic de perspectives que van des dels seus inicis a la guitarra i la seva vida estudiantil, fins a les seves poesies escrites i a l’opinió de Joan Fuster. Imatges del passat i actuals, del context socio-polític i cultural en què Raimon es va anar fent: món universitari, recitals, retrospectives de la guerra civil i desfilades militars franquistes, etc.”
• CANET ROCK - Francesc Bellmunt, 1976. DVD, color. 78’. ’Documental-reportatge sobre les tradicionals, populars i concorregudes ‘Dotze Hores de Canet’, intitulades l’estiu del 1975 ‘Dotze hores de música i follia’. Aquella convocatòria, celebrada a la ciutat del Maresme, Canet de Mar (Barcelona), fou organitzada conjuntament per Pebrots i Zeleste, i s’hi reuniren un bon nombre de cantants i conjunts de rock i pop-music. L’assistència s’avaluà en uns vint-i-cinc mil espectadors, una manifestació-experiència que mai més no s’ha aconseguit repetir. El film n’és doncs un testimoni que la resumeix’.

PROGRAMA nº 2 (3 de setembre de 2009)

• Raimon 65 – Carles Duran. Representació de quatre cançons de Raimon mitjançant imatges documentals i actuacions del cantant. L’inici és una contraposició entre la música i llocs d’entreteniment (una cançó de Luis Aguilé, una sala de ball) i la cançó protesta de Raimon (‘Si em mor’), que ambienta els crèdits inicials. 
• La Nova Cançó – Francesc Bellmunt. Un testimoni viu i directe de la situació actual (1975-76) de la Nova Cançó catalana a través de recitals, en especial de Lluís Llach i Raimon, al Palau d’Esports de Barcelona, i d’opinions de gent diversa dels Països Catalans.

Pere Mercader i Andreu

Cobla Selvatana, 1913. Font: www.amicsdelasardana.net

Pere Mercader i Andreu (L’Escala, 27 d’octubre del 1885 – Cassà de la Selva, 15 de juliol del 1969), també conegut pel pseudònim Joan Calders, va ser compositor de sardanes.

Rebé les primeres nocions de música del seu pare, conegut per l’Avi Rossendo, Cadiraire (la casa familiar era coneguda per Cal Cadiraire) i director de la cobla local, que ja havia ensenyat a un joveníssim Josep Vicens “Xaxu”. Posteriorment aprengué la tenora, de la ma del gran Albert Martí, i el tible. L’any 1913, juntament amb el fiscornaire Pere Arpa i el tenora (i primer director) Ramon Serrat, va fundar la cobla-orquestra La Selvatana, i s’hi estigué fins a la Guerra civil. Després de passar per l’Orquestra Hispania, entrà el 1942 a la cobla La Principal de Llagostera, fins a jubilar-s’hi vuit anys més tard.

Pere Mercader va ser un compositor de sardanes extraordinàriament prolífic, enquadrat plenament en l’estil de la sardana empordanesa. Entre el 1906 i el seu traspàs compongué unes 400 sardanes. Amb el pseudònim Joan Calders va fer una desena de composicions molt balladores, de les que destaquen La gota d’aigua i Albons. A banda, també instrumentà la coneguda sardana obligada de n’Enric Barnosell, Rialletes.

El Liceu de música de Cassà de la Selva porta el seu nom.

El seu fill Pere Mercader i Terrades va ser músic, compositor i professor de música.

Font: Viquipèdia

Elisabeth Leonskaja a la Schubertíada

La gran pianista Elisabeth Leonskaja inaugura avui la XVII Schubertíada a Vilabertran.

La XVII Schubertíada a Vilabertran aixeca el teló amb el concert de l’ extraordinària pianista Elisabeth Leonskaja. Considerada una de les grans artistes del nostre temps, Leonskaja ha participat als festivals i auditoris més prestigiosos del món i ha col·laborat estretament amb músics de la talla de Sviatoslav Richter, l’ Alban Berg Quartet, Matthias Goerne o la Filharmònica de Viena. La pianista georgiana retorna a Vilabertran després del seu inoblidable concert de fa dos anys i en aquesta ocasió interpretarà obres de Schubert i Chopin, així com una selecció de les Cançons i Dances de Frederic Mompou.

Lloc: Església de Santa Maria de Vilabertran. Hora: 21h Preu: 30EUR (socis de Joventuts Musicals: 20EUR)

Font: www.schubertiadavilabertran.cat

Tramuntana TV entrevista als Gertrudis

Entrevista amb Gertrudis. El dijous 27 d’agost el grup de la Garriga actuarà al festival Acústica de Figueres. Ho farà a la plaça Josep Pla.

Font: Carles Pujol per Tramuntana TV

Presència empordanesa a MMVV 2009

El 21è Mercat de Música Viva de Vic es celebrarà del 16 al 20 de setembre de 2009. En aquesta edició la presència alt empordanesa estarà ben representada amb noms com els de Quimi Portet, Ix!, Bosk i Kodjo Senyo.

Quimi Portet i Joanjo Bosk han triat el MMVV per presentar els seus nous treballs. Joanjo Bosk presentarà el seu nou treball el 18 de setembre i Quimi Portet ho farà el 19.

Kodjo Senyo oferirà un directe el 17 de setembre i Ix! ho farà el 18.

Podeu consultar tota la programació del MMVV aquí.

Concerts al Soul Cafe de Figueres

• Dimecres 19 d’agost de 2009, a les 23h. “THE WALKING STICK MAN”, bon blues amb el barceloní Jordi Llaurens.

Ignasi Bosch i Joanjo Bosk al Soul Cafe

 

• Dijous 20 d’agost de 2009, a les  23h. CONCERT 2n ANIVERSARI del SOUL CAFE amb Joanjo Bosk i Ignasi Bosch que versionaran temes a guitarra i veu amb la seva habitual complicitat.

Almadrava i “La vie en rose”

Cover d’Almadrava de la cançó La vie en rose, per a la campanya estiuenca de Martini.

Concert del Trio Parnassus a Vilabertran

El 21 d’agost de 2009 la Scubertíada de Vilabertran et proposa el concert del Trio Parnassus, amb Yamei Yu al violí, Chia Chou al piano i Michael Gross al violoncel.

Loisan a l’Electronic Addiction

L’Electronic Addiction de Cervià de Ter es celebra el 21 d’agost de 2009, amb entrada gratuïta. L’empordanès Loisan estarà acompanyat de Fergis, Amadeu & Wise, Left, Bombionic i Oleguer.