LPG en concert a La Mirona

7 abr

LPG sonabe 2014

LPG oferirà un concert el 18 d’abril de 2014 a La Mirona. Quim Mandado proposa el concert en aquests termes des del seu Facebook:

“Recordeu, el 18 d’abril LGP convertirem La Mirona en el vostre Sancta Sanctorum. Ens ho passarem molt bé junts. Que vindràs a descobrir què s’amaga en un lloc sagrat, en un lloc ocult?”

Concert de El Impasible Jack Kirby al Mariscal de l’Estartit

7 abr

El Impasible Jack Kirby kulturale sonabe 2013

El divendres 11 d’abril de 2014 El Impasible Jack Kirby estaran tocant a la Sala Mariscal de l’Estartit amb un altre gran grup, Failovers! La banda figuerenca està d’enhorabona ja que ha estat un dels tres grups guanyadors del 1r concurs de grups emergents del Festival IN-SOMNI 2014, en el que també tocaran, serà l’1 de maig de 2014,  al Passeig de la Copa de Girona.

Josep Tero publica “D’un mateix mar”

7 abr

josep tero sonabe 2014

Josep Tero presenta aquest abril de 2014 el seu novè disc, “D’un mateix mar” (Temps Record, 2014) basat en dotze poetes mediterrànies de tots els temps. Des de “Dofí” d’Ànite de Tegea (poeta del segle IV abans de Crist) fins a “La música” que Anna Almazan vindica per al seu cos, passant per Maria Mercè Marçal, qui somia vaixells que lleven l’àncora per navegar en un mar sense imperis…, Josep Tero amb les seves musicacions, planteja en aquest disc temàtiques diverses: l’amor al país, al paisatge més immediat, a l’amistat, als trobadors, la llibertat…

12 poetes mediterrànies de tots els temps (Ànite de Tegea -Grècia, IV a.C.-/ trobairitz provençal anònima -XII-/ Caterina Albert/Clementina Arderiu/Núria Albó/Maria Àngels Anglada/Marta Pessarrodona/Maria-Mercè Marçal/Anna Almazan/Rosa Font/Núria Esponellà/Teresa Pous).

El cantautor té previstos dos concerts de presentació el 19 d’abril de 2014 a El Born Centre Cultural de Barcelona i el 3 de maig de 2014 a la Sala Tarafa de Granollers.

D’un mateix mar es pot escoltar gratuïtament a la plataforma Spotify des de l’enllaç https://play.spotify.com/album/7GJBKIxbBuOfNadIpveN0G

Font: http://joseptero.com/web/

Pere Pastells Pujol

2 abr

Pere Pastells Pujol (Castelló d’Empúries 1873 – 1899), fill del també músic Baldomer Pastells Ribera, va ser instrumentista de contrabaix. Va dirigir la cobla Els Rossinyols, i va formar part del’orquestra Els Montgrins i de la Principal de la Bisbal. Va ser director de l’orfeó de la societat coral La Favorita de Castelló d’Empúries i organista i director de l’Escola de Municipal de Música de Castelló.

Com a compositor va escriure un concert per contrabaix titulat Somni d’amor, sardanes com Maria, La moda del dia, L’arc de triomf, La bandera de la pàtria, La poma del ciri, La marca de fàbrica, Pereira, La guassona, La font pudosa i Maria Assumpta, així com altres estils com ballables, peces corals, música religiosa i fins i tot la seva pròpia marxa fúnebre.

Joan Passolas Reitg

1 abr

Joan Passolas Reitg (Figueres 1927), fill del també músic Josep Passolas, va rebre les primeres lliçons musicals de mans del seu pare. Amb els anys s’ha especialitzat en guitarra baixa, trombó de vares, orgue electrònic i trompeta. En la seva faceta com a docent cal destacar a Lluís Llach com un dels seus alumnes.

Ha format part de diverses formacions musicals: La Principal de Figueres, l’Antiga Pep, la Ritmos, l’Orquestra Veracruz i des de 1962 amb l’orquestra de Perpinyà Henri Tubert.

Josep Passolas i Coderch

30 mar

Josep Passolas i Coderch (Castelló d’Empúries, 19 de setembre de 1881 – Figueres, 8 de desembre de 1957) va ser un pianista, compositor i professor de música figuerenc.

Biografia

Alumne d’Antoni Agramont a la seva infantesa, va continuar els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1902) amb els mestres Antonio Nicolau, Joan Pujol i Joaquim Canals. Va ser professor del Conservatori del Liceu (1909, 1930), i mestre de solfeig i composició dels futurs i coneguts compositors Jaume Bonaterra (1914), Francesc Basil i Florenci Mauné (Mauné a l’escola del Casino Menestral el 1933) i Concepció Bonal. A finals de 1912, substitueix a Pere Codina coma professor de piano a Figueres, des del cèntric carrer Monturiol de la vila. L’1 d’octubre de 1923 trasllada l’acadèmia al carrer Pep Ventura. També donavà (1926) classes de piano particulars, i al 1936 s’anunciava com a “Professor de piano, Solfeig, Teoria i Harmonia” a Figueres. En proclamar-se la república formava part dels professors de l’Escola Municipal de Música de Figueres. Com a compositor fou autor d’obres simfòniques i de diverses sardanes. L’ajuntament de Figueres li dedicà un carrer l’agost del 2009.

Obres

Impressions del Montseny (1920)

Vals expresivo

Moment Musical

Fraternitat (1921), mb lletra d’Apel·les Mestres

Un viatge al cap de Creus (ca 1925), barcarola per a piano

Sardanes

Ecos de l’Empordà (1915)

Enyorança

Heroica

Pastoral

Plany

Queixa amorosa

Sardana infantil (1922)

La Festa Major

Bibliografia

Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 599-600. ISBN 9788496747548.

Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Passolas_i_Coderch

Bernat Papell Carreras

29 mar

Bernat Papell Carreras (Figueres 1821 – Sête 1877) va ser compositor i organista.

Va estudiar música amb el seu oncle Joan Carreras i Prats, organista de l’església del Carme, i composició amb el mestre de capella de la Catedral, Josep Barba. Quan tenia disset anys sol·licità, i a l’any següent obtingué, la plaça d’organista de la catedral que havia deixant vacant Pelegrí Baltasar. A causa de la desamortització i de les penúries econòmiques eclesiàstiques consegüents, Papell renuncià al març del 1842 a aquesta plaça, per marxar a la catedral de Nimes, ciutat on ja hi havia altres músics catalans. També fou organista de la seu de Viviers, abans de tornar al 1860 a la seu gironina on ocupà les places d’organista i, en substitució de Joan Carreras i Dagàs, de mestre de capella. Quatre anys més tard, i vist que les finances catedralícies no milloraven, renuncià a les places, tornà a França i s’establí a Sête, al Llenguadoc, on tocà a l’església de Sant Lluís. Morí en aquesta població al 1877.

Bernat Papell compongué tant música sacra com profana, i partitures seves es conserven a l’església parroquial de Castelló d’Empúries i a la catedral de Girona.

Obres:

Missa, per a orgue i veu
Missa Solemne (1874), a quatre veus i orgue
Polones
Rondó brillant (1870), per a piano a quatre mans
Salve, per a tiple i orgue
Sonata (1869), per a piano
Vals (1841), per a banda militar

Fonts : Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà, Inés Padrosa, 2009 i Viquipèdia.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 480 other followers

%d bloggers like this: